Alaska

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Alaska (desambiguació)».
Alaska
Bandera d'Alaska Escut d'Alaska
(En detall) (En detall)
Localització
Localització d'Alaska
Dades indicadores:
País/Regió històrica Estats Units Estats Units
Capital Juneau
Ciutat més gran Anchorage
Idioma oficial anglès (de facto)
Superfície 1.717.854 km²
Altitud 3.060 msnm
(màx.:6194 mín.:0)
Població (2000)
  • Densitat
626.932 hab. 1,09 hab/km²
Coordenades
 • Nord:
 • Sud:
 • Est:
 • Oest:
 
71° 50' N
54° 40' N
130° O
173° E
Admissió en la Unió
Data d'admissió
Ordre
 
3 de gener de 1959
49è
Organització
Govern estatal
• Governador:

Congrés de la Unió
• Senadors

 
Sean Parnell (R)

 
Mark Begich (D)
Lisa Murkowski (R)
ISO 3166-2 US-AK
Fus horari UTC -9 i UTC-10 amb DST
Web

Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió. És situat al nord-oest del continent americà, separat de la resta dels 48 estats per Canadà (l'altre estat aïllat essent Hawaii). Fa frontera amb el territori canadenc del Yukon a l'est i amb la Colúmbia Britànica al sud-est. Fou una possessió de l'Imperi Rus fins al 1867, any en què fou comprada per set milions de dòlars.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'Alaska

Els primers pobladors d'Alaska van ser grups humans que provenien d'Àsia que van creuar el Pont de Beríngia i van arribar el que actualment és l'oest de la península d'Alaska. La majoria, si no tots, els pobles "nadius americans" provenen de gent que va creuar l'estret de Bering abans d'emigrar cap al sud del continent. El primer contacte d'exploradors europeus amb els habitants de la regió va ser el dels exploradors russos, que van contactar amb el poble Inuit i altres pobles nadius.

El nom de "Alaska" prové de la paraula aleutiana alaxsxaq, que significa literalment "l'objecte contra el qual l'acció del mar és dirigida".

Vitus Bering

La majoria de la història documentada d'Alaska prové de la colonització europea, començant pel navegant danès al servei de l'Armada Russa, Vitus Bering, que va arribar Alaska a bord del Sant Pere en el transcurs de la Segona expedició a Kamtxatka. No obstant això, el primer europeu que va arribar a les costes de la regió va ser el rus Aleksei Txírikov, que navegava en l'expedició de Bering al comandament del Sant Pau, quan va arribar el 15 de juliol del 1741 al lloc on avui es troba la ciutat de Sitka. La Companyia rusoamericana aviat va començar la colonització de la costa, i en els anys 1790 ja hi havia assentaments a la regió. La principal activitat a la zona era la caça de llúdrigues, encara que la colònia no va ser mai rendible a causa de l'elevat cost dels vaixells necessaris. Encara que en principi el contacte amb els nadius va ser cordial, aviat es van produir trobades violentes que unides a les malalties transmeses pels europeus, van exterminar quatre cinquenes parts de la població nativa. El primer assentament permanent per part de Rússia es va establir el 1784, quan Grigori Ivànovitx Xelikhov va fundar una colònia a l'illa de Kodiak, a la badia de Three Saints Bay. El 1790, Shelikhov llogava els drets de caça a Alexander Baranov, que va traslladar la colònia a l'actual ciutat de Kodiak, tot i que veient la possible arribada d'exploradors i caçadors europeus, va traslladar la capital a Nou Arcàngel, que amb el temps seria la ciutat de Sitka. El 24 de setembre del 1794 van arribar a l'Illa Kodiak vuit monjos ortodoxos, dirigits per l'arximandrita Ioasef. La seva missió era evangelitzar els indígenes i expandir el cristianisme ortodox, religió oficial a Rússia.

