Trencalòs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Trencalòs
Bartgeier Gypaetus barbatus front Richard Bartz.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Falconiformes
Família: Accipitridae
Subfamília: Gypaetinae
Gènere: Gypaetus
Espècie: G. barbatus
Nom binomial
Gypaetus barbatus
Linnaeus, 1758
Gypaetus barbatus distr.png

El trencalòs (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor que presenta moltes diferències amb altres ocells carronyaires semblants. Rep el seu nom del costum que té de remuntar ossos i closques fins a grans alçades per deixar-los caure sobre les roques i menjar-se la medul·la del seu interior una vegada han esclatat. Es tracta d'una espècie força amenaçada en amples zones de distribució.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

A Europa és un animal en greu perill d'extinció que ha desaparegut d'algunes regions on abans era abundant. Actualment es pot observar a Astúries, els Pirineus, els Alps (on ha estat reintroduït), nord d'Àfrica, la Gran Vall del Rift, Sud-àfrica, Grècia i des d'Anatòlia fins als cims Tian Shan i l'Himàlaia.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Ocell gran i robust (102-114 cm) però àgil en el vol, malgrat els 7 kg que pot arribar a pesar.
  • Cap blanc amb una màscara negra i amb unes barbes també negres que li pengen del bec.
  • Els seus ulls tenen bandes concèntriques groga, vermella i negra.
  • Ales llargues i estretes.
  • La cua en forma de sageta.
En vol

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un ocell gran i robust d'entre 102 i 114 cm, però àgil en el vol, malgrat els 7 quilos que pot arribar a pesar. El seu cap és blanc amb una màscara negra i amb unes barbes també negres que li pengen del bec. Els ulls tenen bandes concèntriques de color groc, vermell i negre. Llueix unes ales llargues i estretes i la seva cua té forma de sageta.

A Europa és un animal en greu perill d'extinció, que ha desaparegut d'algunes regions on abans era abundant. Actualment, es pot observar a Astúries, als Pirineus, als Alps (on ha estat reintroduït), al nord d'Àfrica, a la Gran Vall del Rif, a Sud-àfrica, a Grècia i des d'Anatòlia fins a l'Himàlaia.

Fa el niu en grutes o cornises de les parets dels Pirineus, on acumula branques i, sobretot, llana. Pon dos ous, al gener-febrer, i la femella els incuba durant 55-58 dies, però només se'n desenvoluparà un, perquè l'altre, que naixerà més debilitat, serà devorat per la mare. El trencalòs té el seu hàbitat a les muntanyes pirinenques. Se'l pot observar sobrevolant els paratges únics del pirinenc parc d'Aigüestortes, pràcticament l'únic lloc d'Europa on encara hi ha una olònia salvatge amb possibilitats de supervivència.[1]


Reproducció[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans, només n'hi ha en grutes o cornises de les parets dels Pirineus, on hi aporta branques i, sobretot, llana. Pon dos ous, al gener-febrer, i la femella els incuba durant 55-58 dies (però només se'n desenvoluparà un, perquè l'altre, que naixerà amb més debilitat, serà devorat per la mare o aniquilat pel germà (cainisme)).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 116 icones turístiques de Catalunya. Barcelona: Ara Llibres, s.c.c.l., 2011. ISBN B-46.2872010 [Consulta: 18 gener 2014]. 
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 33. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]