Andorra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el Principat d'Andorra. Vegeu altres significats a «Andorra (desambiguació)».
Principat d'Andorra
Bandera Escut
Lema nacionalVirtus Unita Fortior
(«La força unida és més forta»)
HimneEl gran Carlemany
Capital
(i major ciutat)
Andorra la Vella
42° 30′ N, 1° 31′ E / 42.500°N,1.517°E / 42.500; 1.517
Idiomes oficials Català
Gentilici Andorrà, andorrana
Govern Coprincipat parlamentari
  Copríncep episcopal
Copríncep francès
Cap de Govern
Joan Enric Vives i Sicília
François Hollande
Antoni Martí Petit (DA)
Independència
 
de la Corona d'Aragó
1278 
Superfície
 -  Total 468 km2 
 -  Aigua (%) negligible
Població
 -  Est. jul. 2010 84.525  (198è)[nb 1]
 -  Cens 2011 85.082[1] 
 -  Densitat 174 /km2 (-)
Moneda Euro[2] (EUR)
Fus horari CET (UTC+1)
 -  Estiu (DST) Si, CET* (UTC+2)
Domini internet .ad 
Codi telefònic 376
  1. Dades del World Factbook
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
[[:Image:|Himne nacional d'Andorra.]]

[[Fitxer:|180px|noicon]]


Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

Andorra, oficialment Principat d'Andorra,[3] és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Espanya i França. Limita amb la comunitat autònoma de Catalunya al sud (amb els municipis d'Alins, Les Valls de Valira i Lles de Cerdanya) i amb els departaments francesos dels Pirineus Orientals i de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km²,[4] i és un dels cinc microestats del continent, dels quals n'és el segon més gran[5] i el més populós[6] amb una població de 84.082 habitants, dels quals 32.085 són de nacionalitat andorrana.[7]

Fins al 1993 –durant 715 anys– Andorra estigué governada per dos senyors feudals, el bisbe del bisbat d'Urgell i els hereus del títol del comtat de Foix, comtat que amb el temps va acabar en mans de la Corona de França i després de la revolució a la República Francesa.[1] Actualment està constituït com un estat social i democràtic de Dret, el règim polític del qual és el coprincipat parlamentari, i té com caps d'estat el bisbe d'Urgell (actualment Joan Enric Vives i Sicília) i el president de la República Francesa (actualment François Hollande). Antoni Martí Petit és l'actual cap del Govern d'Andorra, i el català n'és l'únic idioma oficial,[8] si bé els usos lingüístics habituals de la població s'estenen també a altres llengües.[9]

D'ençà de la Segona Guerra Mundial, Andorra ha passat de ser un país pobre i aïllat a tenir una puixant economia que atrau immigració gràcies al turisme per l'absència d'impost sobre la renda,[1] i ser o haver estat considerat un paradís fiscal;[10][11] actualment, però, no apareix a la llista grisa de països no cooperants de l'OCDE.[12]

El Principat d'Andorra té una afinitat molt forta amb Catalunya: la llengua oficial és el català, les seves institucions es basen en el dret català, un gran nombre dels habitants són catalans i, finalment, el principat sencer forma part de la diòcesi d'Urgell, divisió eclesiàstica catalana.[3]

Tant a Andorra com a Catalunya s'utilitza sovint el nom històric de les Valls d'Andorra. Aquest nom prové del relleu andorrà, format per diverses valls que pertanyen principalment a la conca de la Valira (afluent del Segre), exceptuant la capçalera de l'Arieja, que desemboca a la Garona.[13]

No té forces armades pròpies (tot i que històricament tenia sometent) i la seva defensa és responsabilitat d'Espanya i França.[14] En cas d'emergències i/o desastres naturals, com per exemple per les inundacions ocasionades pels aiguats del 1982, es convoca el sometent format per homes majors de 18 anys i de nacionalitat andorrana;[15] la llei contempla que només han de ser convocats en cas que no hi hagi un nombre suficient de policies disponible.[16]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'origen del mot andorra és desconegut, encara que s'han formulat diverses teories sobre això.

  • Una teoria suggereix que Andorra podria derivar de l'àrab al-Darra, el significat del qual és "bosc". Quan els sarraïns van envair la península Ibèrica, les valls dels Pirineus estaven formades per grans extensions de boscos, i altres pobles, de regions també dominades pels musulmans, van rebre aquesta denominació.[17]
  • Altres teories suggereixen que deriva del terme navarrès andurrial, que significa "terra coberta d'arbusts".[18]
  • Hi ha qui ho vincula amb el mot antic Anorra, que contindria el mot basc ur, 'aigua'.[19]
  • D'altra banda, l'etimologia popular afirma que Carlemany havia anomenat la regió amb referència a la vall bíblica canaanita d'Endor[20] o Andor,[21] on els madianites havien estat derrotats.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'Andorra
Estàtua de Carlemany al Museu Històric de Frankfurt.

Segons la llegenda, Andorra fou fundada per l'emperador Carlemany quan cinc mil andorrans, a les ordres de Marc Almugàver, van ajudar els exèrcits de l'Emperador, situats al Pimorent i Campcardós, per lluitar contra els àrabs. En reconeixement a l'ajuda prestada pels seus habitants, Carlemany va atorgar la seva protecció a Andorra i la declarà poble sobirà l'any 805.[22] A l'Arxiu del Principat es conserva una Carta de la fundació d'Andorra, atorgada per Carlemany, tot i que no és acceptada per tots els historiadors, ja que va ser redactada en època molt posterior.[23]

Prehistòria i Edat Antiga[modifica | modifica el codi]

Durant el mesolític, petits grups d'humans es van assentar en grutes pròximes a la Valira, com ara la Balma de la Margineda (9000 aC - 8000 aC),[24] el jaciment més antic d'Andorra.[25] Del neolític mitjà s'han trobat els enterraments de la Feixa del Moro a Juberri. El 5 de juny de 2001 es va trobar a Ordino un sarcòfag fabricat amb lloses de pissarra i que contenia les restes humanes més antigues de les valls, juntament amb braçalets i recipients de ceràmica amb aliments.[25][26] I d'entre les edats del Bronze i del Ferro s'han trobat els del Cedre a Santa Coloma (2000 aC - 1000 aC).[24]

Les restes arqueològiques també testimonien l'existència d'una civilització prellatina, de parla bascoide, la qual deixà traces evidents en la toponímia andorrana,[27] que podria ser el poble dels andosins. El que és indiscutible és que al jaciment de l'Oral, a la parròquia d'Encamp, s'hi van trobar restes de la cultura ibèrica.[24] La primera referència escrita que existeix sobre els andosins es troba en la descripció que va fer l'historiador grec Polibi sobre el pas d'Hanníbal pels Pirineus.[24] Les fonts descriuen els andosins com un grup organitzat al voltant d'una vila a les valls d'Andorra amb un espai rural i que probablement era un subgrup dels ceretans de la part alta de la vall del Segre.[23] Es coneix que els andosins establien relacions comercials a través de la via romana Strata Ceretana de l'Alt Urgell i la Cerdanya.[28] A Sant Vicenç d'Enclar, tot i ser un jaciment medieval, també s'hi han trobat monedes i eines romanes.[24]

Durant el segle V l'Imperi Romà sucumbeix als visigots, que ocupen la part meridional de la Gàl·lia i part d'Hispània.[27] Durant aquest confús període, Andorra sempre va restar al marge del regne de Toledo per la llunyania i aïllament, però a escala local ja formava part del bisbat d'Urgell.[24]

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Tres segles després, els musulmans conqueriren la península Ibèrica, i traspassaren Pirineus enllà per atacar el Regne franc. Durant un temps les valls d'Andorra depengueren indirectament dels sarraïns fins a l'any 785.[24] L'any 732, Carles Martell els va derrotar en la batalla de Tours, frenant la seva expansió cap al nord, encara que continuaren assentats als Pirineus. Posteriorment Carlemany crea la Marca Hispànica i integra Andorra a l'Imperi Carolingi[29] l'any 817.

Ja en plena edat mitjana les valls d'Andorra pertanyien al comtat d'Urgell, en ser cedides per Carles II el Calb a Sunifred I, l'any 843.[30] Amb l'expansió d'aquest comtat cap al sud, on hi havia terrenys més fèrtils, les zones muntanyoses van deixar de tenir interès per al comte i, l'any 1133, Ermengol VI cedeix tots els béns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra al bisbe d'Urgell.[24] En el 1095, el bisbat a canvi de protecció militar, va cedir els seus drets polítics, militars i judicials a la família Caboet, encara que va conservar la sobirania sobre Andorra, transformant el domini territorial en una senyoria episcopal.[31] El 1185, Arnaua de Caboet va contreure matrimoni amb Arnau I de Castellbò. Posteriorment el matrimoni d'Ermessenda de Castellbò amb Roger Bernat II de Foix, el 1208, va suposar el domini d'Andorra per part del comtat de Foix, que anirà augmentant el seu poder a Bearn, Regne de Navarra i, segles més tard, el Regne de França.[26][27][32]

Com a conseqüència dels conflictes entre Roger Bernat III de Foix i Pere d'Urtx, el 8 de setembre de 1278 es firma el primer pareatge a Lleida, que fixa els límits del poder de cada senyor; aquest fet va representar la fundació del Principat d'Andorra i defineix les obligacions dels andorrans en matèria de delmes i assumptes militars. Deu anys després, com a conseqüència de la construcció d'una església fortificada a Sant Vicenç d'Enclar per part del comte de Foix, des d'on podia vigilar les activitats del bisbe d'Urgell, es va firmar el segon pareatge el 1288. Aquest segon tractat atorga, entre altres aspectes, el dret a nomenar per ambdues parts uns notaris que ostentin la seva representació al Principat. Des d'aquests pariatges el bisbe d'Urgell i la presidència de França (hereva actual dels drets de Foix) exerceixen de caps d'estat d'Andorra com a cosenyors.[24]

El 1419 es va crear el Consell de la Terra,[24] format per dos o tres representants de les 6 parròquies, que tenia la funció de defensar els interessos locals.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

Ordino, lloc de residència de Guillem d'Areny Plandolit.

El 1512 la peculiar situació jurídica de la vall va perillar, ja que aprofitant la incorporació del regne de Navarra a la corona castellana Andorra estigué a punt de ser integrada també a la monarquia del sud.[24]

Abans del segle XVII la societat andorrana estava conformada per dos grups socials: els focs, que eren famílies o cases andorranes existents des de feia segles i que tenien recursos econòmics suficients per pagar els impostos del Consell General; i els casalers, grup format per les cases més pobres. En la vida política únicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (el nombre del qual era de 179 cases davant les 600 dels casalers).

El 1610 el fill d'Enric IV de França, Lluís XIII de França, va incorporar el comtat de Foix i tots els seus drets a la corona francesa i, des de llavors, els caps d'estat andorrans foren el bisbe de la Seu d'Urgell i el rei de França. Malgrat això, en una ocasió aquest segon va usurpar els drets del primer: quan Catalunya fou integrada a la corona de França el 1640 Lluís XIII va negar els drets del bisbe, una situació que es va allargar durant deu anys.[24] Més endavant la conversió del regne de França en una república féu que el coprincipat per la banda francesa sigui exercit pel President de la República Francesa.

