Cartagena

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Cartagena (Colòmbia)».

Cartagena


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi del Camp de Cartagena

Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
• Partit judicial

Espanya
Regió de Múrcia
Província de Múrcia
Camp de Cartagena
Cartagena

Gentilici

Cartagener, cartagenera

550,5 km²

n/d

Població (2007)
• Densitat

207.286 hab.
376,54 hab/km²

Coordenades

37° 36′ N, 0° 59′ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 37.6 Error de l'expressió: Operador * inesperat">37.6, Error de l'expressió: Operador * inesperat(i) 37° 36′ N, 0° 59′ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 37.6 Error de l'expressió: Operador * inesperat">37.6, Error de l'expressió: Operador * inesperat

Sistema polític
Entitats de població
• Alcalde:

24
Pilar Barreiro (PP)

Web

[1]

Cartagena és una ciutat de la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.També és el cap de la província marítima del seu nom. Amb més de 550 km² d'extensió, el seu terme municipal compta amb 207.286 habitants censats (2007).

[edita] Geografia

[edita] Geografia i relleu

Vista satèl·lit del Campo de Cartagena, Mar Menor i cap de Pals.

Molino del Campo de Cartagena

La ciutat de Cartagena es troba situada al sud-est de la Península Ibèrica en les coordenades 37º36' N, 0º59' W. El seu terme municipal comprèn una extensió de 558,3 km².

Cartagena constitueix un gran plànol inclinat amb adreça NO-ES limitat al nord i nord-oest per serres pre-litorals (Carrascoy, El Port, Els Villares, Columbares i Escalona), i al sud i sud-oest per serres litorals (El Algarrobo, La Muela, Pelayo, Grossa, La Fausilla i Minera, amb les seues últimes estribacions en Cap de Pals).

Els materials dominants en la composició del terreny són sedimentaris, com la calcària, i metamòrfics, com la pissarra, marbre, etc.

El Casc Històric de la ciutat es troba delimitat per cinc menuts pujols (Molinete, Mont Sacro, Bosc de San José, Despeñaperros i Bosc de la Concepció) que en origen formaven part d'una península delimitada per un antic mar interior, conegut com Estero, i l'actual badia en la qual la ciutat s'obri al mar Mediterrani, un espai protegit entre les estribacions muntanyenques de San Julián i Galeres, forests entre els quals se situa l'entrada al port de la ciutat. L'antic mar interior es va dessecar i sobre el mateix es va construir, ja al començament del segle XX, l'Eixample de la ciutat. La seua ubicació entre cinc pujols va motivar, ja en els textos antics la seua comparança amb Roma.

L'espai urbà està delimitat o travessat per diverses rambles, alguna de les quals, com la Rambla de Benipila s'introdueixen, durant bona part del seu traçat, en la trama urbana.

[edita] Demografia

Panoràmica de Cartagena.

Segons les dades de l'INE, a 1 de gener de 2007, el municipi de Cartagena compta amb una població de 207.286 habitants (104.859 homes i 102.427 dones).

Les mateixes dades censals citats (INE 2007), ofereixen també la dada que el 12,75% dels habitants de Cartagena són de nacionalitat estrangera.^[1]

La seua àrea metropolitana, integrada por els municipis de La Unión, Fuente Álamo de Murcia, Los Alcázares, San Javier, Torre Pacheco i San Pedro del Pinatar, compta amb 332.035 habitants.

Evolució demogràfica del municipi de Cartagena^[2]
	1857	1877	1887	1900	1910	1920	1930	1940
Població	59.618	75.908	84.171	99.871	102.542	96.891	102.518	113.468
	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2000	2007
Població	113.160	123.630	146.904	172.751	173.061	170.483	183.799	207.286

[edita] Història

Poblada des de temps remot, el primer assentament urbà té lloc cap al 1400 aC amb la fundació de Contesta per part del rei Testa. Cap al segle III aC és colonitzada pels cartaginesos, poble que procedia de Cartago, al nord d'Àfrica (a l'actual Tunísia), i que es disputava l'hegemonia del mediterrani amb Roma. Després de les guerres púniques que van enfrontar Roma i Cartago, Roma va aconseguir el control de la ciutat. Tenia mines de plata a les rodalies (on en temps dels romans treballaren fins a quaranta mil homes i aportaven 25000 dracmes al tresor romà). Fou capital dels dominis cartaginesos.

