Trencalòs
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Gypaetus barbatus Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||
El trencalòs (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor que presenta moltes diferències amb altres ocells carronyaires semblants. Rep el seu nom del costum que té de remuntar ossos i closques fins a grans alçades per deixar-los caure sobre les roques i menjar-se la medul·la del seu interior una vegada han esclatat. Es tracta d'una espècie força amenaçada en amples zones de distribució.
Taula de continguts |
[edita] Distribució geogràfica
A Europa és un animal en greu perill d'extinció que ha desaparegut d'algunes regions on abans era abundant. Actualment es pot observar a Astúries, els Pirineus, els Alps (on ha estat reintroduït), nord d'Àfrica, la Gran Vall del Rift, Sud-àfrica, Grècia i des d'Anatòlia fins els cims Tian Shan i l'Himàlaia.
[edita] Morfologia
- Ocell gran i robust (102-114 cm) però àgil en el vol, malgrat els 7 kg que pot arribar a pesar.
- Cap blanc amb una màscara negra i amb unes barbes també negres que li pengen del bec.
- Els seus ulls tenen bandes concèntriques groga, vermella i negra.
- Ales llargues i estretes.
- La cua en forma de sageta.
[edita] Reproducció
Als Països Catalans, només n'hi ha en grutes o cornises de les parets dels Pirineus, on hi aporta branques i, sobretot, llana. Pon dos ous, al gener-febrer, i la femella els incuba durant 55-58 dies (però només se'n desenvoluparà un, perquè l'altre, que neixerà més debilitat, serà devorat per la mare).[1]
[edita] Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 33. ISBN 843150434X.
[edita] Enllaços externs
- Àmplia informació, vídeos i fotografies sobre el trencalòs a Catalunya
- Àmplia informació sobre aquest ocell. (anglès)
- El trencalòs a la Península Ibèrica. (anglès)
- El trencalòs dels Pirineus. (francès) i (castellà)
