L'Illa Diagonal
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Centre comercial | |||
| Part de | CBD de la Diagonal  | |||
| Arquitecte | Rafael Moneo Manuel de Solà-Morales | |||
| Obertura | 2 de desembre de 1993[1] | |||
| Nombre de locals comercials | 170 | |||
| Característiques | ||||
| Mesura | 334 ( ) m | |||
| Superfície | centre comercial: 35.000 m² oficina: 48.000 m² espai verd: 13.500 m² | |||
| Pisos per sobre el terra | 3 | |||
| Places d'aparcament | 2.400 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | les Corts (Barcelonès) | |||
| ||||
| Conservació i restauració | ||||
| Novembre de 2006 | Ampliació | |||
| Premis | Premi FAD d'arquitectura de 1994 | |||
| Lloc web | http://www.lilla.com/ | |||
L'Illa Diagonal és un centre comercial i d'oficines situat a l'Avinguda Diagonal de la ciutat de Barcelona, al districte de Les Corts.[2]
El complex L'Illa Diagonal es va inaugurar el 2 de desembre de 1993.[1] Es tracta d'un projecte arquitectònic que va ser dut a terme pels arquitectes Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales,[3] per encàrrec dels promotors Grup Sanahuja i Grup Winterthur (actualment AXA),[4] i que aconseguí diversos premis professionals com el Premi FAD d'arquitectura de 1994.[5]
L'Illa Diagonal disposa d'una superfície destinada al centre comercial de 35.000m², disposats en tres plantes: planta zero (que connecta amb l'Avinguda Diagonal), una planta superior i una subterrània que connecta el barri de Les Corts i el de Sarrià-Sant Gervasi, per sota de l'Avinguda Diagonal. L'oferta comercial ofereix tant marques nacionals com internacionals de moda, bellesa i perfumeria, joieria i complements, decoració de la llar, restauració i alimentació, així com grans superfícies i un singular mercat de productes frescos, delicatessen i degustació anomenat "El Rebost" de L'illa.
Història[modifica]
Situada a la part alta de l'Avinguda Diagonal, L'Illa Diagonal va formar part d'un pla d'urbanització de la ciutat de Barcelona on es pretenia crear un nou districte central. Sota un concepte de ciutat innovadora el complex de L'Illa Diagonal destaca com un edifici referent del downtown barceloní.
A principis dels anys seixanta, la part alta de l'Avinguda Diagonal es va començar a perfilar com un centre de negocis, esportiu i universitari. Entitats financeres, cadenes hoteleres i grans companyies van començar a posicionar-se en aquesta zona de Barcelona. L'empresari català Román Sanahuja Bosch (Grup Sanahuja), va aconseguir el terreny i, després de rebre diverses ofertes, va col·laborar amb l'asseguradora suïssa Winterthur per arrencar el projecte.
Als terrenys hi havia l'antiga seu de la Sala Bikini, que disposava fins i tot de minigolf.[4]
Al 1986 es va convocar a un grup d'arquitectes de prestigi internacional que va comptar amb la presència dels arquitectes Manuel de Solà-Morales i Rafael Moneo, els quals finalment es van encarregar del projecte. Winterthur va aportar uns 120 milions d'euros i també es va rebre capital del Banc d'Europa, llavors en mans de Carles Ferrer Salat.[4]
El 2 de desembre de 1993, encara amb ressaca dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, es va inaugurar oficialment el complex, després d'haver-hi invertit 36.000 milions de pessetes (210M €).[4] Entre la mitja dotzena de centres comercials que es van obrir a Barcelona en la dècada dels noranta, el complex de L'Illa Diagonal va ser el primer, convertint-se en un referent en la concepció d'aquest tipus d'espais.
Amb els anys, Winterthur (ja AXA) abandonaria els espais per ubicar-se en unes altres oficines als afores de la ciutat. Laboratoris Ferrer, propietat d'un dels inversors, Carles Ferrer Salat, van alliberar despatxos que fins al moment tenien a les Torres Trade i es van traslladar a aquest edifici.[4]
A finals de novembre de 2006, el centre comercial L'Illa Diagonal va ampliar la seva superfície en 4.000 m², obrint 17 noves botigues i afegint un hotel de 308 habitacions. A més, gràcies a aquesta última ampliació, es va donar accés a una entrada per als vianants al recinte des del carrer Deu i Mata.
El nom d'illa prové del conjunt d'edificis regulars que conformen l'entramat modernista conegut com a Pla Cerdà. Encara que els 56.000 m² de la superfície original de L'Illa Diagonal eren molts més que els de una illa d'edificis de l'Eixample, aquest va ser el concepte amb què es va partir per idear-ne la construcció.
Arquitectura[modifica]
L'equip format per Manuel de Solà-Morales i Rafael Moneo va presentar una solució que ells mateixos van descriure com "El gratacel tombat" i aquesta opció ràpidament va ser ben acollida pels barcelonins.[5]
En termes arquitectònics i urbanístics es va projectar un edifici de planta longitudinal paral·lel a l'Avinguda Diagonal, darrere del qual es trobés un parc que acollís un hotel, un centre de convencions i unes escoles.
La multiplicitat d'usos –oficines, hotel, centre comercial, aparcament, escoles, poliesportiu, sala de festes – van estar molt presents en la conceptualització del projecte des dels seus inicis. El pas construït sota l'Avinguda Diagonal, que connecta els districtes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, ha contribuït que aquest complex es convertís en un punt de trobada de fàcil accés.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Què és L'illa Diagonal?». L'illa Diagonal. Arxivat de l'original el 2013-11-27. [Consulta: 1r febrer 2013].
- ↑ Farran, Lluís Tobella. L'Illa Diagonal de Barcelona: anàlisi de qüestions del projecte. Universitat Politècnica de Catalunya, 2010. ISBN 978-84-693-4965-6.
- ↑ Araujo, Ramón. Construir en altura (en castellà). Reverte, 2020-01-10. ISBN 978-84-291-9335-0.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Vinton, Roger. La gran teranyina : els secrets del poder a Catalunya. [Barcelona]: Edicions del Periscopi, 2017, p. 25. ISBN 978-84-946014-1-5.
- ↑ 5,0 5,1 «L'edifici de L’Illa Diagonal, premiat als premis FAD fa 23 anys». [Consulta: 16 octubre 2021].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Illa Diagonal |
