Salut

L'Estrella de la vida, és el símbol a l'àmbit internacional que representa les unitats i personal dels Serveis d'Emergència Mèdiques.

La salut és l'estat físic i mental en què l'organisme exerceix normalment les seves funcions. El terme salut es contraposa al de malaltia, i és objecte d'especial atenció per part de la medicina.

Dins del context de la promoció de la salut, la salut ha estat considerada no com un estat abstracte sinó com un medi per arribar a un fi, com un recurs que permet a les persones portar una vida individual, social i econòmicament productiva. La salut és un recurs per a la vida diària, no l'objectiu de la vida. Es tracta d'un concepte positiu que accentua els recursos socials i personals, així com les aptituds físiques.

El concepte de salut i malaltia

En el passat el terme salut s'associava amb l'absència de malaltia. Una persona estava sana quan no patia cap malaltia. Llavors, les malalties eren freqüents a causa del desconeixement d'hàbits saludables, de la falta d'higiene i de les limitacions de la medicina. Si no provocaven la mort, deixaven seqüeles de per vida i sovint els malalts quedaven incapacitats per portar una vida normal.

Actualment el concepte de salut afegeix a l'absència de malaltia el benestar físic, mental, emocional, social, espiritual, sexual i mediambiental. A més de prevenir la malaltia, és important promoure la salut.

Fins al principi del segle XX, les malalties més destacades van ser fonamentalment les contagioses. Moltes d'aquestes malalties actualment són menys freqüents i el seu lloc l'han ocupat malalties relacionades amb un estil de vida poc saludable.

Definicions

Organització Mundial de la Salut, Ginebra

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva constitució de 1946, defineix a la Salut com l'estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l'absència d'afeccions o malalties. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguen cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Aquesta definició és utòpica, perquè s'estima que només entre el 10 i el 25 % de la població mundial es troba completament sana.

Al Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat el 1976, es definí la salut com una manera de viure autònoma, solidària i joiosa. Una definició més dinàmica de salut és l'èxit del més alt nivell de benestar físic, mental, social i de "capacitat de funcionament", que permeten els factors socials en què viuen immersos l'individu i la col·lectivitat.

La salut i la malaltia formen un procés continu, on en un extrem es troba la mort prematura, moltes vegades previsible, i en l'altre extrem es troba un elevat nivell de salut, a què difícilment arriba tot el món. En el part mitjana d'aquest continu o equilibri homeostàtic es trobaria la majoria de la població, on la separació entre salut i malaltia no és absoluta, ja que és molt difícil distingir el normal del patològic.

La definició de salut és difícil, sent més útil conèixer i analitzar els determinants de la salut o condicionants de la salut. La salut en termes físics, forma part d'un dels pilars de la qualitat de vida, benestar i en definitiva de la felicitat.

«	La salut es mesura per l'impacte que una persona pot rebre sense comprometre el seu sistema de vida. Així, el sistema de vida es converteix en criteri de salut.	»
— Moshé Feldenkrais

«	La salut és principalment una mesura de la capacitat de cada persona de fer o de convertir-se en el que vol ser...	»
— René Dubos

«	La salut és l'equilibri dinàmic dels factors de risc entre el medi i dins d'uns certs paràmetres...	»
— John De Saint

L'objectiu d'aconseguir la salut, no només correspon a la medicina sinó també als polítics, a la societat i a l'individu. Als països en via de desenvolupament la salut començaria a aconseguir-se quan se satisfacen les seues necessitats d'alimentació, infeccions, habitatge, treball i en definitiva els seus problemes econòmics, mentre que als països desenvolupats, la salut s'aconsegueix prevenint els efectes secundaris que la riquesa produeix com la obesitat, l'absència d'exercici físic, els accidents de trànsit, el tabaquisme, la depressió, la contaminació, entre d'altres.

Cercant en l'etimologia del terme "salut" és interessant descobrir altres paraules que tenen un mateix origen. Hi descobrim el lligam etimològic del concepte salut com: saludar (desitjar salut), o salvar. Citant a Coromines:

• Salut. Del llatí Salus, -utis, salut, bon estat físic; salvació, conservació; salutació; saludar; de la mateixa arrel que salvus (segle XIII). A l’edat mitjana, és molt freqüent en el sentit de salutació, quasi sempre en plural.
• Salvar. Del llatí tardà Salvare, derivat de Salvus, -a, -um; sa, salvat.

Salut mental

La salut mental és un concepte que es refereix al benestar emocional i psicològic de l'individu. Merriam-Webster defineix salut mental com: «l'estat del benestar emocional i psicològic en el qual un individu pugui utilitzar les seves capacitats cognitives i emocionals, funcionar en societat, i resoldre les demandes ordinàries de la vida diària».

