Llengua pròpia
Llengua pròpia es refereix, a la Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial del Principat d'Andorra i en diferents Estatuts d'autonomia d’Espanya a llengües altres que l'espanyol que han estat declarades oficials del territori. El matís indica que és la llengua autòctona del territori.
Consta per primer cop amb rellevància jurídica en l’Estatut de règim interior aprovat pel Parlament de Catalunya el 25 de maig de 1933 i fou posteriorment reprès a partir de la Transició espanyola en diferents Estatuts d'autonomia i altres normes jurídiques d'una posició inferior en l'ordenament.
El 1996, el Govern espanyol, a iniciativa unànime del Congrés dels Diputats i del Senat, es va adherir a la proposta de Declaració Universal dels Drets Lingüístics, signada a la ciutat de Barcelona, que disposa que «la denominació de llengua pròpia d'un territori fa referència a l'idioma de la comunitat històricament establerta en aquest espai». Aquesta declaració va ser signada, entre d'altres, per l'Associació Internacional de la Lingüística Aplicada.