El dret consuetudinari de les valls d'Andorra fou recopilat el 1748 per Antoni Fiter i Rossell en el Manual Digest, que contenia descripcions de les institucions de la vall acompanyades de màximes sobre la bona governança del país. El 1763 Antoni Puig va escriure'n una versió més petita (tot i que més profunda en alguns punts) titulada Politar Andorrà.[24]

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

El 1793 les valls van suspendre la dependència de França quan la revolució francesa prengué camins republicans executant el rei i proclamant la Primera República. La situació no es va restablir fins al 1806,[24] quan Napoleó Bonaparte ja s'havia autoproclamat emperador i els seus exèrcits marxaven sobre Europa consolidant el domini de França. Aquesta, però, tornaria a la situació tradicional de regne el 1815 amb la derrota militar de Napoleó i el restabliment de l'statu quo absolutista amb el Congrés de Viena.

Malgrat tot, les aspiracions liberals ja s'havien escampat per tot el continent. El 1842 tingué lloc el primer dels canvis jurídico-polítics andorrans quan el Consell General va abolir els delmes que es pagaven al bisbat.[24] Però fou l'any 1866 quan Guillem d'Areny Plandolit i Antón Maestre iniciaren el procés democratitzador amb la Nova Reforma, que va concedir una participació més activa a la ciutadania en el govern del país. Les principals modificacions van ser:

  • Dret de vot per a tots els cap de família.
  • Incompatibilitat entre el càrrec de Conseller General i el de "Cònsol" o Conseller de Comú i durada dels càrrecs per quatre anys.
  • Renovació dels Consellers –Generals o de Comú– cada quatre anys.
  • Limitació del nombre de Consellers de Comú en cada parròquia.
  • Creació del càrrec de Comissionat del Poble, amb la finalitat de fiscalitzar o controlar a l'Administració i els comptes públics.

Segle XX[modifica | modifica el codi]

Des del 18 d'agost fins al 9 d'octubre de 1933, un destacament de gendarmes francesos va ocupar Andorra a causa dels altercats produïts per aconseguir el sufragi universal i a la lluita, més o menys encoberta, entre el Consell General i els Coprínceps. Paral·lelament, els obrers de FHASA que construïen la carretera des d'Andorra la Vella fins al Pas de la Casa, i provinents d'Espanya afiliats a la CNT i FAI, van iniciar una vaga per reivindicar millores en les seves condicions de treball.[33]

L'únic període històric durant el qual Andorra no va dependre de cap altre estat, llevat d'un període d'annexió directa a França per Napoleó Bonaparte entre 1812 i 1814, van ser uns dies el 1934, en els quals el Baró d'Orange, un ciutadà rus anomenat Borís Skossyreff, es va autoproclamar i es va coronar rei d'Andorra i, en amb prou feines nou dies, va proclamar una constitució, un butlletí oficial i diversos decrets, a més de declarar-li la guerra al Copríncep episcopal, el Bisbe d'Urgell. Davant del regnat de Boris I, el 8 de juliol França va comunicar oficialment que no intervindria a Andorra. El Bisbe d'Urgell no va tardar a actuar per la força el dia 21 d'aquell mateix mes, demanant ajuda a quatre guàrdies civils i un sergent espanyols amb base a la caserna de la Seu d'Urgell, que van acompanyar al presumpte monarca fins a la frontera hispano-andorrana. Els habitants del Principat no van fer res per impedir-ho, veient-lo marxar cap a la Seu d'Urgell detingut i emmanillat. L'endemà al matí va ser traslladat a Barcelona i posat a disposició del jutge Bellón. Finalment, el dia 23 de juliol del 1934, va arribar a Madrid, sempre detingut.[34]

Va reaparèixer durant el febrer de 1938, a Ais de Provença, reivindicant el tron andorrà, encara que va ser detingut per les autoritats franceses i jutjat el 21 de març de 1938.

El 1936, amb motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presència de gendarmes francesos, comandats novament pel coronel René Baulard fins a 1940, any en què França es rendeix a l'exèrcit alemany. La Guerra Civil Espanyola i la consegüent victòria del bàndol franquista, a més de l'esclat de l'II Guerra Mundial i la invasió de França per part dels alemanys de Hitler, va deixar el país en una difícil tessitura, i una difícil situació social rebent refugiats a causa dels dos conflictes. Poc després fou emparada pel Govern de Vichy dirigit pel Henri Philippe Pétain. Quan aquest va ser deposat pels nazis, Andorra va haver de simpatitzar forçosament amb els règims nazi i franquista per mantenir la seva independència. Malgrat això va aprofitar aquesta situació per organitzar cadenes d'evasió destinades a passar jueus perseguits per la Gestapo, així com oficials i soldats aliats cap a Espanya. Com a conseqüència de la II Guerra Mundial, Andorra va estar en guerra amb Alemanya fins al 1958, ja que, si bé es va firmar un tractat de pau el 1939 pel qual l'exèrcit nazi es comprometia a no envair el Principat, aquest no va ser present en la firma del Tractat de Versalles, mitjançant el qual cessaven les hostilitats entre els països bel·ligerants en la Gran Guerra.

Finalment, el 1944, a causa de les incursions de maquis des d'Andorra cap a Espanya, el general de Gaulle va enviar un contingent de gendarmes per evitar la invasió franquista d'Andorra. Al seu torn, el Copríncep episcopal també va enviar un destacament de guàrdies civils, romanent, tant francesos com espanyols, fins al 1945.

A partir del 1958 es començà la recuperació econòmica del principat que duria a una gran expansió que s'ha mantingut fins a l'actualitat, gràcies sobretot als acords comercials amb França i Espanya.[24]

L'Andorra constitucional[modifica | modifica el codi]

Ja des del 1976 es féu palesa la necessitat de reformar les institucions andorranes, atesos els anacronismes en matèria de sobirania, de drets humans i d'equilibri de poders[32] —aleshores el poder executiu i el poder legislatiu no es distingien— així com la necessitat d'adequar la legislació a les exigències modernes.[35] El 1982 es produí una primera separació de poders en instituir-se el Govern d'Andorra,[24] amb la denominació de "Consell Executiu" i presidit per Òscar Ribas Reig, i amb l'aprovació dels coprínceps. El procés de reforma reprengué forces durant la primavera de 1991 amb el començament de les negociacions entre els consellers i una delegació dels coprínceps, per a elaborar la primera constitució d'Andorra, procés difícil marcat per una crisi interna, que trigà dos anys a completar-se.[32] Finalment, la constitució fou aprovada per referèndum el 14 de març, 1993, amb el 74,2% dels vots afirmatius.[35]

Per regularitzar les relacions comercials el 1989 el principat va signar l'acord de la Comunitat Econòmica Europea.[24]

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Article principal: Geografia d'Andorra
Mapa topogràfic d'Andorra.
Imatge satèl·lit d'Andorra.

Andorra es troba a la península Ibèrica, a la serralada dels Pirineus en una regió muntanyosa formada per l'alta conca de la Valira. Hi ha 65 pics amb més de 2.500 m d'altitud, dels quals el Comapedrosa n'és el més alt amb 2.942 m. És una regió d'escarpats muntanyencs i de valls estretes per on flueixen nombrosos cursos d'aigua que s'uneixen per a formar els diferents rius principals.[36] Hi ha dues valls principals situades al Pirineu axial, afluents de la Valira: la ribera d'Ordino o Valira Nord i la Valira d'Encamp o d'Orient, que s'uneixen a les Escaldes.[13] El 2004, la vall del Madriu-Perafita-Claror va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.[37] Andorra la Vella és la capital més alta d'Europa.[38]

Relleu[modifica | modifica el codi]

Paisatge alpí andorrà.

El país es caracteritza pels seus cims de materials paleozoics, que s'eleven per sobre dels 2.600 msnm i culminen en els 2.942 msnm a prop del Pla de l'Estany a la frontera hispano-francesa. L'obertura de les valls amb replans es deu a l'origen glacial d'algunes d'elles, intercalades entre forts pendents i a les parts altes hi ha circs.[13] L'activitat humana se centra a la vall transversal nord-est - sud-oest, que a partir del port d'Envalira, amb 2.407 msnm, descendeix fins als 840 msnm, quan la Valira entra a Catalunya.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

El país és creuat pels tres rius principals. La Valira d'Orient neix en la part més oriental, té un recorregut de 23 km i passa per les poblacions de Canillo i Encamp, confluint amb el riu Valira del Nord, que neix als llacs de Tristaina, té un recorregut de 14 km i passa per les poblacions d'Ordino i la Massana per a finalment, a la ciutat d'Escaldes-Engordany, confluir ambdós rius i formar la Gran Valira, amb un recorregut d'11,6 km i un cabal anual mitjà de 13 m3 cúbics per segon. Aquest últim, en el seu descens cap al sud, acaba desembocant al riu Segre a la Seu d'Urgell que, al seu torn, és afluent de l'Ebre.

Andorra té més de 60 llacs. Els més representatius són el llac de Juclar, la superfície del qual és la més extensa de tots els llacs del Principat amb 21 hectàrees i que, durant l'època estival i per la consegüent falta d'aigua, pot albirar-se com tres llacs diferents, encara que en realitat és el mateix, el llac de l'Illa amb 13 hectàrees, l'estany d'Engolasters amb 7 hectàrees i els tres llacs de Tristaina.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

La vegetació és típica del vessant meridional dels Pirineus, de tipus muntanyenca continental amb estatges: bosc submediterrani de roure martinenc i alzines, més amunt pinedes de pi roig i finalment pi negre i avet o prats alpins a les cimeres.[13]

Fauna[modifica | modifica el codi]

La fauna és la típica d'alta muntanya amb presència de voltor, cabra salvatge, isard, guilla, gralla de bec vermell, òliba, llebre, garsa, esquirol, porc fer, guineu, truita de riu etc.[39][40] Es poden trobar espècies autòctones, del Pirineu català, com la vaca bruna dels Pirineus i l'ós bru.[41]

Clima[modifica | modifica el codi]

Article principal: Clima d'Andorra

El clima és mediterrani d'alta muntanya sec, suau i fresc a la nit durant l'estiu i fred amb precipitacions amb forma de neu a l'hivern, es produeixen variacions en el clima depenent de l'altitud i l'orientació i té un percentatge elevat de dies assolellats.[42][13] A l'hivern la temperatura mitjana de les poblacions d'altitud mitjana com les Escaldes és de -1 °C de mínima i 6 °C de màxima, a l'estiu la mitjana oscil·la entre els 12 °C (mín.) i 26 °C (màx.).[43]

Temperatures i precipitacions a Andorra
Gen. Feb. Mar. Abr. Maig Juny Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Dec. Any
T° max (mitjana) [ °C] 10 11 14 16 19 22 25 26 23 19 13 11 17,42
T° mín (mitjana) [ °C] 1 2 4 5 9 12 14 14 12 8 4 2 7,25
Precipitacions [mm] 34 37 46 63 105 69 65 98 81 73 68 69 808

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Façana de la Casa de la Vall.

