Desastre mediambiental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb desastre natural.
Causes i conseqüències mediambientals dels desastres
Voluntari netejant el chapapote ocasionat pel Prestige a Muxía (Galícia).
La central nuclear de Fukushima després del terratrèmol i tsunami que van ocasionar l'accident.

Un desastre mediambiental és un desastre en el medi ambient a causa de l'activitat humana,[1] fet que el distingeix del concepte de desastre natural, i també dels actes intencionats bèl·lics, com les bombes nuclears.

En aquest cas, l'impacte de l'alteració realitzada per l'ésser humà de l'ecosistema ocasiona conseqüències generalitzades i/o de llarga durada.[2] Pot implicar la mort d'animals (i fins i tot d'humans) i plantes, o una greu alteració de la vida humana, que probablement requereixi de migració.[3]

Els desastres ambientals poden tenir efectes sobre l'agricultura, la biodiversitat, l'economia i la salut humana. Les causes són la contaminació, l'esgotament dels recursos naturals, l'activitat industrial o agrícola.[4] Alguns desastres mediambientals poden presentar efectes immediats, i altres, poden ser el resultat d’un procés més llarg.

Un desastre mediambiental és considerat com a catastròfic per :

  • El gran nombre d'organismes vius que hi intervenen.
  • La gravetat dels efectes sobre aquests organismes.
  • La immensitat del territori afectat.

Un informe de 2013 examinava la relació entre desastres i pobresa. Conclou que, sense acció concertada, hi podria haver fins a 325 milions de persones extremadament pobres vivint als 49 països més exposats a la gamma de perills naturals i fenòmens climàtics extrems el 2030.[5] Les poblacions més pobres són sovint les més vulnerables als desastres, perquè són empeses a instal·lar-se a les terres més marginals i tenen un menor accés a la prevenció, preparació i ràpida propagació d’alerta.[6]

Tipus de desastres mediambientals[modifica | modifica el codi]

Els desastres mediambientals es poden classificar en grans categories segons el seu origen:

Agricultura[modifica | modifica el codi]

Purins[modifica | modifica el codi]

S’entén per purí porcí la mescla de les dejeccions del bestiar porcí líquides, com a resultat del tipus d’alimentació, juntament amb restes de menjar desaprofitades, aigua provinent de la beguda que es pugui perdre o de la neteja dels establiments ramaders i de vegades també amb aigua de la pluja. El contingut en aigua habitualment supera el 90%.

Maquina aplicant Purins
Bassa de purins
Paràmetre Unitats Mínim Màxim Mitjana
Sòlids totals (ST) g/Kg 13,68 169,00 62,16
Sòlids volàtils (SV) g/Kg 6,45 121,34 42,33
Percentatge SV/ST  % 46 76 65
Demanda química d’oxigen (DQO) g/Kg 8,15 191,33 73,02
Nitrogen total Kjeldhal (NTK) g/Kg 2,03 10,24 5,98
Nitrogen amoniacal (N-NH4+) g/Kg 1,65 7,99 4,54
Nitrogen orgànic (Norg) g/Kg 0,40 3,67 1,54
Percentatge N-NH4+/NTK  % 57 93 75
Fòsfor (P) g/Kg 0,09 6,57 1,38
Potassi (K) g/Kg 1,61 7,82 4,83
Coure (Cu) mg/Kg 9 192 40
Zinc (Zn) mg/Kg 7 131 66

Referència: www.gencat.cat[7]

Tot i que el contingut en matèria orgànica és relativament baix, el purí porcí té un elevat contingut de nitrogen amoniacal. En un medi on hi ha aire, bacteris nitrificants i bicarbonat es transforma en nitrat mitjançant el procés de nitrificació. És un procés oxidatiu en el que el N cedeix electrons que són captats per l’O2.

1. Nitritació - NH3 + O2 → NO2 + 3H+ + 2e

2. Nitratació - NO2 + H2O → NO3 + 2H+ + 2e

Els nitrats són molt solubles en aigua i contaminen les aigües freàtiques per lixiviació ja que al tenir càrrega negativa no són retinguts pel sòl. L’augment de concentració de nitrats en aqüífers provoca la pèrdua de potabilitat de les seves aigües. Segons el Real Decret 140/2003 la concentració màxima de nitrats en una aigua potable ha de ser de 50mg/L. Concentracions superiors suposen una ingesta de nitrats que sobrepassa la IDA (Ingesta Diària Admissible) confirmada pel JECFA(FAO/OMS). Els efectes perjudicials per la salut dels nitrats consisteixen en l’increment de metahemoglobina a la sang, aquesta és una hemoglobina oxidada incapaç de fixar l’oxigen.[8]

Els purins porcins també contenen fòsfor que és un element contaminant de les aigües superficials ja que és un dels responsables de l’eutrofització .