Segons la OMS, no hi ha una definició oficial de salut mental. Les diferències culturals, avaluacions subjectives, i la competició de teories professionals, fan difícil definir «la salut mental». En general, la major part d'experts convenen en que la salut mental i les malalties mentals no són excloents. En altres paraules, l'absència d'un desordre mental reconegut, no és necessàriament un indicador de comptar amb salut mental (probablement a causa del desconeixement de la gran varietat d'estats mentals encara per definir, i la escassa edat de la ciència mèdica en general tal i com es coneix avui dia, i de forma especial de la ciència que intenta definir amb més exactitud aquests trastorns o complexos salut-malaltia que proposen tant la psicologia com la psiquiatria).

Salut reproductiva

Micrografia d'escandallatge mostrant un espermatozoide fecundant un òvul.

Per a l'ONU, la salut reproductiva és un dret, a l'igual d'altres drets. Aquest concepte recent es refereix a la bona transmissió de l'herència genètica d'una generació a una altra. Depèn de la qualitat del genoma, l'espermatozoide i els òvuls, però també la maternitat segura, la falta de violència sexual i de gènere, l'absència de malalties de transmissió sexual (ETS), la planificació familiar, l'educació sexual, l'accés a l'atenció, reduir l'exposició als interferents endocrins, etc.

Una sèrie de contaminants (dioxines, pesticides, radiació, interferents endocrins, etc.) són sospitosos de ser, eventualment a baixa o molt baixes dosis, responsables d'una supressió de l'espermatogènesi o de l'alteració dels ovaris o dels processos de fertilització i el desenvolupament de l'embrió). Alguns són cancerígens o mutants (i contribueixen a l'augment del risc de malformacions i avortament espontani).

La salut reproductiva abasta una àmplia gamma de serveis, tal i com es defineix al Programa d'Acció de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament (CIPD) celebrada a El Caire (Egipte) al setembre de 1994, l'assessorament, informació, educació, comunicació i serveis la planificació familiar, l'atenció prenatal i postnatal, part segur i l'atenció envers la mare i del nen, la prevenció i el tractament adequat de la infertilitat, prevenció de l'avortament i el tractament de les seves conseqüències, el tractament de les infeccions genitals, malalties de transmissió sexual, inclòs el VIH/SIDA, el càncer de mama i el genital i d'altres trastorns de la salut reproductiva, així com la lluita contra les pràctiques nocives com la mutilació genital femenina.

Determinants de la salut

A l'antiga Grècia res se sabia de virus i bacteris, però ja reconeixien que la personalitat i les seves característiques, desempenyoren un rol fonamental als orígens de la malaltia.

Galè, una gran figura del món antic, ja va observar l'existència d'un vincle molt estret entre la malenconia i el càncer de mama. Així, en aquests primers enfocaments mèdics, hi ha un criteri completament sòlid en la consideració de la salut i la malaltia.

Plató remarcava que la bona educació és la que mostrava amb força millorar la ment juntament amb el cos. Reconeixia, d'alguna manera, que la salut corporal condueix la higiene mental, però, al mateix temps, que el bon estat mental predisposa al bon estat corporal. Així, establia, específicament, que l'ànima «bona», per la seva pròpia excel·lència, millora el cos en tot sentit.

Des del segle XX, especialment, però també des de molt abans -i també a la medicina oriental antiga-, es va començar a reconèixer la necessitat de concepció holística de la salut. En aquest sentit, potser la lliçó que calgui aprendre de mode definitiu i exacte és que «som bàsicament el que mengem».

La concepció psicosomàtica ens obliga a atendre la nostra interioritat com a causa possible de pertorbacions del cos. Això és reconegut unànimement per la clínica occidental, que veu que als consultoris, un altíssim percentatge de consultes, respon a distorsions de la ment o de la personalitat, en sentit ampli.

Aquest nou enfocament no és dualista a la manera cartesiana. Concep a l'home com una unitat, en la que amb molta freqüència viuen els poders curatius, que estimulats, ajuden a resoldre els problemes somàtics. La filosofia mèdica no materialista d'aquest mode va incrementant-se en el món al qual predominava la medicina convencional.

Higiene

Anunci de 1894, d'un sabó per guarir irritacions de la pell.

La higiene és el conjunt de comportaments que serveixen per prevenir les infeccions i l'aparició de malalties infeccioses i mantenir els individus en un bon estat de salut.