Andorra és un coprincipat parlamentari que va aprovar la Constitució el 14 de març de 1993. La direcció de l'Estat recau en la figura del copríncep episcopal, el bisbe de la Seu d'Urgell, i del copríncep francès, el President de la República francesa com a hereu dels drets del comte de Foix. Els actuals caps d'estat són François Hollande, president de la República Francesa (representat per Sylvie Hubac),[44] i el bisbe d'Urgell Joan Enric Vives i Sicília (representat per Josep Maria Mauri). El cap de govern és Antoni Martí Petit, de Demòcrates per Andorra.

El Principat està representat internacionalment en diverses organitzacions, a més de posseir un cos diplomàtic en països de l'exterior. El 28 de juliol de 1993, Andorra va ser admesa a l'Organització de les Nacions Unides (184è estat membre), i esdevingué el tercer país més petit que en forma part després de San Marino i Liechtenstein.[45][46] El 1994 es va unir al Consell d'Europa.[47]

Poder legislatiu[modifica | modifica el codi]

Placa del parlament andorrà.

El Consell General d'Andorra, antigament Consell General de les Valls, és l'òrgan legislatiu i es tracta d'un parlament unicameral de representació mixta i paritària de la població nacional i de les set parròquies, compost per 28 membres elegits cada quatre anys.[48] El nou edifici parlamentari ha estat enllestit i es comença a utilitzar a la sisena legislatura,[49] substituint la seu històrica del parlament, la Casa de la Vall a Andorra la Vella.[48]

Els partits representats al Consell General, segons els resultats de les eleccions del 3 d'abril de 2011 són Demòcrates per Andorra amb 20 consellers generals, els seus aliats de la Unió Laurediana amb 2 membres i el Partit Socialdemòcrata amb 6 representants.

Poder executiu[modifica | modifica el codi]

Article principal: Govern d'Andorra

L'òrgan executiu és el Govern d'Andorra, compost pel cap de Govern, els ministeris i les secretaries d'estat. El Govern actual és dirigit per Antoni Martí Petit.[50] Els actuals ministeris són:[50] Ministeri de Finances i Funció Pública, Ministeri d'Economia i Territori, Ministeri d'Afers Exteriors, Ministeri de Justícia i Interior, Ministeri de Salut i Benestar, Ministeri d'Educació i Joventut, Ministeri de Turisme i Medi Ambient, i Ministeri de Cultura.

Poder judicial[modifica | modifica el codi]

El sistema judicial és independent i està integrat per:[51][52]

Administració pública[modifica | modifica el codi]

Els comuns són òrgans de representació i administració civil de les parròquies. Són corporacions públiques amb personalitat jurídica i potestat normativa local.[8] Els comuns s'encarreguen d'aprovar i executar el pressupost comunal, gestionar els béns de propietat comunal i poden presentar projectes de llei al Consell General d'Andorra. Els seus membres s'elegeixen cada quatre anys per sufragi universal i inclouen un cònsol major, un cònsol menor i entre 8 i 14 consellers comunals.[8]

Altres institucions[modifica | modifica el codi]

Les altres institucions existents al principat són:[53]

  • Raonador del ciutadà (defensor del poble).
  • Agència Andorrana de Protecció de Dades.
  • Tribunal de comptes.

Llei, ordre i seguretat[modifica | modifica el codi]

El servei de policia s'anomena Cos de Policia d'Andorra i, des del 1993,[16] depèn del departament del Ministeri de Justícia i Interior del govern andorrà.[54] Consta de 240 efectius[16] i és regulat per una llei del 2004.[55] El despatx central està situat a l'edifici administratiu de l'Obac a Escaldes-Engordany.[56]

La responsabilitat de la defensa andorrana és d'Espanya i França perquè no disposa de forces armades pròpies.[14] En cas de no haver-hi un nombre suficient de policies disponibles en cas d'emergències o desastres naturals es convoca al sometent,[15] homes majors de 18 anys de nacionalitat andorrana.[16]

A Andorra no existeix el dret de vaga.[46]

Afers exteriors[modifica | modifica el codi]

Amb la ratificació de la constitució l'any 1993, Andorra es va convertir en un membre actiu de la comunitat internacional. Aquest mateix any establia la seva primera missió diplomàtica a les Nacions Unides i el 1995 establia relacions diplomàtiques formals amb els Estats Units d'Amèrica.

Actualment disposa de quatre ambaixades a Brussel·les (Bèlgica), París (França), Madrid (Espanya i Marroc) i Londres (Regne Unit) i la Missió Permanent a les Nacions Unides a Nova York també serveix com ambaixada als Estats Units i Canadà.[57] Al país tenen ambaixades França, Espanya i Portugal. Suïssa hi té un consolat general.[58]

També té delegacions o missions permanents a la Unió Europea, a la Unesco, al Consell d'Europa, a l'OMC, a les Nacions Unides a Ginebra i l'OSCE.[57]

Drets humans[modifica | modifica el codi]

Algunes associacions han denunciat l'actual normativa sobre revisions mèdiques que es realitzen a immigrants,[59] que estableix que es denegarà l'autorització de treball a aquelles persones que pateixin alcoholisme o altres toxicomanies, malalties susceptibles de quarantena definides al Reglament Sanitari Internacional de l'Organització Mundial de la Salut, alteracions psicomentals greus que representin un perill per a l'ordre o seguretat públiques, malalties infeccioses que representin un perill per a la salut pública com hepatitis o sida, malalties cròniques que evolucionin a una incapacitat laboral com a sordesa o incapacitats físiques o psíquiques per al tipus de treball sol·licitat.[60] La prostitució és il·legal.[61]

Article principal: Homosexualitat a Andorra

El matrimoni entre persones de mateix sexe no està reconegut però existeix el reconeixement d'unió estable de parella des de l'aprovació de la Llei 4 del 2005.[62] Des del 2010 les persones homosexuals poden donar sang.[63]

Organització territorial[modifica | modifica el codi]

Andorra està formada per set parròquies, tant eclesiàsticament[64] com civilment. Civilment, les parròquies són el primer i únic nivell administratiu per sota el Govern d'Andorra, tot i que algunes d'elles tenen organitzacions menors com els quarts (a Canillo, Ordino, la Massana i Sant Julià de Lòria) o els veïnats (a Canillo).[65] El govern que gestiona la parròquia és anomenat comú, format pels consellers comunals (càrrec electe equivalent al regidor) i els que encapçalen el govern comunal el cònsol major (equivalent a l'alcalde) i el cònsol menor.

Escaldes-Engordany és una parròquia que es va crear l'any 1978 després de segregar-se d'Andorra la Vella, sent l'única no tradicional i actualment és la segona ciutat per població.[66]

Les parròquies prenen el nom de la seva capital i l'ordre protocol·lari és el següent:

Popularment les parròquies de les valls de la Valira d'Orient i de la Valira del Nord, és a dir les parròquies d'Encamp, Canillo, la Massana i Ordino, s'han conegut com les parròquies altes. Per contraposició a la resta de parròquies se les anomena, però no tan sovint, parròquies baixes. Tot i això també es pot trobar la denominació de parròquies centrals per a les d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.[67][68]

Símbols[modifica | modifica el codi]

Escut[modifica | modifica el codi]

L'escut d'armes del Principat d'Andorra, el lema en llatí del qual és "Virtus Unita Fortior", està format per quatre quarters (dos per cada copríncep).[69]

Bandera[modifica | modifica el codi]

La bandera d'Andorra es va adoptar oficialment el 1866 i és tricolor vertical, blau, groc i vermell. La franja groga és lleugerament més gran que les altres dues i al centre es mostra l'escut d'Andorra.[70] La bandera sense escut també és oficial,[69] tot i ser igual que les banderes de Moldàvia, el Txad i Romania.[71]

Himne[modifica | modifica el codi]

La lletra de l'himne, titulat El Gran Carlemany, la va escriure Joan Benlloch i Vivó i la música va ser composta per Enric Marfany. L'himne es va adoptar oficialment el 1914 i es va interpretar per primera vegada el 8 de setembre de 1921.[70]

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia d'Andorra
Hotel Kandahar, al Pas de la Casa.
Museu del Tabac a Sant Julià de Lòria.

Tradicionalment Andorra ha estat un país agrícola i ramader encara que, des de la dècada dels 50, el sector primari ha anat perdent importància. La producció agrícola està limitada, ja que només el 2% de la terra és cultivable, plantant-se tabac en bona part del terreny, i la principal activitat ramadera és la criança bovina i equina, basades en un sistema d'explotació extensiu. Al sector secundari predominen les indústries de transformació (cigarrets, puros i mobles) i indústries primàries.[72]

Pel que fa a les exportacions i importacions el 60% de les importacions i el 70% de les exportacions provenen o tenen destí el mercat espanyol. A finals del segle XX el principal subministrador era França fins al 1999 que ha baixat any rere any fins al 19% actual, es creu que el motiu n'és el cultural, la presència de molts empresaris d'origen espanyol, la facilitat més gran de transport amb el sud i el preu més econòmic dels productes manufacturats d'Espanya.[73]

Actualment el sector terciari representa, segons estimacions, el 80% del PIB andorrà,[72] sent el turisme el sosteniment principal de l'economia andorrana. Nou milions de persones la visiten anualment, atretes per la seva condició de paradís fiscal, les seves estacions d'esquí i el diferencial de preus al comerç respecte dels països veïns, encara que aquest últim s'ha erosionat recentment mentre les economies francesa i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més àmplia de béns i tarifes més baixes. L'any 2005, el país va rebre 11.049.490 visitants, dels quals el 57,2% eren espanyols, el 39,8% francesos i només un 3,0% venien d'altres estats.[74][75]

El sector financer, constituït per 5 entitats bancàries pertanyents a l'Associació de Bancs Andorrans que, al seu torn, és membre de la Federació Bancària de la Unió Europea,[76] també contribueix substancialment a l'economia.

Els agents socials són els següents:

Andorra no és un membre de ple dret a la Unió Europea però, des de 1990,[77] gaudeix d'una relació especial i és tractat com si fos part d'ella per al comerç en béns manufacturats (exonerats d'impostos) i com no membre de la UE per als productes agrícoles.