Zones amb molta càrrega ramadera com la plana de Vic o el pla d’Urgell,[9] en l’àmbit català, el litoral Valencià i la vall de l’Ebre a la província de Saragossa [10] en l’àmbit Espanyol, són zones que s’han hagut de classificar com a zones vulnerables i limitar l’aportació de purins ja que la majoria d’aqüífers superava el límit de nitrats permesos.

Productes fitosanitaris[modifica | modifica el codi]

Els productes fitosanitaris són les substàncies o ingredients actius, així com les formulacions o preparats que continguin alguns d’ells, destinats a qualsevol de les finalitats següents:

  • Combatre o prevenir els agents nocius pels vegetals.
  • Afavorir o regular la producció vegetal.
  • Conservar els productes vegetals.
  • Destruir els vegetals indesitjables.

Avui en dia existeix una gran varietat de productes fitosanitaris de composició química molt diferent i que presenten una sèrie d’efectes perjudicials pel medi ambient.

Insecticides[modifica | modifica el codi]

Els insecticides són productes que controlen els insectes i actuen sobre ells, generalment són poc específics i són els pesticides que presenten més risc de toxicitat per a les persones, la fauna i el medi ambient.

Segons la seva composició és classifiquen[11] en:

Insecticides d’origen vegetal i derivats[modifica | modifica el codi]

Són insecticides que provenen de l’extracte de plantes com el crisantem i el tabac. Dins aquest grup hi ha els neonicotinoides que se’ls fa responsables de la baixada de la població de l’apis melifera.

Inscecticides compostos[modifica | modifica el codi]

Aquest grup inclou compostos molt perillosos pels éssers vius com els arsenicals, dinitrofenols i tiocianats. Això ha portat a la prohibició d’aquests en països desenvolupats.

Inscecticides organoclorats[modifica | modifica el codi]

Són compostos molt persistents, neurotòxics i que tenen efecte acumulatiu.  El DDT n’és un exemple, pot causar intoxicacions en animals i persones degut el fenomen de biomagnificació de la cadena tròfica.

Insecticides organofosforats[modifica | modifica el codi]

L’alt contingut de productes fosforats d’aquest tipus d’insecticides és un dels causants de l’eutrofització de les aigües. També tenen efectes perjudicials per la salut de persones i animals degut a les substàncies neurotòxiques que contenen.

Insecticides carbamats[modifica | modifica el codi]

Aquests insecticides presenten un grup funcional format per un ester carbamat. Són menys tòxics que els organofosforats i els organoclorats però la seva actuació pot causar problemes en l’apicultura i la fauna aqüícola.

Ensulfatadora
Herbicides[modifica | modifica el codi]

Es tracta de pesticides destinats al control de les males herbes. Els més utilitzats són els que es basen en les hormones de les plantes, tals com l’àcid 2,4-diclorofenoxiacètic (2,4-D).

El problema de l’abús d’herbicides ha provocat els següents problemes mediambientals:

  • Pèrdua de fertilitat dels sòls, ja que afecten als microorganismes responsables de la fixació del nitrogen atmosfèric.
  • Afectació del conreu següent, un herbicida persistent pot comportar problemes de fitotoxicitat al conreu següent.
  • Contaminació de les aigües superficials i subterrànies al ser arrossegats per la pluja.


Salinització[modifica | modifica el codi]

Salinització d’aigües[modifica | modifica el codi]

S’entén com a salinització d’aigües l’augment de la quantitat i el tipus de sals dissoltes en l’aigua. Aquest fenomen pot afectar aqüífers, rius, i llacs, de manera que l’aigua esdevé inaprofitable pel consum humà i agrícola.

L’origen de la salinitat pot ser natural, deguda a la climatologia o a la composició del sòl, o bé antropogènic, és a dir, provocada pels abocaments domèstics i industrials, per l’activitat minera o pels residus agropecuaris, entre d’altres.

