Namur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi belga. Vegeu altres significats a «Namur (desambiguació)».
Namur
Bandera deNamur Escut deNamur
(En detall) (En detall)
Localització
Localització Namur
Pont sobre la Mosa a Namur
Pont sobre la Mosa a Namur
País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte
Bèlgica Bèlgica
Valònia
francesa
Namur
Namur
Predom. ling. Francès
Superfície 175,69 km²
Població (2008)
  • Densitat
107.939 hab.
614,37 hab/km²
Coordenades 50° 28′ N, 4° 52′ E / 50.467,4.867Coord.: 50° 28′ N, 4° 52′ E / 50.467,4.867
Organització
Nuclis
• Burgmestre:

25
Jacques Étienne
Codi postal Namur 5000

Beez 5000
Belgrade 5001
Boninne 5021
Bouge 5004
Champion 5020
Cognelée 5022
Daussoulx 5020
Dave 5100
Erpent 5101
Flawinne 5020
Gelbressée 5024
Jambes 5100
Lives-sur-Meuse 5101
Loyers 5101
Malonne 5020
Marche-les-Dames 5024
Naninne 5100
Saint-Marc 5003
Saint-Servais 5002
Suarlée 5020
Temploux 5020
Vedrin 5020
Wépion 5100
Wierde 5100

Majoria política cdH-Ecolo-MR
Escons
cdH
Ecolo
MR
PS
47
13
10
9
15
Estrangers 5,5% (2008)
Taxa d'atur 18,42% (2006)
Zona telefònica +32-(0)4
Web

Namur (Nameur en való, Namen en flamenc) és una ciutat francòfona de Bèlgica al sud de Brussel·les en la confluència dels rius Sambre i Mosa. És la capital de la regió de Valònia, de la província homònima i, des de 1559, seu de l'arquebisbat de Namur.

Comprèn tres zones: Hesbaye al nord, Condroz al sud-est i Entre-Sambre-et-Meuse al sud-oest. La llengua oficial és el francès. El dialecte local és el való de Namur. Namur és també una ciutat universitària, seu de les Facultats Universitàries Notre Dame de la Paix, la qual cosa atorga característiques particulars a l'estil de vida i ambient del lloc. També és la seu del Parlament való.

Inclou les localitats de Champion, Erpent, Naninne, Marche-les-Dames, Bouge, Jambes, Salzinnes, Saint-Servais, Beez, Saint-Marc, Daussoulx, Flawinne, Malonne, Suarlée, Temploux, Vedrin, Boninne, Cognelée, Gelbressée, Dave, Lives-sur-Meuse, Loyers, Wierde (i Andoy), Wépion, Belgrade.

Història[modifica | modifica el codi]

Namur, el Mosa, el parlament való i la ciutadella.
Vista des de la ciutadella a la part alta de la ciutat
Catedral de St Aubain
Riu Mosa, el pont de Jambes i la Fortalesa ("Citadelle").

El territori va començar com un important assentament comercial celta en les rutes comercials a través de les Ardenes. Els romans, també va establir una presència després que Juli Cèsar hi derrotés els aduatuci. Namur començà a ser important durant la primerenca Edat Mitjana, quan els merovingis van construir-hi un castell o ciutadella en l'esperó rocallós amb vista a la ciutat, en la confluència d'ambdós rius.

En el segle X el territori es va convertir en un país amb el seu propi dret. La ciutat es va desenvolupar desigualment, ja que els comtes de Namur es van assentar al marge nord del Mosa, mentre que el marge sud era propietat del bisbe de Lieja i es desenvolupà més lentament, a la ciutat de Jambes ( ara efectivament un suburbi de Namur). El 1262, Namur va caure en mans del comte de Flandes, i va passar a ser possessió del duc Felip el Bo de Borgonya en 1421.

