Ameland

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ameland
It Amelân
Bandera d'Ameland
(Bandera d'Amelân)

Escut d'Ameland

(Escut d'Amelân)
Situació d'Ameland als Països Baixos
Província Frisian flag.svg Frísia
Alcalde Albert de Hoop (D66)
Àrea
 - Terra
 - Aigua
268,50 km²
60,02 km²
208,42 km²
Població

 - Densitat
3.513
(1 juny 2005)

59 h/km²
Pàgina web http://www.ameland.org/

Ameland (frisó It Amelân) és una de les illes situades entre el Mar del Nord i el Mar de Wadden, les illes frisones. A l'oest hi té Skylge mentre que a l'est Schiermonnikoog. Pertany a la província de Frísia, Països Baixos.

Està enterament ocupada pel municipi homònim, de 273,00 km², dels quals 57,57 km² corresponen a terra ferma (essencialment dunes) i els restants 215,43 a aigua. Comptava amb 3.525 habitants l'1 de gener del 2004.

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

Té quatre nuclis de població Ballum, Buren, Hollum i Nes.

Nom Població
Hollum 1330
Nes 1110
Buren 670
Ballum 310

Font: CBS

Història[modifica | modifica el codi]

Imatge per satèl·lit de l'illa
Vista aèria d'Ameland

Ameland és esmentada per primer cop com Ambla en el segle VIII com a tributària del comtat d'Holanda, fins que el 1424 el seu senyor Ritske Jelmera la va declarar "senyoriu lliure" (vrijheerschap).

Tot i que Holanda, Frísia i el Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic es van oposar a aquesta condició de quasi-independent, continuà sent un senyoriu lliure fins que l'últim senyor la família governant, Cammingha, va morir el 1708. Després d'això, l'estatúder frisó Joan Guillem Friso d'Orange-Nassau es va convertir en senyor d'Ameland i després d'ell, el seu fill i estatúder dels Països Baixos Guillem IV d'Orange-Nassau i el seu nét Guillem V d'Orange-Nassau.

Només en la Constitució de 1813 l'illa va ser finalment integrada als Països Baixos (a la província de Frísia). Els reis i reines dels Països Baixos, però, segueixen mantenint el títol de vrijheid van Ameland fins avui.

El 1871 i 1872, es va construir un dic entre Ameland i la terra ferma per una societat per a la recuperació de terres frisones del mar. El dic anava de Holwerd a Bueren i tenia una longitud de 8,7 kilòmetres. La província i el regne neerlandès pagaren acada treballador 200.000 florins. Al final, no va tenir èxit; el dic no va resultar ser durador i el 1882, després de les fortes tempestes d'hivern, es van aturar la reparació i el manteniment de la presa. El dic encara pot ser vist parcialment durant la marea baixa. La presa de Holwerd és el començament d'aquest dic.

El 1940 les tropes alemanyes van ser transportades en ferry fins a l'illa i en qüestió d'hores Ameland estava sota el control de la Wehrmacht. A causa del seu limitat valor militar els Aliats mai van envair Ameland. Les forces alemanyes a l'illa no es va rendir fins al 2 de juny de 1945, gairebé un mes després de la derrota de l'Alemanya nazi.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista de burgemeester (alcaldes)
Periode Nom Partit
1837 - 1888 Daniël W. Crommelin, baron van Heeckeren
1888 - 1894 Daniël J.W. Crommelin, baron van Heeckeren
...
1906 - 1942 Johan Benjamin William Bolomeij
1942 - 1945 Bouk Bakker NSB
1945 - 1955 Roel (R.) Walda
1955 - 1961 F.G.A. Huber
1962 - 1973 J. Siderius PvdA
1973 - 1976 Drs. Pieter (P.) Zevenbergen VVD
1976 - 1985 Mr. Hans (J.H.) Lesterhuis PvdA
1985 - 1993 Mr. Michiel (M.) Zonnevylle VVD
1993 - 1994 Bendiks (B.W.) Cazemier (Waarnemend) CDA
1994 - 2000 Mr. Roel (R.S.) Cazemier VVD
2001 - 2006 Paul (P.J.J.) Verhoeven VVD
2006 - 2006 Hans (J.H.) Lesterhuis (Waarnemend) PvdA
2006 - heden Albert (A.) de Hoop D66

El consistori d'Ameland és format per 11 regidors. Els escons es van repartir després de les eleccions locals de 2007:

  • Ameland '82 4
  • PvdA 2
  • CDA 2
  • Algemeen Belang Ameland 2
  • VVD 1

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 53° 26′ 51″ N, 5° 47′ 33″ E / 53.4476°N,5.7926°E / 53.4476; 5.7926