Taigà

De Viquipèdia

Taigà és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred.

La taigà s'estén generalment per sobre dels 60º de latitud nord fins arribar a la zona de la tundra. Pel sud limita amb el bosc caducifoli temperat.

La paraula taigà és un préstec de l'idioma rus i aquest de les llengües turques.^[1] Es fa servir tant per Euràsia com per a Nordamèrica, que són els únics llocs on s'estén aquest tipus de vegetació, ja que a l'hemisferi sud les terres emergides no arriben a latituds tan meridionals on es pugui desenvolupar aquests boscos. Bosc boreal de coníferes és un sinònim de taigà.

Ocupa grans extensions dels països escandinaus, nord de Rússia (especialment a Sibèria), parts de Mongòlia i del Nord de la Xina, el Canadà en la seva major part i l'extrem nord dels Estats Units.

Taula de continguts 1 Clima de la taigà 2 Sòls 3 Flora i vegetació 4 Fauna 5 Població humana 6 Referències 7 Notes 8 Enllaços externs

[edita] Clima de la taigà

• Es tracta d'un clima fred continental on les diferències entre les temperatures mitjanes d'hivern i les d'estiu van des de uns 20º (Finlàndia) a més de 60ºC (Sibèria oriental).
• A l'hivern les temperatures mitjanes estan sempre per sota de zero i les glaçades nocturnes continuen durant la primavera. Segueix un curt període de 30 a 45 dies lliure de temperatures negatives i a finals d'estiu ja torna a glaçar. En general la taigà es fa en zones amb temperatures d'estiu per sobre dels 10ºC.^[2]
• La temperatura mitjana anual pot ser encara positiva en els llocs relativament temperats 4 o 5ºC anuals però en general és negativa de -5 a -15ªC.
• L'hivern és molt fred però a gran part del bioma en aquesta estació hi neva poc per la presència d'un persistent anticicló. Tot i això el sòl pot estar nevat durant nou mesos.^[3] Aquest fa també que la humitat ambiental sigui baixa i amb poc vent. A causa de l'alta latitud, durant l'època freda les hores de llum són molt poques.
• A l'estiu (temperatures mitjanes entre 10 i 19ºC) és quan es produeix gairebé tot el creixement vegetal ajudat pel fet que és quan plou més (la pluviometria anual varia generalment entre 500 i 200 litres) i és major la llargada dels dies.

Com exemple d'una estació meteorològica representativa de taigà la de Kemi a Finlàndia que es troba a les coordenades 65º 46' Nord i 24º 34' Est i a 18 m d'altitud. Font:^[4]

Mesos	gen	feb	mar	abr	mai	jun	jul	ago	set	oct	nov	des	any
Mitjana de les màximes	-8,9°C	-8,3°C	-3,3°C	2,8°C	10,6°C	16,1°C	19,4°C	17,2°C	11,7°C	4,4°C	-1,7°C	-6,1°C	4,5°C
Mitjana de les mínimes	-15,0°C	-15,6°C	-12,8°C	-6,1°C	1,7°C	7,2°C	10,6°C	8,9°C	4,4°C	-0,6°C	-6,1°C	-12,2°C	-3°C
Pluja	28mm	27mm	18mm	23mm	39mm	48mm	74mm	66mm	53mm	73mm	46mm	34mm	528mm

[edita] Sòls

• A la major part d'aquest bioma el sòl està perpètuament glaçat (permagel)i només es fon la capa superficial, poc més d'un metre, on arrela la vegetació.
• Els sòls són àcids i pobres en nutrients, no tenen la capa superior rica en matèria orgànica dels sòls d'altres climes.^[5] La mineralització de la fullaraca de pícea és lenta a causa de la baixa temperatura ambiental i de la seva pròpia naturalesa química . La pràctica totalitat dels nutrients dels sòl s'acumulen en l'horitzó superior o horitzó A que només fa 20 cm i és en aquests pocs centímetres on la pícea té les seves arrels que forman una associació vital amb les micorizes (fongs simbiòtics).^[6] El sòl és prim.^[5] Estan sotmesos a un intens rentatge i amb l'activitat biològica reduïda per l'escassedat de microorganismes i activitat biològica en general.
• És comuna l'aparició de torberes, propiciada a llocs amb xicoteta infiltració d'aigua i abundant matèria orgànica.

