Exxon Valdez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exxon Valdez
Sigui River Mediterranean
Mediterranean
Dong Fang Ocean
Exxon Valdez
Exxon Valdez
Historial Estats UnitsIlles MarshallPanamà
Drassana: National Steel and Shipbuilding Company, San Diego
Tipus: Petroler VLCC
Operador: Exxon Shipping Company
SeaRiver Maritime Inc
Hong Kong Bloom Shipping Ltd
Autoritzat: 1 agost 1984
Posada en grada: 24 juliol 1985
Avarament: 14 octubre 1986
Assignat: 11 desembre 1986
Dades tècniques:
Desplaçament: 214.862 t
Eslora: 301 m
Mànega: 51 m
Calat: 20 m
Propulsió: Motor dièsel marítim Sulzer de baixa velocitat reversible de vuit cilindres.
Potència: 31.650 cv (23.601kW) a 79rpm
Velocitat: 16,25 nusos
Tripulació: 21 tripulants
Capacitat: 1,48 milions de barrils (235.000 m³) de petroli cru

El 24 de març de 1989 el petrolier «Exxon Valdez»,[1] amb una càrrega d'1,48 milions de barrils de cru, va vessar a la badia de Prince William Sound, Alaska, 37.000 tones d'hidrocarbur. Alaska va viure la pitjor tragèdia ecològica de la seva història en encallar el petrolier i abocar milions de litres de cru sobre més de 2.000 quilòmetres de costa. Per a la neteja de la marea negra es van utilitzar aspiradors, mànegues d'aigua calenta a pressió i es va intentar traslladar el cru que encara contenia l'Exxon Valdez a altres petroliers. Els danys a la fauna que es van produir en aquesta zona encara se segueixen estudiant.

L'abocament va conduir a l'aprovació d'una nova legislació mediambiental als Estats Units d'Amèrica (Oil Pollution Act 1990).

Descripció dels fets[modifica | modifica el codi]

El 24 de març de 1989, poc després mitjanit, el vaixell petrolier Exxon Valdez va entrar al mar tancat de Prince William al Golf d'Alaska embarrancat en els esculls i vessant més d'11 milions de galons de petroli. El vessament era el més gran de la història dels EUA i va provar les capacitats de les organitzacions locals, nacionals i industrials de preparació i resposta a un desastre de tal magnitud. Molts factors van complicar els esforços de neteja que seguiren el vessament. La grandària del vessament i la seva posició remota, accessibles solament en helicòpter i vaixell, féu els esforços del govern i de la indústria, difícils.

El vessament va plantejar amenaces a la cadena tròfica delicada que manté la indústria de la pesca professional a la badia de Prince William. També posà en perill a deu milions d'ocells i aus aquàtiques migratòries, centenars de llúdrigues de mar, dotzenes d'altres espècies de la riba, tals com marsopes i lleons marins, i diverses varietats de balenes.

Ja que l'incident va ocórrer en aigües navegables obertes, el coordinador de l'En-Escena del guardacostes dels EUA tenia autoritat per a totes les activitats relacionades amb l'esforç de neteja. La seva primera acció era tancar immediatament el port de Valdez a tot el tràfic. Un investigador dels guardacostes, juntament amb un representant del departament d'Alaska de la conservació ambiental, va visitar l'escena de l'incident per a determinar el dany. Al migdia del divendres 25 de març, per teleconferència es va reunir l'equip regional de resposta d'Alaska, i van activar l'equip nacional de resposta ràpida.

Alyeska, l'associació que representa set companyies petrolieres que treballaven a Valdez, incloent Exxon, va assumir la responsabilitat de la neteja, d'acord amb la planificació d'urgència de l'àrea. Alyeska va obrir un centre de comunicacions d'emergència a Valdez i poc després del vessament les operacions se centraren a Anchorage, Alaska.

Els guardacostes va ampliar ràpidament la seva presència a la zona i el personal d'altres agències federals també va arribar per a ajudar. Els especialistes de l'EPA en l'ús de les tecnologies experimentals de la bioremeiació van assistir a la neteja del vessament i l'administració oceànica i atmosfèrica nacional va estar implicada en el proveïment dels parts meteorològics per a príncep Guillermo Sound, permetent que l'equip de neteja adaptés els seus mètodes a les condicions atmosfèriques canviants. Els especialistes de l'institut de marina de Hubbs a San Diego, Califòrnia i el centre d'investigació internacional de l'ocell de Berkeley, Califòrnia, van establir un centre per a netejar i rehabilitar les aus aquàtiques afectades.