Zones explorades per Espanya

Els espanyols van reclamar els drets que la butlla Inter Caetera els donava sobre la costa oest d'Amèrica del Nord, que incloïa Alaska. El rei Carles III d'Espanya va organitzar diverses expedicions a la regió per intentar colonitzar-la. Les expedicions de Bruno de Heceta i Alejandro Malaspina han deixat alguns topònims a la regió, com el Glaciar Malaspina o la ciutat de Valdez. També els britànics, seguint l'exemple de la corona espanyola, van enviar exploracions a la zona, com les de James Cook o George Vancouver.

El 1799, Nikolai Petrovich Rezànov va comprar els drets d'explotació de les pells al tsar Pau I de Rússia i va crear la Companyia rusoamericana (rus: Русско-американская компания). La sobreexplotació del territori va portar a un enfrontament entre els colons i els nadius, l'esdeveniment més destacat del qual és la batalla de Sitka del 1804.

El 1867, el secretari d'Estat nord-americà William H. Seward va dur a terme la compra d'Alaska a Rússia per 7,2 milions de dòlars nord-americans. La manca d'efectiu de Rússia i el desig que Alaska no caigués en mans britàniques van impulsar Rússia a vendre el territori als Estats Units després del fracàs en la Guerra de Crimea.[1] La compra es va fer efectiva el 18 d'octubre del 1867, avui recordat com el Dia d'Alaska. Encara que la compra va rebre dures crítiques en el moment de produir-se, finalment es va veure com un negoci avantatjós gràcies al descobriment d'or a Yukon. A la dècada de 1890, els territoris d'Alaska i Yukon van patir una explotació de les seves mines a causa de la febre d'or, coneguda com a febre d'or de Klondike, nom del principal jaciment, que continuaren sent explotades tot i que les reserves auríferes disminuïren. Els principals assentaments es van establir a Juneau, Nome i Fairbanks.

Xec utilitzat per la compra d'Alaska

En els primers temps de dominació nord-americà, l'exèrcit, la marina i el servei de duanes es van fer càrrec del control de la regió, però l'arribada de colons va obligar a canviar el sistema d'administració. El 1884 es va nomenar un Governador, i el 1906 es va escollir un representant al Congrés dels Estats Units, encara que sense dret a vot. Ja el 1912, es va declarar Alaska com a Territori dels Estats Units, amb un congrés i govern propi, i amb la seva capital a Juneau, en detriment de Sitka, que havia estat la capital de l'Alaska russa. Durant la Segona Guerra Mundial, Alaska va ser escenari de la Batalla de les Illes Aleutianes entre les tropes aliades i el Japó, i durant el conflicte es van millorar les infraestructures per facilitar la defensa del territori, com la construcció de l'Autopista Alcan. Després del final de la Segona Guerra Mundial, al començament de la Guerra Freda es va acceptar l'entrada d'Alaska a la Unió. El president dels Estats Units, Dwight David Eisenhower va signar el 7 de juliol del 1958 l'Acta estatal d'Alaska (Alaska Statehood Act en anglès), que va obrir el camí perquè el 3 de gener del 1959, Alaska es convertís en l'estat 49 de la unió.

El 27 de març del 1964, Divendres Sant, Alaska va patir els efectes d'un terratrèmol (conegut com a "Terratrèmol de Divendres Sant") de 8,5 graus de magnitud en l'escala Richter, que va acabar amb la vida de 131 persones i va arrasar moltes poblacions de la regió. No obstant això, el 1968 es va trobar petroli a la regió, i després de la construcció de l'oleoducte Transalaskiá (Trans Alaskan Pipeline) el 1977, els ingressos deguts a l'explotació dels pous petrolífers van contribuir que la població es restablís, ja que es reconstruïren i milloraren les infraestructures . El 1989 es va produir una nova catàstrofe en encallar el petrolier Exxon Valdez a l'estret del Príncep Guillem, i abocar a la mar entre 42.000 i 130.000 metres cúbics de cru, cosa que va afectar uns 1.600 km de costa. Amb data del 2007, més de la meitat del territori de l'estat és propietat del Govern Federal, i l'explotació de les reserves de petroli en el territori encara estan sense haver estat explotades per la mà de l'home. Això és tema de debat, ja que el Refugi Nacional de vida salvatge a l'Àrtic podria veure's afectat.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Geografia d'Alaska

