Francoprovençal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
francoprovençal
Francoprovençâl, franco-provençâl, arpetan, arpitan, burgondês, burgondian, patouès
Parlat a: Itàlia, Suïssa, França
Regió: "Arpitània" (Vall d'Aosta, Piemont, Foggia, Suïssa francòfona, Savoia, Alta Savoia, Bresse, Bugey, Dombes, Beaujolais, Delfinat, Lionès, Forez, Franc Comtat)
Parlants: (est.) 113.400
Rànquing: Llengua potencialment en perill d'extinció: Itàlia
En perill d'extinció: França, Suïssa
Classificació genètica: llengua indoeuropea

  itàlica
    romànica
      romànica occidental
       gal·loromànica
        francprovençal

estatus oficial
Llengua oficial de: Vall d'Aosta
Regulat per: cap institució
codis de la llengua
ISO 639-2 roa
ISO 639-3 frp
Mapa de l'àrea del francoprovençal
Mapa de l'àrea del francoprovençal:
Blau fosc: Protegida. — Blau mitjà: Regions generals.
Blau clar: Zona de transició històrica.
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Mapa de la distribució de l'arpità, amb topònims en arpità.

El francoprovençal (també anomenat arpità) és una llengua romànica.

Territori[modifica | modifica el codi]

És parlat a tres estats, França, Suïssa i Itàlia (Vall d'Aosta), on gaudeix d'una mica de reconeixement. Es parla al cercle format per Lió - Roanne- Saint-Étienne - Pontarlier - Grenoble - Chambéry - Aosta - Ginebra - Lausana - Neuchâtel, territori anomenat també «Arpitània».

Dinàmica[modifica | modifica el codi]

Avui dia es troba en perill d'extinció, parlat només per 60.000 persones, la major part d'ells gent gran. Això no obstant, el seu ús roman prou important a la Vall d'Aosta a Itàlia i al poble d'Évolène a Suïssa. Des dels anys 1970, existeix un moviment de recuperació lingüística, tant en certes zones rurals on la llengua encara és parlada, com a les zones urbanes (i a vegades rurals) on els locutors naturals han desaparegut.

Estandardització[modifica | modifica el codi]

Hi ha un intent d'estandardització recent, encunyat en les obres del lingüista Dominique Stich (1998, 2003), que s'anomena ortografia de referència B (ORB). Aplica el principi d'una grafia englobant, tenint en compte el diasistema, com el que ja ocorre en les ortografies del català i de l'occità. L'ORB és la base d'una llengua estàndard francoprovençal en curs de formació que té un èxit creixent, més que més per a la gent que vol recuperar la llengua i que no en té cap pràctica familiar.

Hi ha alguns sistemes d'escriptura concurrents que només noten fonèticament les parles locals segons les convencions del francès, com ara la grafia de Conflans i una grafia emprada a la Vall d'Aosta.

Noms[modifica | modifica el codi]

La llengua rebé la denominació de «francoprovençal» el 1873 de mans del filòleg furlà Graziadio Isaia Ascoli, que la considerà una parla de transició entre el francès i l'occità (anomenat "provençal"). El nom d'arpitan, format a partir del nom Arpes (Alps) i de la terminació d'occità, ha emergit des de certs militants culturals de la Vall d'Aosta, en particular de Jozé Harrieta, a partir dels anys 1970. L'intel·lectual arpità Floran Corradin defensa que la forma «francoprovençal» és "una vella denominació que no pot ser més desafortunada".[1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'arpità dins França.

Segons Ascoli, els trets del francoprovençal són els següents.

  • Diftongacions i palatalitzacions consonàntiques
  • Afebliment intervocàlic
  • Vocals àtones finals conservades amb timbres molt diferents de l'antic oil, com kodo (colze), fena (dona), pare (pare).
  • L'A tònica lliure resta A o esdevé O, com purta (porta), lo na (el nas).
  • No tanca A en síl·laba tònica, la qual cosa l'apropa al provençal
  • Tracta A davant consonant palatal com al francès antic.
  • Palatalització d'ú en ü.
  • Té l'article indefinit on (ó) del llatí unum
  • Possessius notron i votron (nostre, vostre)
  • Articles determinats lo i la
  • Manté les desinències d'imperfet, com purtavo (portava) i medzivo (menjava).
  • Manté la declinació de dos casos, en algunes paraules, a Maurienne
  • Com a restes de l'antic ligur, s'ha deixat en els gentilicis toponímics els radicals en ar (com Savare, Artanavaz), bar/ber (Albard, Berrier), el sufix col·lectiu asc (Marmasc, Perriasc), la desinència arp "muntanya" (Arpvilles), ey (Arbaney, Darbelley) i dwr (Doire, nom del Dora Baltea).
Portal

