Regne dels Països Baixos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaRegne dels Països Baixos
Koninkrijk der Nederlanden (nl) Modifica el valor a Wikidata

HimneHet Wilhelmus Modifica el valor a Wikidata

Lema«Je maintiendrai» Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 52° 22′ N, 4° 53′ E / 52.37°N,4.88°E / 52.37; 4.88
CapitalAmsterdam Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població17.100.715 (2013) Modifica el valor a Wikidata (405,22 hab./km²)
Idioma oficialneerlandès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície42.201 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMount Scenery (887 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixZuidplaspolder (−7 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Cronologia
16 març 1815
15 desembre 1954:  causat per Estatut del Regne dels Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia constitucional Modifica el valor a Wikidata
• Rei Modifica el valor a WikidataGuillem Alexandre dels Països Baixos (2013–) Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataMark Rutte (2010–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal830.572.618.850 Modifica el valor a Wikidata
Monedaeuro Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic+31 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències112 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísNL Modifica el valor a Wikidata

El Regne dels Països Baixos (Koninkrijk der Nederlanden) és una entitat política que comprèn els Països Baixos (en neerlandès Nederland), Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Tanmateix, el nombre i extensió dels territoris que el formen ha anat canviant a través de la història. El seu cap d'estat és el Monarca dels Països Baixos, actualment el Rei Guillem Alexandre.

País població
(est. 2009)
àrea
(km²)
densitat de pobl.
(hab. per km²)
divisa
Aruba Aruba 106 050 193 538 Florí d'Aruba
Curaçao Curaçao 140 796 444 309 Florí de les Antilles Neerlandeses
Països Baixos Països Baixos 16 516 537 41 848 394
—Territori Europeu 16 500 156 41 526 394 Euro
Bonaire 12 103 288 40 Dòlar estatunidenc
Saba 1 524 13 115 Dòlar estatunidenc
Sint Eustatius 2 754 21 3129 Dòlar estatunidenc
Sint Maarten Sint Maarten 40 007 34 1 146 Florí de les Antilles Neerlandeses
Regne dels Països Baixos Regne dels Països Baixos 16 803 390 42 519 392

El punt més alt n'és el volcà Mount Scenery (862 m) a la petita illa de Saba, una de les illes BES integrades als Països Baixos.

Govern[modifica]

En principi el regne té un govern central limitat que és responsable d'un petit nombre d'afers determinats a l'Estatut del Regne dels Països Baixos. A la pràctica, aquest govern s'encavalca amb el dels Països Baixos. El cap d'estat n'és el monarca, que encapçala l'executiu (regering) de cada una de les parts del regne. El monarca està representat per governadors a Aruba, Curaçao i Sint Maarten. Els afers pertinents al regne inclouen:

Altres afers estan delegats als governs dels països constituents. Cadascun d'aquests països té la seva pròpia constitució descrivint-ne els fonaments de govern. El gabinet del consell del regne consisteix en els ministres dels Països Baixos i un ministre plenipotenciari pel que fa a les altres parts.

El Regne dels Països Baixos té un sol seient a les Nacions Unides i és membre de la Unió Europea. Tanmateix, ni Aruba ni Curaçao ni Sint Maarten no es consideren part de la UE, si bé hi disposen d'un estatus especial. Com que la ciutadania és competència del regne i no fa distinció entre els quatre països constituents, els ciutadans de tots ells ho són també de la Unió Europea.

Història[modifica]

El 1815, el Regne Unit dels Països Baixos consistia en els actuals Països Baixos, Bèlgica (o Zuidelijke Nederlanden, Països Baixos meridionals) i el Gran Ducat de Luxemburg. Aquest darrer era una unió personal lligada amb el reialme: el rei neerlandès era alhora gran duc de Luxemburg. A més el regne posseïa colònies a Amèrica (Surinam i les Antilles Neerlandeses) i Àsia (les Índies Neerlandeses, corresponents a l'actual Indonèsia).

El 1830 Bèlgica se separà del Regne dels Països Baixos.

Després de la mort del rei Guillem III el 1890 la unió personal amb Luxemburg s'acabà arran de llei successòries diferents: Luxemburg no permetia que una dona en fos Gran Duquessa per aplicació de la llei sàlica, mentre que els Països Baixos sí. Així, el títol de Gran Duc de Luxemburg anà a parar a una altra branca de la família Nassau, mentre que els Països Baixos entronitzaren la Reina Guillemina.

El 1949, després de quatre anys de lluita, les Índies Neerlandeses aconseguiren la independència. La Nova Guinea Neerlandesa romangué neerlandesa fins al 1963.

El 1954 s'aprovà l'Estatut pel Regne dels Països Baixos, d'acord amb el qual l'antiga relació colonial entre els Països Baixos i Surinam i les Antilles Neerlandeses fou abolida i substituïda per un nou lligam basat en la igualtat. Les àrees fora d'Europa (això és, dels Països Baixos en si) havien de rebre autonomia pel que fa a autogovern, essent els Països Baixos responsables de les seves política exterior i la defensa.

El 1975 Surinam abandonà el Regne.

El 1986 Aruba, fins llavors part de les Antilles Neerlandeses, esdevingué un membre independent del Regne.

L'octubre de 2010 es dissolgueren les Antilles Neerlandeses. Curaçao i Sint Maarten varen passar a ser membres constitutius del Regne, mentre que Bonaire, Sint Eustatius i Saba (les anomenades illes BES) s'uniren als Països Baixos com a municipis especials.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne dels Països Baixos