Província de Frísia

**Provincie Friesland**
**Provinsje Fryslân**
Bandera	Escut
	Localització
	Dades estadístiques
Capital	Leeuwarden
Comissionari de la reina	John Jorritsma
Gentilici	Frisó, frisona
Religió (1999)	Protestant 39%; Catòlica 8%
Àrea; • Terra; • Aigua	; 3.349 km² (3a); 2.392 km²
Població (2005); • Total; • Densitat	; 642.998 (8a); 192/km² (11a)
Himne	De âlde Friezen
ISO	NL-FR
Pàgina web oficial	www.fryslan.nl

Frísia (Fryslân en frisó, Friesland en neerlandès) és una província del nord dels Països Baixos, corresponent a part de l'antiga regió de Frísia. El 2004 comptava amb 642.000 habitants. La seva capital és Ljouwert. Fa frontera amb les províncies de Groningen, Drenthe, Overijssel i Flevoland. A ponent i al nord és envoltada respectivament per l'IJsselmeer i el Mar de Wadden, al nord del qual hi ha una sèrie d'illes i bancs. Compta a més amb una comunicació directa amb Holanda Septentrional per mitjà de l'Afsluitdijk.

Frísia vista via satèl·lit

Economia [modifica]

És una província amb un marcat caràcter agrari, on s'originaren les famoses vaques frisones. També és coneguda pel característic cavall negre frisó. El turisme hi és una altra gran font d'ingressos, especialment al sud-oest de la província i a les illes. Aquest fet però, provoca una gran estacionalitat de l'activitat econòmica, amb molt d'atur hivernal.

Llengua [modifica]

A la província hi són oficials tant el frisó com el neerlandès. El frisó té l'estatus de llengua minoritària i és, a més del neerlandès, reconegut com a llengua nacional oficial sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. La llengua és emprada pel govern, en la justícia, l'educació i els mitjans de comunicació.

Senyalització bilingüe a Frísia

A més del frisó estandarditzat hi ha un cert nombre de dialectes com l'aasters, hindeloopen, kleifries, schiermonnikoog, nordhoeks, woudfries i zuidwesthoeks.

A moltes ciutats de Frísia no es parla el frisó, sinó que s'hi parla un dialecte neerlandès amb forta influència del frisó, com l'ameland, bildts i midsland. A la província de Groningen es parlen dues varietats locals amb forta influència frisona, a Westerkwartiers i Kollumerpompsters. Al sud de la província, per sota del Tjonger pràcticament no es parla frisó, però hi ha la parla de Stellingwerfs, que es classifica com a baix saxó.

Literatura [modifica]

Tot i escriure essencialment en neerlandès, una de les escriptores més importants del país frisó va ser Nine van der Schaaf (1882-1973).

Administració [modifica]

Resultats a les provincials de 2007

La seu del govern de la província de Físia es troba al "Provinsjehûs", a la Tweebaksmarkt de Leeuwarden. Els Estats Provincials (Provinsjale Steaten) de Frísia tenen 43 membres i l'Executiu Provincial (Deputearre Steaten) en té sis que són presidits pel Comissari de la Reina (Kommissaris fan de Keninginne) John Jorritsma. Els resultats a Frísia de les eleccions provincials frisones de 2003 i 2007 i a la Tweede Kammer de 2006 foren:

Eleccions provincials de 2003 i 2007
	2003	2003	2007	2007
Partit	Vots en %	Escons	Vots en %	Escons
CDA	27,4	16	25,8	12
PvdA	26,2	15	25,6	12
FNP	13,2	7	10,7	5
VVD	10,9	6	10,8	5
SP	4,8	2	9,6	4
ChristenUnie/SGP	5,6	3	8,2	3
GroenLinks	5,4	3	3,9	2
D66	2,5	1	1,3	-
Gemeentebelangen Friesland	1,9	1	-	-
LPF	1,7	1	-	-
Total	56,1	55	54,1	43