Portal: llengües

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francoprovençal Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Agard, Frederick B. (1984). A Course in Romance Linguistics: A Diachronic View. (Vol. 2). Washington D.C.: Georgetown University Press. ISBN 0-87840-089-3
  • Ascoli, Graziadio Isaia (1878). Schizzi franco-provenzali. Archivio glottologico italiano, III, pp. 61-120. Article written about 1873.
  • Bec, Pierre (1971). Manuel pratique de philologie romane. (Tome 2, pp. 357 et seq.). Paris: Picard. ISBN 2-7084-0230-7 A philological analysis of Franco-Provençal; the Alpine dialects have been particularly studied.
  • Bessat, Hubert & Germi, Claudette (1991). Les mots de la montagne autour du Mont-Blanc. Grenoble: Ellug. ISBN 2-902709-68-4
  • Blumenfeld-Kosinski, Renate (1997). The Writings of Margaret of Oingt, Medieval Prioress and Mystic. (From series: Library of Medieval Women). Cambridge: D.S. Brewer. ISBN 0-85991-442-9
  • Cerlogne, Jean-Baptiste (1971). Dictionnaire du patois valdôtain, précédé de la petite grammaire. Geneva: Slatkine Reprints. (Original work published, Aoste: Imprimérie Catholique, 1907)
  • Chenal, Aimé & Vatherin, Raymond (1984). Nouveau Dictionnaire de Patois valdôtain, français / patois. Aoste: Musumeci. ISBN 88-7032-534-2
  • Constantin, Aimé & Désormaux, Joseph (1982). Dictionnaire savoyard. Marseille: Éditions Jeanne Laffitte. (Originally published, Annecy: Société florimontane, 1902). ISBN 2-7348-0137-X
  • Dalby, David (1999/2000). The Linguasphere Register of the World's Languages and Speech Communities. (Vol. 2). Hebron, Wales, UK: Linguasphere Press. ISBN 0-9532919-2-8 See p. 402 for 48 divisions of Franco-Provençal dialects with reference codes.
  • Dauzat, Albert & Rostaing, Charles (1984). Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France. (2nd ed.). Paris: Librairie Guénégaud. ISBN 2-85023-076-6
  • Duch, Célestin & Bejean, Henri (1998). Le patois de Tignes. Grenoble: Ellug. ISBN 2-84310-011-9
  • Duraffour, Antonin (1969). Glossaire des patois francoprovençaux. Paris: CNRS Editions. ISBN 2-222-01226-0
  • Elsass, Annie (Ed.) (1985). Jean Chapelon 1647-1694, Œuvres complètes. Saint-Etienne: Université de Saint-Étienne.
  • Escoffier, Simone (1958). La rencontre de la langue d'Oïl, de la lange d'Oc, et de francoprovençal entre Loire et Allier. Publications de l'Institut linguistique romane de Lyon, XI, 1958.
  • Escoffier, Simone & Vurpas, Anne-Marie (1981). Textes littéraires en dialecte lyonnaise. Paris: CNRS Editions. ISBN 2-222-02857-4
  • EUROPA (European Commission) (2005). Francoprovençal in Italy, The Euromosaic Study. Last update: 4 February 2005.
  • Favre, Louis (Fwd.) (1894). Le Patois Neuchâtelois. (Buchenel, P., Pref.) Neuchâtel, Switzerland: Imp. H. Wolfrath & Co, Comité du patois de la Société cantonale d'histoire et d'archéologie. (Univ. of Neuchâtel, excerpt from: Le renâ à Dâvid Ronnet).
  • Gex, Amélie (1986). Contes et chansons populaires de Savoie. (Terreaux, Louis, Intro.). Aubenas: Curandera. ISBN 2-86677-036-6
  • Gex, Amélie (1999). Vieilles gens et vieilles choses, histoires : ma rue et mon village. Marseille: Editions Jeanne Laffitte. (Original work published, Chambéry: 1924). ISBN 2-7348-0399-2
  • Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.) (2005). Ethnologue: Languages of the World. Fifteenth edition. Dallas: SIL International/Summer Institute of Linguistics. ISBN 1-55671-159-X Online version: Ethnologue
  • Grillet, Jean-Louis (1807). Dictionnaire historique, littéraire et statistique des départements du Mont-Blanc et du Léman. Chambéry: Librairie J.F. Puthod.
