Rafael Moneo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rafael Moneo
Naixement 9 de maig de 1937 (1937-05-09) (77 anys)
Tudela
Obra
Principals edificis Palau de Congressos i Auditori Kursaal, Estació de Madrid - Puerta de Atocha, Museu de la Ciència de Valladolid, Catedral de Nostra Senyora dels Àngels
Premis i reconeixements Premi Pritzker d'Arquitectura (1996)
Creu de Sant Jordi (1999)
Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects (2003)
Premi Príncep d'Astúries de les Arts (2012)
Ampliació de l'estació d'Atocha de Madrid
Catedral de Nostra Senyora dels Àngels, Los Angeles, USA

José Rafael Moneo Vallés, més conegut com a Rafael Moneo, (Tudela, 1937) és un arquitecte navarrès.[1]

Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid, on es va titular el 1961. El 1970 obté la càtedra d'Elements de Composició de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i el 1980 s'encarrega de la de Madrid fins al 1985, any en què és nomenat Chairman de la Graduate School of Design de la Universitat Harvard, càrrec que manté fins al 1990. Actualment Rafael Moneo és Josep Lluís Sert Professor of Architecture a la Graduate School of Design de Harvard.

De la seva tasca professional se'n pot destacar el Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida (1986), l'Estació d'Atocha a Madrid (1992), la Fundació Pilar i Joan Miró a Palma, el Museu Davis del Wellesley College a Massachusetts (1993), els museus d'Art Modern i d'Arquitectura a Estocolm (1998), el nou edifici per a l'Ajuntament de Múrcia (1998), l'Auditori i Centre de Congressos Kursaal de Sant Sebastià (1999), el Museu de Belles Arts a Houston, Texas (2000), la Catedral Nova de Los Angeles (2002), l'Arxiu General de Navarra a Pamplona (2003) i l'Hospital Maternoinfantil Gregorio Marañón de Madrid (2003), entre d'altres.

L'activitat de Rafael Moneo com a arquitecte va acompanyada per la que desenvolupa com a conferenciant i crític. Cofundador de la revista Arquitecturas Bis, els escrits de Rafael Moneo s'han publicat en nombroses revistes professionals i la presentació de la seva obra en exposicions i conferències l'ha portat a institucions d'arreu del món.

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Rafael Moneo ha rebut un bon nombre de distincions, entre les quals el Premi Pritzker d'Arquitectura el 1996, la Creu de Sant Jordi el 1999 i la Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects el 2003. Elegit Acadèmic de Belles Arts el 1997, va prendre possessió de la plaça al començament del 2005.[2] L'any 2012 va ser distingit amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.[3]

Disseny[modifica | modifica el codi]

Pel que fa al disseny, des dels inicis de la seva carrera, Moneo realitza mobiliari i accessoris per als interiors dels seus edificis, alguns dels quals s'han produït en sèrie. Així per exemple, destaquen el sofà 2 x 2 (1970): la butaca Circa (1990), o la cadira Panticosa (2002).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.92. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 de desembre de 2014]. 
  2. Fitxa al web del Disseny Hub Barcelona
  3. «Fitxa de Rafael Moneo a la pàgina web del Premi Príncep d'Astúries». [Consulta: 9 maig 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Moneo Modifica l'enllaç a Wikidata