[edita] Flora i vegetació

Hi ha dos tipus de taigà la d'arbredes denses amb molsa al sotabosc i la d'arbredes clares amb líquens.^[7]

• Són poques les espècies capaces d'adaptar-se i sobreviure a la taigà però les que ho aconsegueixen ocupen gran part del territori i per tant la vegetació domina el paisatge.
• A la taigà hi creixen principalment coníferes: El pi roig (Pinus sylvestris), que és una subespècie diferent de la que creix en llocs més meridionals com Andalusia, habita en els llocs més secs de la taigà. Diferents espècies d'avets i Picea es troben a Euràsia i Nordamèrica on la flora és més rica perquè després de les glaciacions la vegetació no ha trobat obstacles geogràfics per expandir-se.
• Bedolls i pollancres també es troben com a successió natural després dels incendis o al costat dels rius.
• Diferents tipus de molsa recobreixen el sotabosc.
• Entre els petits arbusts és molt corrent el nabiu vaccinum myrtillus

[edita] Fauna

• Entre els grans mamífers destaca l'ós bru o gris. Els rens (caribú a Nordamèrica) es refugien a la taigà durant l'hivern i mengen brots de coníferes i la seva escorça. L'ant és un gran cèrvid més meridional que els rens. El llop, la guineu i el senglar (de mida més grossa que els que viuen en latituds més meridionals) són sempre presents. També hi ha molts petits mamífers i unes 300 espècies d'ocells dels quals només una trentena hi hivernen.^[8]

[edita] Població humana

• El 60% de la gent que habita per sobre dels 60ª de latitud nord és finlandesa. Hi ha uns 10 milions d'habitants a la taigà i la densitat de població no arriba ni a un habitant per kilòmetre quadrat al nord del Canadà.

A la taigà s'hi poden establir pocs cultius (ordi, patates, cebes, plantes farratgeres) i l'agricultura es practica a petita escala. L'explotació forestal demanda actualment poca mà d'obra. Antigament era molt important la caça amb trampa per a la obtenció de pells precioses (marta, castors i altres), cosa que va ser un impuls per a la colonització. La mineria (or i diamants) actualment és important a la Sibèria oriental.

[edita] Referències

[edita] Notes

• Arno, S. F. & Hammerly, R. P. 1984. Timberline. Mountain and Arctic Forest Frontiers. The Mountaineers, Seattle. ISBN 0-89886-085-7
• Arno, S. F., Worral, J., & Carlson, C. E. (1995). Larix lyallii: Colonist of tree line and talus sites. Pp. 72-78 in Schmidt, W. C. & McDonald, K. J., eds., Ecology and Management of Larix Forests: A Look Ahead. USDA Forest Service General Technical Report GTR-INT-319.
• Sayre, A. P. (1994). Taiga. New York: Twenty-First Century Books. ISBN 0-8050-2830-7

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taigà

• Tundra and Taiga
• Threats to Boreal Forests (Greenpeace)
• Rainforest Action Network runs a campaign against lumber giant Weyerhaeuser's logging practices in the Canadian boreal forest
• Boreal Forests/Taiga (WWF)
• Arctic and Taiga (Canadian Geographic)
• Terraformers Canadian Taiga Conservation Foundation
• Coniferous Forest. Earth Observatory. NASA. [1].
• Taiga Rescue Network (TRN) A network of NGOs, indigenous peoples or individuals that works to protect the boreal forests.
• Index of Boreal Forests/Taiga ecoregions at bioimages.vanderbilt.edu
• The Nature Conservancy and its partners work to protect the Canadian Boreal Forest
• Slater museum of natural history: Taiga
• Dr. William (Bill) Pruitt, Jr., University of Manitoba, founded Taiga Biological Station