El 211 aC fou atacada per Escipió quant només tenia 1000 homes de guarnició i el 210 aC la va ocupar i va fer un gran botí. El 206 aC s'hi van celebrar uns jocs en honor del oncle de Escipió. Durant l'imperi fou colonia romana (Colonia Victrix Julia Nova Cartago) i seu d'un convent jurídic amb 65 pobles a mes de les Balears. Aquest convent era el més extens de tots i arribava a abastar fins i tot terres càntabres. Al hivern compartia la capitalitat de la Tarraconense amb Tarraco. El seu territori era anomenat Carcedònia. Era punt central d'una via cap a Tarraco (al nord) i cap a Castulo (al sud).

Posteriorment, amb la caiguda de l'imperi Romà, Cartagena va ser territori visigot. Destruïda al segle VI estava casi despoblada el 595 però es va recuperar. Fou domini bizantí i després va patir la invasió musulmana de 711. Amb els àrabs Cartagena va passar a denominar-se Qartajannah Al-Halfa, alhora que va anar perdent la seva condició de capital en favor de la ciutat de Múrcia.

Va ser reconquerida pels aragonesos i repoblada massivament amb catalans, castellans i valencians fins al seu pas definitiu a la Corona de Castella. Va passar llavors a convertir-se en el més destacat port castellà del Mediterrani. Carles III va ser un dels reis que més va intervenir a Cartagena, ja que la va fortificar i la va envoltar de castells i forts i hi va instal·lar una base naval que encara avui perdura (l'arsenal de Cartagena).

En 1873, durant la Primera República, l'exèrcit destacat a Cartagena es va aixecar en armes i va promulgar la independència del Cantó de Cartagena respecte a Espanya, la qual va durar entre sis mesos de setge que van deixar en lamentable estat la ciutat. Va arribar a encunyar-se moneda pròpia (el duro cantonal). El líder del Cantó de Cartagena va ser el murcià Antonete Gálvez.

Cartagena va tenir un auge a la fi del segle XIX, amb l'arribada de capital estranger i de famílies europees benestants que hi van fer negoci amb les mines de la propera La Unión. Després del cessament d'aquestes mines en la dècada de 1930, Cartagena va rebre una gran massa de treballadors de les mines que havien quedat a l'atur, cosa que va contribuir a una crisi que es perllongaria fins a la dècada de 1960.

En la Guerra Civil, Cartagena va ser base naval de la República, i va romandre-hi fidel fins a l'abril de 1939.

En la dècada dels seixanta va ser industrialitzada bruscament en l'aspecte siderometal·lúrgic, i també destacava per la construcció de vaixells en les seves drassanes. Aquesta situació de la Cartagena industrial es va mantenir fins a la dècada dels noranta, quan una gran crisi va assolar la ciutat i va desaparèixer gran part d'aquest teixit industrial. Malgrat això, Cartagena continua sent el principal punt industrial del sud-est peninsular.

[edita] Personatges Il·lustres

·Àsdrubal, 270 adC-221 adC. General cartaginès, que refonc Qart Hadasht (Cartagena) sobre la ja existent Mastia en 227 adC.

·Aníbal, 247 adC – 183 adC. General cartaginès que va partir de Cartagena al comandament d'un gran exèrcit en el seu intent de conquesta de Roma. Sant Fulgenci, San Leandro, Santa Florentina, i, potser,San Isidoro, 560-636. Bisbe, teòleg, compilador i sant hispanorromano en l'època visigoda.Coneguts com els quatre sants de Cartagena.

·Liciniano de Cartagena (554-602). Bisbe metropolità de Cartagena durant la dominació bizantina. Lloat per S.Isidoro per la seva altura intel·lectual. És autor de diversos escrits filosòfics i teològics.

·Hazim al-Qartayanni (حازم القرطاجني) (1284-1211), poeta en la cort del Bey de Tunis, autor de la "Qasida al-Maqsura," obra magna de la poesia aràbic-andalusí.

·Sebastián Raval, 1550-1604. Compositor renaixentista que va ser mestre de Capella dels Virreyes espanyols a Palerm (Sicília).

·Antonio d'Escó i García de Càceres, 1750-1814. Va ser un dels oficials de Marina més preclars del segle XVIII i heroi del combat naval de Trafalgar.

·Isaac Peral, 1851-1895. Enginyer, marí i inventor cartagenero que va dissenyar el submarí propulsado elèctricament.

·Carmen Conde, 1907-1996. Escriptora cartagenera, va anar la primera dona a ingressar en la RAU; va fundar la Universitat Popular de Cartagena.

·Arturo Pérez-Reverte, 1951. Novel·lista i periodista cartagenero. Membre de la Real Acadèmia Espanyola

·Eduardo Zaplana I altres