Aqüífers[modifica | modifica el codi]

La salinització de les aigües freàtiques es deu a la sobreexplotació dels aqüífers litorals ja sigui per subministrar aigua a poblacions o per als cultius agrícoles. El fet d’extreure més aigua de la que arriba naturalment comporta que la circulació d’aigua passi a ser del mar cap a l’aqüífer, amb el consegüent increment de la salinitat d’aquest.

Rius[modifica | modifica el codi]

La salinització de rius[12] es dóna principalment  a causa de l’activitat humana:  residus miners, aigües residuals domèstiques i  descalcificació d’aigües. L’excés de sal afecta negativament la potabilització de l’aigua i pot afectar l’equilibri dels ecosistemes.

Dumbleyung Lake
Salinització de sòls[modifica | modifica el codi]

La salinització dels sòls[13] fa referència a un augment de la concentració de sals solubles en aigua en el sòls que és causada majoritàriament per l’activitat humana. Això comporta una pèrdua de fertilitat dels sòls i perjudica o impossibilita els cultius agrícoles.

Una de les principals causes és la irrigació. Quan es rega s’aporten sals al sòl, si la quantitat de sals aportades supera a la quantitat de sals eliminades per lixiviació, aquestes s’acumulen al sòl. Si l’aigua té elevada salinitat, l’efecte sobre la salinització s’agreuja. L’abús de fertilitzants químics juntament amb els processos de capil·laritat en zones amb aqüífers salinitzats són altres causants de la salinització dels sòls.

Un dels llocs del món més afectats per aquest fenomen és Austràlia on la sobreexplotació dels aqüífers per irrigar els cultius de zones amb poca precipitació, han provocat l'acumulació de sals a la superfície.


Indústria[modifica | modifica el codi]

Els desastres ambientals industrials són els ocasionats per l'excercici d'activitat econòmica.

Podem classificar en casos de contaminació continuada, com la contaminació per smog, o d'accidents que han produït un fort impacte ambiental.

Contaminació continuada: el boirum [14][modifica | modifica el codi]

És una forma de contaminació de l'aire en que la visibilitat està parcialment enfosquida per una boira que consisteix en partícules sòlides o aerosols. Aquests episodis s'accentuen en situacions d'alta pressió atmosfèrica, on l'aire s'estanca.

Els factors necessaris perquè es produeixi el boirum són: la combustió de combustibles fòssils, una alta humitat i una situació d'inversió tèrmica, que afavoreix que el procés d'estancament de l'aire.

Existeixen dos tipus de boirum: el boirum fotoquímic i boirum clàssic. El boirum clàssic està produït per la presència en l'atmosfera de partícules de sutge, provinents de la indústria i dels combustibles fòssils, i una alta concentració de diòxid de sofre a l'atmosfera.

Un episodi de boirum clàssic important va ser el de Londres el Desembre de 1952. Les condicions ambientals, juntament amb l'activitat industrial i urbana, van afavorir una situació de boirum en que, durant cinc dies, la visibilitat es va veure reduida a 500 metres, arribant a 50 metres en els dos dies de boirum més intens.

S'estima que van morir 4000 persones afectades per aquest episodi de contaminació.

Un altre tipus de boirum es el boirum fotoquímic. Es produeix en condicions similars a les anteriors, però la llum del sol juga un paper important en les reaccions. En aquest episodis, hi ha una alta concentració d'òxids de nitrogen i hidrocarbur, provinents dels motors dels coches.

Accidents ambientals[modifica | modifica el codi]

Malaltia itai-itai. A 1912, s Toyama, Japó. A causa de les indústries mineres de la zona grans quantitats de cadmi van ser alliberades al medi causant la malaltia itai-itai als habitants de la zona.

Desastre a Minamata. A 1932, a Minamata, Japó, l’empresa Chisso Corporation va llençar al riu metilmercuri, un compost tòxic, a la bahía de Minamata, durant més de 30 anys. Al 1968, el govern japonès va anunciar oficialment que els responsables de la contaminació de l’aigua era l’empresa Chisso, a la que se li atribueix el vessament, durant aquesta època, de 81 tones de mercuri. Els efectes que produïa la intoxicació per aquest compost van donar lloc a la malalita anomenada Malaltia de Minamata.

Vesament de mercuri a Ontario. A 1970, a Ontario, Canadà. Degut a l'activitat d'una planta de processesos cloro-alaclina situada a a Dryden, Ontario, grans quantitats de mercuri van ser abocats al riu. El mercuri causà als habitats de la zona la Malaltia Ontario Minamata.

