Aranès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escultura en homenatge a la llengua i cultura aranesa, inaugurada el 2008 a Viella

L'aranès (en occità: aranés) és una varietat de l'occità, del dialecte gascó, afí a les varietats de Comenge. És llengua pròpia de la Vall d'Aran (era Val d'Aran), així com llengua oficial de la Comunitat Autònoma de Catalunya conjuntament amb el castellà i el català des de l'aplicació del nou estatut el 9 d'agost del 2006. A la Vall és la llengua vehicular de l'ensenyament des de 1984. El 22 de setembre de 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de l'occità, aranès a l'Aran que oficialitza la llengua occitana al conjunt del Principat i que atorga més drets a l'aranès i als seus locutors.[1] Aquesta llei preveu de fer de l'Institut d'Estudis Aranesi, del qual és actualment el president l'escriptor occitanista Jèp de Montoya, l'autoritat lingüística pel que fa a l'occità aranès.[2]

L'aranès, varietat gascona[modifica | modifica el codi]

L'aranès pertany al dialecte gascó (a la part oriental del territori que ja presenta més semblances amb el llenguadocià) i usa la grafia següent:

  • o, ó: es pronuncia com la "u" [u] del català, Arró.
  • ò: amb accent greu es pronuncia "o" oberta [ɔ], com en català, Vilamòs.
  • u, ú: es pronuncia com la "u" [y] del francès: Salardú. A la part final d'un diftong, es pronuncia "u" [w] com en català mau.
  • è: amb accent greu es pronuncia "e" oberta [ɛ] com en català o francès: Aubèrt.
  • lh: es pronuncia com en portuguès i com la "ll" [ʎ] del català o dels parlars no iestes del castellà: Vielha.
  • nh: es pronuncia com en portuguès, la "ny" [ɲ] en català, "ñ" en castellà o "gn" en francès i italià: Unha.
  • sh, ish: es pronuncia com "x/ix" [ʃ] del català, portuguès i basc o en francès "ch": peish.
  • th: es pronuncia sempre com una "t" [t].
  • h: és muda, però en qualques pobles del nord de la vall es pronuncia aspirada [h]: hum.
  • n: és muda als plurals de paraules que tenen "n" final en singular: camins.

Quadre comparatiu del gascó amb altres llengües romàniques

FESTA
fête
festa
fiesta
festa
festa
hèsta
LUNA
lune
luna
luna
lluna
lua
lua
MELE
miel
miele
miel
mel
mel
mèu
CASTELLUM
château
castello
castillo
castell
castelo
castèth
ILLA
elle
lei
ella
ella
ela
era
RIDERE
rire
ridere
reír
riure
rir
arrir
CAPRA
chèvre
capra
cabra
cabra
cabra
craba

La situació geogràfica i l'adscripció geopolítica de la vall fa que presenti certes característiques que només apareixen a una àrea reduïda del gascó. Per exemple fa servir l'article gascó pirenenc: eth (m.sg.), er (m. sg. + vocal), era (f. sg.) i es (m/f. pl.), generalment s'hi conserva una pronúncia [a] (amb certs matisos) de la -a final àtona, forma els plurals femenins en -es (es hemnes) i els plurals masculins sensibles es fan en -i (es aranesi)

Ús de la llengua[modifica | modifica el codi]

Els canvis soferts per la vall arran de la seva orientació cap al sud després de l'obertura del Túnel de Vielha i sobretot el desenvolupament del turisme, han generat una arribada massiva de migrants originaris, al principi, de la resta de l'estat espanyol i després d'altres països que ha comportat canvis dràstics en els usos lingüístics dels aranesos. L'occità es veié confrontat de manera creixent a l'espanyol i al català, perdent aleshores l'hegemonia dels segles passats. Les taules següents donen una idea de l'ús de l'aranès.

Coneixements d'aranès de la població de 2 anys i més a la Vall d'Aran 1996 2001
Xifres absolutes Percentatge Xifres absolutes Percentatge
El comprèn 6 295 90,05 6 712 88,88
El sap parlar 4 534 64,85 4 700 62,24
El sap llegir 4 145 59,29 4 413 58,44
El sap escriure 1 746 24,97 2 016 26,69
Font: IDESCAT, Cens lingüístic de l'aranès de 2001[3]

Gairebé el 90% dels aranesos l'entenen i un 65% el poden parlar. Malgrat tot, es troba en una clara situació de minorització en relació al castellà i al català.

