Lleonès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lleonès / Llionés
Parlat a: Província de Lleó, Província de Zamora i Bragança
Estats: Espanya, Portugal
Nombre de parlants: 25.000[1]
Nombre de neoparlants: 1.000
Estatus oficial
Codi
ISO 639-1 roa
Evolució de les llengües del sudoest europeu
Domini lingüístic de l'asturlleonès

El lleonès (Llionés)[2] és una llengua del domini lingüístic asturlleonès, derivada directament del llatí, que es parla a les províncies de Lleó i Zamora, i al districte de Bragança (Portugal).[3][4]

Generalitats[modifica | modifica el codi]

La llengua encara es manté al nord, sud i oest de Lleó, a l'oest de Zamora i al Districte de Bragança a Portugal.[5]El mirandès és una llengua específica que és englobada moltes vegades dins el lleonès, i actualment és l'única modalitat oficial i reconeguda de totes les que formen part del domini.

El lleonès es presenta com un dels resultats de l'evolució peculiar del llatí parlat a les terres lleoneses. La seva personalitat es defineix pel fet d'aplegar un conjunt de trets peculiars que l'individualitzen respecte a les llengües veïnes: galaicoportuguès i castellà, així com per la presència de solucions coincidents amb les del mirandès i l'asturià, que deixen ben clar que és part d'un conjunt lingüístic definit.

Quasi tots els parlants de lleonès són bilingües, i es pot suposar que el nombre és d'uns 25.000. A Bragança el parlants serien 1.000.

Família[modifica | modifica el codi]

Forma part del grup iberoromànic dins del subgrup lleonès o asturlleonès. Aquest subgrup és compost per tres llengües:

Dialectes[modifica | modifica el codi]

Entre les varietats regionals del lleonès es poden assenyalar: Bercianu, Cepedanu, Maragatu, Legionense, Facundinu, Senabrés, Patsuezu i Arribeñu.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

La transcripció es fa d'acord amb les normes de l'alfabet fonètic internacional.

Vocals[modifica | modifica el codi]

El sistema vocàlic del lleonès diferencia cinc fonemes en tres graus d'obertura (mínima, mitjana, màxima) i tres situacions (central, anterior i posterior).

anteriors (palatals) centrals posteriors (velars)
vocals tancades (obertura mínima) i - u
vocals mitjanes (obertura mitjana) e - ɔ
vocals obertes (obertura màxima) - a -

Consonants[modifica | modifica el codi]

labials dentals alveolars palatals velars
oclusives sordes p t - ʧ k
oclusives sonores b d - y g
fricatives f θ s ʃ -
nasals m - n ɲ -
laterals - - l ʎ -
vibrants - - ɾ / r - -

Llengua lleonesa i altres llengües[modifica | modifica el codi]

Lleonès Portuguès Català Francès Italià Venecià Castellà Piemontès Llatí Anglès
facere fazer fer faire fare far hacer facere make
fiyu filho fill fils figlio fio(l) hijo fieul filius son
fame fome fam faim fame fame hambre fam famis hunger
gochu porco porc cochon maiale porse(l)o cerdo crin sus pig
vieyu velho vell vieux vecchio vecio viejo vecc vetus old
chovere chover ploure pleuvoir piovere piòvar llover pieuve pluere rain
Mapa lingüístic actual de las províncies de Zamora i Lleó, a Castella-Lleó

.

Situació actual[modifica | modifica el codi]

La realitat lingüística actual del lleonès a la Província de Lleó és de lent reconeixement tant fora com entre els propis lleonesos. El fet que el lleonès no estigui reconegut per cap legislació en limita el coneixement. També s'hi uneix el fet que les administracions competents a l'ensenyament no estan sensibilitzades amb el greu perill que té la llengua de desaparèixer.

Educació[modifica | modifica el codi]

A Lleó ciutat hi ha curses de lleonès com a matèria extraescolar a 16 centres de primària, i curs per adults a Lleó, Zamora.