Desastre de Seveso.[15][16][17] A Seveso, Itàlia, el juliol de 1976 una fàbrica de productes químics va patir un accident. Es va alliberar un núvol tòxic de TCDD ( 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina), que va afectar a zones residencials.

Desastre de Bhopal.[18][19][20] Al Desembre de 1984, a Bhopal, Índia, una fuga d'isocianat de metil a una fàbrica de pesticides de Union Carbide, va produir un núvol tóxic de cianur d'hidrogen, que va posar fi a la vida de 6000 persones.

Desastre d'Ok Tedi.[21] Va succeir en Papua, Nova Guinea entre 1984 i 2013, aproximadament, i l’efecte va provocar greus desperfectes mediambientals al llarg de 1000 kilòmetres del riu Ok Tedi i el riu en que desemboca, el Riu Fly. El desastre es va produir pel vessament continuat de 90 milions de tones anuals de residuls de mines.

Desastre d'Aznalcóllar. El 25 d'abril de 1998, al municipi d'Aznalcóllar, es va produir el trencament d'una bassa de residus tòxics i es van alliberar entre 4.5 i 8 milions de m3 d'aigües àcides amb una elevada concentració de metalls pesants, amines i hidrocarburs aromàtics fruit del processament de la pirita. Com a resultat, va afectar una superfície de 4.300 hectàrees aproximadament, de les quals unes 1.025 hectàrees van ser de vegetació forestal, incloent-hi la vegetació de les maresmes, també unes 2.656 hectàrees del Parc Nacional van ser afectades, que va ser un 4.2% de la superfície total.

Incenci a Al-Mishraq.[22] Al-Mishraq és una planta de sofre a prop de Mosul, a Iraq. A Juny del 2003, es va produir un incendi que va esdevenir la més gran emissió de diòxid de sofre que s’ha enregistrat produïda per l’home. L’incendi va durar gairebé un més, i va alliberar 21.000 tonelades de diòxid de sofre. La contaminació a la ciutat de Mosul, a uns 45 km de Mishraq, va assolir un nivell catastròfic.

Explosions en la fàbrica petroquímica de Jilin. El 13 de novembre de 2005, una sèrie d’explosions produïdes a una petroquímica situada a la ciutat de Jilin, China, van tenir com a conseqüència una important emissió de benzè i nitrobenzè, afectant al riu Songhua. La taca de benzè, un producte cancerigen, va arribar a mesurar 80 km de longitud, i atravesava la ciutat de Harbin, una de les ciutats més poblades del pais, amb més de nou milions d’habitants.

Desastre de la planta TVA Kingston Fòssil.[23] Al Desembre del 2008, es va produir la ruptura d’un contenidor de llot de cendres provinents de la combustió de carbó. Es van alliberar 4.200.000 m3 de cendres, que va viatjar a través del riu Emory, cobrint un total d’ 1,2 km2 de les terres properes al riu.

Vessament de llots a Hungria. A l’Octubre del 2010, el trencament d’una balsa amb residu residus obtinguts del procés d’obtenció de l’alumini va afectar una àrea de 40 km2 entre els condats de Veszprém, Györ-Moson-Sopron y Vas. El torrent de llot va arribar a afectar al Danubi, i va cobrar-se 4 víctimes mortals i 120 ferits.

La fuga es va originar en una fàbrica a Ajka. La gran quantitat de pluges dels dies anteriors als accidents van fer que pujés el nivell de les balses on es contenien aquest residus, que estaven a l'aire lliure. Aquestes balses contenen les impuresses que s’han eliminat de la bauxita en el procés d’obtenció de l’alumini. El vessament que es va produir tenía un pH prop de 14, degut a la sosa càustica que es va fa servir.

Biodiversitat[modifica | modifica el codi]

Pèrdua de biodiversitat deguda a l'acció de l'home
Article principal: Espècie invasora

La introducció d’espècies exòtiques pot ser tan catastròfica com l’eliminació de les espècies natives. [24]

