Lleonès
 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Asturlleonès». (Vegeu la discussió) |
| Lleonès / Llionés | |
|---|---|
| Parlat a: | Província de Lleó, Província de Zamora i Bragança |
| Estats: | Espanya, Portugal |
| Nombre de parlants: 25.000[1] | |
| Nombre de neoparlants: 1.000 | |
| Estatus oficial | |
| Codi | |
| ISO 639-1 | roa |
El lleonès (Llionés)[2] és una llengua del domini lingüístic asturlleonès, derivada directament del llatí, que es parla a les províncies de Lleó i Zamora, i al districte de Bragança (Portugal).[3][4]
Taula de continguts |
[modifica] Generalitats
La llengua encara es manté al nord, sud i oest de Lleó, a l'oest de Zamora i al Districte de Bragança a Portugal.[5]El mirandès és una llengua específica que és englobada moltes vegades dins el lleonès, i actualment és l'única modalitat oficial i reconeguda de totes les que formen part del domini.
El lleonès es presenta com un dels resultats de l'evolució peculiar del llatí parlat a les terres lleoneses. La seva personalitat es defineix pel fet d'aplegar un conjunt de trets peculiars que l'individualitzen respecte a les llengües veïnes: galaicoportuguès i castellà, així com per la presència de solucions coincidents amb les del mirandès i l'asturià, que deixen ben clar que és part d'un conjunt lingüístic definit.
Quasi tots els parlants de lleonès són bilingües, i es pot suposar que el nombre és d'uns 25.000. A Bragança el parlants serien 1.000.
[modifica] Família
Forma part del grup iberoromànic dins del subgrup lleonès o asturlleonès. Aquest subgrup és compost per tres llengües:
[modifica] Dialectes
Entre les varietats regionals del lleonès es poden assenyalar: Bercianu, Cepedanu, Maragatu, Legionense, Facundinu, Senabrés, Patsuezu i Arribeñu.
[modifica] Fonologia
La transcripció es fa d'acord amb les normes de l'alfabet fonètic internacional.
[modifica] Vocals
El sistema vocàlic del lleonès diferencia cinc fonemes en tres graus d'obertura (mínima, mitjana, màxima) i tres situacions (central, anterior i posterior).
| anteriors (palatals) | centrals | posteriors (velars) | |
| vocals tancades (obertura mínima) | i | - | u |
| vocals mitjanes (obertura mitjana) | e | - | ɔ |
| vocals obertes (obertura màxima) | - | a | - |
[modifica] Consonants
| labials | dentals | alveolars | palatals | velars | |
| oclusives sordes | p | t | - | ʧ | k |
| oclusives sonores | b | d | - | y | g |
| fricatives | f | θ | s | ʃ | - |
| nasals | m | - | n | ɲ | - |
| laterals | - | - | l | ʎ | - |
| vibrants | - | - | ɾ / r | - | - |
[modifica] Llengua lleonesa i altres llengües
| Lleonès | Portuguès | Català | Francès | Italià | Venecià | Castellà | Piemontès | Llatí | Anglès |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| facere | fazer | fer | faire | fare | far | hacer | fé | facere | make |
| fiyu | filho | fill | fils | figlio | fio(l) | hijo | fieul | filius | son |
| fame | fome | fam | faim | fame | fame | hambre | fam | famis | hunger |
| gochu | porco | porc | cochon | maiale | porse(l)o | cerdo | crin | sus | pig |
| vieyu | velho | vell | vieux | vecchio | vecio | viejo | vecc | vetus | old |
| chovere | chover | ploure | pleuvoir | piovere | piòvar | llover | pieuve | pluere | rain |
.
[modifica] Situació actual
La realitat lingüística de Lleó és de lent reconeixement tant a fora com entre els propis lleonesos. El fet que el lleonès no estigui reconegut per cap legislació en limita el coneixement. També s'hi uneix el fet que les administracions competents a l'ensenyament no estan molt sensibilitzades amb el greu perill que té la llengua de desaparèixer.
[modifica] Educació
A Lleó ciutat hi ha curses de lleonès com a matèria extraescolar a 16 centres de primària, i curs per adults a Lleó, Zamora e Salamanca.
[modifica] Llionpedia
La Llionpedia, Enciclupedia llibre en llingua Llïonesa, és una enciclopèdia en línia que utilitza les regles ortogràfiques de l'associació política lleonesa Conceyu Xoven.[6]
[modifica] Bibliografia
- Menéndez Pidal, R.: "El dialecto Leonés". Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 14. 1906.
