Malaltia mental

De Viquipèdia

Malaltia mental Classificació i recursos externs
MeSH	D001523
... AVÍS MÈDIC

Una malaltia mental és un estat de desordre en el cervell que té com a conseqüència una alteració greu en el pensament, sentiments, emocions o conducta de la persona afectada.

El tractament de les malalties mentals pot ser dut a terme per part d'una especialitat mèdica com la psiquiatria, encara que psicòlegs i metges de família també hi poden intervenir. S'utilitzen medicaments, anomenats psicofàrmacs, psicoteràpia o ambdues combinades.

En les malalties mentals s'estableix la diferència entre neurosi i psicosi, consistent bàsicament en el fet que en la neurosi l'afectat és conscient del que li passa i els canvis en la conducta no tenen tanta intensitat com en la psicosi.

Encara que afecta la conducta i emocions de la persona, a diferència de les malalties físiques, cal no discriminar als malalts mentals i cal que aquests no se sentin estigmatitzats pel fet de patir la seva malaltia.

Al món occidental una de cada 5 persones adultes pateix cada any un desordre mental encara que d'aquests només la meitat tenen símptomes prou greus per afectar la seva vida normal. En els menors de 18 anys les dades d'afectació es redueixen al 12% i gran part dels joves es recuperen sense patir la malaltia en arribar a adults.

Taula de continguts 1 Principals malalties mentals 2 Altres malalties mentals 3 Tractament 4 Història 5 Referències

[edita] Principals malalties mentals

• Depressió
• Trastorn bipolar
• Esquizofrènia
• Trastorn obsessiu-compulsiu
• Trastorn Límit de la Personalitat o TLP
• demencia senil

[edita] Altres malalties mentals

• Agorafòbia
• Alcoholisme
• Ansietat
• Anorèxia
• Autisme
• Bulímia
• Exhibicionisme
• Hiperactivitat
• Histèria

[edita] Tractament

En sentit estricte les malalties mentals no es curen sinó que es consideren cròniques però algunes de les més freqüents com l'esquizofrènia, el trastorn bipolar i la depressió s'han beneficiat de la recerca farmacològica i poden ser tractades amb medicació que alleugen els símptomes o fan que les crisis es facin més espaiades. Amb la medicació alguns dels malalts poden portar una vida completament normal.

• La psicoteràpia, a càrrec de psiquiatres o psicòlegs, pot beneficiar els pacients en el sentit de millorar el comportament o d'acceptar la seva condició.

[edita] Història

Els primers testimonis sobre malalties mentals provenen de la ficció, amb relats sobre persones amb depressió o facultats alterades. La trepanació trobada a cranis prehistòrics i de l'Edat Antiga podrien respondre a intents per guarir aquestes malalties^[1].

Les primeres descripcions teòriques no les distingien d'altres malalties físiques, els trastorns responien a alteracions dels quatre humors o de l'equilibri de l'energia vital. Per això el tractament es feia a base d'herbes per tornar a l'equilibri els fluïds del cos. Aquestes explicacions convivien a Grècia i a Orient amb la teoria que eren missatges divins (mania), concepció que va traslladar-se al cristianisme, però aquest cop vista com un càstig o possessió del dimoni.

El primer hospital psquiàtric va ser construït a Bagdad el 705^[2], on els malalts rebien atenció especialitzada i no havien de viure de l'almoina, el més habitual.

A l'Edat Mitjana va créixer en aceptació la conepció romana que moltes bogeries derivaven de l'influx de la Lluna (els llunàtics serien llavors els trastornats, en sentit genèric), com altres transformacions lligades a la bruixeria (de fet alguns malalts podrien haver estat assassinats per bruixeria^[3]).

Al segle XVIII es va abandonar la concepció que la malaltia mental pertanyia a l'ànima, per identificar-la progressivament amb el cervell com a òrgan físic. Els afectats, però, eren vistos com un perill públic i es tancaven en centres especials (els manicomis) amb tractaments molt agressius. El nombre de malalts va augmentar dràsticament amb la Revolució Industrial, omplint aquests centres i donant pas en alguns casos a l'experimentació mèdica i als abusos (els pobres eren sobrediagnosticats i tancats).

Amb el sorgiment de la psicoanàlisi va canviar la història de les malalties mentals, enteses com un trastorn de l'inconscient que s'havia de tractar amb combinació de psicoteràpia i medicaments, visió majoritària encara al segle XXI malgrat els moviments que proclamen que s'ha abusat del diagnòstic i que es té un concepte massa estret de la normalitat (per exemple la homosexualitat estava considerat una malaltia fins a finals del segle XX, la OMS la va retirar del seu catàleg el 1990).

[edita] Referències