Usos lingüístics a la Vall d'Aran[3]
Castellà Aranès Català Altres
Llengua materna 38,8% 34,2% 19,4% 7,6%
A la llar (de manera exclusiva) 35,3% 25,8% 13,0% s/d
A la llar (amb altres llengües) 50,7% 40,3% 24,6% 3,8%
Al treball (de manera exclusiva) 30,8% 9,2% 7,9% s/d
Al treball (amb altres llengües) 63,1% 34,6% 43,9% 1,8%

Normativització de l'aranès[modifica | modifica el codi]

Senyalització en aranès a Bossòst (Vall d'Aran)

L'aranès està normativitzat segons la norma clàssica i unitària de l'occità, definida inicialment per Loís Alibèrt i ara gestionada pel Consell de la Llengua Occitana. Les normes del CLO són reconegudes oficialment pel Consell General d'Aran (i doncs per l'Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés) des del 1999.

Però alguns detalls de l'adaptació d'aquesta normativa a l'aranès són diferents de l'ús preferencial de les altres varietats gascones: les peculiaritats araneses són en teoria possibles també en altres varietats de gascó, però en la pràctica s'usen només en aranès, ja que la resta del gascó prefereix solucions més unitàries. Essencialment es tracta:

  • de la forma de plural femení en -es en comptes de la grafia -as que és més unitària i englobant (podent pronunciar-se [es/ɔs/as] segons els parlars). Ex: hemnes araneses en comptes de hemnas aranesas ("dones araneses").
  • de u entre dues vocals en comptes de la grafia v que és més unitària i englobant (podent pronunciar-se [w/β] segons els parlars). Ex: auer en comptes de aver ("haver").

Segons la normativa occitana, en absolut, res no impedeix pas que l'aranès utilitzi les formes gràfiques més unitàries com ara -as i v.

La normativa de l'occità, aplicada a l'aranès i a alguns parlars gascons veïns, nota certes peculiaritats morfològiques com ara els plurals sensibles masculins en -i (es aranesi, "els aranesos") i els articles pirinencs (eth, era, es "el, la, els, les") entre més coses.

Ensenyaments[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a l’ensenyament, la llengua aranesa és present, juntament amb la catalana, la castellana, i l'anglès i opcionalment el francès en el sistema escolar de la vall, en tots els nivells obligatoris. La presència de l’aranès en els ensenyaments superiors com per exemple batxillerat, en canvi, és pràcticament nul·la: l'aranès és assignatura optativa i els alumnes no se'n poden examinar a la selectivitat. A més, s’ofereixen cursos d’aranès per a adults tant a la Vall d’Aran com a Barcelona i Lleida. Tot i així, la posició feble respecte del català i el castellà fa que la pervivència no estigui garantida.

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Pel que fa als mitjans de comunicació, l’aranès no disposa de mitjans de comunicació de masses propis, així que depèn de la programació de les cadenes i emissores principatines. Tot i així, un conveni amb la xarxa de televisions locals ha permès la creació d'AranTV, un espai de mitja hora de durada amb una entrevista i un parell de notícies, depenent del Conselh Generau d'Aran. Actualment, TV3 emet un telenotícies de quinze minuts de durada presentat per la periodista Ares Rius, i Catalunya Ràdio ofereix en desconnexió diversos programes. El diari digital Jornalet també publica notícies en la variant aranesa de l'occità.

Vida quotidiana[modifica | modifica el codi]

Cal dir que pel que fa a la retolació, l’aranès n’és la llengua prioritària.[4] A l'església, tot i disposar de materials com els oferts per Mn Jusèp Amiell, l'aranès és una llengua poc utilitzada: a Vielha només es disposa d'una missa en aquesta llengua de caràcter setmanal.

Hispanització de l'aranès[modifica | modifica el codi]

A causa de la seva pertinença a l'Estat espanyol, l'aranès és sotmès a influències pesants de la llengua castellana i alhora del català o del catanyol. Així l'aranès ha incorporat aquestes darreres dècades una allau de neologismes "hispànics" com actuar (vs. agir), empresa (vs. entrepresa), foment, impartir, increment (vs. aumentacion), laborau, matrícula (vs. inscripcion), oficina (vs. burèu) o sollicitud al seu vocabulari tècnic.

Un problema similar ocorre amb l'occità de l'estat francès que rep una allau de gal·licismes, i l'occità de les Valls Occitanes (estat italià) que rep una munió d'italianismes.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • L'aranés e l'occitan general: Quatre estudis, Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. ISBN 978-84-393-8245-4 (occità)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en occità de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aranès

(occità) Diccionari català-occità (inclou les formes araneses) de Patrici Pujada i Claudi Balaguer