- García Gil, Hector (2010). «El asturiano-leonés: aspectos lingüísticos, sociolingüísticos y legislación». Working Papers Collection. Mercator Legislation, Dret i legislació lingüístics. (25). ISSN 2013-102X.
- Academia de la Lengua Asturiana«Normes ortográfiques». 2005. ISBN 978-84-8168-394-3.
- García Arias, Xosé Lluis (2003). Gramática histórica de la lengua asturiana: Fonética, fonología e introducción a la morfosintaxis histórica. Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-341-7.
- González Riaño, Xosé Antón; García Arias, Xosé Lluis (2008). II Estudiu sociollingüísticu de Lleón (Identidá, conciencia d'usu y actitúes llingüístiques de la población lleonesa). Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-448-3.
- Galmés de Fuentes, Álvaro; Catalán, Diego (1960). Trabajos sobre el dominio románico leonés. Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-3436-1.
- Linguasphere Register. 1999/2000 Edition. pp. 392. 1999.
- López-Morales, H.: “Elementos leoneses en la lengua del teatro pastoril de los siglos XV y XVI”. Actas del II Congreso Internacional de Hispanistas. Instituto Español de la Universidad de Nimega. Holanda. 1967.
- Staff, E. : "Étude sur l'ancien dialecte léonnais d'après les chartes du XIIIÈ siècle", Uppsala. 1907.
- Morala Rodríguez, Jose Ramón; González-Quevedo, Roberto; Herreras, José Carlos; Borrego, Julio; Egido, María Cristina (2009). El Leonés en el Siglo XXI (Un Romance Milenario ante el Reto de su Normalización). Instituto De La Lengua Castellano Y Leones. ISBN 978-84-936383-8-2.
[modifica] Referències
- ↑ butlletí informatiu de l'associació cultural Facendera pola Llengua
- ↑ Denominat en llengua lleonesa com:
- Llionés o asturllionés: És la utilitzada per una sèrie de col·lectius i associacions culturals sense fins polítiques ("Furmientu", "La Caleya", "Facendera pola Llengua"...) i escriptors (Eva González, Roberto González-Quevedo, Hector Xil, Xosepe Vega...) que fan ús de les normes ortogràfiques de la "Acadèmia de la Llingua Asturiana", i que per tant (entre altres recursos ortogràfics) no utilitzen la dièresi per a mostrar la dialefa en un diptong. Aquest grup considera que tant lleonès, com asturià o mirandés són denominacions, que encara que amb les seves respectives peculiaritats dialectals, fan referència a una mateixa llengua: cridada lingüísticament asturleonés (forma utilitzada per la Real Acadèmia de la Llengua Espanyola).
- Lleonés: Segons el Diccionari de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana.
- Llïonés (amb dièresi): Denominació polititzada. És la denominació que utilitza la conselleria de cultura de l'Ajuntament de Lleó vinculada a l'organització política Conceyu Xoven. És la utilitzada per les associacions culturals "El Fueyu", "El Toralín" i "La Barda" (totes elles, associacions i conselleria, presidides per membres de l'organització política Conceyu Xoven o vinculades a la mateixa), alguns col·lectius i empreses. Els grups afínes a la ideologia política de Conceyu Xoven consideren que lleonès i asturià, encara que pertanyents al mateix domini lingüístic, han de ser considerats dos idiomes diferenciats.
- ↑ Menéndez Pidal. El Dialecto Leonés. 1906.
- ↑ Cruz, Luísa Segura da, João SARAMAGO e Gabriela VITORINO: “Os dialectos leoneses em território português: coesão e diversidade”. En: “Variação Linguística no Espaço, no Tempo e na Sociedade”. Associação Portuguesa de Linguística/Edições Colibri, p. 281-293. Lisboa. 1994.
- ↑ Ceolin, R. "Um enclave leonês na paisagem unitária da língua portuguesa", Ianua, Revista. Philologica Románica, nº 3, p. 62-83. 2002
- ↑ Llionpedia, Enciclupedia en llingua Llïonesa
[modifica] Enllaços externs
- Héctor García Gil. L’asturiano-lleonès: aspectes lingüístics, sociolingüístics i legislació.
- Acadèmia de la Llengua Asturiana
- González i Planas, Francesc. Institutum Studiorum Romanicorum «Romania Minor». Els dialectes asturleoneses.
- La Caleya, associació cultural.
- Furmientu, associació cultural.