Després, Namur va passar a formar part dels Països Baixos espanyols i en la dècada de 1640 la seva ciutadella es va reforçar considerablement. El rei Lluís XIV de França la va envair en 1692 i la va annexionar a França. El seu famós enginyer militar Sébastien Le Prestre de Vauban, va reconstruir la ciutadella. El control francès fou de curta durada, ja que Guillem III d'Orange-Nassau va capturar Namur només tres anys més tard, en 1695, durant la Guerra dels Nou Anys. En virtut del Tractat Barrera de 1709, els Països Baixos van guanyar el dret a la guarnició de Namur, encara que el posterior Tractat d'Utrecht de 1713, va donar el control dels antics Països Baixos espanyols a l'arxiducat d'Àustria dels Habsburg. D'aquesta manera, encara que els austríacs van dominar la ciutat, la ciutadella va ser controlada pels neerlandesos i va ser reconstruïda novament sota el seu mandat.

Durant les guerres que van seguir a la Revolució francesa, França la va envair el 1794. Un règim repressiu revolucionari es va imposar. Després de la derrota de Napoleó Bonaparte el 1815, el Congrés de Viena va incorporar el que avui és Bèlgica en el Regne Unit dels Països Baixos. Bèlgica es va separar dels Països Baixos en 1830 després de la Revolució belga i Namur va seguir sent una important guarnició de la ciutat en el marc del nou règim. La ciutadella va ser reconstruïda un cop més el 1887.

Namur va ser un important objectiu de l'Imperi Alemany durant la invasió de Bèlgica el 1914, que va tractar d'utilitzar la vall del Mosa com a ruta cap a França (Pla Schlieffen). Malgrat ser considerada com a pràcticament inexpugnable, la ciutat va caure després de només tres dies de combats i va ser ocupada pels alemanys durant la resta de la guerra. Namur no va tenir millor sort en la Segona Guerra Mundial, ja que es trobava en les línies del front de la Batalla de les Ardenes de 1940 i la Batalla de les Ardenes de 1944. La ciutat va sofrir greus danys en ambdues guerres. Posteriorment va seguir acollint l'Exèrcit belga i els seus paracaigudistes fins a la seva retirada el 1977.

Llista de burgmestres[modifica | modifica el codi]

Burgmestres Mandat Partit
Jean-Baptiste Brabant 1830-1838 tendència catòlica
Charles Zoude 1839-1842 tendència catòlica
François Dufer 1842-1867
-
Xavier Lelièvre 1867-1876 tendència catòlica
Émile Piret-Pauchet 1876-1879
-
Émile Cuvelier 1879-1890
-
Henri Lemaître 1891-1895
-
Ernest Mélot 1895-1908 Partit Catòlic (Bèlgica)
Joseph Saintraint 1908-1911
-
Arthur Procès 1912-1921
-
Joseph Saintraint 1921-1924
-
Fernand Golenvaux 1924-1931 Partit Catòlic (Bèlgica)
Louis Huart 1932-1963 Partit Catòlic (Bèlgica)
Fernand Pieltain 1964-1970 Partit Catòlic (Bèlgica)
Émile Lebrun 1971-1976 Partit Catòlic (Bèlgica)
Louis Namèche 1977-1982 PSB
Jean-Louis Close 1983-2000 PS
Bernard Anselme 2001-2006 PS
Jacques Étienne 2006-2012 cdH

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica des de 1806


  • <Font:[1] INS - Remarque : 1806 - 1970 = census ; a partir de 1972 = població a 1 de gener
  • Comentaris
  • 1977 : fusió de municipis

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Namur també forma part de la Xarxa Sésame que reagrupa 15 capitals regionals d'arreu del món. L'objectiu de la xarxa és desenvolupar una cooperació de caràcter institucional, però també econòmica entre empreses, administracions, universitats, escoles i organitzacions públiques i privades de llurs territoris.[3]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Namur
Escut de Namur Província de Namur Bandera de la Província de Namur
Arr. Dinant: Anhée | Beauraing | Bièvre | Ciney | Dinant | Gedinne | Hamois | Hastière | Havelange | Houyet | Onhaye | Rochefort | Somme-Leuze | Vresse-sur-Semois | Yvoir
Arr. Namur: Andenne | Assesse | Éghezée | Fernelmont | Floreffe | Fosses-la-Ville | Gembloux | Gesves | Jemeppe-sur-Sambre | La Bruyère | Mettet | Namur | Ohey | Profondeville | Sambreville | Sombreffe
Arr. Philippeville: Cerfontaine | Couvin | Doische | Florennes | Philippeville | Viroinval | Walcourt

Vegeu també : Bèlgica · Valònia · Ciutats