Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries
De Viquipèdia
|
La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu (CETS 148) adoptat el 1992 sota els auspicis del Consell Europeu per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa. El tractat fa referència només a les llengües emprades tradicionalment per ciutadans dels estats membres (excloent així les llengües utilitzades per immigrants procedents d'altres estats), les quals difereixen significativament de la llengua majoritària o oficial de l'estat (excloent així el que l'estat membre vol considerar com a simple dialecte de la llengua oficial o majoritària). Les llengües objectes del tractat poden tenir tant una base territorial (és a dir, són parlades per poblacions de regions o àrees dins de l'estat) o bé són utilitzades per minories lingüístiques dins l'estat sencer (incloent així llengües com el jiddisch i el romaní, que s'utilitzen en àmplies àrees geogràfiques).
Llengües que són oficials únicament en regions, províncies o unitats federals dins d'un estat (com per exemple el català a l'Estat espanyol) no són considerades com a llengües oficials i poden per tant beneficiar-se de la Carta. Per contra, Irlanda no ha pogut signar la carta en benefici del gaèlic irlandès ja que, tot i tractar-se d'una llengua minoritària, gaudeix d'estatus de primera llengua oficial de la República d'Irlanda. El Regne Unit, però, ha ratificat la Carta en benefici, entre d'altres, del gaèlic irlandès d'Irlanda del Nord. Per altra banda, l'Estat francès no ha ratificat, tot i que va signar, la Carta en favor de les diferents llengües parlades al seu territori.
La Carta proporciona una llarga llista d'accions concretes que els estats signataris poden prendre per protegir i promoure les llengües regionals i minoritàries històriques. Hi ha dos nivells de protecció; els estats signataris han d'assumir d'entrada el nivell mínim de protecció per a les llengües especificades; els signataris poden més endavant declarar que una o més de les llengües gaudiran d'un major nivell de protecció, tot comprometent-se a fer efectives almenys 35 accions a escollir d'una llarga llista detallada a la Carta.
La Carta va entrar en vigor en aconseguir-se que almenys cinc estats la ratifiquessin, el dia 1 de març de 1998.
[edita] Llengües protegides per la Carta
Els estats que han ratificat la Carta i les llengües per a les quals es va fer la ratificació són els següents:
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
[edita] Notes i referències
- ↑ Alemanya ha ratificat la Carta per per a cada llengua especificant l'estat federat o länder on s'aplica.
- ↑ Una nota verbal que acompanyava la ratificació danesa a la carta aclaria que, per bé que la Carta no es ratificava per a les llengües feroesa i grenlandesa, cadascuna d'elles era oficial al seu territori.
- ↑ Luxemburg no apareix llistat al web del Consell d'Europa
- ↑ Encara a l'agost de 2007, l'entrada d'Ucraïna al web del Consell d'Europa no especifica les llengües per les quals es la República d'Ucraïna ratifica la Carta.
[edita] Vegeu també
- Llengües minoritàries
- Llengües de la Unió Europea
- Declaració Universal dels Drets Lingüístics
- Vergonha
[edita] Enllaços externs
- Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Generalitat de Catalunya), text íntegre de la Carta, en versió catalana, i la Declaració del Govern d'Espanya, on s'explica el procés seguit, les característiques de l'adhesió de l'Estat espanyol i les llengües que reconeix com a "minoritàries o regionals" segons els termes de la Carta en el seu territori. Inclou antecendents i característiques de la Carta i una relació d'estats adherits.
- European Charter for Regional or Minority Languages page (Legal Affairs, Council of Europe)
- (anglès) Més informació