Les noves especies arribades poden causar un desequilibri al ecosistema al qual s'introdueixen, eliminant plantes o animal autòctons. Estudis de la Universitat de Wisconsin han demostrat que l’impacte d’una espècie invasora es poden sentir, inclús, després de la seva retirada, poden interferir, en elcas de plantes, en la germinació d’altres plantes autòctones, en el creixement, reproducció i, fins i tot, als organismes presents al sòl.[25] La introducció d’aquestes especies, per l’esser humà, sovint és amb interessos econòmics o lucratius(90%). Encara que en altres ocasions la introducció es produeix de forma involuntària(10%). En l’actualitat les invasions biològiques son considerades com la segona causa de pèrdua de biodiversitat.[26] A més, s’estima que les especies invasores costen $ 1,4 billons a l'any  en costos ambientals i econòmics.[25]Es creu que aquest problema s’agreujarà al llarg del segle degut al canvi climàtic i augment del comerç i turisme.[27] El canvi climàtic afavoreix una millor adaptació de les especies invasores, generant avantatges comparatives respecte a les natives.[28] Algun dels casos més importants de desastres a la biodiversitat han estat:

1918 – Rates negres. Al juny, un vaixell va encallar a una illa del Pacífic, les rates negres que viatjaven en aquest van ser capaces d’arribar a terra. Van prosperar a l’illa i causaren l’extinció de diverses espècies d’aus i altres espècies endèmiques de l’illa. També van arrasar amb els cultius de la Palmera Kentia, que era l’únic producte d’exportació de l’illa. Es van introduir mussols emmascarats per tal de controlar la plaga, però això va produir l’exterminació de les aus marines restants.[24]

1832 - Opuntia va ser introduït a Austràlia per marcar els límits entre les parcel·les de terra, com a planta ornamental i per tal de instal·lar la cria de cotxinilla. El cactus, originari de zones àrides i tropicals, també va ser introduït a les regions càlides d'Itàlia. La població va créixer ràpidament, causant un dany mediambiental i econòmic significatiu . Es va haver d’introduir la Cactoblastis cactorum el cuc de la qual s’alimenta del cactus, després que tots

els intents químic i mecànics d’eliminació del cactus fallessin.

Conills a Austràlia

1859 - Conills . A Austràlia, una dotzena d'exemplars de conills silvestres van ser alliberats, inicialment a Melbourne, per tal

que un colon local pogués practicar la caça. Els conills començaren a reproduint sense control, ja que no tenien depredador natural, devastant en poc temps els cultius agrícoles i la vegetació del continent, causant una greu erosió, deixant la capa superior del sòl exposada. Els conills es consideren els causants de la pèrdua de part de la flora autòctona del continent, matant el arbres joves degut al consum de l’escorça en la base del tronc. Actualment, tot i l’esforç per controlar la seva població, s’estima que a Austràlia hi ha entre 200 i 300 milions d’exemplars.[24]

1931 - Dust Bowl . Als EUA, els canvis produïts per l’agricultura a la dècada prèvia van ser la causa d’aquesta anomalia. Les gramínies resistents a la sequera del ecosistema original van ser substituïdes per cultius de blat, que amb la sequera deixaren el sòl despullat originant tempestes de pols (Dust Bowl) . Aquest fenomen va devastar els estats del centre i parts de Canadà durant vuit anys . Va ser un fort impacte en almenys mig milió d'habitants .

1979 –Mosquit tigre (Aedes Albopictus) és una espècie invasora provinent del sud-est d’Àsia. La seva arribada es pot produir durant el transport de persones o mercaderies amb restes d’aigua acumulada, com en el cas dels pneumàtics utilitzats o plantes ornamentals com el bambú de la sort (Dracena sanderina). La major proliferació i extensió d’aquest, podria estar relacionat amb l’escalfament global, perquè ara a tota Europa, amb les condicions més humides i càlides hi ha una acceleració del cicle vital del insecte, produint-se un major nombre de generacions. Es probable que la propagació del

Senyal advertint sobre la presencia de musclo zebrat

mosquit sigui més àmplia amb el temps. [29] [30]

2001 - Musclo zebrat (Dreissena polymorpha) es va detectar poblacions importants als embassaments de Riba-roja i Flix i va continuar la seva expansió per tota Catalunya i la resta de la península Ibérica. Està considerat com una de les 100 espècies invasores més perjudicials del planeta pel seu impacte ambiental i econòmic.[31] Els musclos produeixen una greu disminució del fitoplàncton dissolt, alterant la composició dels fons i aigües fluvials, i afectant a les especies presents als rius, destacant el seu efecte sobre els bivalves autòctons, com la Margaritifera curicularia, en perill d’extinció. També afecta a les construccions hidràuliques, causant graus pèrdues econòmiques.[32]

Aire, aigua i terra[modifica | modifica el codi]

Desastres relacionats amb el transport, producció o transformació d'hidrocarburs[modifica | modifica el codi]

Article principal: Vessament de petroli

18 de març de 1967, Regne Unit: El petrolier Torrey Canyon s’enfonsa davant de la costa de Cornuàlia.

