Alaska

De Viquipèdia

(i) 64°N 153°W / 64, -153

Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió. És situat al nord-oest del continent americà, separat de la resta dels 48 estats per Canadà (l'altre estat aïllat essent Hawaii). Fa frontera amb el territori canadenc del Yukon a l'est i amb la Colúmbia Britànica al sud-est.

Fou una possessió russa fins el 1867, any en què fou comprat per 7 milions de dòlars.

Taula de continguts 1 Orografia 2 Població 3 Economia 4 Història 5 Enllaços externs 5.1 Partits polítics

[edita] Orografia

El territori és constituït per tres regions naturals, ben diferenciades, esteses de S a N: la costa meridional, els altiplans de l'interior i el cinturó àrtic. Entre la costa pacífica i la frontera canadenca s'estén en una franja d'uns 20 km d'amplada (Panhandle, 'mànec de paella'), retallada per fiords i amb nombroses illes (arxipèlag Alexander), constituïda per massissos primaris i secundaris aplanats per l'erosió glacial, prolongació dels de la Colúmbia Britànica. Passat el Lynn Canal, el relleu s'eleva tot al llarg de l'encorbament del golf d'Alaska (Wrangell Mountains, Chugach Mountains) i culmina en l'Alaska Range (mont McKinley, 6.194 m). És una regió que ha sofert moviments bruscs de terreny, i en són prova la depressió estructural del riu Copper, el massís dels Wrangell i els horste dels monts Talkeetna. La península d'Alaska és una àrea de gran activitat tectònica i volcànica (Valley of Ten Thousand Smokes), especialment a les illes Aleutianes.

[edita] Població

Vegeu també: llista de municipis d'Alaska.

La població és formada bàsicament per immigrants (prop del 80% el 1980), i es concentra a la costa del Pacífic. Els nuclis principals de població són Anchorage, Fairbanks, Juneau (capital de l'estat) i Ketchikan. | Segons el cens dels EUA del 2000, el 60,7 % de la població era blanca anglosaxona, el 3,5 % era afroamericana, el 4,1 % eren hispans i hi havia 126.373 amerindis (20,15 % de la població). Per tribus, hi havia 47.761 inuit, repartits entre yupik (22.671), inupiat (17.046) i altres grups; la resta són atapascans d'Alaska (14.546), tlingit (10.518), aleuts (10.341) haida (2.005), tsimshian (1.958), eyaks (334), cherokees (3.213) i altres tribus. Quan a les llengüs més parlades a l'estat, aquestes son, segons el cens del 2000, l'anglès (496.982 parlants, 85,72 %), llengües autòctones (30.121 parlants, 5,2 %, dels quals 15.450 llengües inuit, 300 aleut, 500 tlingit, 15 haida, 75 tsimshian, 300 Gwich'in, 300 koyukon, 75 dena'ina, 80 ahtna), castellà (16.674 parlants ,2,88 %), tagàlog (8.934 parlants, 1,54 %), coreà (4.369 parlants, 0,75 %), alemany (3.572 parlants, 0,62 %), rus (2.952 parlants, 0,51 %), parles del Pacífic (2.591 parlants, 0,45 %), francès (2.197 parlants, 0,31 %), japonès (1.392 parlants, 0,24 %), xinès (1.295 parlants, 0,22 %), laosià (1.137 parlants, 0,20 %), vietnamita (756 parlants), i thai (742 parlants).

[edita] Economia

Els recursos econòmics tradicionals són la pesca (salmó, bacallà, halibut, areng), la transformació del peix (conserves, saladures) i el comerç de les pells. La fusta i els seus derivats constitueixen un altre recurs important, sobretot a la costa sud-oriental del Pacífic (Ketchikan, Sitka). L'agricultura (cereals, farratge, a l'interior de país) és poc desenvolupada. És important, en canvi, l'explotació forestal. La tradicional riquesa de l'estat en forma de recursos miners (or, coure, zinc, carbó, plata, etc.) ocupa actualment una posició secundària a causa de l'exhauriment de molts dels jaciments (bé que actualment hom ha reprès les prospeccions a la costa S i a l'Àrtic) i, sobretot, a causa de l'auge assolit des dels anys cinquanta per l'extracció de petroli i, posteriorment, de gas natural, recursos que han esdevingut la principal riquesa d'Alaska. El petroli és explotat a la península de Kenai i a la de Prudhoe Bay, a la costa àrtica; des del 1977 un oleoducte de 1 300 km (Trans-Alaska Pipeline) uneix Prudhoe Bay amb el port de Valdez, a l'oceà Pacífic. Els darrers anys el turisme ha esdevingut una font d'ingressos important.

