Emilià-romanyol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emilià-romanyol
Emiliàn
Altres denominacions: emilià, emilianoromanyès, emiliano-romà
Parlat a: San Marino, Itàlia
Regió: Piacenza, Ravenna, Emília-Romanya, Padània, Llombardia, Toscana, Pesaro
Parlants: 3,5 milions
Classificació genètica: Indoeuropeu

  Llengua itàlica
   Llengua romànica
    Itàlica-Occidental
     Itàlica-Occidental-Occidental
      Gal·lo-Ibèrica
       Gal·lo-Romànica
        Gal·lo-Rhaetia
         Oïl
          emilià-romanyol

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L'emilià-romanyol, emilianoromanyès, emiliano-romà o simplement Emilià, és una llengua romànica del grup gal·lo-italià parlada a la part nord-occidental d'Itàlia, incloent Piacenza, Ravenna, a l'Emília-Romanya, Padània, sud de Llombardia, nord de Toscana i a la província de Pesaro. També es parla a San Marino.

El nombre de parlants a l'Emília-Romanya s'estima en 3.500.000 aproximadament (dades de 1983). A San Marino, el 83% de la població (20.100 habitants), parlen aquesta llengua.

Se la considera una llengua diferenciada de l'italià, tot i que les nombroses interferències lingüístiques amb l'italià estàndard, el fet de no tenir cap reconeixement oficial, i que tots els seus parlants usen també habitualment l'italià com a llengua culta i de relació pública, posen en perill la seva supervivència com a llengua.

Àrea geogràfica de l'emilià-romanyol

L'àmbit territorial d'aquesta llengua s'estén des de Piacenza (o Plasència) a Ravenna, i entre el riu Po, l'Adriàtic i els Apenins, a la regió de Emília-Romanya. També es parla a San Marino, on rep la denominació de Sanmarinès. No hi ha dades fiables sobre els seus parlants, sobre aquells que són capaços de parlar-la o els qui ho fan habitualment. Es calcula que hi ha entre dos i tres milions de persones que poden parlar-la.

Es distingeixen diversos dialectes, sense que es pugui dir que hi hagi una estandardització precisa o un dialecte central: l'emilià, el romà, el mantuà, el vogherès-pavès, el lunigià i el sanmarinès.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en emilià-romayol de la Viquipèdia