Es provaren tres mètodes en l'esforç de netejar damunt del vessament: • Crema del cru • Neteja mecànica • Dispersors químics

Al principi es prova la crema controlada de part del vessament allunyant-lo de la taca principal i del vaixell. El foc no va posar en perill el vessament principal ni l'Exxon Valdez a causa de la distància que els separava. Poc després del vessament, s'inicià la neteja mecànica. Els equips necessaris van arribar fins al cap de 24 hores després del vessament. Es perdé a més, molt de temps amb les reparacions de la maquinària danyada. La transferència del cru dels recipients d'emmagatzematge temporal a envasos permanents era també difícil a causa del pes i el gruix de cru. El mal temps continuat retardà els esforços de recuperació. A més, s'assajà amb l'ús dispersors, pràctica que fou polèmica. Alyeska disposava de menys de 4.000 galons de dispersor disponible en la seva terminal al Valdez, i cap equip o avió per al seu ús. Una companyia privada va aplicar dispersors el 24 de març, amb un helicòpter i una galleda del dispersora. Donat que no hi havia prou onatge per a barrejar el dispersor amb el cru a l'aigua, els representants del guardacostes al lloc, van concloure que els dispersors no funcionaven.

Els esforços per preservar àrees sensibles van ser començats d'hora en la neteja. Els ambients sensibles van ser identificats, van ser definits segons el grau de neteja i després van ser alineats per la seva prioritat de neteja. Les localitzacions pupping del segell i els el punts de cria de peixos se'ls donà la importància més alta, i es van aprovar tècniques especials de neteja per a aquestes àrees. Tot i la identificació d'àrees sensibles i l'inici ràpid de la neteja del litoral, el rescat de la fauna va ser lent. Els recursos adequats per a aquesta tasca no van arribar a l'escena de l'accident prou ràpidament. A través del contacte directe amb el cru o a causa d'una pèrdua de recursos d'aliment, molts ocells i mamífers van morir.

En les conseqüències de l'incident de l'Exxon Valdez, van arribar al congrés en l'acta de la contaminació per petroli de 1990, gràcies a la qual, avui, els bucs dels tancs proporcionen una millor protecció contra vessaments resultat d'un accident similar, i les comunicacions entre els capitans del vaixell i els centres del tràfic del vaixell han millorat per a fer per a una navegació més segura.


Evolució de les taques de petroli[2][modifica | modifica el codi]

El petroli vessat es va expandint en una superfície cada cop més gran fins ha arribar a formar una capa molt extensa, amb espessor de només dècimes de micròmetre. D’aquesta forma s’ha comprovat que 1 m3 de petroli pot arribar a formar, en hora i mitja, una taca de 100 m de diàmetre i 0,1 mm d’espessor .

Una gran part del petroli ( entre un i dos terços ) s’evapora. El petroli evaporat descompon per fotooxidació a l’atmosfera.

Del cru que queda a l’aigua:

  • Part pateix fotooxidació
  • Una altra part es dissol en l’aigua, sent la part més perillosa des del punt de vista de la contaminació
  • La part que queda forma el “mousse”: emulsió gelatinosa d’aigua i oli que es converteix en boles de quitrà denses, semisolides, amb un aspecte asfàltic. Per exemple: S’ha calculat que en el centre de l’Atlàntic hi ha unes 86 000 tones d’aquest material, principalment en el mar dels Sargazos que te una capacitat per recollir aquest tipus de material perquè les algues, molt abundants en la zona, queden enganxades al quitrà

Sistemes de neteja dels vessaments de petroli[modifica | modifica el codi]

En el cas concret de l’Exxon Valdez es va optar per tres tècniques de neteja : crema del cru, neteja mecànica i dispersors químics.

  • Contenció i recollida: Es rodeja el petroli vessat amb barreres i es recupera amb raseres o escumadores que són sistemes que succionen i separen el petroli de l’aigua per :
    • Centrifugació: aprofitant el fet que l’aigua és més pesada que el cru s’aconsegueix que sigui expulsada pel fons del dispositiu que gira, mentre que el petroli es bombardeja per la part superior.
    • Bombardeig per aspiració.
    • Adherència a tambors o discos giratoris, que s’introdueixen en la taca per que el cru quedi adherit a ells, després es rasca i el petroli que ha quedat juntament a l’eix de gir es bombardeja a l’embarcació de recollida.
    • Fibres absorbents: en el que s’utilitzen materials plàstics o oleofilics (que adhereixen el petroli) que actuen com a baieta i absorbeixen petroli, després s’exprimeixen en l’embarcació de recollida i tornen a ser utilitzades per absorbir més.