Llionpedia[modifica | modifica el codi]

La Llionpedia, Enciclupedia llibre en llingua Llïonesa, és una enciclopèdia en línia que utilitza les regles ortogràfiques de l'associació política lleonesa Conceyu Xoven.[6]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Menéndez Pidal, R.: "El dialecto Leonés". Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 14. 1906.
  • García Gil, Hector (2010). «El asturiano-leonés: aspectos lingüísticos, sociolingüísticos y legislación». Working Papers Collection. Mercator Legislation, Dret i legislació lingüístics. (25). ISSN 2013-102X.
  • Academia de la Lengua Asturiana«Normes ortográfiques». 2005. ISBN 978-84-8168-394-3.
  • García Arias, Xosé Lluis (2003). Gramática histórica de la lengua asturiana: Fonética, fonología e introducción a la morfosintaxis histórica. Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-341-7.
  • González Riaño, Xosé Antón; García Arias, Xosé Lluis (2008). II Estudiu sociollingüísticu de Lleón (Identidá, conciencia d'usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa). Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-448-3.
  • Galmés de Fuentes, Álvaro; Catalán, Diego (1960). Trabajos sobre el dominio románico leonés. Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-3436-1.
  • Linguasphere Register. 1999/2000 Edition. pp. 392. 1999.
  • López-Morales, H.: “Elementos leoneses en la lengua del teatro pastoril de los siglos XV y XVI”. Actas del II Congreso Internacional de Hispanistas. Instituto Español de la Universidad de Nimega. Holanda. 1967.
  • Staff, E. : "Étude sur l'ancien dialecte léonnais d'après les chartes du XIIIÈ siècle", Uppsala. 1907.
  • Morala Rodríguez, Jose Ramón; González-Quevedo, Roberto; Herreras, José Carlos; Borrego, Julio; Egido, María Cristina (2009). El Leonés en el Siglo XXI (Un Romance Milenario ante el Reto de su Normalización). Instituto De La Lengua Castellano Y Leones. ISBN 978-84-936383-8-2.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. butlletí informatiu de l'associació cultural Facendera pola Llengua
  2. Denominat en llengua lleonesa com:
    • Llionés o asturllionés: És la utilitzada per una sèrie de col·lectius i associacions culturals sense fins polítiques ("Furmientu", "La Caleya", "Facendera pola Llengua"...) i escriptors (Eva González, Roberto González-Quevedo, Hector Xil, Xosepe Vega...) que fan ús de les normes ortogràfiques de la "Acadèmia de la Llingua Asturiana", i que per tant (entre altres recursos ortogràfics) no utilitzen la dièresi per a mostrar la dialefa en un diptong. Aquest grup considera que tant lleonès, com asturià o mirandés són denominacions, que encara que amb les seves respectives peculiaritats dialectals, fan referència a una mateixa llengua: cridada lingüísticament asturleonés (forma utilitzada per la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola).
    • Lleonés: Segons el Diccionari de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana.
    • Llïonés (amb dièresi): Denominació polititzada. És la denominació que utilitza la conselleria de cultura de l'Ajuntament de Lleó vinculada a l'organització política Conceyu Xoven. És la utilitzada per les associacions culturals "El Fueyu", "El Toralín" i "La Barda" (totes elles, associacions i conselleria, presidides per membres de l'organització política Conceyu Xoven o vinculades a la mateixa), alguns col·lectius i empreses. Els grups afínes a la ideologia política de Conceyu Xoven consideren que lleonès i asturià, encara que pertanyents al mateix domini lingüístic, han de ser considerats dos idiomes diferenciats.
  3. Menéndez Pidal. El Dialecto Leonés. 1906.
  4. Cruz, Luísa Segura da, João SARAMAGO e Gabriela VITORINO: “Os dialectos leoneses em território português: coesão e diversidade”. En: “Variação Linguística no Espaço, no Tempo e na Sociedade”. Associação Portuguesa de Linguística/Edições Colibri, p. 281-293. Lisboa. 1994.
  5. Ceolin, R. "Um enclave leonês na paisagem unitária da língua portuguesa", Ianua, Revista. Philologica Románica, nº 3, p. 62-83. 2002
  6. Llionpedia, Enciclupedia en llingua Llïonesa

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleonès
Viccionari Vegeu Lleonès en el Viccionari, el diccionari lliure.