Política impositiva i bancària[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment Andorra ha estat un paradís fiscal,[10][11] tant per l'absència de certs impostos com per l'existència de la protecció legal del secret bancari però amb un control molt estricte sobre el blanqueig de diners procedent del crim organitzat.[78]

Actualment Andorra no apareix a la llista grisa de països no cooperants de l'OCDE,[12] perquè el 10 de març de 2009, el govern andorrà va firmar la Declaració de París amb França, en la cimera londinenca del G-20, per a deixar de ser considerat paradís fiscal per l'OCDE,[79][80] ja que Nicolas Sarkozy havia amenaçat de dimitir com a cap d'estat andorrà.[81] A causa d'aquestes pressions, Andorra ha firmat tractats d'intercanvi d'informació fiscal amb Àustria, Mònaco, Liechtenstein, San Marino, França, Bèlgica, Argentina, Països Baixos, Portugal i Espanya.[82]

Per a les autoritats espanyoles, per exemple, Andorra va deixar de ser considerat un paradís fiscal el 10 de febrer del 2011 en entrar en vigor l'acord d'intercanvi d'informació fiscal firmat l'any 2009 entre ambdós països.[83][84]

Amb el pas del temps Andorra ha augmentat la pressió impositiva en crear els impostos de mercaderies (IMI), de serveis (ISI), de producció interna (IPI), activitats comercials (IAC) i societats, a més dels projectes impositius de creació d'un IVA (4'5% i reduït d'1%) i impostos de la renda per a treballadors no residents al país.[85]

Moneda[modifica | modifica el codi]

Encara que el Principat no disposa de moneda oficial, des de l'1 de gener de 2002 s'utilitza l'euro com a moneda de facto.[86] Anteriorment a l'entrada de la moneda única europea, els pressuposts estatals s'elaboraven en pessetes, encara que comercialment també s'usava el franc francès.[87][88] Excepcionalment s'ha emès una moneda pròpia sense valor legal, el diner.[89][90]

A diferència d'altres petits estats europeus que utilitzen l'euro, Andorra no ha emès els seus propis euros, l'octubre de 2004 es van iniciar les negociacions entre Andorra i la Unió Europea per formalitzar un acord per emetre les seves pròpies monedes. L'any 2010 es van aturar momentàniament les negociacions, ja que hauria d'adaptar la normativa a l'europea, que entre d'altres inclouria la conversió de l'Institut Nacional Andorrà de Finances en un banc central, permetre la instal·lació de bancs europeus a Andorra, etc.[91][92] L'any 2011 el govern de Bartomeu va arribar a un acord amb la Unió Europea i posteriorment va ser ratificat pel nou govern de Martí.[93]

Infraestructura[modifica | modifica el codi]

Transports[modifica | modifica el codi]

Article principal: Transport a Andorra
Vegeu també: Transport per ferrocarril d'Andorra

Andorra es comunica amb l'exterior per via terrestre, a part dels camins rurals, només hi ha tres carreteres per sortir del Principat. La via duanera de la Farga de Moles N-145/CG-1, la via duanera del Pas de la Casa CG-2/N-22[94] i la CS-110 per anar a Os de Civís, un periclavament urgellenc, ja que no està connectat per carretera amb la xarxa viària catalana.[95]

Actualment estan en curs diverses obres en infraestructures viàries com, per exemple, l'ampliació de carrils a les carreteres principals, la supressió de punts negres a la xarxa viària i la construcció de diversos túnels, dels quals s'ha inaugurat l'any 2012 el Túnel de les dues Valires per connectar les parròquies altes.[96][97] Pel que fa a transport públic, disposa tant de serveis d'autobusos urbans com interurbans que connecten amb la Seu d'Urgell, Barcelona ciutat i els aeroports catalans (el Prat, Reus, Girona i Lleida) per una banda, i amb poblacions franceses per una altra, com Tolosa de Llenguadoc.

Andorra no disposa de xarxa ferroviària ni instal·lacions d'aviació comercial, però si d'heliports. L'aeroport més proper és l'aeroport de la Seu d'Urgell, d'aviació esportiva, i els de Lleida-Alguaire, Tolosa de Llenguadoc i Barcelona - el Prat. Pel que fa a ferrocarril, a l'Ospitalet, a deu quilòmetres de la frontera francesa es troba l'estació recentment reformada gare internationale Andorre-l'Hospitalet[98] i existeixen connexions d'autobús amb l'estació d'alta velocitat (AVE) de Lleida Pirineus.[99][100]

Telefonia i internet[modifica | modifica el codi]

El proveïdor de telefonia fixa, mòbil i Internet és Servei de Telecomunicacions d'Andorra amb el nom comercial d'Andorra Telecom,[101] que també gestiona el domini de primer nivell territorial (ccTLD) .ad. La xarxa telefònica està composta per connexions de relès de radi amb microones entre centrals per a les connexions locals, i circuits terrestres cap a Espanya i França per a les comunicacions internacionals.

Correu postal[modifica | modifica el codi]

El servei de correu és atès per les companyies públiques espanyoles i franceses, Correos (Sociedad Estatal Correos y Telégrafos) des de 1928 i la Poste des de 1931.[102]

El 2004 es van introduir els codis postals segons l'ordre protocol·lari de les parròquies:

  • Canillo: AD100.
  • Encamp: AD200.
  • Ordino: AD300.
  • La Massana: AD400.
  • Andorra la Vella: AD500.
  • Sant Julià de Lòria: AD600.
  • Escaldes-Engordany: AD700.[103]

Geografia humana i societat[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Pas de la Casa, poble fronterer amb França.
Arinsal, poble de la parròquia de la Massana.

La població d'Andorra el 2009 era de 84.082 persones, dels quals 32.085 eren andorrans, 26.662 espanyols, 13.362 portuguesos, 5.099 francesos i 6.874 d'altres nacionalitats.[7] Des del 1963 (primera data que es disposa de registres per nacionalitat) fins a l'any 2004 la primera nacionalitat del país era l'espanyola, sent la nacionalitat andorrana la segona. Des de l'any 2005 l'andorrana és la primera nacionalitat, seguida de prop de l'espanyola.[104] Aquest fet s'ha produït arran de la flexibilització de forma parcial la política restrictiva de l'adquisició de la nacionalitat andorrana per preservar "els usos i costums de les valls d'Andorra".[105]

En conjunt, els ciutadans que no disposen de la nacionalitat andorrana són majoritaris però no tenen dret a vot en les eleccions comunals, ni tampoc no poden ser presidents o posseir més del 33% del capital social d'una empresa.[106]

Quant a les parròquies, la més poblada és Andorra la Vella amb una població de 23.380 habitants el 2009, seguida d'Escaldes-Engordany amb 16.861, Encamp amb 14.263, la Massana 9.773, Sant Julià de Lòria amb 9.715, Canillo 5.903 i Ordino amb només 4.187 habitants.[107] Per poblacions, hi ha 14 nuclis amb més de 1.000 habitants:[108]

Població Habitants (2009)
1. Andorra la Vella 20.436
2. Escaldes-Engordany 16.861
3. Encamp 8.799
4. Sant Julià de Lòria 8.151
5. La Massana 5.007
6. Pas de la Casa 3.009
7. Santa Coloma 2.944
8. Ordino 2.710
9. Canillo 2.186
10. Arinsal 1.623
11. El Tarter 1.454
12. Vila 1.184
13. Les Bons 1.181
14. Sispony 1.016
Font: Departament d’Estadística d'Andorra.[108]



Andorra havia estat un país petit i poc poblat de muntanya, però durant la segona meitat del segle XX ha conegut una explosió demogràfica extraordinària que ha provocat una intensa urbanització del territori sense precedents.

Evolució demogràfica
1950 1955 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2011 2012 2013
6.176 6.189 8.392 13.583 19.545 26.558 35.460 44.596 54.507 63.859 65.844 78.549 85.015 78.115 76.246 76.098
Font: Departament d'Estadística d'Andorra[109]


La taxa de creixement demogràfic és més alta que les de la majoria dels estats europeus; el 2008 s'estimava l'1,9% anual.[110] Aquesta taxa de creixement demogràfic és deguda a una taxa de natalitat, estimada el 2008, de 10,59 per cada 1.000 habitants, una taxa de mortalitat de 5,59 per cada 1.000 habitants, i una altíssima taxa neta de migració de 14 migrants per cada 1.000 habitants.[110] La taxa de creixement anual havia arribat a un màxim històric del 7,7% el 2003, seguida del 6,3% el 2004, sent Canillo la parròquia amb la taxa més elevada.[74] L'esperança de vida dels andorrans és la segona més alta del món, estimada en 82,7 anys (80,4 per als homes i 85,1 per a les dones).[110] La taxa de fertilitat són d'1,32 fills per dona. Quant a la piràmide d'edats, el 15,5% dels andorrans el 2008 tenien menys de 14 anys, el 72,5% entre 15 i 64 anys, i el 12% tenien 65 o més anys.[110] La mitjana d'edat dels residents andorrans és de 38,9 anys.[110]

Llengües[modifica | modifica el codi]

La llengua pròpia, nacional i oficial d'Andorra és el català. A més a més és l'únic territori on el català és l'únic idioma oficial i és l'únic estat del món que el té com idioma oficial.[111] La realitat lingüística d'Andorra és el resultat de la gran transformació demogràfica que ha viscut el país des de la segona meitat del segle XX: el 1940 les persones estrangeres residents al país representaven només el 17%; el 1989 representaven el 75,7% -màxima històrica- i el 2007 eren al voltant del 65%. A causa d'aquest fenomen, tot i que el català és la llengua oficial, el castellà i el francès són llengües d'ús habitual en moltes interaccions comercials, i més recentment, la població de parla portuguesa s'ha incrementat significativament.[111][112]

D'acord amb el Centre de recerca sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans, el català és la llengua materna del 38,8% de la població, seguida pel castellà amb un 35,4% i a certa distància del portuguès (15%) i francès (5,4%). Si només es té en compte la gent de nacionalitat andorrana, el percentatge de persones que tenen la llengua catalana com a materna ascendeix fins al 64%. Dels residents espanyols a Andorra un 56% tenen com a llengua pròpia el castellà i el 36% el català. La proporció de persones que tenen com a llengua materna el català, és més elevada entre els majors de 55 anys (un 58%), mentre que els més joves diuen en major proporció que el castellà és la seva llengua materna (un 48% dels que tenen entre 18 i 24 anys).[113]

Pel que fa a la llengua habitual, el català és la més utilitzada amb el 58,3%, seguida del castellà amb el 37,3%. Tot i això l'ús de la llengua no té correlació amb les creences, ja que el 69% de la població pensa que el castellà és la llengua més parlada a Andorra, i el 80% creu que el català és necessari per integrar-se a Andorra.[113] Quant a l'alfabetització, el 100% dels ciutadans saben llegir i escriure.[110]

Segons l'observatori del Centre de Recerca Sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans, els usos lingüístics a Andorra són els següents:

Llengua materna Llengua habitual
Català 38,8% 58,3%
Castellà 35,4% 37,3%
Portuguès 15% 3,5%
Francès 5,4% 2,2%
Altres 5,5% 0,5%
Font: Institut d'Estudis Andorrans.[113]

Presència internacional del català[modifica | modifica el codi]

L'oficialitat del català en un estat independent li permet una certa presència en l'àmbit internacional.[114] L'ingrés d'Andorra a l'Organització de les Nacions Unides, celebrat el 28 de juliol de 1993, va permetre per primera vegada en la història l'ús del català en una assemblea d'aquesta organització.[115] També Andorra va portar per primera vegada la llengua catalana al Festival de la Cançó d'Eurovisió el 2004 amb Marta Roure i la cançó «Jugarem a estimar-nos».[116]

Religió[modifica | modifica el codi]