Aquests comportaments requereixen fer la distinció entre els microbis «bons» i aquells que són patògens o ho poden esdevenir en determinades circumstàncies; la higiene intenta fer que aquestes circumstàncies siguin menys probables, menys freqüents o inexistents. Després d'una fase higienista de la qual l'eficàcia a curt terme és indiscutible, s'ha produït un increment de les al·lèrgies, les malalties autoimmunitàries i les resistències als antibiòtics, considerades preocupants. La cerca de l'equilibri just entre l'exposició al risc i les solucions mèdiques és dificultada en un context d'exposició creixent a barreges de contaminants complexos (els pesticides, en particular) i pertorbadors hormonals, amb modificacions socials i climàtiques a escala planetèria (com les malalties emergents, el risc de pandèmia, les zoonosis, el risc de bioterrorisme, etc.).

Així doncs, aquesta disciplina aspira a controlar els factors ambientals que poden contribuir a una alteració de la salut, com per exemple la contaminació, amb el plantejament de problemes paradoxals; per exemple, la millora de les condicions d'higiene sembla haver afavorit paradoxalment la reaparició de malalties com la poliomielitis o diverses malalties autoimmunitàries i al·lèrgies.

La lluita contra les infeccions nosocomials als hospitals, o contra les intoxicacions alimentàries, per exemple, nasqué després del descobriment de l'asèpsia, impulsat per Ignàc Semmelweiss o Louis Pasteur, entre altres. Els comportaments individuals i col·lectius tenen una importància capital en la lluita contra les epidèmies i les pandèmies.

La contaminació puntual o crònica, sigui biològica, química, deguda a les radiacions ionitzants, sonora o luminosa també és una causa important de malalties. A més, si s'acumulen, aquests factors poden sumar o multiplicar els seus efectes.

Mode de vida

Nombrosos factors de risc estan relacionats de manera intrínseca amb el mode de vida. Les cures corporals, l'activitat física, l'alimentació, el treball i els problemes de toxicomania tenen un impacte global sobre la salut dels individus.

• Nutrició : aliments ~ oligoelements ~ aliments funcionals
• Productes d'higiene : crema solar ~ pasta de dents ~ preservatius ~ sabons
• Toxicomanies i dependències : alcohol ~ cànnabis ~ cocaïna ~ tabac ~ ludopaties

L'higienisme moral (que no s'ha de confondre amb la medicina alternativa creada per Herbert Shelton) és la doctrina segons la qual la lluita contra la "relaxació dels costums" és el millor mitjà per garantir la salut. Aquest corrent, per exemple, declarà al segle XIX la lluita contra la sífilis o l'alcoholisme prioritats nacionals. També és aquest corrent el que declara que si els obesos estan grassos és perquè són golafres i peresosos, o que els fumadors no tenen força de voluntat. Aquest corrent sembla persistir en determinades polítiques i campanyes d'informació i d'educació dels ciutadans per a la higiene.

Molts riscos i perills estan relacionats amb l'àmbit de la salut; l'evolució de la humanitat i els canvis en el seu mode de vida no manquen de conseqüències. L'alimentació i les noves tecnologies també són factors de risc arreu del món.

Quatre factors permeten allargar considerablement la longevitat d'un individu: la manca de tabaquisme, un consum d'alcohol igual o inferior a mig got per dia, el consum de cinc racions de fruites i llegums per dia, i mitja hora d'exercici físic cada dia. Tots junts, aquests factors poden permetre esperar un augment de 14 anys de l'esperança de vida en comparació amb els que no segueixen aquests hàbits.

Nutrició

Piràmide dels aliments

La nutrició equilibrada és fonamental per mantenir una bona salut. Mirar a la piràmide dels aliments per a una nutrició sana i equilibrada. Per a una nutrició saludable, per que si no fos així es poden contreure malalties com ho són: obesitat, desnutrició, etc.; s'han de consumir pocs greixos i lípids, moltes fruites i verdures, els productes d'origen animal s'han de consumir de manera regular, els cereals s'han de consumir de manera constant, abans de cada menjar, s'han de rentar fruites i verdures. A la nutrició, una dada molt important és la higiene que és necessària per evitar malalties estomacals. L'exercici serveix per a una bona digestió. També és molt important si es fa una dieta seguir-la amb les instruccions d'un especialista. El millor, és menjar tots els aliments que ens ofereix la piràmide alimentària i consumir-les en porcions adequades.

Exercici físic

El exercici físic és qualsevol moviment corporal repetit i destinat a conservar la salut o recobrar-la. Sovint també és dirigit cap al millorament de la capacitat atlètica i/o l'habilitat. L'exercici físic regular és un component necessari a la prevenció d'algunes malalties com a problemes cardíacs, malalties cardiovasculars, Diabetis mellitus tipus II, sobrepès, dolors de esquena, entre d'altres.

