Ameland

Ameland
It Amelân

(Bandera d'Amelân)

(Escut d'Amelân)

Província

Frísia

Alcalde

Albert de Hoop (D66)

Àrea
- Terra
- Aigua

268,50 km²
60,02 km²
208,42 km²

Població

- Densitat

3.513
(1 juny 2005)
59 h/km²

Pàgina web

http://www.ameland.org/

Ameland (frisó It Amelân) és una de les illes situades entre el Mar del Nord i el Mar de Wadden, les illes frisones. A l'oest hi té Skylge mentre que a l'est Schiermonnikoog. Pertany a la província de Frísia, Països Baixos.

Està enterament ocupada pel municipi homònim, de 273,00 km², dels quals 57,57 km² corresponen a terra ferma (essencialment dunes) i els restants 215,43 a aigua. Comptava amb 3.525 habitants l'1 de gener del 2004.

Nuclis de població [modifica]

Té quatre nuclis de població Ballum, Buren, Hollum i Nes.

Nom	Població
Hollum	1330
Nes	1110
Buren	670
Ballum	310

Font: CBS

Història [modifica]

Imatge per satèl·lit de l'illa

Vista aèria d'Ameland

Ameland és esmenada per primer cop com Ambla en el segle VIII com a tributària del comtat d'Holanda, fins que el 1424 el seu senyor Ritske Jelmera la va declarar "senyoriu lliure" (vrijheerschap).

Tot i que Holanda, Frísia i el Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic es van oposar a aquesta condició de quasi-independent, continuà sent un senyoriu lliure fins que l'últim senyor la família governant, Cammingha, va morir el 1708. Després d'això, l'estatúder frisó Joan Guillem Friso d'Orange-Nassau es va convertir en senyor d'Ameland i després d'ell, el seu fill i estatúder dels Països Baixos Guillem IV d'Orange-Nassau i el seu nét Guillem V d'Orange-Nassau.

Només en la Constitució de 1813 l'illa va ser finalment integrada als Països Baixos (a la província de Frísia). Els reis i reines dels Països Baixos, però, segueixen mantenint el títol de vrijheid van Ameland fins avui.

El 1871 i 1872, es va construir un dic entre Ameland i la terra ferma per una societat per a la recuperació de terres frisones del mar. El dic anava de Holwerd a Bueren i tenia una longitud de 8,7 kilòmetres. La província i el regne neerlandès pagaren acada treballador 200.000 florins. Al final, no va tenir èxit; el dic no va resultar ser durador i el 1882, després de les fortes tempestes d'hivern, es van aturar la reparació i el manteniment de la presa. El dic encara pot ser vist parcialment durant la marea baixa. La presa de Holwerd és el començament d'aquest dic.

El 1940 les tropes alemanyes van ser transportades en ferry fins a l'illa i en qüestió d'hores Ameland estava sota el control de la Wehrmacht. A causa del seu limitat valor militar els Aliats mai van envair Ameland. Les forces alemanyes a l'illa no es va rendir fins el 2 de juny de 1945, gairebé un mes després de la derrota de l'Alemanya nazi.

Administració [modifica]

Llista de *burgemeester* (alcaldes)
Periode	Nom	Partit
1837 - 1888	Daniël W. Crommelin, baron van Heeckeren
1888 - 1894	Daniël J.W. Crommelin, baron van Heeckeren
...
1906 - 1942	Johan Benjamin William Bolomeij
1942 - 1945	Bouk Bakker	NSB
1945 - 1955	Roel (R.) Walda
1955 - 1961	F.G.A. Huber
1962 - 1973	J. Siderius	PvdA
1973 - 1976	Drs. Pieter (P.) Zevenbergen	VVD
1976 - 1985	Mr. Hans (J.H.) Lesterhuis	PvdA
1985 - 1993	Mr. Michiel (M.) Zonnevylle	VVD
1993 - 1994	Bendiks (B.W.) Cazemier (Waarnemend)	CDA
1994 - 2000	Mr. Roel (R.S.) Cazemier	VVD
2001 - 2006	Paul (P.J.J.) Verhoeven	VVD
2006 - 2006	Hans (J.H.) Lesterhuis (Waarnemend)	PvdA
2006 - heden	Albert (A.) de Hoop	D66