16 de març de 1978, França: El vaixell Amoco Cadiz es parteix en dos, enfonsant-se i alliberant tota la seva càrrega de 1.6 milions de barrils (250000 m3) de petroli davant de la costa de Bretanya.

8 de gener de 1979, Irlanda: Explosió del petrolier Betelgeuse durant la seva descàrrega a l’illa de Whiddy. Es van enregistrar 50 morts humanes.

27 de març de 1980, Noruega:  Incendi a la plataforma petroliera Alexander Kielland per una possible fuita de gas que provocaria una reacció en cadena que acabaria en foc. 123 persones hi van perdre la vida.

6 de  juliol de 1988, Regne Unit: El petrolier Piper Alpha es va incendiar i enfonsar davant la costa d’Aberdeen, es van comptabilitzar 167 morts.

24 de març de 1989, Estats Units: El petrolier Exxon Valdez[33][34][35] es va enfonsar al golf d’Alaska. Es van vessar entre 260000 i 750000 barrils (41000 – 119000 m3) de petroli cru.

14 d’abril de 1991, Itàlia: El petrolier Amoco Milford Haven s’enfonsà davant de la costa de Gènova.

2 d'agost de 1991, Kuwait: Durant la I Guerra del Golf Pèrsic es va produir l'incendi d'uns 700 pous petrolífers kuwaitians, amb la contaminació del sòl, l'aire i l'aigua com a conseqüències (que encara duren avui dia).

19 de novembre de 2002, Espanya i Portugal: El petroler Prestige[36][37] es va enfonsar a l’oceà Atlàntic. Més de 20 mil

Imatge per satèl·lit de la taca negra de petroli a la desembocadura del Mississippi provocada pel desastre de Deepwater Horizon.

ions de galons nord-americans (76000 m3) de 2 graus diferents d’oli combustible pesat van ser abocats. No es van enregistrar morts humanes directes.

2 de març de 2006, Estats Units: Vessament de 5 dies d’una canonada propietat de la BP a Prudhoe Bay, Alaska. Es van perdre 267000 galons nord-americans (6400 barrils, 7700 m2). Afortunadament, no es va comptabilitzar cap mort humana.

23 de febrer de 2010, Itàlia: Desastre del riu Lambro, on hi va haver la fuga de 10 milions de litres de combustible que van arribar fins al riu Po (del qual el Lambro és afluent) malgrat els esforços de contenir la fuga. La fauna en va resultar perjudicada.[38]

20 d’ abril – 4 d’agost de 2010, Estats Units: L’explosió de la plataforma petroliera Deepwater Horizon va provocar la mort a 11 homes que hi treballaven, a més de 17 ferits. La boca del pou que brollava es va tapar després d’haver llançat uns 4.9 milions de barrils (780000m3) de petroli cru.

5 d’octubre de 2012, Nova Zelanda: El buc petrolier Rena s’encallà a l’escull Astrolabe, a Tauranga. Es van abocar 1700 tones de fuel-oil pesant i 200 tones de combustible dièsel al fons marí.

El forat a la capa d’ozó[modifica | modifica el codi]

Article principal: Forat de la capa d'ozó

1985 - Clorofluorocarbonis - Es descriu per primera vegada a la revista Nature el forat d'ozó (P.Fabian, R. Borders, S.A. Penkett, et al., “Halocarbons in the Stratosphere.” Nature, (Dec. 24) pp. 733-735). Fins llavors, els CFCs eren considerats una bona opció com a substància no tòxica amb aplicacions industrials. Al 1995, els químics F. Sherwood Rowland (Universitat de California), Mario J. Molina (MIT) i Paul Crutzen (Institut Max Planck de Química de Mainz) van descobrir l’amenaça que suposava l’ús de CFC. Van rebre el Premi Nobel de la Química l’11 d’octubre d’aquell mateix any en reconeixement a les seves investigacions.

16 de setembre de 1987 – Es firma el Protocol de Montreal amb l’objectiu de reduir la presència a l’atmosfera de substàncies que reaccionen amb l’ozó estratosfèric (com ara, els clorofluorocarbonis) controlant la seva producció i emissió.