La constitució d'Andorra estableix la llibertat religiosa.[8] Tot i que no hi ha cap religió oficial de l'Estat, la constitució fa una menció explícita de l'Església Catòlica Romana a la qual garanteix "l'exercici lliure i públic de les seves activitats i el manteniment de les relacions de col·laboració especial amb l'Estat, d'acord amb la tradició andorrana".[8]

Cal fer notar també que un dels coprínceps andorrans és un bisbe catòlic, el de la Seu d'Urgell, i que la celebració religiosa del 8 de setembre, de la Mare de Déu de Meritxell és festa nacional.[117] Altres religions que es practiquen són l'islam -pels 2.000 immigrants nord-africans que s'hi han establert-, l'hinduisme, el protestantisme, el mormonisme i d'altres.[117]

Educació[modifica | modifica el codi]

Sistemes educatius[modifica | modifica el codi]

A Andorra conviuen tres sistemes educatius amb centres d'educació primària, secundària i Formació Professional:[118]

Al curs 2009 es repartien els alumnes de la següent manera: 4.122 a l'andorrà, 3.285 a l'espanyol i 3.430 al francès.[120]

Estudis superiors[modifica | modifica el codi]

Els andorrans poden accedir a la universitat cursant el baccalauréat (el batxillerat francès) permetent-los l'entrada a les universitats franceses, com la Universitat de Tolosa (la més propera), o cursant el batxillerat andorrà o espanyol per entrar a la universitat andorrana o a les universitats espanyoles, sent les de Lleida i Barcelona (UB, UAB, UPC, UPF, etc.) les més properes. A més existeix un centre associat de la UNED a la Seu d'Urgell,[121][122] on més de la meitat dels estudiants són andorrans.[123]

El 1997 es va fundar la Universitat d'Andorra, de caràcter públic i que té firmats convenis de col·laboració amb diverses universitats espanyoles i franceses.[124] Durant els mesos d'estiu organitza la Universitat d'Estiu, l'actual president d'honor del qual és Juan Goytisolo rellevant, en el 2006, a José Luis Sampedro. Aquesta universitat es compon de quatre centres:

  • Escola d'Infermeria. Es dóna la carrera d'Infermeria.
  • Escola d'Informàtica i gestió. Es donen les carreres d'Administració d'empreses, Ciències de l'educació i Informàtica.
  • Centre d'Estudis Virtuals. Es donen assignatures virtuals, estudis de Primer i/o Segon Cicle, postgraus i cursos d'actualització.
  • Centre d'Ensenyament Professional d'Aixovall, situat a Sant Julià de Lòria.

El 2008 es va autoritzar la creació la Universitat de les Valls, de tipus privat, que crearà pel curs 2011-2012 la Facultat de Ciències Odontològiques de les Valls per a estudis odontològics i tindrà la seu a Andorra la Vella.[125][126] Posteriorment l'any 2010 es va aprovar la llei que permet la creació d'una tercera universitat, aquesta de tipus virtual i privada de la Fundació la Salle, la Universitat Oberta de la Salle - Andorra.[127]

Sanitat[modifica | modifica el codi]

La sanitat al país forma part de la xarxa pública i s'hi accedeix a través de l'afiliació a la seguretat social anomenada Caixa Andorrana Seguretat Social (CASS). Hi ha només un hospital, l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, a Escaldes-Engordany i onze centres de salut repartits per les principals poblacions.[128]

Andorra té convenis amb la Generalitat de Catalunya en matèria sanitària. L'any 2010 es va firmar un nou acord per compartir serveis sanitaris, d'emergències i històries clíniques per coordinar la derivació de pacients de l'Alt Urgell al Principat i pacients d'Andorra a Catalunya. A més l'acord també permet accedir als andorrans a la targeta sanitària europea i al Banc de Sang i Teixits de Catalunya.[129]

Cultura i lleure[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cultura d'Andorra
Mostra d'Art Andorrà
Zona comercial d'Andorra la Vella, a l'hivern.

La Biblioteca Nacional i els Arxius Nacionals van ser creats el 1974 i 1975 respectivament, i es troben a la capital.[130] A més existeixen diversos museus: Casa Rull a Sispony, la Farga Rossell a la Massana, i el Centre d'interpretació Andorra Romànica a Pal, el Museu Viladomat, el Museu de Maquetes d'Art Romànic i el Museu del Perfum a Escaldes-Engordany, el Museu de Miniatures de Nicolaï Siadristy, la Casa d'Areny-Plandolit i el Museu Postal d'Andorra a Ordino, el Museu Nacional de l'Automòbil a Encamp, a la Casa de la Vall hi ha una secció dedicada a la filatèlia i numismàtica, a Andorra la Vella i el Museu del Tabac a Sant Julià de Lòria.[131] Durant el 2010 els museus andorrans van rebre un total de 72.083 visites.[132]

El Principat ha tingut, al llarg de la història, una afinitat molt forta amb Catalunya,[3] la qual cosa s'ha vist reflectida en el desenvolupament cultural del país. No només és el català la llengua pròpia i oficial d'Andorra, ans les institucions de govern estan basades en el dret català, i un gran percentatge dels immigrants espanyols o llurs descendents són catalans.[3] Andorra va participar en la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007, que homenatjava la cultura i llengua catalanes.

El comú d'Andorra la Vella organitza des de l'any 2001 biennalment el Festival Internacional de Pallasses sent un dels festivals de referència de la comicitat femenina.[133][134] El comerç tant turístic com d'oci és un sector destacat amb l'eix comercial de les avingudes de Meritxell i Carlemany d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i els diversos centres comercials (Pyrénées, Punt de Trobada, Andorra 2000, etc.).[135]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

La cultura popular presenta semblances amb la de les regions veïnes, en especial la catalana,[136] i les festes i tradicions coincideixen amb celebracions religioses o amb cicles naturals de la terra com les danses folklòriques del Contrapàs i la Marratxa,[137] que sobreviuen a Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, les falles de Sant Joan, les celebracions de Sant Antoni Abat amb les calderades com la de la Seu d'Urgell.[138] Altres danses populars són el ball de Santa Anna (Escaldes-Engordany), el ball de la tarda (Sant Julià de Lòria) i la Sardana.[139] La música folklòrica andorrana mostra similituds amb la dels seus veïns, en especial Catalunya, i en les danses com la sardana.[140]

Altres festes i tradicions destacades són l'aplec de Canòlic al maig, el Roser d'Ordino al juliol, la Diada de Meritxell, la Fira d'Andorra la Vella, la Diada de Sant Jordi, la fira de Santa Llúcia, la Festa de la Candelera a Canillo, el Carnaval d'Encamp, la cantada de caramelles,[139] la Festa de Sant Esteve i la Festa del Poble.[136]

Les llegendes andorranes més conegudes són la llegenda de Carlemany, segons la qual aquest rei franc hauria fundat el país, la Dama Blanca d'Auvinyà, la llegenda de l'Estany d'Engolasters i la de la Mare de Déu de Meritxell.[141]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cuina d'Andorra

La gastronomia andorrana és principalment catalana, tot i que ha adoptat també altres elements de les cuines francesa i italiana[142] Entre els menjars típics andorrans hi ha l'all-i-oli de codony, l'ànec amb pera d'hivern, el cabrit al forn amb picada de fruits secs, civet de porc fer, la coca massegada, l'escarola amb pedrers d'ànec confitat i bolets, l'escudella de pagès o barrejada, els espinacs amb panses i pinyons, la melmelada de móres, les murgues farcides amb carn de porc, i el més conegut i preuat, la truita de riu a l'andorrana; per a beure, el vi calent i cremat; alguns dels plats són ben habituals a comarques de muntanya de Catalunya, com el trinxat, els cargols a la llauna, l'arròs amb bolets, i el brossat.[143]

Arts[modifica | modifica el codi]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de monuments d'Andorra

A més de les construccions d'estil romànic (esglésies i ponts) destaca el Santuari de Meritxell, una de les esglésies més conegudes, dedicada a la patrona d'Andorra. Tot i això el santuari és una obra moderna de Ricard Bofill, ja que l'antiga capella de Santa Maria va ser destruïda per un incendi, posteriorment el 1994 la capella va ser rehabilitada.[144][145] La Casa Rull i la Casa d'Areny-Plandolit són dues cases típiques andorranes de famílies benestants (segle XVII - XIX). Altres construccions interessants són la Casa de la Vall, edifici del segle XVI que allotja el parlament andorrà i l'antiga Fàbrica Reig de Tabacs Reig.[144]

Pel que fa a edificis i estructures modernes, cal esmentar l'edifici de vidre del centre termal Caldea a Escaldes-Engordany i els ponts de Madrid i París de la parròquia d'Andorra la Vella.[146]

Art romànic andorrà[modifica | modifica el codi]
Article principal: Art romànic andorrà

L'art preromànic i romànic són de les manifestacions artístiques més importants i característiques del Principat. El romànic permet conèixer la formació de les comunitats parroquials i les relacions de poder.[147] Hi ha un total de quaranta esglésies d'estil romànic que destaquen per ser petites construccions d'ornamentació austera.[148]

D'entre les 40 esglésies i capelles romàniques les més conegudes o destacades són:[144]

El Conjunt històric de les Bons, situat a les Bons d'Encamp, està format, a més de per l'esmentada església de Sant Romà, per una torre de defensa del segle XIII de quatre pisos, un dipòsit d'aigua amb un circuit d'irrigació excavat a la roca, una casa del segle XIII i dos colomers d'època romana.[151]

A les Valls d'Andorra hi destaquen altres obres romàniques com el Pont de la Margineda, el més gran i esvelt de tots els ponts medievals del Principat, i el pont d'Engordany, endut per una riuada i que fou reconstruït posteriorment.[152]

Literatura[modifica | modifica el codi]

La literatura andorrana té els seus orígens el segle XVIII. Antoni Fiter i Rossell va escriure un llibre sobre la història, el govern i els usos i costums d'Andorra anomenat Manual Digest de les Valls Neutres d'Andorra el 1748.[153] Aquesta obra també conté els documents de Carlemany i Lluís I el Pietós. Actualment l'original es conserva a la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existeix una còpia a l'Armari de les set claus de la Casa de la Vall i una altra als arxius del bisbat de la Seu d'Urgell.[154] Posteriorment, el 1763, el rector mossèn Antoni Puig va escriure el Politar andorrà, obra on es descriuen els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats.[155] El poeta català Jacint Verdaguer es va inspirar, en part, amb la vall de Setúria per a la seva obra Canigó, publicada el 1886.

