Ant
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Mascle
 Femella i fill
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Alces alces (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
 Mapa de la distribució de l'ant
|
||||||||||||||
L'ant (Alces alces) és una de les espècies del cèrvid més gran. Viu a Nord-amèrica i a al nord d'Euràsia. Una de les característiques de l'ant és el banyam dels mascles en forma de palma; d'altres membres de la família tenen les banyes en forma de brancam. L'ant és una de les espècies més apreciades de la caça esportiva als Estats Units. A Rússia s'han domesticat per a la producció de carn i llet i també per a utilitzar-los com a animals de tir.
Taula de continguts |
[modifica] Hàbitat
L'ant habita comunament els boscos boreals i boscos mixtos caducifolis, també a la taigà de l'hemisferi nord amb zones que varien des del climes temperats al clima subàrtic. Els agrada les zones pantanoses de boscs amb aiguamolls, on sovint pasturen dins l'aigua. A Nord Amèrica es poden trobar des del Canadà i l'Alaska fins a les muntanyes de Colorado i els boscs del nord-est (Maine, New Hampshire, Vermont i l'estat de Nova York) als Estats Units. A Europa i Àsia es localitzen principalment a Escandinàvia, els països bàltics, Polònia, Bielorússia, el nord d'Ucraïna, República Txeca, Eslovàquia i Sibèria (a Rússia hi viu aproximadament la meitat de la població mundial), on son coneguts sota una diversitat de noms, en idiomes eslaus sovint com a Los.
[modifica] Morfologia
[modifica] Mida i pes
De mitjana un adult fa 1.5–1.8 m d'alt fins les espatlles. Els mascles pesen 380–535 kg i les femelles 270–360 kg.
[modifica] Banyam
El banyam del mascle neix perpendicularment al mig de crani de l'animala, en forma de forquilla, que a poca distància torna a divertir-se de manera simple, o en alguns casos en dos o tres dents
El mascle perd el seu banyam després de l'estació d'aparellament, per tal de conservar l'energia pel dur hivern. Un nou banyam tornarà a créixer a la primavera. Les banyes trigaran un cinc mesos en estar completament desenvolupades. Les banyes estan recobertes inicialment per una capa de pell que caurà quan hagin acabat de créixer.
Si es castra un mascle, ja sigui de manera accidental o químicament, ràpidament li caurà el banyam i immediatament li començarà a créixer un de nou, però en aquest cas deforme i que ja no caurà a l'arribada de l'hivern.
[modifica] Comportament
A l'estiu, els ants viuen sols o en grups familiars; a l'hivern, després del zel, es reagrupen en petits ramats que comprenen de 5 a 10 individus. Amb excepció de les migracions temporals —influïdes, sense cap gènere de dubtes, per les densitats de població i les carreres que emprenen en el moment del zel—, els ants romanen fidels als seus territoris, que per altra banda no defensen de cap manera. S'alimenten de fulles i de les branquetes tendres d'alguns arbres i arbustos (àlbers, verns, salzes), de plantes aquàtiques i dels brots tendres d'arbres resinosos. Les seves llargues potes els permeten arribar a les fulles de les branques altes; per a obtenir els vegetals aquàtics s'enfonsen fins a la meitat en l'aigua i per a pasturar sovint s'agenollen.
El zel té lloc de setembre a novembre; la caiguda de les banyes entre novembre i desembre i les criatures neixen des de finals d'abril fins a primers de juny. Els ants s'orienten sobretot per l'oïda i l'olfacte; la seva vista és bastant feble.
[modifica] Referències
- ↑ The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre el registre fòssil de plantes i animals.
- ↑ Deer Specialist Group (1996). Alces alces. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN 2006. UICN, 2006. Consultat el 20-08-2007].
