Província de Frísia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Provincie Friesland
Provinsje Fryslân
Bandera de Frísia Escut de Frísia
Bandera Escut
Localització
Localització de Frísia
Dades estadístiques
Capital Ljouwert
Comissionari de la reina John Jorritsma
Gentilici Frisó, frisona
Religió (1999) Protestant 39%
Catòlica 8%
Àrea
 • Terra
 • Aigua
 
3.349 km² (3a)
2.392 km²
Població (2005)
 • Total
 • Densitat

642.998 (8a)
192/km² (11a)
Himne De âlde Friezen
ISO NL-FR
Pàgina web oficial www.fryslan.nl

Frísia (Fryslân en frisó, Friesland en neerlandès) és una província del nord dels Països Baixos, corresponent a part de l'antiga regió de Frísia. El 2004 comptava amb 642.000 habitants. La seva capital és Ljouwert. Fa frontera amb les províncies de Groningen, Drenthe, Overijssel i Flevoland. A ponent i al nord és envoltada respectivament per l'IJsselmeer i el Mar de Wadden, al nord del qual hi ha una sèrie d'illes i bancs. Compta a més amb una comunicació directa amb Holanda Septentrional per mitjà de l'Afsluitdijk.

Frísia vista via satèl·lit

Economia[modifica | modifica el codi]

És una província amb un marcat caràcter agrari, on s'originaren les famoses vaques frisones. També és coneguda pel característic cavall negre frisó. El turisme hi és una altra gran font d'ingressos, especialment al sud-oest de la província i a les illes. Aquest fet però, provoca una gran estacionalitat de l'activitat econòmica, amb molt d'atur hivernal.

Llengua[modifica | modifica el codi]

A la província hi són oficials tant el frisó com el neerlandès. El frisó té l'estatus de llengua minoritària i és, a més del neerlandès, reconegut com a llengua nacional oficial sota la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. La llengua és emprada pel govern, en la justícia, l'educació i els mitjans de comunicació.

Senyalització bilingüe a Frísia

A més del frisó estandarditzat hi ha un cert nombre de dialectes com l'aasters, hindeloopen, kleifries, schiermonnikoog, nordhoeks, woudfries i zuidwesthoeks.

A moltes ciutats de Frísia no es parla el frisó, sinó que s'hi parla un dialecte neerlandès amb forta influència del frisó, com l'ameland, bildts i midsland. A la província de Groningen es parlen dues varietats locals amb forta influència frisona, a Westerkwartiers i Kollumerpompsters. Al sud de la província, per sota del Tjonger pràcticament no es parla frisó, però hi ha la parla de Stellingwerfs, que es classifica com a baix saxó.

Literatura[modifica | modifica el codi]

Tot i escriure essencialment en neerlandès, una de les escriptores més importants del país frisó va ser Nine van der Schaaf (1882-1973).

Administració[modifica | modifica el codi]

Resultats a les provincials de 2007

La seu del govern de la província de Físia es troba al "Provinsjehûs", a la Tweebaksmarkt de Leeuwarden. Els Estats Provincials (Provinsjale Steaten) de Frísia tenen 43 membres i l'Executiu Provincial (Deputearre Steaten) en té sis que són presidits pel Comissari de la Reina (Kommissaris fan de Keninginne) John Jorritsma. Els resultats a Frísia de les eleccions provincials frisones de 2003 i 2007 i a la Tweede Kammer de 2006 foren:

Eleccions provincials de 2003 i 2007
2003 2003 2007 2007
Partit Vots en % Escons Vots en % Escons
CDA 27,4 16 25,8 12
PvdA 26,2 15 25,6 12
FNP 13,2 7 10,7 5
VVD 10,9 6 10,8 5
SP 4,8 2 9,6 4
ChristenUnie/SGP 5,6 3 8,2 3
GroenLinks 5,4 3 3,9 2
D66 2,5 1 1,3 -
Gemeentebelangen
Friesland
1,9 1 - -
LPF 1,7 1 - -
Total 56,1 55 54,1 43
Eleccions legislatives de 2006
Partit Vots en% +/- (2003)
CDA 28,1 - 3,9
PvdA 27,5 - 6,0
SP 17,1 + 11,1
VVD 10,6 - 2,0
ChristenUnie 6,1 + 2,9
GroenLinks 3,8 - 0,7
PVV 3,3 + 3,3
PvdD 1,3 + 1,3
D66 1,1 - 1,7
SGP 0,4 - 0,1
LPF 0,2 - 3,5
Opkomst 82,9 - 0,7

Ciutats i illes[modifica | modifica el codi]

Municipis[modifica | modifica el codi]

Frísia té 31 municipis, amb els noms oficials en neerlandès i frisó


Municipi Nom frisó Extensió
(km2)
Població
(1 Februari 2008)
Densitat
inw./km²
Renda per càpita
€ per hab.
Capital
Achtkarspelen Achtkarspelen 102,61 28.104 274 11.400 Buitenpost
Ameland It Amelân 59,18 3.450 57 11.700 Ballum
het Bildt It Bilt 92,30 10.975 119 11.500 Sint Annaparochie
Bolsward Boalsert 9,11 9.730 1068 12.300 Bolsward
Boornsterhem Boarnsterhim 151,71 19.296 127 12.900 Grouw
Dantumadeel Dantumadiel 85,67 19.412 226 11.100 Damwoude
Dongeradeel Dongeradiel 167,27 24.655 147 11.400 Dokkum
Ferwerderadeel Fewerderadiel 97,65 8.858 91 11.400 Ferwerd
Franekeradeel Frjentsjerteradiel 102,75 20.553 200 11.800 Franeker
Gaasterland-Sloten Gaasterlân-Sleat 95,27 10.220 107 12.200 Balk
Harlingen Harns 25,02 15.552 618 12.000 Harlingen
Heerenveen It Hearrenfean 135,21 43.010 318 12.900 Heerenveen
Kollumerland en Nieuwkruisland Kollumerlân 109,89 13.096 119 11.200 Kollum
Leeuwarden Ljouwert 79,16 92.931 1165 12.300 Leeuwarden
Leeuwarderadeel Ljouwerteradiel 40,80 10.368 254 12.200 Stiens
Lemsterland Lemsterlân 76,24 13.448 176 12.300 Lemmer
Littenseradeel Littenseradiel 130,74 10.908 83 12.200 Wommels
Menaldumadeel Menameradiel 68,96 13.698 198 12.200 Menaldum
Nijefurd Nijefurd 96,61 11.047 114 12.200 Workum
Ooststellingwerf Eaststellingwerf 224,16 26.355 117 11.900 Oosterwolde
Opsterland Opsterlân 224,86 29.728 132 12.500 Beetsterzwaag
Schiermonnikoog Skiermûntseach 40,79 949 23 14.200 Schiermonnikoog
Scharsterland Skarsterlân 186,00 27.110 145 12.400 Joure
Smallingerland Smellingerlân 118,46 55.241 464 12.200 Drachten
Sneek Snits 30,10 33.257 1102 12.400 Sneek
Terschelling Skylge 87,11 4.690 53 13.400 West-Terschelling
Tietjerksteradeel Tytsjerksteradiel 149,59 32.201 215 12.500 Bergum
Vlieland Flylân 36,16 1.123 28 13.300 Oost-Vlieland
Weststellingwerf Weststellingwerf 221,53 25.688 116 12.000 Wolvega
Wonseradeel Wûnseradiel 158,47 11.831 75 12.100 Witmarsum
Wymbritseradeel Wymbritseradiel 138,31 16.085 116 12.400 IJlst

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Frísia

Coord.: 53° 09′ N, 5° 41′ E / 53.15,5.69