Isard pirinenc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Isard pirinenc
Isard des pyrenees bigorre 2003.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Clade: Artiodactyla
Família: Bovidae
Gènere: Rupicapra
Espècie: R. pyrenaica
Nom binomial
Rupicapra pyrenaica
(Bonaparte, 1845)
Rupicapra pyrenaica range Map.png

L'isard pirinenc[2] (Rupicapra pyrenaica) és un bòvid freqüent als Pirineus. També se sol anomenar "isard", tot i que aquesta denominació correspon a l'altra espècie del gènere Rupicapra, Rupicapra rupicapra.[3]

Es troba entre els 400 i els 2.800 m d'altitud, principalment a Andorra, al Cadí-Moixeró, a l'Alt Urgell, al Pallars Sobirà, a l'Alta Ribagorça i a la Vall d'Aran. i als Pirineus en general, tot i que també n'hi ha petites poblacions als Apenins, Itàlia i a la Serralada Cantàbrica, Espanya.[1]

Estudis genètics recents confirmen la separació de les dues espècies reconegudes, R. pyrenaica i R. rupicapra, encara que això no és una cosa que hagi estat adoptat encara per tota la comunitat científica internacional per les discrepàncies sobre la data en què ambdues espècies van divergir (entre 57.000 i 280.000 anys). No obstant això totes les dates proposades coincideixen amb el període interglacial de la Glaciació de Riss-Glaciació de Würm.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un bòvid de mida petita, menor i més esvelt que la cabra salvatge ibèrica (Capra pyrenaica ). Ambdós sexes posseeixen banyes, amb forma de ganxo, sent els dels mascles més gruixuts i amb el ganxo més tancat. Cap i gagarta clares i una taca fosca que cobreix els ulls a manera d'antifaç. El color del cos és uniforme, amb una línia fosca que recorre longitudinalment el dors. Els mascles solen ser una mica més pesats que les femelles.

Distribució[modifica | modifica el codi]

L'espècie ocupa tres nuclis de població, a les muntanyes del sud-oest d'Europa, dos nuclis a la península Ibèrica, R. p. pyrenaica als Pirineus i R. p. parva a la Serralada Cantàbrica, i R. p. ornata als Apenins, en greu perill d'extinció.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Isard pirinenc (R. p. ornata) dels Abruços

A Catalunya es troben isards en estat salvatge en diverses zones del Pirineu i Pre-Pirineu. L'isard (Rupicapra pyrenaica) és un “mamífer artio-dàctil remugant de la família dels bòvids, semblant a la cabra, amb banyes primes i corbades de la punta i pelatge fosc amb taques blanquinoses al cap, que habita les zones muntanyoses del sud d'Europa”.

Els adults solen tenir una altura de llom d'uns 60 cm i pesar uns 30 kg. A més del Pirineu també n'hi ha a la Serralada Cantàbrica i als Alps, entre altres llocs.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Cap d'isard

És una espècie típica del pis subalpí, que a la major part de les muntanyes ibèriques, fou desforestat per guanyar superfície de pastures. Es mou entre el límit superior dels boscos i les pastures supraforestals, ocupant a l'estiu les màximes altituds. Prefereix pendents fortes i rocoses on la neu s'acumula poc. Viu entre els 1.000 i 2.800 metres als Pirineus i entre els 400 i 2.400 m a la Serralada Cantàbrica.

Depredadors[modifica | modifica el codi]

És una espècie cinegètica. Als Pirineus, davant l'absència gairebé total de grans depredadors, les úniques espècies que preden sobre l'isard són l'àguila reial (Aquila chrysaetos) i la guineu (Vulpes vulpes). En els llocs on encara són presents, s'ha descrit també depredació per part del llop (Canis lupus signatus) i l'ós bru (Ursus arctos).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 . Rupicapra pyrenaica. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 18-10-08.
  2. del Romero Renau, Luis. Planificació i govern del territori a l'arc mediterrani espanyol: Noves i velles respostes en un context globalitzat. Universitat de València, 2011, p. 127. ISBN 8437080444. 
  3. Baucells i Colomer, Jordi; Camprodon i Subirachs, Jordi; Ordeix i Rigo, Marc. La Fauna vertebrada d'Osona. Lynx Edicions, 1998, p. 87. ISBN 8487334245. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isard pirinenc Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.