El Carxe

De Viquipèdia

El Carxe és una serra de 1.371 metres d'altura i que dóna nom a una zona dels municipis murcians de Iecla i Jumella a l'Altiplà i Favanella a l'Oriental on es parla valencià/català de forma continuada des del segle XIX. També és el nom de la partida menys xicoteta d'aquesta zona. Té una superfície de 310 km², una porció del qual forma part del parc regional "Serra del Carxe"^[1]. Amb 697 habitants empadronats (2006), representa un 0'005% dels habitants dels Països Catalans.

Gràcies a les recerques sociolingüístiques dutes a terme per Manuel Sanchis i Guarner, des dels anys 50 del segle XX es coneix la seua existència com a zona de parla valenciana. Malgrat que el valencià no té reconeixement oficial a la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valencià a Iecla^[2], a petició del mateix Ajuntament, prèvia instància al Síndic de Greuges d'un veí del Raspai^[3].

Taula de continguts 1 Nuclis de població 1.1 Terme municipal de Iecla 1.2 Terme municipal de Jumella 1.3 Terme municipal de Favanella 2 Història 3 Demografia 4 Llengua 5 Referències 5.1 Bibliografia 6 Enllaços externs

[edita] Nuclis de població

Els nuclis de població catalanoparlant que conformen el Carxe es troben dins de tres termes municipals:

[edita] Terme municipal de Iecla

• el Carrascalejo
• els Pinillos
• el Raspai, també conegut localment com al Carxe.
• Quitapellejos, inclòs a la pedania d'el Raspai i actualment deshabitat.

[edita] Terme municipal de Jumella

• l'Alberquilla
• el Canalís de Crespo
• la Canyada del Trigo
• els Càpitos
• les Cases del Conill
• les Coves de Penya-roja
• els Escandells
• l'Esperit Sant
• la Raixa
• la Sarsa
• la Torre del Rico
• la Tosquilla
• Xamaleta

[edita] Terme municipal de Favanella

• la Canyada de l'Alenya
• les Cases dels Frares
• el Collado dels Gabriels
• l'Ombria de la Sarsa

[edita] Història

Després de l'expulsió morisca al segle XVII gran part dels extensos termes de Iecla, Jumella i també de Favanella havien restat gairebé despoblats. Aquestes terres foren dedicades a pastures i en la dècada del 1878 al 1887 foren donades en emfiteusi per a llur explotació agrícola. Es produí aleshores una forta emigració, potser iniciada ja uns anys abans amb menor intensitat, de llauradors procedents de les valls del Vinalopó, que hi portaren llur llengua.

Aquests pobladors s'establiren a les planades que formen les capçaleres de les rambles de Favanella i de la Raixa, i en alguns casos —Carrascalejo, els Pinillos— també més al nord, fins a tocar gairebé de Iecla, i sempre a les envistes de la serra del Carxe, d'on ha pres nom la comarca. Hi fundaren una vintena de viles i llogarets que mai, però, no han tingut independència administrativa i han romàs sempre com a pedanies de Iecla —pedania del Carxe—, de Jumella —pedanies de l'Alberquilla, la Raixa, la Torre del Rico, la Canyada del Trigo i la Sarsa— i de Favanella —pedania del Collado dels Gabriels, la Canyada de l'Alenya i de l'Ombria de la Sarsa.

[edita] Demografia

La població de la comarca del Carxe, que el 1950 era de devers 3.000 habitants, no arriba actualment al miler, a causa de la forta emigració provocada, sobretot, per la crisi de l'agricultura. En algunes pedanies, especialment a les de poblament disseminat, ja no hi viu quasi ningú permanentment. La majoria dels habitants, tot i que hi segueix empadronat, resideix ara a les viles grans properes -a les murcianes de Jumella i Iecla, o a la valenciana del Pinós- i només s'hi desplaça per als treballs agrícoles. Els nuclis més grans són la Canyada del Trigo (162 h), la Canyada de l'Alenya (138 h) i el Raspai (128 h)^[4]. També estan habitats la Raixa (89 h), la Torre del Rico (83 h), el Collado dels Gabriels (41 h), la Sarsa (27 h) i l'Alberquilla (27 h). A banda de l'Ombria de la Sarsa, que actualment registra 2 habitants, la resta de nuclis no compten amb població empadronada.

[edita] Llengua

Gràcies a les investigacions sociolingüístiques portades a terme per Pere Barnils i Antoni Girera, es coneix per primera vegada la seua existència com a zona de parla catalana en la publicació el 1919 de "Dialectes Catalans", i el 1921 d'"El valencià", respectivament en el "Butlletí de Dialectologia Catalana VII". Posteriorment, Manuel Sanchis-Guarner analitzaria en profunditat les característiques dialectals pròpies.

En l'actualitat, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix classes de valencià a Iecla a petició de l'ajuntament.

[edita] Referències

v • d • e Notes i Referències ↑ Llei 2/2003, de 28 de març, per la que es declara la Serra del Carxe com Parc Regional. Decret núm. 69/2002, de 22 de març, pel que s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra del Carxe. (castellà) ↑ L'Ajuntament de Iecla demana a l'AVL classes de valencià, en el diari El País (castellà) ↑ L'Acadèmia Valenciana de la Llengua impartirà classes de valencià en Iecla, en panorama-actual.es (castellà) ↑ Dades de Iecla i els seus nuclis al lloc web de l'INE

[edita] Bibliografia

• Limorti, Ester; Quintana, Artur (1998). El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia. ISBN 84-7784-315-5

[edita] Enllaços externs

• Parc regional Serra del Carxe (castellà)
• Bodegues Hisenda del Carxe (anglès) (castellà)
• Grup al Facebook del Carxe
• Bloc que recull diferents articles publicats a la premsa sobre El Carxe
• Reportatge sobre el Carxe, emès el 05/03/2006 al programa "Arrels" de Punt 2-RTVV