L'exercici físic s'ha de practicar amb mesura i de forma equilibrada, prestant atenció als canvis físics interns per aprendre a comprendre la relació causa-efecte entre el moviment físic concret i el seu efecte directe amb els canvis interns percebuts. Recomanable perquè pot portar a un desgast físic d'unes certes parts del cos. Per això, es pot insistir en l'equilibri de forces, tant internes com externes, i a això ajuda l'autoconeixement mitjançant un crític autoanàlisi (autoexamens de consciència mentre es desenvolupa l'activitat física).«Guia de prescripció d’exercici físic d’exercici físic (versió breu)». Direcció General de Salut Pública (Departament de Salut). Secretaria General de l’Esport (Departament de la Vicepresidència), 2007. [Consulta: 20 de maig de 2013].

L'exercici físic és necessari per a una salut equilibrada; a més a més, ha de complementar-se amb una dieta equilibrada i una adequada qualitat de vida. Els seus beneficis poden resumir-se als següents punts:

• augmenta la vitalitat, pel que proporciona més energia i capacitat de treball;
• auxilia al combat de l'estrès, ansietat i depressió;
• incrementa autoestima i autoimatge; a més a més els seus factors són:
• millora el to muscular i resistència a la fatiga;
• facilita la relaxació i disminueix la tensió;
• crema calories, ajudant a perdre pes excessiu o a mantenir-se al pes ideal;
• ajuda a conciliar la son;
• fomenta la convivència entre amics i familiars, a més a més de donar l'oportunitat de conèixer gent;
• redueix la violència en persones molt temperamentals;
• afavoreix estils de vida sense addicció al tabac, a l'alcohol i a altres substàncies;
• millora la resposta sexual;
• atenua la sensació d'aïllament i solitud entre ancians;
• enforteix els pulmons i amb això millora la circulació d'oxigen a la sang;
• disminueix el colesterol i risc d'infart, i regularitza la tensió arterial;
• és eficaç al tractament de la depressió;
• estimula l'alliberació d'endorfines, les nomenades «hormones de la felicitat», i
• permet una distracció momentània de les preocupacions, amb el que s'obté tranquil·litat i una més gran claredat per enfrontar-les més endavant.

La quantitat mínima per prevenir malalties és de 30 minuts diaris d'activitat física moderada. Altres hàbits que han de combinar-se amb la realització d'exercicis són: la bona alimentació, el descans adequat, la higiene i evitar el consum de substàncies perjudicials per a l'organisme, com ara el tabac, l'alcohol i d'altres estimulants.

Medi ambient

És un àmbit (a vegades anomenat "salut ambiental") que es desenvolupà vers la fi del segle XX, després de la presa de consciència del fet que el medi ambient és un determinant principal de la salut, especialment quan està contaminat.

A la Unió Europea, la Comissió Europea adoptà l'11 de juny del 2003 una "estratègia comunitària en matèria de salut i medi ambient", que el 9 de juny del 2004 es traduí en un "Pla d'Acció"» (2004-2010), que concerneix notablement les malalties anomenades "ambientals", com per exemple l'asma i les al·lèrgies respiratòries, i aspirant més generalment a "prevenir millor les alteracions de la salut degudes als riscos ambientals" (com l'exposició als pesticides i els seus residus). Els sistemes de supervisió sanitària permanent han d'identificar les "amenaces emergents" (com les nanotecnologies, els OGM, les malalties emergents, l'impacte del canvi climàtic, etc.) i avaluar l'impacte sanitari de les accions realitzades tant a nivell comunitari com a nivell nacional. Es desenvoluparà un "pla d'acció per al medi ambient i la salut" per tal d'implementar aquesta estratègia, i a més s'ha començat un procés de consulta. El pla d'acció aspira a avaluar la situació dels coneixements científics existents i a avaluar la coherència i els progressos realitzats en la posada en pràctica de la infraestructura legislativa comunitària en matèria de salut i de medi ambient. Es preveu un sistema d'informació sobre la salut "que també funcionarà en l'àmbit del medi ambient" i vol esdevenir "la font més importants d'informacions fiables per l'avaluació de l'impacte dels factors ambientals sobre la salut". Aquests aspectes seran coordinats amb els sistemes de reacció ràpida i un enfocament integrat "que aspira a controlar els determinants ambientals de la salut".

Vegeu també

• Salut pública
• Ciències de la salut
• Assistència sanitària
• Atenció primària de salut
• Atenció sociosanitària

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salut

• «Salut a la xarxa».
• «Portal de la Salut del Govern de les Illes Balears».
• «Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya».
• «Una dotzena d'habituds saludables».

Portal: Ciències de la salut