Aquestes tècniques no causen danys i son molt empleades, però la seva eficiència no es gaire elevada, en els millors casos arriba a un 10-15%.

  • Incineració: Cremar el petroli vessat sol ser la forma més eficaç de fer-lo desaparèixer. En circumstàncies optimes es pot arribar a eliminar un 95% de l’abocament. El principal problema del mètode es que produeix grans quantitats de fum negra que, encara que no contingui gasos més tòxics que els normals que és formen en cremar el petroli a l’industria o als automòbils, és més espès pel seu alt contingut en partícules.
  • Dispersants químics: Son substancies químiques similars als detergents, que trenquen el petroli en petites gotetes(emulsió) amb el que es dilueixen els efectes nocius de l’abocament i es facilita l’actuació de les bactèries que digereixen els hidrocarburs. És molt important escollir bé la substancià química que s’utilitza com a dispersant, perquè amb algunes de les que es van utilitzar als primers accidents, com per exemple el de Torrey Canyon, es va descobrir que eren més tòxiques i causaven més problemes que el propi petroli. En l’actualitat existeixen dispersants de baixa toxicitat autoritzats.
  • Neteja de les costes: En ocasions s’utilitzen dolls d’aigua calenta a pressió per arrossegar el petroli des de la línia de la costa a l’aigua. Aquest mètode sol fer mes mal que bé perquè enterra els hidrocarburs més profundament a la sorra i mata tots els essers vius de la platja. Es va utilitzar extensament en aquest accident de l’Exxon Valdez perquè l’opinió publica exigia la neteja i el mètode encara que dolent, deixa la platja amb un aspecte aparentment normal. Però després es va comprovar que las zones que s’havien deixat per que és netejaran de forma natural, al cap d’uns mesos estaven en millors condicions que les que s’havien sotmès al tractament, demostrant que consideracions estètiques a curt termini no han d’imposar-se a plantejaments ecològics més importants a llarg termini.

Incineració in situ[3][4][5][6][modifica | modifica el codi]

Encara que el rendiment de la incineració depèn de diversos factors físics, els assajos i aplicacions actuals d’aquest procés sobre les taques de petroli indiquen la seva efectivitat en l’eliminació de grans quantitats d’aquest combustible a l’aigua. Sota condicions optimes, la incineració pot suposar la desaparició del 95-98% de l’abocament en el mar.

La crema de combustible és més efectiva sobre el cru que en altres tipus de petroli. Amb combustibles de menor densitat i viscositat, és difícil mantenir l’espessor de la capa; amb els de densitats superiors i menys volàtils es més complicada la ignició.

L’objectiu de la incineració es el de protegir el medi ambient en la major part possible mentre que es pugui assegurar que l’impacte en la contaminació de l’aire no posi en perill la salut humana. Normalment, els efectes contaminants de la incineració són de vida curta encara que són de dimensions considerables. La taca de petroli produeix contaminació atmosfèrica encara q no s’efectuï la incineració. Com a conseqüència, els responsables han de considerar els riscos relatius que suposa la producció de vapors de petroli a temperatura ambient en contraposició al fum creat en el procés d’incinerar. Els vapors originats a partir d’una gran taca de petroli si arribessin a una zona poblada podrien plantejar una amenaça per la salut per el seu contingut en compostos orgànics volàtils com el benzè, toluè, xilè, hexà, etc.. que provenen d’una combustió incompleta.

La combustió del petroli produeix un dens núvol negre. El color fosc del fum és degut a petites partícules de carboni, les quals poden allotjar en l’interior dels nostres pulmons causant problemes respiratoris o agreujant els símptomes de pacients amb malalties cardíaques o pulmonars. Estudis indican que la concentració dels gasos produïts esta dins dels límits de seguretat humans si s’han produït més enllà de tres milles,en la direcció del vent, des de la font.