Actualitat – 25 anys després de la firma del tractat, els responsables científics afirmen que, malgrat que la capa d’ozó continua sota amenaça, mitjançant el Protocol de Montreal s’ha evitat un desastre mediambiental de majors proporcions. Sembla que l’esgotament s’ha estabilitzat, però la llarga vida mitjana dels gasos que fan reaccionar a l’ozó fan que no es puguin apreciar senyals inequívocs de millora encara. D’acord amb les xifres de la OMM, la quantitat de gasos que malmeten la capa d’ozó va arribar al seu màxim a l’any 2000, i la quantitat disminueix a un ritme de l’1% l’any. A la capa d’ozó fora de les regions polars es preveia, al 2012, una recuperació dels nivells anteriors a 1980 abans de mitjans de segle.[39]

Pluja àcida[modifica | modifica el codi]

Efecte de la pluja àcida als boscos.
Article principal: Pluja àcida

1852- El químic escocès Robert Angus Smith, investigant sobre la contaminació de l’aire, va descobrir la pluja àcida.

1872- Les seves recerques van dur a la publicació del llibre Air and Rain: the Beginnings of a Chemical Climatology, mai traduït, on va descriure tres zones de diferents contaminacions de l’aire que havia aconseguit diferenciar:

  • Regions amb agricultura intensa on la presència d’amoníac i carbonat és important.
  • Suburbis que tenen una gran quantitat de sulfat d’amoni en l’aire.
  • Ciutats en què la presència d’àcid sulfúric és important.

Cita: "[...] we may therefore find easily three kinds of air, [...], that with carbonate of amonia in the fields at a distance, [...], that with sulfate

Degradació del marbre d'una estàtua deguda a l'efecte de la pluja àcida.

and amonia in the surburbs, [...] and that with sulphuric acid, or acid sulphate, in the town.".'

El seu llibre es va convertir en una obra de referència per als químics contemporanis.


Actualitat – Es poden apreciar als mitjans de comunicació múltiples notícies sobre els efectes de la pluja àcida (superació dels límits establerts, tancament de centrals tèrmiques, preocupació per l’efecte que té a boscos, monuments o zones arqueològiques...) i evidències i estudis sobre aquesta.

Nuclears[modifica | modifica el codi]

Article principal: Accident nuclear

Segons l’Agència Internacional d’Energia Atòmica, un accident nuclear és un esdeveniment que ha deixat un rastre de conseqüències significatives tant a la població com al medi ambient.

Exemples els quals inclouen efectes letals a l’individu, una llarga radioactivitat al medi ambient o una fusió del nucli. Un principal exemple del major accident nuclear és el qual la fusió del nucli es veu afectada i en conseqüència s’allibera una significant quantitat de radioactivitat com en el desastre de Txernòbil en el 1986.

Alguns exemples serien: l'accident de Txernòbil (1986),[40][41] l'accident de Three Mile Island (1979) i l'accident de Fukushima (2011).[42][43][44] Aquest últim és considerat el pitjor desastre mediambiental de la història, superant fins i tot el de Txernòbil.[45][46]

Bibliografia relacionada[modifica | modifica el codi]