[edita] Història

Els aleut, tot i que es creu que travessaren l'Estret de Bering fa 8 o 10.000 anys, hom suposa que el primer grup arribà cap el 2000 aC (restes com la mòmia de l'illa Kagamil), quan se separaren dels inuit (es calcula que el 25 % del seu vocabulari és similar). Segons sembla, els inuit arribaren a Nord-Amèrica a través de l'Estret de Bering en el segle X aC, i s'establiren a la zona d'Alaska en els primers segles de la nostra era. Alaska fou explorada pel danès al servei de Pere I de Rússia Vitus Johansen Bering l'any 1741. Va arribar des de Kamtxatka fins els marges del riu Copper i les illes Commander. El 1741 el rus Txirikov arribà a les illes Aleutianes, i el comerç de pells de llúdria va atreure molts promyšlenniki (comerciants russos). Eren sovint llogats com a portadors a Port Ross (Califòrnia), les Kurils, Pribiloff i Commander. Fou ocupada molt aviat per mercaders russos que formaven la Russian American Company, la qual obtingué el monopoli del tràfic de pells; la capital de la colònia era Sitka. El tsar Alexandre II de Rússia va vendre el territori als EUA pel tractat de Washington del 1867 per 7,2 milions de dòlars. La riquesa minera d'Alaska donà lloc des del tombant de segle fins ben entrat el s. XX a una intensa activitat extractiva, que tingué el seu aspecte més notable en el Gold Rush ('febre de l'or'). Inicialment, Alaska depengué de l'estat d'Oregon, però el 1912 passà a ésser un territori amb un determinat grau d'autogovern, i el 1958 en fou aprovat l'estatut. L'any següent, el país fou proclamat el 49è estat dels EUA. El 1980, el Congrés nord-americà aprovà una llei que declarava protegit prop del 30% del territori d'Alaska, mesura destinada a fer compatible la preservació del seu important patrimoni natural amb l'explotació industrial dels abundants recursos (especialment de cru i de gas natural).

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alaska

• Pàgina oficial de l'estat
• Oficina del Cens dels EUA
• Associació de l'Indústria del Viatge a Alaska
• Alaska Travel Industry Association media center (estadístiques sobre turisme i indústria)
• Notícies i temps a Alaska
• Estadístiques d'Alaska
• Pot Rússia redescobrir Alaska? Moscou News

[edita] Partits polítics

• Alaska Republican Party
• Alaska Democratic Party
• Alaska Republican Moderate Party
• Alaskan Independence Party
• Alaska Libertarian Party
• Alaska Green Party

Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques

Estats Alabama | Alaska | Arizona | Arkansas | Califòrnia | Carolina del Nord | Carolina del Sud | Colorado | Connecticut | Dakota del Nord | Dakota del Sud | Delaware | Florida | Geòrgia | Hawaii | Idaho | Illinois | Indiana | Iowa | Kansas | Kentucky | Louisiana | Maine | Massachusetts | Maryland | Michigan | Minnesota | Mississipí | Missouri | Montana | Nebraska | Nevada | Nou Mèxic | Nova Hampshire | Nova Jersey | Nova York | Ohio | Oklahoma | Oregon | Pennsilvània | Rhode Island | Tennessee | Texas | Utah | Vermont | Virgínia | Virgínia de l'Oest | Washington | Wisconsin | Wyoming Districte federal Districte de Colúmbia Àrees insulars Escull Kingman | Atol Palmyra | Atol Johnston | Guam | Illa Baker | Illa Howland | Illa Jarvis | Illes Mariannes Septentrionals | Atol Midway | Illa Navassa | Illes Verges Nord-americanes | Illes Wake | Puerto Rico | Samoa Nord-americana