Zona nerítica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Biomes
Biomes terrestres
Tundra
Taigà i bosc boreal
Praderies i matollars de muntanya
Bosc temperat de coníferes
Boscos tropicals i subtropicals de coníferes
Boscos temperats de frondoses mixtos
Boscos, bosquets i matollars mediterranis
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs
Praderies, sabanes i matollars temperats
Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals
Deserts i matollars xeròfils
Praderies i sabanes inundades
Zona riberenca
Zona humida
Biomes aquàtics
Estany
Litoral, zona intermareal
Manglar
Bosc de kelp
Escull de corall
Zona nerítica
Plataforma continental
Zona pelàgica
Zona bèntica
Fumarola hidrotermal
Emanació freda
Banquisa
Altres biomes
Zona endolítica
AlgaSargassum a la deriva en la zona nerítica

La zona nerítica o zona sublitoral és un bioma aquàtic,[1] és la part de l’oceà que s’estèn des de la marca baixa de l’aigua en la marea a la plataforma continental, té una fondària relativament baixa de 200 metres. La zona nerítica està normalment ben oxigenada, amb pressió baixa i amb temperatures i nivells de salinitat relativament estables. Això combinat amb la presència de la llum i la fotosíntesi dóna molt fitoplàncton i algues flotants,[2] amb la qual cosa hostatja la majoria de la vida del mar.

El zooplàncton, el formen des de criatures microscòpiques com els foraminífers a petits peixos i crustacis i junt amb el fitoplàncton forme la base de la piràmide tròfica de la zona.

A la vora de la zona nerítica s’acaba la plataforma continental i ràpidament davalla cap l’oceà profund i la zona pelàgica.

Referències[modifica | modifica el codi]