Comtat de Namur

El Comtat de Namur a les Disset Províncies (1559-1608).

El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut. Les ciutats principals n'eren Namur, Charleroi, Givet, Bouvines, Marienbourg i Fleurus.

Història [modifica]

El primer comte esmentat es Berenguer de Lomme que governava a Namur vers el 899 i durant no menys de 32 anys del segle X. El 1189 va passar a la casa d'Hainaut unida a la de Flandes. El 1212 va entrar el primer comte de la casa de Courtenay. El 1238 fou ocupat per França. Va retornar a la casa de Flandes i Hainaut el 1257.

Per a les afers religioses el comtat depenia del bisbe de Lieja, tot i ser governat pel comte. Aquesta situació confusa sovint va alimentar les vel·leitats del príncep-bisbe d'annexar el comtat. A l'inici del regne de Joan VIII d'Heinsberg milícies de Lieja i de Namur van afrontar-se. El 1421 ^[1], el comte Joan III va vendre el comtat a Felip III de Borgonya el Bo. El 1429, Felip III va atribuir-se el títol de comte de Namur. Heinsberg i les milícies van atacar Namur però van haver d'inclinar-se davant la superioritat militar dels borgonyons. Felip III va integrar el comtat a les Disset Províncies. Després de 1549 va esdevenir un dels Països Baixos espanyols i des del 1713 austríacs. Entre 1659 i 1678 França conquerí la zona meridional amb les ciutats Charleroi, Givet, Bouvines i Marienbourg. El 1795, França va annexionar la resta del territori i crear el Departament de Sambre i Mosa.

Després del Congrés de Viena i el Tractat de París (1815) es va integrar al Regne Unit dels Països Baixos i el 1830 a Bèlgica. Els dos estats van mantenir la divisió administrativa francesa, tot i canviar el nom en Província de Namur. El territori de la província no coincideix amb el de l'antic comtat.

Llista de comtes [modifica]

La ciutadella de Namur
capital del comtat

Berenguer de Lomme 899-932
Robert I de Namur 932-974 (fill)
Albert I 974-1011 (fill)
Robert II de Namur 1011-1018 (fill)
Albert II 1018-1037 (fill)
Albert III de Namur 1037-1105 (fill)
Godofreu 1105-1139 (fill)
Enric IV de Luxemburg o Enric el Cec, comte de Luxemburg, 1139-1196 ^[2]
Alix de Namur (germana) casada amb Balduí IV d'Hainaut ^[3]
Balduí I, (Balduí V d'Hainaut) 1189-1195, casat amb Margarita de Flandes
Felip I el Noble (fill) 1195-1212
Violant de Namur (germana) 1212-1216, casada amb Pere de Courtenay
Felip II de Courtenay (fill) 1216-1226
Enric de Courtenay o Enric I de Namur (germà) 1226-1229
Margarida Sibil·la 1229-1237
Balduí II de Courtenay, emperador (Balduí II de Namur) 1237-1238 (germà de Margarita Sibil·la)
Al rei Lluís el Sant de França 1238-1248
A l'imperi 1248
Joan d'Avesnes 1248-1256
Enric II de Namur 1256-1257
Joan I de Namur 1257-1331 ^[4]
Joan II de Namur (fill) 1331-1335
Guiu I de Namur (germà) 1335-1336
Felip III de Namur (germà) 1336-1337
Guillem I de Namur el Ric (fill) 1337-1391
Guillem II de Namur (fill) 1391-1418
Joan III de Namur (germà) 1418-1430, el va vendre
Felip III de Borgonya i IV de Namur, 1430-1467
Carles el Temerari, duc de Borgonya, duc de Brabant, duc de Gueldre (1472-1477), duc de Limburg, duc de Lothier, duc de Luxemburg, comte de Zutphen (1472-1477), d'Artois, de Borgoña, del Charollais, de Flandes, d'Hainaut, d'Holanda, de Macon, i de Zelanda, i marqués de Namur 1467-1477
Maria de Borgonya, casada amb Maximilià I d'Àustria, hereva de Carles el Temerari, 1477-1482
Felip el Bell 1482-1506, casat amb Joana la Boja, reina de Castella, filla i hereva de Ferran el Catòlic i d'Isabel la Catòlica

Genealogia [modifica]

La branca de Felip el Noble i de la seva germana Violant de Namur es va extingir a la següent generació i l'emperador Balduí II, darrer representant de la nissaga, va assolir el títol; el 1248 va retornar al Sacro Imperi Romano-Germànic, i poc després, el 1257, i Namur va retornar a la branca major (Flandes i Hainaut).

Baldui IX de Flandes (Balduí I emperador llatí), comte de Flandes i Hainaut 1195-1205, emperador 1204-1205
- - Joana de Flandes, comtessa de Flandes i Hainaut 1206-1244, casada amb Ferran de Portugal, i amb Tomàs de Savoia
  - Margarita II de Flandes, comtessa 1244-1280, casada amb Guillem de Dampierre
    - Guiu I de Dampierre, comte de Flandes i Hainaut 1280-1305 (associat 1255-1280)
      - Robert III de Dampierre, comte de Flandes i Hainaut 1305-1322
        
        Lluís, comte de Nevers i Rethel
        
        Lluís I de Flandes > comtes de Flandes, Hainaut, Nevers i Rethel
      - Joan I de Namur 1257-1331
        
        Joan II de Namur 1331-1335
        
        Guiu I de Namur 1335-1336
        
        Felip III de Namur 1336-1337
        
        Guillem I de Namur el Ric 1337-1391
        
        Guillem II de Namur 1391-1418
        
        Joan III de Namur 1418-1421
Enric I de Flandes, regent de Flandes (1195-1216) i emperador llatí (1205-1216)
Felip I el Noble, comte de Namur 1195-1212
Violant de Namur, comtessa de Namur 1212-1216, casada amb Pere I de Courtenay
- Felip II de Courtenay 1216-1226
- Enric de Courtenay (o Enric I de Namur) 1226-1228
- Robert de Courtenay (+1228)
- Margarita Sibil·la, 1228-1337
- Balduí II, emperador llatí 1228-1261, comte de Namur 1237-1238 (1238 ocupació francesa)

Notes [modifica]

↑ Jean Janssen, Sous la crosse…!, évolution socio-politique, économique et culturelle du pays de Liège, des origines à 1789, Bruxelles, L'élite, 2000, pàgines 77-78
↑ Enric I era fill d'Ermessenda i nét de Conrat I de Luxemburg; quan va morir el seu cosí Conrat II de Luxemburg, l'emperador li va concedir aquest comtat el 1136: també va heretar els comtats de La Roche i de Durbuy.
↑ El 1172 Enric I va prometre l'herència del comtat a la seva germana Alix i al fill d'aquesta Balduí però després se'n va desdir; finalment Alix va heretar nominalment el comtat de Namur de son germà Enric IV de Luxemburg el Cec, que no tenia descendents masculins, el 1189, després d'un arranjament pel qual una filla, Ermessenda, rebria els comtats de La Roche i Durbuy, i Luxemburg tornaria a l'Imperi, però Namur era reconegut a Balduí per dret matern.
↑ Pel seu parentiu vegeu la genealogia.