  • Davis, Lee. Environmental Disasters (en anglès). Nova York: Facts On File, Inc., 1998. ISBN 0-8160-3265-3. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jared M. Diamond, Collapse: How Societies Choose to Fail or Succeed, 2005 (anglès)
  2. Illustrated overview of environmental disasters due to human activity, including deforestation, soil erosion and the biodiversity crisis. (anglès)
  3. End-of-the-World Scenario: Environmental Disaster (anglès)
  4. Environmental Disaster Videos(anglès)
  5. The geography of poverty, disasters and climate extremes in 2030; accessed 29/10/2013 (anglès)
  6. «UNEP: Environment and Disaster Risk».(anglès)
  7. http://www20.gencat.cat/docs/arc/Home/Ambits%20dactuacio/Quin%20residu/Excedents%20de%20dejeccions%20ramaderes/Guia%20de%20tractaments%20de%20les%20dejeccions%20ramaderes/guia_dejeccions.pdf
  8. http://salutambiental.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M1011100850266368098&lang=CA&cont=26197
  9. http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AG_Agricultura/AG06_Bones_practiques_agraries/Documents/Fitxers_estatics/zones_vulnerables_ampliacio2009zones_designades.pdf
  10. http://www.ruena.csic.es/pdf/presentacion_mesa_zonas_vulnerables.pdf
  11. Curs de nivell qualificat de manipulador i aplicador de productes fitosanitaris, Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura, 2009
  12. CAÑEDO-ARGÜELLES, M., KEFFORD, B. J., PISCART, C., PRAT, N., SCHÄFER, R. B. and SCHULZ, C.J. ENVIRON POLLUT, 173, 157-167, (2013).
  13. http://www.fao.org/docrep/x5871e/x5871e00.htm
  14. Guia ambiental de la UPC. Diversos autors. A cura d'Ivan Capdevila i Antonio Torres. Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, Capellades, 1998. ISBN 84-8301-278-2
  15. Cuarenta millones de francos suizos, primera indemnización por el accidente de Seveso a El País, 8/6/1979 (castellà)
  16. Los efectos del accidente de Seveso siguen patentes tres décadas después a El Mundo, 6/8/2008 (castellà)
  17. Efemèrides / JORDI SOLER i TONI STRUBELL a El Punt Avui, 10/7/2013
  18. Bhopal sigue muriendo a El País, 29/11/2009 (castellà)
  19. Las 25.000 muertes de Bhopal quedan impunes a Público, 7/6/2010 (castellà)
  20. El infierno químico de Bhopal a ABC, 9/6/2010 (castellà)
  21. «PNG warned of environmental mining disaster». Australian Broadcasting Corporation, 2008-09-06. [Consulta: 2008-01-06].
  22. "Iraq sulphur fire breaks records". BBC Online. 26 October 2004. Retrieved 14 February 2012.
  23. "Environmentalists Concerned On Effects Of Huge TVA Coal Ash Spill". The Chattanoogan. 2008-12-25. Retrieved 2009-01-09.
  24. 24,0 24,1 24,2 Michale Evans. «Environmental Disasters», 12 Maig 2011.(anglès)
  25. 25,0 25,1 Kieran Bal. «Invasive species continue to affect ecosystems after removal», 10 Augost 2011.(anglès)
  26. «Análisis de riego y propuesta de categorización de especies introducidas para colombia», Novembre de 2010.
  27. Agencia Europea del Medio Ambiente (AEMA). «Biodiversidad: babosas asesinas y otras especies exóticas - La biodiversidad está desapareciendo en Europa a un ritmo alarmante».
  28. «Análisis de riego y propuesta de categorización de especies introducidas para colombia», Novembre de 2010.
  29. Dave Armstrong. «Changing climate could help the invasive Asian tiger mosquito (Aedes albopictus) spread north», 25 Abril 2012.(anglès)
  30. Víctor Puente. «El calentamiento global favorece la expansión de insectos en España», 01 de juliol de 2007.
  31. Agència Catalana de l'Aigua. «Mejillón cebra».
  32. Alex Fernándes Muerza. «Invasión del mejillón cebra en España», 6 d'octubre de 2006.
  33. Derrame del Exxon Valdez sigue en Alaska a BBC, 19/1/2010 (castellà)
  34. El último viaje del 'Exxon Valdez' a El Mundo, 30/3/2012 (castellà)
  35. India desmantela al petrolero 'Exxon Valdez' a El País, 30/8/2012 (castellà)
  36. «Prestige»: el crimen sin castigo a La Voz de Galicia, 17/11/2013 (castellà)
  37. Absolts tots els acusats per la catàstrofe del 'Prestige' a Ara, 13/11/2013
  38. http://www.lavozdegalicia.es/sociedad/2010/02/25/0003_8316791.htm
  39. http://universodoppler.wordpress.com/2012/09/18/el-tratado-para-preservar-la-capa-de-ozono-ayudo-a-evitar-mayores-desastres/
  40. "Cronos" reconstrueix el desastre de Txernòbil a 324.cat, 23/4/2010
  41. 25è aniversari de la tragèdia de Txernòbil. Txernòbil, el desastre a Diari de Girona
  42. Fukushima disaster: residents may never return to radiation-hit homes a The Guardian, 22/8/2011 (anglès)
  43. La central nuclear de Fukushima ha viscut un nou incendi que ha incrementat l'alarma nuclear a El Periódico, 8/3/2012
  44. Desastre de Fukushima: lucha por contener los vertidos radiactivos al mar a Cinco Días, 9/11/2013 (castellà)
  45. Why the Fukushima disaster is worse than Chernobyl a The Independent, 29/8/2011 (anglès)
  46. Report: Japan, utility at fault for response to nuclear disaster a Los Angeles Times, 26/12/2011 (anglès)