D'entre els autors de literatura contemporània cal citar Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix; alguns d'aquests escriptors participaren en l'edició del 2007 de la Fira del Llibre de Frankfurt.[156] Així mateix, el Govern andorrà, conjuntament amb editorials catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany i, des del 2007, el Premi Ramon Llull.[157][158]

Música[modifica | modifica el codi]

Font pública representant el ball del contrapàs.
Vegeu també: Andorra al Festival d'Eurovisió

L'esdeveniment musical més important andorrà és el Festival internacional de jazz d'Escaldes-Engordany, celebrat durant el mes de juliol, on han participat intèrprets com Milers Davis, Fats Domino i B.B. King. A l'Auditori Nacional d'Andorra, ubicat a Ordino, se celebra el Festival Internacional Narciso Yepes,[159] dedicat a la música clàssica i al jazz. A la capital, durant les nits dels dijous de juliol i agost, també es realitza el Dijous de Rock,[160] on grups locals i, puntualment, espanyols, ofereixen concerts al públic assistent. L'associació Centre de la Cultura Catalana organitza, des de 1999, el Premi Carles Sabater nomenant a la millor cançó en català de l'any.[161]

L'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, dirigida i fundada el 1992 pel violinista Gerard Claret,[162] celebra un certamen de cant amb fama internacional, avalat per Montserrat Caballé, a més d'haver ofert concerts a Espanya, França i Bèlgica i participar regularment en els cicles del Palau de la Música Catalana.

El 2004, Andorra va participar, per primera vegada, al Festival d'Eurovisió representada per Marta Roure. Aquest fet va atreure l'atenció dels mitjans de comunicació de Catalunya, ja que va ser la primera cançó entonada en català al festival. La cançó va ser eliminada a la semifinal, així com les composicions del 2005 (interpretada per Marian van de Wal), 2006 (interpretada per Jenny), 2007 (interpretada per Anonymous), 2008 (interpretada per Gisela) i 2009 (interpretada per la cantant danesa Susanne Georgi).[163]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Ràdio i televisió[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Ràdio i Televisió d'Andorra

La primera emissora de ràdio comercial en emetre des d'Andorra va ser Ràdio Andorra que va estar en actiu des de 1939 fins a 1981.[164] El 12 d'octubre de 1989, el Consell General va establir la ràdio i la televisió com serveis públics essencials en crear l'entitat gestora ORTA convertint-se, el 13 d'abril de 2000, en la societat pública Ràdio i Televisió d'Andorra, SA.

El 1990 es va fundar la ràdio pública Ràdio Nacional d'Andorra. El 1998, operaven 15 emissores FM i el nombre d'aparells de radi el 1997 era de 16.000.

Com a canal de televisió autòcton únicament existeix la cadena pública nacional Andorra Televisió, creada el 1995, encara que el Govern promou l'emissió de canals internacionals dins del Principat. Les primeres emissions analògiques de televisió van ser amb les cadenes espanyoles La 1, La 2, la cadena catalana TV3 i les franceses TF1, France 2 i France 3 encara que en anys posteriors, i fins i tot emetent en analògic, es van anar introduint el canal català Canal 33, la cadena espanyola Antena 3 i la francesa M6. Amb l'arribada de la TDT, el 25 de setembre de 2007, l'oferta televisiva es va ampliar amb cadenes espanyoles com Cuatro, Telecinco, LaSexta, el canal català 3/24, el canal francès NRJ12, la portuguesa RTP, la nord-americana CNN International, la britànica BBC World i el francoalemany ARTE.[165]

El 2010 el Govern d'Andorra i la Generalitat de Catalunya van signar un acord perquè Andorra Televisió (ATV) es pogués veure a les comarques de l'Alt Pirineu català i es normalitzessin les emissions dels canals de Televisió de Catalunya (TV3, 33, 3/24, Canal Super3, Canal 3XL i Esport 3).[166]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Existeixen quatre diaris andorrans: Bondia, Diari d'Andorra (grup Premsa Andorrana), el Periòdic d'Andorra (Grupo Zeta) i Més Andorra.[167] El Principat disposa d'una agència de notícies, ANA,[168] a més del butlletí oficial de l'estat, BOPA, i del parlament, Butlletí del Consell General.[169] Algunes d'aquestes publicacions també es reparteixen i/o es venen a la comarca de l'Alt Urgell i a Andorra es pot adquirir un ampli ventall de premsa principalment catalana, espanyola i francesa. En alguns d'ells s'hi inclouen notícies andorranes com el diari lleidatà Segre. Hi ha un total de 112 publicacions nacionals i internacionals en sis idiomes, de les quals un 82% són en català, un 8'3% en castellà, un 8% en francès, un 1'4% en anglès i un 0'7% en portuguès i gallec.[170] La història de la premsa andorrana comença en el període entre 1917 i 1937 amb l'aparició de diverses publicacions fetes per andorrans des de Barcelona, a la dècada de 1950 es comença a publicar al Principat, però no és fins al 1974 que apareix El Poble Andorrà el primer diari d'Andorra, que, a més, fou l'únic diari en català durant dos anys fins a l'aparició de l'Avui a Catalunya.[170]

Altres publicacions destacades són el setmanari 7 dies (grup Premsa Andorrana), L'art de viure Andorra, Butlletí mensual de conjuntura, Casa Andorra Internacional, Menairons i diverses publicacions oficials comunals entre d'altres.[171]

Esports[modifica | modifica el codi]

Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

Andorra és membre del Comitè Olímpic Internacional des del 1975[172] i participa en els Jocs Olímpics d'estiu i als d'hivern des de 1976, que van tenir lloc a Mont-real amb una delegació de dos tiradors i un boxejador i a Innsbruck amb cinc esquiadors alpins.[173]

El 2002, la capital, Andorra la Vella, va intentar ser seu dels Jocs Olímpics d'hivern del 2010, però no es va classificar.[174][175] El 2008 es va estudiar formar part d'una candidatura conjunta amb Saragossa pel 2018.[176] Posteriorment, tot i la proposta informal que Andorra pogués col·laborar amb la candidatura Barcelona-Pirineus 2022,[177] l'ajuntament de Barcelona va declarar que no era possible presentar una candidatura de dos comitès olímpics.[178]

Jocs dels Petits Estats d'Europa[modifica | modifica el codi]

Andorra va ser seu,[179] el 1991 i el 2005 dels Jocs dels Petits Estats d'Europa, competició que a l'empara del COI s'organitza per a països europeus amb menys d'1 milió d'habitants.

Bàsquet i ciclisme[modifica | modifica el codi]

A la temporada 1991-92, el Bàsquet Club Andorra va aconseguir l'ascens a la Lliga ACB, de la mà de l'entrenador Edu Torres. L'equip de bàsquet va aconseguir el patrocini de l'empresa rellotgera Festina, i va passar a denominar-se Festina Andorra.[180]

El 1993,[181] l'equip de ciclisme Festina va canviar el seu domicili social al Principat i fins al 2001, any de la seva desaparició, va participar en diverses edicions del Tour de França, Giro d'Itàlia i Volta ciclista a Espanya.

Melcior Mauri va impulsar l'equip Andorra-Grandvalira.[182][183]

Esports d'hivern[modifica | modifica el codi]

Grandvalira a la parròquia d'Encamp.
Telecadira a Grandvalira.

L'esquí sovint és considerat com l'esport nacional,[184] i a Andorra hi ha dos dominis esquiables formats per la unió de diverses estacions d'esquí, i un complex destinat al lleure on es pot practicar esquí de fons:[185][186]

Les dues últimes són propietat de tres comuns andorrans: Naturlandia del comú de Sant Julià de Lòria[189] i Vallnord dels comuns de la Massana i Ordino.[190]

El Principat també acull etapes de Pirena, una competició de múixing iniciada el 1990.[191]

Futbol i futbol sala[modifica | modifica el codi]

La Federació Andorrana de Futbol organitza la lliga de futbol al Principat amb Primera i Segona divisió, així com la Copa Constitució i la Supercopa, on s'enfronten el campió de Lliga i el de Copa. El guanyador de Primera juga la ronda prèvia de la UEFA Champions League. Els partits es juguen a l'Estadi Comunal d'Aixovall.[192]

La Selecció de futbol participa en competicions oficials, encara que mai no ha estat en cap Mundial ni Eurocopa i la seva primera i única victòria oficial va ser contra Macedònia, per 1-0 amb gol de Marc Bernaus al minut 60, en un partit disputat a l'Estadi Comunal d'Aixovall.

El Futbol Club Andorra juga en Primera Territorial catalana de la Lliga espanyola de futbol masculina en estar inscrit en la Reial Federació Espanyola de Futbol. El club té una secció de futbol sala, l'equip de la qual és el Butagaz Andorra, que milita en la Divisió de Plata espanyola.[193]

Festes oficials[modifica | modifica el codi]

Generalment, els dies festius són de compliment obligatori, retribuïts i no recuperables per a les indústries en general, oficines, establiments bancaris, perruqueries, transport i distribució de mercaderies i serveis no relacionats directament amb el turisme.[194] El 14 de març de 2009 ha coincidit amb dissabte i el govern andorrà, a petició d'alguns sectors de la patronal, ha permès obrir les empreses dedicades al comerç, originant un debat en la societat andorrana i protestes per part del Comú d'Andorra la Vella, sindicats i associacions.[79]

La Diada de Meritxell el 8 de setembre és la diada nacional d'Andorra en honor a la patrona, la Mare de Déu de Meritxell, declarada l'any 1873. Entre d'altres, un dels actes més destacats és la peregrinació al santuari de Meritxell de la parròquia de Canillo, i la vetlla de Santa Maria de Meritxell a la vigília amb una processó de torxes des del monument dels Pareatges fins al santuari.[195]


Festes Nacionals
Data Nom local
1 de gener Any nou
14 de març Dia de la Constitució
8 de setembre Nostra Senyora de Meritxell
25 de desembre Nadal

Andorrans cèlebres[modifica | modifica el codi]