El territori és constituït per tres regions naturals, ben diferenciades, esteses de S a N: la costa meridional, els altiplans de l'interior i el cinturó àrtic. Entre la costa pacífica i la frontera canadenca s'estén en una franja d'uns 20 km d'amplada (Panhandle, 'mànec de paella'), retallada per fiords i amb nombroses illes (arxipèlag Alexander), constituïda per massissos primaris i secundaris aplanats per l'erosió glacial, prolongació dels de la Colúmbia Britànica.

Passat el Lynn Canal, el relleu s'eleva tot al llarg de l'encorbament del golf d'Alaska (Muntanyes Wrangell, Muntanyes Chugach) i culmina en l'Alaska Range (mont McKinley, 6.194 m). És una regió que ha sofert moviments bruscs de terreny, i en són prova la depressió estructural del riu Copper, el massís dels Wrangell i els horste dels monts Talkeetna. La península d'Alaska és una àrea de gran activitat tectònica i volcànica (Valley of Ten Thousand Smokes), especialment a les illes Aleutianes.

Població[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: llista de municipis d'Alaska.
Poblacions històriques
Cens Pob.
1880 33.426
1890 32.052
1900 63.592
1910 64.356
1920 55.036
1930 59.278
1940 72.524
1950 128.643
1960 226.167
1970 300.382
1980 401.851
1990 550.043
2000 626.932
2010 710.231

La població és formada bàsicament per immigrants (prop del 80% el 1980), i es concentra a la costa del Pacífic. Els nuclis principals de població són Anchorage, Fairbanks, Juneau (capital de l'estat) i Ketchikan.

| Segons el cens dels EUA del 2000, el 60,7 % de la població era blanca anglosaxona, el 3,5 % era afroamericana, el 4,1 % eren hispans i hi havia 126.373 amerindis (20,15 % de la població). Per tribus, hi havia 47.761 inuit, repartits entre yupik (22.671), inupiat (17.046) i altres grups; la resta són atabascans d'Alaska (14.546), tlingit (10.518), aleuts (10.341) haida (2.005), tsimshian (1.958), eyaks (334), cherokees (3.213) i altres tribus. Quant a les llengüs més parlades a l'estat, aquestes són, segons el cens del 2000, l'anglès (496.982 parlants, 85,72 %), llengües autòctones (30.121 parlants, 5,2 %, dels quals 15.450 llengües inuit, 300 aleut, 500 tlingit, 15 haida, 75 tsimshian, 300 Gwich'in, 300 koyukon, 75 dena'ina, 80 ahtna), castellà (16.674 parlants ,2,88 %), tagàlog (8.934 parlants, 1,54 %), coreà (4.369 parlants, 0,75 %), alemany (3.572 parlants, 0,62 %), rus (2.952 parlants, 0,51 %), parles del Pacífic (2.591 parlants, 0,45 %), francès (2.197 parlants, 0,31 %), japonès (1.392 parlants, 0,24 %), xinès (1.295 parlants, 0,22 %), laosià (1.137 parlants, 0,20 %), vietnamita (756 parlants), i thai (742 parlants).

Religió[modifica | modifica el codi]

L'església de la Santa Ascensió d'Unalaska va ser la primera església construïda d'Alaska i va ser construïda quan Alaska formava de l'Imperi Rus
Església ortodoxa a Sitka

Una particularitat de la religió a Alaska és la presència de l'Església Ortodoxa. L'Església ortodoxa penetrà a Alaska quan aquesta era colònia russa, descoberta per navegants russos el 1741. Es va fundar molt aviat una companyia russa per al comerç i exportació de pells fines, molt abundants en tota la regió. Els russos es van establir sobretot a la cadena de les Aleutianes i a l'illa de Kodiak. El cap Txirikov, home devot, segons sembla, va demanar missioners a l'emperadriu Caterina II, que s'encarregaren dels colons russos en primer lloc i atenguessin després a l'evangelització dels nadius, sobretot indis aleutes i esquimals del Nord de la península. El Sant Sínode de l'Església Russa va aprovar la proposició i va enviar la primera expedició missionera al comandament de l'arximandrita Joasaf Bolotov; eren deu homes en total: sis sacerdots, dos diaques i dos monjos. Arribaven a Kodiak el 24 de setembre del 1794. El 1860, 7 anys abans de la venda d'Alaska per Rússia a Estats Units, els ortodoxos a Alaska arribaven als 12.000 fidels, aproximadament.

