Hiperactivitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La hiperactivitat és un estat de l'individu caracteritzat per una inusual energia i ansietat, que es tradueix en moviments impulsius i constants i en dificultats per mantenir-se quiet o concentrat. És un dels símptomes del trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, més conegut com a TDAH, que es manifesta en nens i adults, però especialment en els primers. L'origen pot ser genètic o nerviós, associat a un període d'estrès o a la ingestió de determinats medicaments. Se sol tractar combinant els fàrmacs amb teràpia i tècniques de relaxació.

Causes[modifica | modifica el codi]

El TDAH és el trastorn de la conducta dels infants més comunament diagnosticat i afecta aproximadament entre el 3 i el 5% de la població infantil en edat escolar. Aquest trastorn es diagnostica molt més sovint en nens que no pas en nenes.

El TDAH pot ser hereditari, però no és clar quina n'és la causa exacta. Sigui quina sigui, sembla que apareix molt aviat en la vida, a mesura que el cervell es va desenvolupant. Els estudis per la imatge suggereixen que els cervells dels infants amb trastorn d'hiperactivitat amb dèficit d'atenció (TDAH) són diferents dels cervells d'altres nens.

La depressió, la falta de son, les dificultats d'aprenentatge, els trastorns de tics i els problemes de comportament es poden confondre amb el TDAH o aparèixer conjuntament. Quan hi ha la sospita que un infant té aquest trastorn l'ha d'examinar curosament un metge per descartar altres possibles afeccions o altres causes d'aquest comportament.

La majoria dels nens amb TDAH també tenen almenys altres problemes de desenvolupament o de comportament. Igualment, poden tenir algun altre problema psiquiàtric, com depressió o trastorn bipolar.

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Els símptomes de TDAH es poden classificar en tres grups:

Falta d'atenció (desatenció) Hiperactivitat Comportament impulsiu (impulsivitat)

Alguns infants amb TDAH tenen, principalment, el tipus de trastorn amb falta d'atenció. D'altres poden tenir una combinació de tipus. Els infants amb el tipus de trastorn per manca d'atenció són menys pertorbadors i és més probable que no se'ls diagnostiqui el TDAH.

Símptomes de falta d'atenció[modifica | modifica el codi]

No aconsegueix prestar atenció curosa als detalls o fa errades per manca d'atenció en el treball escolar. Té dificultats per mantenir l'atenció en tasques o jocs. Sembla que no escolta quan se li parla directament. No segueix instruccions i no aconsegueix acabar el treball escolar, els deures i les obligacions al lloc de treball. Té dificultats per organitzar les seves feines i activitats. Evita o el disgusta comprometre's en tasques que requereixin esforç mental continu (com les tasques escolars). Sovint perd joguines, treballs escolars, llapis, llibres o eines necessàries per a les tasques o activitats. Es distreu fàcilment. Sovint es mostra oblidadís pel que fa a les activitats diàries

Símptomes d'hiperactivitat[modifica | modifica el codi]

Juga amb les mans o els peus, o es retorça a la cadira. Abandona la cadira quan el que s'espera és que s'hi quedi assegut. Corre i s'enfila excessivament en situacions inapropiades. Té dificultat per jugar en silenci. Sovint parla massa, està "en moviment" o actua com si fos "impulsat per un motor".

Símptomes d'impulsivitat[modifica | modifica el codi]

Emet respostes abans d'acabar de sentir la pregunta. Té dificultats per esperar torn. S'entremet o interromp els altres (irromp en converses o jocs).

Referències[modifica | modifica el codi]

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001551.htm