Article principal: Andorrans

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal del Principat d'Andorra

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Andorra. Introduction» (en anglès). The World Factbook. Central Intelligence Agency (CIA). [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  2. Fins al 1999, la pesseta espanyola i el franc francès.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Andorra» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  4. «Retall de premsa: Andorran memories». Fundació Valentí Claverol. The Dallas Morning News, 17 de desembre de 2000. [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  5. «Area» (en anglès). The World Factbook. Central Intelligence Agency (CIA). [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  6. «Population» (en anglès). The World Factbook. Central Intelligence Agency (CIA). [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  7. 7,0 7,1 7,2 «Població per nacionalitat». Departament d’Estadística d'Andorra. [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «La Constitució del Principat d'Andorra». Consell General d'Andorra. [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  9. «Llengua catalana: Tercer quadrimestre del 2005». Institut d'Estudis Andorrans, 2005. [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  10. 10,0 10,1 «Real Decreto 1080/1991, de 5 de julio, por el que se determinan los paises a que se refieren los articulos 2º de la Ley 17/1991 de medidas fiscales urgentes» (en castellà). Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya, 13 de juliol de 1991. [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  11. 11,0 11,1 «La OCDE revisará la lista de paraísos fiscales para 2009» (en castellà). El Economista, 21 d'octubre de 2008. [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  12. 12,0 12,1 «L'OCDE anuncia que examinarà l'aplicació pràctica dels convenis». Diari d'Andorra, 24 de febrer de 2010. [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 «Andorra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. 14,0 14,1 «Aplicación Provisional del Tratado de Buena Vecindad, Amistad y Cooperación entre el Reino de España, la República Francesa y el Principado de Andorra, hecho en Madrid y París el 1 de junio de 1993 y en Andorra la Vieja el 3 de junio de 1993» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 155, 30 de juny de 1993 [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  15. 15,0 15,1 Montserrat Luesma. «Els cònsols revisaran la llei de protecció impugnada a Ordino». Diari d'Andorra, núm. 151, 10 de novembre de 1991 [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 «Resum històric». Cos de Policia d'Andorra. [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  17. «España es una importante base para terroristas, según EEUU» (en castellà). Público. [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  18. Room, Adrian. Placenames of the World. Estats Units d'Amèrica: McFarland, 2003, p. 29. ISBN 0786418141. 
  19. Font Rius, José María. Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval. Edicions Universitat Barcelona, 1985, p.743. ISBN 8475281745. 
  20. Freedman, Paul. Images of the Medieval Peasant. Estats Units d'Amèrica: Stanford University Press, 1999, p. 189. ISBN 0804733732. 
  21. Martí i Castell, Joan; Moran i Ocerinjauregui, Josep. Estudis d'història de la llengua catalana. Catalunya: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, p. 124. ISBN 8484156729. 
  22. «Breu història». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme. [Consulta: 10 de desembre de 2010].
  23. 23,0 23,1 «Breu història d'Andorra». Patrimoni Cultural d'Andorra. [Consulta: 10 de desembre de 2010].
  24. 24,00 24,01 24,02 24,03 24,04 24,05 24,06 24,07 24,08 24,09 24,10 24,11 24,12 24,13 24,14 24,15 24,16 24,17 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 42
  25. 25,0 25,1 «L’anàlisi confirma que les restes d’Ordino són de l'andorrà més antic conegut fins ara». VilaWeb, 9 de gener de 2001. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  26. 26,0 26,1 www.andorramania.com - Histoire de l'Andorre
  27. 27,0 27,1 27,2 Andorra. Història. La formació d'Andorra. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 5 de setembre, 2008
  28. Ruf, Maria Àngels. «El Roc d'Enclar (Andorra)». raco.cat. [Consulta: 19 de desembre de 2010].
  29. de los Ríos, Fernando. Vida e instituciones de Andorra (en castellà). Anthropos Editorial, 1997, p.216 (Obras Completas). ISBN 847658511X. 
  30. Sánchez de la Campa, Juan M. El valle de Andorra: examen crítico del origen, naturaleza y circunstancias de los privilegios que disfrutan los andorranos y de los perjuicios que irrogan al tesoro, a la agricultura, al comercio y a la industria nacional (en castellà). J. Sol, 1851, p.15. 
  31. «Elements de la història del principat d'Andorra». Representació de S.E. Copríncep Francès. [Consulta: 30 abril 2011].
  32. 32,0 32,1 32,2 Elements de la història del Principat d'Andorra. Pàgina web de la Representació Oficial de Copríncep Francès a Andorra. Data d'accés: 5 de setembre, 2008
  33. «Evolución política de Andorra (1931-1939)». [Consulta: 06-02-2009].
  34. Diari La Vanguàrdia, 24.07.1934, p. 20. Disponible on-line a l'hemeroteca digital, URL: http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1934/07/22/pagina-20/33155822/pdf.html?search=andorra%20boris [Data de consulta: 21.06.2012]
  35. 35,0 35,1 Andorra. Història. La història contemporània. Del 1789 al 1933. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 5 de setembre, 2008
  36. Bastida i Areny, Roser. Atlas d'Andorra. Conselleria d'Educació, Cultura i Joventut (Govern d'Andorra), 1991. ISBN 9991390634. 
  37. «Madriu-Perafita-Claror Valley» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  38. «Andorra la Vella, simpàtica capital». Wiki Notícia, 9 d'agost de 2009. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  39. «Fauna». Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). [Consulta: 2 de gener de 2011].
  40. «Andorra, el mayor de los pequeños estados europeos» (en castellà). Cyberandorra.com. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  41. «França, Espanya i Andorra estudien conjuntament la reintroducció de l'ós bru als Pirineus». 3cat24. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  42. «Country Guides» (en anglès). British Broadcasting Corporation (BBC). Arxivat de l'original el 2008-12-11. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  43. «Average Conditions» (en anglès). British Broadcasting Corporation (BBC). [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  44. «Decret del 21.05.2012 pel qual es nomena la Sra. Sylvie Hubac, Representant Personal del Copríncep Francès». Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, núm. 25, any 24, 30 de maig del 2012, p. 2292 [Consulta: 30 de maig del 2012].
  45. «Breu històric». andorraprincipat.com. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  46. 46,0 46,1 «Fa vint anys que a l'ONU es parla català». TV3, 2 d'abril de 2013.
  47. «El Consell d'Europa i Andorra». Consell General d'Andorra, 21 d'abril de 2008. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  48. 48,0 48,1 «El Consell General». Consell General d'Andorra. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  49. «La nova seu del Consell General estarà enllestida el 15 de desembre». El Periòdic d'Andorra, 31 d'octubre de 2010. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  50. 50,0 50,1 «El Govern». Govern d'Andorra. [Consulta: 17 d'octubre de 2011].
  51. «Organització judicial». Consell Superior de la Justícia d'Andorra. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  52. «Presentació». Tribunal Constitucional d'Andorra. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  53. «Les institucions». Govern d'Andorra. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  54. «Estructura organitzativa». Cos de Policia d'Andorra. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  55. «Llei qualificada del Cos de Policia». Cos de Policia d'Andorra. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  56. «Despatx central de policia». Cos de Policia d'Andorra. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  57. 57,0 57,1 «Missions diplomàtiques del Principat d'Andorra a l'estranger». Ambaixada d'Andorra a Bèlgica. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  58. «Swiss Embassies/Consulates Abroad» (en anglès). GoAbroad.com. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  59. «Reglament regulador de les revisions mèdiques dels immigrants». Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA), 1998 [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  60. «Expulsados del paraíso andorrano» (en castellà). 20 minutos, 14 de maig de 2007. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  61. «Country Reports on Human Rights Practices» (en anglès). Departament d'Estat dels Estats Units d'Amèrica. [Consulta: 1 de gener de 2011].
  62. «Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella». Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA), 2005 [Consulta: 2 de gener de 2011].
  63. «Alt Urgell i Andorra compartiran serveis sanitaris, d'emergències i històries clíniques». [[Segre (diari)|]], 4 de desembre de 2010 [Consulta: 2 de gener de 2011].
  64. «Parròquies d'Andorra». Església Catòlica d'Andorra. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  65. «Les Parròquies». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  66. «Parròquia d'Escaldes-Engordany». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  67. «Trànsit i transport públic: Segon semestre del 2006». Institut d'Estudis Andorrans, 2006. [Consulta: 23 de desembre de 2010].
  68. «Els riscos naturals a Andorra». Centre de Recerca en Ciències de la Terra. Institut d'Estudis Andorrans, 2001. [Consulta: 23 de desembre de 2010].
  69. 69,0 69,1 «Llei sobre la utilització dels signes d’Estat». Oficina de Marques del Principat d'Andorra. Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA). [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  70. 70,0 70,1 «Símbols del Principat d'Andorra». Ambaixada d'Andorra a Bèlgica. [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  71. Smith, W. «Vexil·la Belgica». A: Flaggenbuch. 
  72. 72,0 72,1 «Andorra. Economy» (en anglès). The World Factbook. Central Intelligence Agency (CIA). [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  73. «Espanya incrementa el seu paper en el mercat exterior». El Periòdic d'Andorra, 22 de juliol de 2010. [Consulta: 10 de desembre de 2010].
  74. 74,0 74,1 «Informe Econòmic 2005». [Consulta: 05-09-2008].
  75. UNWTO World Tourism Barometer. Vol 6. No. 2. Edició del juny, 2008. Data d'accés: 4 de setembre, 2008
  76. «Members bars» (en anglès). Fédération des Barreaux d'Europe. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  77. «Acord d'unió duanera». CCIS. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  78. «Impostos i economia». Andorramania. [Consulta: 10 de desembre de 2010].
  79. 79,0 79,1 «Els matins de TV3». TV3, 16 de març de 2009. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  80. «La presión externa lleva a Andorra a reformar su modelo económico» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 23 de març de 2009. [Consulta: 1 de gener de 2011].
  81. «Sarkozy dimitirá como copríncipe de Andorra si no hay avances contra los paraísos fiscales en el G20» (en castellà). Radiotelevisió Espanyola, 25 de març de 2009. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  82. «España dejará de considerar a Andorra como un paraíso fiscal». El Periódico de Catalunya, 15 de gener de 2010. [Consulta: 1 de gener de 2011].
  83. «Andorra deja de ser un paraíso fiscal para España» (en castellà). La Vanguardia, 10 de febrer de 2011. [Consulta: 10 de febrer de 2011].
  84. «Andorra y España cierran un acuerdo de intercambio de información fiscal» (en castellà). La Vanguardia, 19 de novembre de 2009. [Consulta: 10 de febrer de 2011].
  85. «Bartumeu condiciona els pactes a l'aplicació de l'IVA a Andorra». Directe.cat, 29 d'abril de 2009. [Consulta: 10 de desembre de 2010].
  86. «Mercats financers - Tipus de canvi fix: retorn al futur?». La Caixa, març de 2008. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  87. «El franc francès deixarà de ser moneda en curs legal a Andorra dilluns i la pesseta circularà fins al dia 28». VilaWeb, 16 de febrer de 2002. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  88. «Decisión del Consejo, de 11 de mayo de 2004, relativa a la posición que debe adoptar la Comunidad en relación con un acuerdo sobre las relaciones monetarias con el Principado de Andorra» (en castellà). EUR-Lex. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  89. «Diner Andorra» (en anglès). Numismatic association community. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  90. «Bi-Metallic Coins Images» (en anglès). WBCC. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  91. «El fracàs de l’acord monetari amb la UE pot posar en perill el d’associació». Diari d'Andorra, 26 de novembre de 2010. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  92. «Bartumeu trasllada a Salgado la preocupació per l'acord monetari». El Periòdic d'Andorra, 24 de novembre de 2010. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  93. «Andorra firma un acord monetari amb la UE que li permetrà encunyar euros» (en català). Ara, 10 de febrer de 2011. [Consulta: 10 de febrer de 2011].