  • Cristians - 69.0%
    • Protestants-47.0
      • Evangèlics protestants - 26.0%
      • Protestant històrics - 19.0%
      • Protestants negres - 2.0%
    • Catòlics - 14.0%
    • Ortodoxos - 13.0%
    • Mormons - 4.0%
    • Testimonis de Jehovà - <0,5%
    • Altres Cristians - <0,5%
  • Jueus - <0,5%
  • Budistes-<,5%
  • Islàmics - 1.0%
  • Bramans - <0,5%
  • Altres religions mundials - <0,5%
  • Altres creences - 2.0%
  • Sense afiliació - 27.0%

Economia[modifica | modifica el codi]

Pesquers de salmó al riu Naknek

Els recursos econòmics tradicionals són la pesca (salmó, bacallà, halibut, areng), la transformació del peix (conserves, saladures) i el comerç de les pells. La fusta i els seus derivats constitueixen un altre recurs important, sobretot a la costa sud-oriental del Pacífic (Ketchikan, Sitka). L'agricultura (cereals, farratge, a l'interior de país) és poc desenvolupada. És important, en canvi, l'explotació forestal. La tradicional riquesa de l'estat en forma de recursos miners (or, coure, zinc, carbó, plata, etc.) ocupa actualment una posició secundària a causa de l'exhauriment de molts dels jaciments (bé que actualment hom ha reprès les prospeccions a la costa S i a l'Àrtic) i, sobretot, a causa de l'auge assolit des dels anys cinquanta per l'extracció de petroli i, posteriorment, de gas natural, recursos que han esdevingut la principal riquesa d'Alaska. El petroli és explotat a la península de Kenai i a la de Prudhoe Bay, a la costa àrtica; des del 1977 un oleoducte de 1 300 km (Trans-Alaska Pipeline) uneix Prudhoe Bay amb el port de Valdez, a l'oceà Pacífic. Els darrers anys el turisme ha esdevingut una font d'ingressos important.

Divisió política[modifica | modifica el codi]

L'estat d'Alaska no està dividit en comtats com els altres restants estats, a excepció de Louisiana que es divideix en parròquies, sinó que es divideix en "boroughs organitzats". La majoria de les ciutats més poblades d'Alaska formen part d'algun dels setze boroughs organitzats, i que funcionen de manera similar als comtats dels altres estats. No obstant això, a diferència del que passa en els altres estats, els boroughs organitzats no cobreixen la totalitat de la superfície d'Alaska i la resta de l'estat és conegut com el borough no organitzat.[2]

Per completar el cens de 1970, l'Oficina del Cens dels Estats Units, en cooperació amb l'estat d'Alaska, va dividir la gran porció anomenada borough no organitzat en un total d'onze àrees censals, cadascuna d'elles corresponia a un districte electoral. No obstant això, aquestes àrees van ser definides únicament amb finalitats d'anàlisi estadística i no tenen representació administrativa pròpia. L'Oficina del Cens tracta als boroughs organitzats i les àrees censals de manera equivalent al nivell dels comtats dels altres estats.

Algunes zones del borough no organitzat reben certs serveis públics directament del govern de l'estat d'Alaska, generalment estan relacionats amb les forces de la llei i finançament per a educació. A Alaska hi ha cinc ciutats-borough consolidades, que són similars a les ciutat-comtat consolidades dels altres estats. Són les ciutats i boroughs de Juneau, Haines, Sitka, Yakutat, així com la ciutat més gran de l'estat, Anchorage. Encara que el seu nom legal és el de Municipalitat d'Anchorage.

