Senglar
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Sus scrofa Linnaeus, 1758  |
||||||||||||||
El senglar, porc senglar o porc fer (Sus scrofa) és un mamífer cetartiodàctil.
És de mida mitjana, amb un cap gros i allargat, amb ulls molt petits. El coll és gruixut i les potes son molt curtes, les de davant mes llargues que les de darrera, a diferència del porc domèstic, que té més desenvolupada la part posterior del cos.
Taula de continguts |
[edita] Subespècies
A la Península Ibèrica s'hi localitzen dues subespècies que es diferencien pel pelatge:
- El Sus scrofa castilianus, en què el pelatge està format per cerres i borra.
- El Sus scrofaa baeticus, que és el que es localitza a Andalusia, en què el pelatge és únicament cerres.
[edita] Morfometria
- Longitud del cos: 120 cm
- Longitud de la cua: 22 cm
- Alçada fins a la creu: 65 cm
- Pes: els mascles entre 70 i 90 kg (excepcionalment fins a 150), les femelles entre 40 i 65 kg.
El senglar és un mamífer de mida mitjana amb un cap allargat i gran, en la que hi destaquen uns ulls molt petits. El coll és ample i les potes molt curtes, això accentua la forma arrodonida de l'animal. És major l'alçada dels quarts davanters que els posteriors, a diferència del porc domèstic, que per selecció genètica ha desenvolupat més la part posterior del cos, on es localitzen les peces que arriben a un major preu al mercat de la carn.
El senglar compensa la seva poca visió con un important desenvolupament de l'olfacte, que li permet detectar aliment, com ara tòfones o vegetals i animals sota terra, o fins i tot enemics a més de 100 metres de distancia. L'oïda està també molt ben desenvolupada i pot captar sons imperceptibles per a nosaltres.
Els seus pèls són gruixuts i negres mesurant entre 10 i 13 mm a la creu i uns 16 mm a la punta de la cua. El color del pelatge és molt variable i va des de colors grisencs a negre fosc, passant per colors rogencs i marrons. Les potes i el contorn del musell són més negres que la resta del cos. La crinera que recorre el llom a partir del front, s'erissa en cas de còlera. La muda del pelatge ocorre entre maig i juny, encara que la femella amb cries muda més tard. A l'estiu els flocs són més curts.
[edita] Hàbitat
El senglar s'adapta a tot tipus d'hàbitats sempre que disposi d'una mínima cobertura i aliments, encara que prefereix els llocs amb una vegetació alta on poder-se camuflar i abundi l'aigua per a beure i revolcar-se en el llot i fang. Els seus hàbitats predilectes son els alzinars i els macissos forestals caducifolis o mixtes, sobre tot si estan poc visitats i el seu nivell inferior es ric en matolls, esbarzers i gatosa on pugui revolcar-se en sec a recer del vent. Però també se'l troba a la màquia i maresmes, sense desdenyar les àrees de cultiu, sempre que mantenguin una mínima cobertura arboria o arbustiva on refugiar-se. En cas necessari, neda sense dificultats i durant molt temps. Suporta fácilment els rigors de l'hivern gràcies al seu pelatge i dura capa de pell; cosa que li permet residir a les zones altes i mitjanes de muntanyes durant l'hivern si disposa d'aliments.[1].
[edita] Notes
- ↑ Segons el Proyecto Sierra de Baza.
|
||||||||||||||||||||||||||
