Drenthe

Aquest article tracta sobre la província neerlandesa. Vegeu-ne altres significats a «Royston Drenthe».
Plantilla:Infotaula geografia políticaDrenthe

HimneMijn Drenthe Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 52° 55′ 01″ N, 6° 34′ 59″ E / 52.917°N,6.583°E / 52.917; 6.583
EstatRegne dels Països Baixos
PaísPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
CapitalAssen Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població491.792 (2017) Modifica el valor a Wikidata (183,48 hab./km²)
Llengua utilitzadagroninguès
drents Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície2.680,37 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1r gener 1796 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Comissaria Modifica el valor a WikidataJetta Klijnsma (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2NL-DR Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSNL13 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdrenthe.nl Modifica el valor a Wikidata
Facebook: provinciedrenthe Twitter (X): ProvDrenthe Instagram: provdrenthe LinkedIn: provincie-drenthe Youtube: UC9KMPAAIVAzHqUyHwvVOAkg Modifica el valor a Wikidata

Drenthe és una província dels Països Baixos, la capital de la qual és Assen. Està situada al nord-est del país, al sud de Groningen, a l'est de Frísia i al nord d'Overijssel. A llevant fa frontera amb Baixa Saxònia (Alemanya). El seu nom es diu que prové del germànic * thrija-hantja "tres terres".

L'any 2015 tenia 488.871 habitants, que repartits a una superfície de 2.757 km² representaven una densitat de 185 hab/km², netament inferior a la mitjana estatal, tot pal·lesant el caràcter rural de la província.

Història[modifica]

Drenthe, a diferència de moltes altres parts dels Països Baixos, ha estat una àrea rural poc poblada des de temps medievals. A excepció d'alguna indústria a Assen i Emmen, les terres de Drenthe s'utilitzen principalment per a l'agricultura.

Drenthe ha estat poblada des de la prehistòria. S'hi ha trobat estris de la glaciació de Riss (fa 150.000 anys), que es consideren entre els més antics trobats als Països Baixos. De fet, va ser una de les zones més densament poblades dels Països Baixos fins a l'edat del bronze. La prova més tangible d'això són els dòlmens (hunebedden) construïts voltant del 3500 aC, 53 dels 54 dòlmens dels Països Baixos es troben a Drenthe, concentrats al nord-est de la província.

Drenthe va ser esmentada per primera vegada en un document de l'any 820 com a Pago Treanth (districte Drenthe). En els arxius de "Het Drents Archief" s'esmenta el comtat de Drenthe de 1024 a 1025.

Després d'una llarga submissió als bisbes d'Utrecht, Drenthe va quedar sota el control de Carles V al segle xvi. Quan es va proclamar la República de les Set Províncies Unides, Drenthe es va convertir en part d'ella, encara que no va obtenir la categoria de província fins a l'1 de gener de 1796.

Poc abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial el govern neerlandès construí un campament prop de la ciutat de Westerbork (Midden-Drenthe) per donar cabuda als refugiats jueus alemanys. Irònicament, durant la Segona Guerra Mundial, els ocupants alemanys van utilitzar el campament (que van anomenar KZ Westerbork) com un "Durchgangslager". Molts jueus neerlandesos, sinte, roma, combatents de la resistència i adversaris polítics van ser empresonats abans de ser transferits a altres camps a Alemanya i Polònia. Anne Frank va ser deportada a l'últim tren de Westerbork.

Municipis[modifica]

  1. Aa en Hunze
  2. Assen
  3. Borger-Odoorn
  4. Coevorden
  5. Emmen
  6. Hoogeveen
  1. Meppel
  2. Midden-Drenthe
  3. Noordenveld
  4. Tynaarlo
  5. Westerveld
  6. De Wolden
Municipis a DrentheBorger-OdoornEmmenCoevordenHoogeveenDe WoldenMeppelWesterveldMidden-DrentheAa en HunzeAssenTynaarloNoordenveld
Municipis a Drenthe

Política[modifica]

El consell provincial (Provinciale Staten) té 51 escons, i és dirigit per un comissari de la Reina, actualment Anneke Haarsma (en funcions). Mentre que el Consell Provincial és elegit pels habitants, el Comissari és nomenat per la Reina i el govern dels Països Baixos. Els afers quotidians de la província són atesos pels Gedeputeerde Staten, també encapçalats pel Comissionat; els seus membres (gedeputeerden) es pot comparar amb els ministres.

Composició dels Estats el 2003 i el 2007
2003 2003 2007 2007
Partit  % Escons  % Escons
PvdA 36,5 19 27,2 13
CDA 23,9 12 21,2 10
VVD 18,0 9 16,7 8
SP - - 12,3 5
GroenLinks 6,7 4 4,7 2
ChristenUnie 4,6 2 7,6 3
D66 3,7 2 1,9 -
Partit pels Animals - - 1,9 -
SGP 0,3 - 0,3 -
OPD * 2,1 1 1,4 -
LPF** 2,1 1 - -
Partit del Nord - - 1,1 -
Drents Belang / DOP *** 2,0 1 0,7 -
Actief Drenthe - - 1,9 -
Total 56,1 51 51,2 41
Eleccions generals de 2006
Partit % +/- (2003)
PvdA 30,7 - 7,1
CDA 22,5 - 2,3
SP 15,9 + 10,8
VVD 14,3 - 2,5
ChristenUnie 5,1 + 2,2
GroenLinks 3,8 - 0,3
PVV 4,0 -
PvdD 1,4 + 1,0
D66 1,3 - 2,1
SGP 0,3 + 0,0
LPF 0,2 - 3,6
Total 83,0 + 0,0

* OPD: Onafhankelijke Partij Drenthe (Partit Independent de Drenthe)
** LPF-fractie hernoemd tot OSD (Onafhankelijke Statenfractie Drenthe)
*** DOP: Drentse Ouderen Partij (Partit dels Pensionistes de Drenthe)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Drenthe