  • Henriet, Joseph (1997). La Lingua Arpitana. Quaderni Padani, Vol. III, no. 11, May-June 1997. pp. 25-30. .pdf (in Italian)
  • Héran, François; Filhon, Alexandra; & Deprez, Christine (2002). Language transmission in France in the course of the 20th century. Population & Sociétés. No. 376, February 2002. Paris: INED-Institut national d'études démographiques. ISSN 0184-77-83. Monthly newsletter in English, from INED
  • Humbert, Jean (1983). Nouveau Glossaire genevois. Genève: Slatkine Reprints. (Original work published, Geneva: 1852). ISBN 2-8321-0172-0
  • Jochnowitz, George (1973). Dialect Boundaries and the Question of Franco-Provençal. Paris & The Hague: Mouton de Gruyter & Co. ISBN 90-279-2480-5
  • Martin, Jean-Baptiste & Tuaillon, Gaston (1999). Atlas linguistique et ethnographique du Jura et des Alpes du nord (Francoprovençal Central) : La maison, l'homme, la morphologie. (Vol. 3). Paris: CNRS Editions. ISBN 2-222-02192-8 (cf. Savoyard).
  • Martin, Jean-Baptiste (2005). Le Francoprovençal de poche. Chennevières-sur-Marne: Assimil. ISBN 2-7005-0351-1
  • Minichelli, Vincenzo (1994). Dizionario francoprovenzale di Celle di San Vito e Faeto. Second edition. (Telmon, Tullio, Intro.). Alessandria: Edizioni dell'Orso. ISBN 88-7694-166-5
  • Nagy, Naomi (2000). Faetar. Munich: Lincom Europa. ISBN 3-89586-548-6
  • Nelde, Peter H. (1996). Euromosaic: The production and reproduction of the minority language groups in the European Union. Luxembourg: European Commission. ISBN 92-827-5512-6 See: EUROPA, 2005.
  • Pierrehumbert, William (1926). Dictionnaire historique du parler neuchâtelois et suisse romand. Neuchâtel: Editions Victor Attinger.
  • Price, Glanville (1998). Encyclopedia of the Languages of Europe. Oxford: Blackwell Publishers. ISBN 0-631-19286-7
  • Ruhlen, Merritt (1987). A Guide to the World's Languages, Volume 1: Classification. Stanford: Stanford University Press. pp. 325-326. ISBN 0-8047-1250-6 Author of numerous articles on language and linguistics; Language Universals Project, Stanford University.
  • Stich, Dominique (2003). Dictionnaire francoprovençal / français, français / francoprovençal : Dictionnaire des mots de base du francoprovençal : Orthographe ORB supradialectale standardisée. (Walter, Henriette, Preface). Thonon-les-Bains: Editions Le Carré. ISBN 2-908150-15-8 This work includes the current orthographic standard for the language.
  • Stich, Dominique (1998). Parlons francoprovençal : Une langue méconnu. Paris: Editions l'Harmattan. ISBN 2-7384-7203-6 This work includes the former orthographic standard, Orthographe de référence A, (ORA).
  • Tuaillon, Gaston (1988). Le franco-provençal, Langue oubliée. Vingt-cinq communautés linguistiques de la France. (Vol. 1). Paris. pp. 188-207.
  • Tuallion, Gaston (2002). La littérature en francoprovençal avant 1700. Grenoble: Ellug. ISBN 2-84310-029-1
  • Viret, Roger (2001). Patois du pays de l'Albanais : Dictionnaire savoyarde-français (2nd ed.) Cran-Gévrier: L'Echevé du Val-de-Fier. ISBN 2-9512146-2-6 An excellent dictionary and grammar for the dialect in the Albanais region, which includes Annecy and Aix-les-Bains.
  • Vurpas, Anne-Marie (1993). Le Parler lyonnais. (Martin, Jean-Baptiste, Intro.) Paris: Editions Payot & Rivages. ISBN 2-86930-701-2

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Corradin, Floran. «'Vegnens étot nos' (Nosaltres també venim)». Diari El Punt Avui, 8 de setembre de 2012, pàgina 8 [Consulta: 10 d'octubre del 2012].
Viquipèdia
Hi ha una edició en francoprovençal de la Viquipèdia