Art i cultura[modifica | modifica el codi]

L'educació pública a Alaska va estar pràcticament desatesa després de la compra d'aquesta pels Estats Units fins que, el 1877, es va crear la primera escola primària. El 1878 es va establir la primera institució d'educació superior, el Sheldon Jackson College, a Sitka. Més tard, es van crear altres centres educatius, com l'Escola d'Agricultura i el Col·legi de Mines, a Fairbanks (1923). Aquesta institució va ser el nucli de la futura Universitat d'Alaska, fundada el 1935, des de llavors, s'ha centrat en els estudis de ciències i enginyeria, i avui és un dels pocs centres de recerca especialitzats en l'oceà Àrtic. Un altre centre d'estudis superiors destacat d'aquest estat és la Universitat Alaska Pacific.

Alaska compta amb nombroses biblioteques que reuneixen importants fons per a la investigació local. Entre elles, destaquen la Biblioteca de l'Estat, a Juneau, i la Biblioteca Rasmussen, a Fairbanks. L'estat disposa d'interessants museus, com el Sheldom Jackson, a Sitka, amb fons sobre història i cultura dels nadius, o el Museu Baranov, a Kodiak, dedicat a la Companyia Russo-Americana.

A Alaska es realitzen nombrosos festivals de música i teatre, molts d'ells organitzats pel Consell d'Humanitats d'Alaska. Aquests festivals promouen la representació d'històries i tradicions locals, com l'obra titulada Cry of the Wild Man, els balls d'origen rus de Sitka, o la música dels violinistes de la vall del Yukon.

També són populars altre tipus de festivals i tradicions, com les curses de trineus arrossegats per gossos i gats (que se celebren entre Fairbanks i Whitehorse, al Canadà, i entre Nome i Anchorage), l'Olimpíada Indi-Esquimal, o el Festival Rus Kodiak.

Àrees protegides nacionals a Alaska[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aira, Toni. «Rússia va malvendre Alaska als Estats Units per 7,2 milions de dòlars». Sàpiens [Barcelona], núm. 73, novembre 2008, p. 13. ISSN: 1695-2014.
  2. «Legislative Directive for unorganized Borough review» (en anglès). Estat d'Alaska. [Consulta: 11/12/2011].
  3. «Management - Alagnak Wild River». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  4. 4,0 4,1 «Aniakchak National Monument & Preserve - Aniakchak National Monument & Preserve». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  5. «Bering Land Bridge National Preserve - Bering Land Bridge National Preserve». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  6. «Cape Krusenstern National Monument - Cape Krusenstern National Monument». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «Denali National Park & Preserve - Denali National Park & Preserve». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  8. 8,0 8,1 «Glacier Bay National Park & Preserve - Glacier Bay National Park & Preserve». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  9. 9,0 9,1 «Katmai National Park & Preserve - Katmai National Park & Preserve». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  10. «Kenai Fjords National Park - Kenai Fjords National Park». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  11. «Klondike Gold Rush - Klondike Gold Rush National Historical Park». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  12. «Kobuk Valley National Park - Kobuk Valley National Park». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  13. 13,0 13,1 «Lake Clark National Park & Preserve - Lake Clark National Park & Preserve». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  14. «Noatak National Preserve - Noatak National Preserve». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  15. «Sitka National Historical Park - Sitka National Historical Park». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  16. «World War II Valor in the Pacific - World War II Valor in the Pacific National Monument». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  17. 17,0 17,1 «Wrangell-St. Elias National Park & Preserve - Wrangell - St Elias National Park & Preserve». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
  18. «Yukon Charley Rivers National Preserve - Yukon - Charley Rivers National Preserve». [Consulta: 19 de juliol de 2012].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alaska

Partits polítics[modifica | modifica el codi]

Flag map of Alaska.svg Portal d'Alaska — accediu als articles temàtics sobre Alaska.

Coord.: 64° N, 153° O / 64,-153