Dispersants químics[7][8][9][10][11][12][13][modifica | modifica el codi]

Els dispersants són agents químics que alteren el comportament físic dels hidrocarburs sobre la superficie del mar. Conisteixen en una mescla d’agents tensioactius dissolts en un solvent que ajuda a que la barreja penetri en els hidrocarburs. Aquests agents redueixen la tensió superficial, augmentant la velocitat de formació de petites gotes i inhibint la seva coalescència. Els seus efectes són els següents:

  • Eviten que els hidrocarburs es desplacin a causa de l’acció del vent. Així es contribueix a la protecció de  zones que podrien veure’s afectades degut a la permanència del contaminant a la superfície marítima.
  • Amplien l’exposició de la vida marina als hidrocarburs en el lloc on han estat dispersats. Els dispersants potencien la toxicitat local.
  • Potencien la biodegradació dels hidrocarburs en medi marí. L’augment de la superfície hidrocarbur-aigua deguda als agents dispersants, afavoreix la biodegradabilitat.

L’ús de dispersants s’ha de decidir mitjançant una comparació dels danys potencials que poden causar al medi ambient els hidrocarburs tractats i no tractats, tenint en compte els efectes a llarg i curt termini. És molt important la tria de la substància química que s’utilitza com a dispersant.

En el cas concret del vessament de Exxon Valdez es va utilitzar el dispersant Corexit.

Mètodes d'aplicació[modifica | modifica el codi]

  1. Des de les embarcacions: unes bombes instal·lades als vaixells, especialment acondicionats, polvoritzen el dispersant sobre les taques de cru. Els vaixells no poden accedir a totes les zones del vessament i quan el petroli emulsiona els productes químics poden caure sobre aigua no contaminada.
  2. Des de l’aire: avions especialment dissenyats capaços de volar a baixa alçada i amb un alt grau de maniobrabilitat, s’encarreguen de polvoritzar amb els dispersants els vessaments. És el millor tractament i el de més ràpida resposta, ja que amb l’avió es pot arribar a tota la superfície de la taca.
  3. A la costa: també es poden utilitzar dispersants en platges i roques dels litorals en les etapes finals de la neteja. Els encarregats de la polvorització del dispersant són vehicles adaptats en llocs accessibles o equips portàtils en zones de difícil accés.

Modus operandi[modifica | modifica el codi]

  • Aplicació del dispersant en la superfície marina.
  • Atac de les molècules del dispersant al petroli produint la seva emulsió.
  • Acció de les onades i turbulències marines conseguint la dispersió de la mescla petroli-dispersant.
  • Dilució final del petroli (anteriorment concentrat sobre la superfície marina.

Impactes mediambientals produïts pels dispersants[modifica | modifica el codi]

Els dispersants i les partícules de petroli disperades constitueixen elemets tòxics per alguns organimes. Com que les concentracions de petroli dispersat són diluïdes amb rapidesa, els organismes estan exposats a aquest efecte en un període de temps curt. Els principals problemes de lús de dispersants són els següents:

  • Elevada viscositat en la superfície marina que pot causar anòxia al sistema aquàtic si aquest és petit com per exemple en estuaris, ports i platges.
  • Prop de la costa la emulsió petroli-dispersant penetra en els sediments.
  • Amb l’ús dels dispersants s’està introduint una substància tòxica.
  • Afecta a espècies i cries.
  • Redueixen la foto oxidació.
  • En les platges el cru penetra més profundament.
  • Carga d’hidrocarburs el medi aquàtic.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Exxon Valdez». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. http://www.tecnun.es
  3. In-Situ Burning Page. National Oceanic and Atmospheric Administration /National Ocean Service
  4. In-Situ Burning of Oil Spills: Mesoscale Experiments and Analysis. 1993.National Institute of Standards and Technology
  5. Media Fact Sheet for In-Situ Burning of Oil Spills. Florida Department of Environmental Protection
  6. Past In-Situ Burning Possibilities.1999. United States Coast Guard Research & Development Center's
  7. http://tonicarpio.com/despieces/las-soluciones-las-mareas-negras
  8. https://es.wikipedia.org/wiki/Dispersante
  9. http://www.fecyt.es/especiales/vertidos/5.htm
  10. http://www.magrama.gob.es/es/costas/temas/proteccion-del-medio-marino/la-contaminacion-marina/dispersion_quimica.aspx
  11. Dispersants and their Role in Oil Spill Response. 2ª Edición, November 2001.International Petroleum Industry Environmental Conservation Association (IPIECA)
  12. Oil Spill Dispersants – Myths & Mysteries Unravelled. Dr. Karen Purnell. Senior Technical Adviser – International Tanker Owners Pollution Federation Limited (ITOPF)
  13. Consideraciones ambientales para el uso de dispersantes en operaciones de control de la contaminación por hidrocarburos. Emilio León Hoffmann (1998)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Exxon Valdez Modifica l'enllaç a Wikidata