  94. «Duanes i franquícies». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  95. «Travessa Andorra - Vall Ferrera en BTT». Engarrista. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  96. «Pla sectorial de noves infraestructures viàries». [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  97. «Andorra inaugura el túnel de les Dos Valires». El Punt Avui, 31 de juliol de 2012. [Consulta: 2 de setembre de 2012].
  98. «Inauguration de la gare de l’Hospitalet: Mieux que la gare de Perpignan» (en francès). La Gazette Ariegeoise, 31 d'octubre de 2008. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  99. «Com arribar». Andorra-andorre.com. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  100. «Les Jornades de mobilitat conclouen amb la necessitat de legislar en protecció civil». Agència de Mobilitat (Govern d'Andorra). [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  101. «Andorra Telecom es el nuevo nombre del servicio telecomunicaciones nacional» (en castellà). Terra, 10 de desembre de 2008. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  102. «El correu intern a Andorra deixarà de ser gratuït a partir de l'any vinent». directe.cat, 27 d'agost de 2008. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  103. «Informació general». Andorra.com. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  104. «Població per nacionalitat (1963-2009)». Departament d’Estadística d'Andorra. [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  105. «El Parlamento andorrano facilita a los hijos de los residentes la adquisición de la nacionalidad» (en castellà). El País, 1 d'agost de 1985. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  106. «La Constitución de Andorra seguirá limitando los derechos del 70% de la población» (en castellà). El País, 9 de maig de 1992. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  107. «Població per parròquies». Departament d’Estadística d'Andorra. [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  108. 108,0 108,1 «Població per poble». Departament d’Estadística d'Andorra. [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  109. «Població total». Departament d'Estadística d'Andorra. [Consulta: 12 d'agost de 2011].
  110. 110,0 110,1 110,2 110,3 110,4 110,5 «Andorra. People» (en anglès). The World Factbook. Central Intelligence Agency (CIA). [Consulta: 30 de novembre de 2010].
  111. 111,0 111,1 «La llengua a Andorra». catala.ad. Servei de Política Lingüística (Govern d'Andorra). [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  112. «Emigración y política educativa» (en castellà). Aula Intercultural. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  113. 113,0 113,1 113,2 «Llengua catalana: Tercer quadrimestre del 2005». Institut d'Estudis Andorrans, 2005. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  114. «The Council of Europe in brief» (en anglès). Consell d'Europa. Arxivat de l'original el 2012-06-05. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  115. «Foreign Minister of Andorra Addresses General Assembly» (en anglès). Organització de les Nacions Unides (ONU). [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  116. «El català participa avui per primera vegada a Eurovisió». Racó Català, 12 de maig de 2004. [Consulta: 1 de desembre de 2010].
  117. 117,0 117,1 «International Religious Freedom Report 2005» (en anglès). Department d'Estat dels Estats Units d'Amèrica. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  118. «Sistemes Educatius d'Andorra». Ambaixada d'Andorra a Bèlgica. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  119. «El ministeri d'Educació eliminarà l’accés selectiu als col·legis religiosos». Diari d'Andorra, 15 de novembre de 2010. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  120. «Estudiants escolars per sistema d'ensenyament». Departament d’Estadística d'Andorra. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  121. «El govern negocia que els estudiants no hagin de fer la selectivitat espanyola». Radiocatalunya.ca, 17 de maig de 2007. [Consulta: 17 de desembre de 2010].
  122. «La UNED La Seu-Andorra treballa en un nou model de tutor». Ràdio Seu, 26 de febrer de 2008. [Consulta: 17 de desembre de 2010].
  123. Tugas, A. «La UNED de la Seu oferirà dues noves titulacions al setembre». psoe.es. Diari d'Andorra, 25 de febrer de 2009. [Consulta: 17 de desembre de 2010].
  124. «Andorra en xifres». Departament d’Estadística d'Andorra. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  125. «Projecte de llei d'autorització de la creació de la Universitat de les Valls» (PDF). Consell General d'Andorra, 2008. [Consulta: 14 de febrer de 2011].
  126. «La Universitat de les Valls posposa la posada en marxa fins al setembre». El Periòdic d'Andorra, 14 de febrer de 2011. [Consulta: 14 de febrer de 2011].
  127. «La Salle posarà en funcionament una universitat oberta el curs 2010-2011». Bondia, 2 d'abril de 2009. [Consulta: 18 de novembre de 2010].
  128. «Hospitals i centres d'Andorra». Caixa Andorrana Seguretat Social. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  129. «Signat l'acord de col·laboració amb Catalunya». Diari d'Andorra. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  130. «Andorra - Libraries and museums» (en anglès). Encyclopedia of the Nations. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  131. «Museus d'Andorra». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  132. «L'afluència als museus nacionals cau un 4,7% al 2010». El Periòdic d'Andorra, 18/02/2011. [Consulta: 19 febrer 2011].
  133. «Andorra viurà l'humor en clau femenina». totcatalunya.com, 9 de maig de 2009. [Consulta: 14 de desembre de 2010].
  134. «Festivals i mostres de circ, il·lusionisme i titelles». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 de desembre de 2010].
  135. «Allau de propostes per dinamitzar l’eix de Meritxell i Carlemany». Diari d'Andorra, 28 d'octubre de 2010. [Consulta: 14 de desembre de 2010].
  136. 136,0 136,1 «Cultura i tradicions». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  137. «Història i tradicions». Comú d'Andorra la Vella. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  138. «Festes per municipi». Festes.org. [Consulta: 10 de desembre de 2010].
  139. 139,0 139,1 «Festes i tradicions d'Andorra». Nou Aire Immobiliària. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  140. «Andorra, Cultura milenaria» (en castellà). CyberAndorra. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  141. «Llegendes d'Andorra». Andorraantiga.com. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  142. «[[http://es.viajes.yahoo.com/p-guia_viaje-981917-_andorra_cultura-i Cultura de Andorra - Introducción a la historia y cultura de Andorra]» (en castellà). Yahoo Viajes. [Consulta: 10 de desembre de 2010].
  143. «Plats típics». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme. [Consulta: 10 de desembre de 2010].
  144. 144,0 144,1 144,2 «Itineraris culturals». catala.ad. Servei de Política Lingüística (Govern d'Andorra). [Consulta: 10 de desembre de 2010].
  145. «Parròquies d'Andorra». Església Catòlica d'Andorra. [Consulta: 10 de desembre de 2010].
  146. «Inauguren el "pont de París" d'Andorra la Vella». VilaWeb, 27 de gener de 2006. [Consulta: 10 de desembre de 2010].
  147. «Romànic». Hotel París d'Encamp. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  148. «Descobreix l’art romànic del país». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme. [Consulta: 10 de desembre de 2010].
  149. 149,0 149,1 149,2 «Ruta del romànic de les valls d'Andorra». Vegueries.com. [Consulta: 12 de desembre de 2010].
  150. Fundació Enciclopèdia Catalana. Catalunya romànica, Alt Urgell/Andorra, volum VI, 1992 (volum VI). ISBN 84-7739-457-1. 
  151. «Els monuments d'Andorra». Patrimoni Cultural d'Andorra. [Consulta: 10 de desembre de 2010].
  152. «Pont d'Engordany». Comú d'Escaldes-Engordany. [Consulta: 10 de desembre de 2010].
  153. «Torna a Andorra una còpia manuscrita del Manual Digest» (PDF). VilaWeb, 14 de juny de 2006. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  154. «L'Armari de les set claus». andorraantiga.com. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  155. «Historia de Andorra» (en castellà). Ciberandorra.com. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  156. «Andorra participarà a la Fira de Frankfurt». VilaWeb, 2 de febrer de 2007. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  157. «Vicenç Villatoro guanya el Premi Ramon Llull amb una novel·la sobre el barcelonisme». VilaWeb, 28 de gener de 2010. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  158. «Premi Carlemany de novel·la» (doc). gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  159. «28è Festival Internacional Narciso Yepes». Comú d'Ordino. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  160. «Èxit de participació de bandes en els Dijousderock d’Andorra la Vella». [Consulta: 20-02-2010].
  161. «Premi Carles Sabater». [Consulta: 18-11-2010].
  162. «Fundació ONCA». Crèdit Andorrà, 2010. [Consulta: 10 de desembre de 2010].
  163. «Andorra no va a Eurovisió!». Avui, 25 de gener de 2010. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  164. «Chronologie par années» (en francès). Aqui Radio Andorra. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  165. «Canals de TV i ràdio». Servei de Telecomunicacions d'Andorra (STA). [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  166. «Catalunya i Andorra signen un acord per compartir les televisions respectives». gencat.cat. Generalitat de Catalunya, 25 de juny de 2010. [Consulta: 19 de desembre de 2010].
  167. «Periódicos diarios de Andorra» (en castellà). Prensaescrita.com. [Consulta: 1 de gener de 2011].
  168. «Informació». Agència de Notícies Andorrana. [Consulta: 1 de gener de 2011].
  169. «Diaris i premsa del Principat d'Andorra». Andorramania.ad. [Consulta: 1 de gener de 2011].
  170. 170,0 170,1 «El Català ocupa el 82% de la premsa del Principat». Radiocatalunya.ca. [Consulta: 1 de gener de 2011].
  171. «Selecció de publicacions periòdiques conservades a la BN». Biblioteca Nacional d'Andorra. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  172. «Andorra» (en anglès). Olympic.org. Comitè Olímpic Internacional, 13 de gener de 2010. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  173. «Els Inicis del Comitè Olímpic Andorra». Comitè Olímpic d'Andorra, 7 de maig de 2008. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  174. «Andorra sol·licitarà organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern del 2010». Vilaweb, 2 de febrer de 2002. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  175. «Reacciones tras la desestimación de Jaca y Andorra la Vella por parte del COI» (en castellà). Nevasport, 29 d'agost de 2002. [Consulta: 2 de gener de 2011].
  176. «Candidatura olímpica conjunta de Andorra, Catalunya y Aragón» (en castellà). Nevasport, 10 d'octubre de 2008. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  177. «Carod propone que Andorra colabore con la candidatura 'Barcelona-Pirineos'» (en castellà). La Vanguardia, 22 de gener de 2010. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  178. «Barcelona no preveu vincular Andorra a la seva candidatura als Jocs d'hivern». Diari d'Andorra, 13 de gener de 2010. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  179. «Jocs dels Petits Estats d'Europa d'Andorra 2005». Diari de l'Escola. VilaWeb, 30 de maig de 2005. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  180. «Dinou anys després, una nova final». Bàsquet Club Andorra, 23 de setembre de2010. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  181. «El Lotus cierra su sede en Barcelona y se traslada a Andorra» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 27 d'octubre de 1992. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  182. «Presentados oficialmente los equipos Andorra-Grandvalira y ECP Continental Pro» (en castellà). esciclismo, 27 de març de 2009. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  183. «El equipo continental Andorra-Grandvalira se presentó oficialmente» (en castellà). Federació Espanyola de Ciclisme, 28 de març de 2009. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  184. «‘Generació esquí estudi’». Diari d'Andorra, 13 de març de 2010. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  185. «Les estacions andorranes presenten les novetats de la temporada». Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, 1 de novembre de 2006. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  186. «Camp de neu de la Rabassa». Andorramania. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  187. Grandvalira, una mica d'història.
  188. Pal-Arinsal Mountain Park. El futur de Pal-Arinsal: Vallnord.
  189. Diari d'Andorra, El comú entra al Govern el projecte de construcció del parc d'animals.
  190. Vallnord, s'obra al capital privat.
  191. «Pirena 2004». Diari de l'Escola. VilaWeb, 19 de gener de 2004. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  192. «Estadi Comunal d'Aixovall» (en anglès). foot-base.com. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  193. «L'Andorra continua imparable a primera territorial catalana». Ràdio i Televisió d'Andorra, 24 d'octubre de 2010. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  194. «Calendari laboral i comercial 2009». Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra. [Consulta: 2 de desembre de 2010].
  195. «Diada de Meritxell». Festes.org. [Consulta: 15 de desembre de 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]