Eleccions legislatives de 2006
Partit	Vots en%	+/- (2003)
CDA	28,1	- 3,9
PvdA	27,5	- 6,0
SP	17,1	+ 11,1
VVD	10,6	- 2,0
ChristenUnie	6,1	+ 2,9
GroenLinks	3,8	- 0,7
PVV	3,3	+ 3,3
PvdD	1,3	+ 1,3
D66	1,1	- 1,7
SGP	0,4	- 0,1
LPF	0,2	- 3,5
Opkomst	82,9	- 0,7

Ciutats i illes [modifica]

Bolsward (Boalsert)
Dokkum (Dokkum)
Franeker (Frjentsjer)
Harlingen (Harns)
Hindeloopen (Hylpen)
Ijlst (Drylts)
Ljouwert (Leeuwarden)
Sloten (Sleat)
Snits (Sneek)
Stavoren (Starum)
Workum (Warkum)

Municipis [modifica]

Frísia té 31 municipis, amb els noms oficials en neerlandès i frisó

Municipi	Nom frisó	Extensió (km²)	Població (1 Februari 2008)	Densitat inw./km²	Renda per càpita € per hab.	Capital
Achtkarspelen	Achtkarspelen	102,61	28.104	274	11.400	Buitenpost
Ameland	It Amelân	59,18	3.450	57	11.700	Ballum
het Bildt	It Bilt	92,30	10.975	119	11.500	Sint Annaparochie
Bolsward	Boalsert	9,11	9.730	1068	12.300	Bolsward
Boornsterhem	Boarnsterhim	151,71	19.296	127	12.900	Grouw
Dantumadeel	Dantumadiel	85,67	19.412	226	11.100	Damwoude
Dongeradeel	Dongeradiel	167,27	24.655	147	11.400	Dokkum
Ferwerderadeel	Fewerderadiel	97,65	8.858	91	11.400	Ferwerd
Franekeradeel	Frjentsjerteradiel	102,75	20.553	200	11.800	Franeker
Gaasterland-Sloten	Gaasterlân-Sleat	95,27	10.220	107	12.200	Balk
Harlingen	Harns	25,02	15.552	618	12.000	Harlingen
Heerenveen	It Hearrenfean	135,21	43.010	318	12.900	Heerenveen
Kollumerland en Nieuwkruisland	Kollumerlân	109,89	13.096	119	11.200	Kollum
Leeuwarden	Ljouwert	79,16	92.931	1165	12.300	Leeuwarden
Leeuwarderadeel	Ljouwerteradiel	40,80	10.368	254	12.200	Stiens
Lemsterland	Lemsterlân	76,24	13.448	176	12.300	Lemmer
Littenseradeel	Littenseradiel	130,74	10.908	83	12.200	Wommels
Menaldumadeel	Menameradiel	68,96	13.698	198	12.200	Menaldum
Nijefurd	Nijefurd	96,61	11.047	114	12.200	Workum
Ooststellingwerf	Eaststellingwerf	224,16	26.355	117	11.900	Oosterwolde
Opsterland	Opsterlân	224,86	29.728	132	12.500	Beetsterzwaag
Schiermonnikoog	Skiermûntseach	40,79	949	23	14.200	Schiermonnikoog
Scharsterland	Skarsterlân	186,00	27.110	145	12.400	Joure
Smallingerland	Smellingerlân	118,46	55.241	464	12.200	Drachten
Sneek	Snits	30,10	33.257	1102	12.400	Sneek
Terschelling	Skylge	87,11	4.690	53	13.400	West-Terschelling
Tietjerksteradeel	Tytsjerksteradiel	149,59	32.201	215	12.500	Bergum
Vlieland	Flylân	36,16	1.123	28	13.300	Oost-Vlieland
Weststellingwerf	Weststellingwerf	221,53	25.688	116	12.000	Wolvega
Wonseradeel	Wûnseradiel	158,47	11.831	75	12.100	Witmarsum
Wymbritseradeel	Wymbritseradiel	138,31	16.085	116	12.400	IJlst