Hiperactivitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La hiperactivitat és un estat de l'individu caracteritzat per una inusual energia i ansietat que es tradueix en moviments impulsius i constants i dificultats per mantenir-se quiet o concentrat. És un dels símptomes del trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, més conegut com a TDAH, que es manifesta en nens i adults però especialment en els primers. El seu origen pot ser genètic o nerviós, associat a un període d'estrès o a la ingestió de determinats medicaments. Se sol tractar combinant els fàrmacs amb teràpia i tècniques de relaxació.

Causes[modifica | modifica el codi]

El THDA és el trastorn de la conducta del infants més comunament diagnosticat que afecta a aproximadament entre el 3 i el 5% de la població infantil en edat escolar. Aquest trastorn es diagnostica molt més freqüentment en nens que en nenes.

El TDAH potser hereditari, però no està clar quina és la causa exacta. Sigui quina sigui la seva causa, sembla aparèixer molt aviat a la vida a mesura que el cervell s'està desenvolupant. Els estudis per la imatge suggereixen que els cervells dels infants amb trastorn d'hiperactivitat amb dèficit d'atenció (TDAH) són diferents dels cervells d'altres nens.

La depressió, la falta de son, les dificultats d'aprenentatge, els trastorns de tics i els problemes de comportament es poden confondre amb o aparèixer conjuntament amb el TDAH. Quan hi ha la sospita que un infant pateix aquest trastorn, ha de ser examinat curosament por un metge per descartar altres possibles afeccions o raons d'aquest comportament.

La majoria dels nens amb TDAH també tenen almenys altres problemes de desenvolupament o de comportament. Igualment poden tenir algun altre problema psiquiàtric, como depressió o trastorn bipolar.

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Els símptomes de TDAH es poden classificar en tres grups:

Falta d'atenció (desatenció) Hiperactivitat Comportament impulsiu (impulsivitat)

Alguns infants amb TDAH tenen principalment el tipus de trastorn amb falta de atenció. D'altres poden tenir una combinació de tipus. Aquells infants amb el tipus de trastorn per manca d'atenció són menys pertorbadors i és més probable que no se'ls diagnostiqui el TDAH.

Símptomes de falta d'atenció[modifica | modifica el codi]

No aconsegueix prestar atenció curosa dels detalls o fa errades per manca d'atenció en el treball escolar. Tenen dificultats per a mantenir l'atenció en tasques o jocs. Sembla no escoltar quan se li parla directament. No segueix instruccions i no aconsegueix acabar el treball escolar, els deures i obligacions al lloc de treball. Té dificultats per a organitzar les seves tasques i activitats. Evita o li disgusta comprometre's en tasques que requereixin esforç mental continu (com les tasques escolars). Amb freqüència perd joguines, tasques escolars, llapis, llibres o eines necessàries per a les tasques o activitats. Es distrau fàcilment. Es mostra sovint oblidadís a les activitats diàries

Símptomes d'hiperactivitat[modifica | modifica el codi]

Juga amb les mans o els peus o es retorça a la seva cadira. Abandona la seva cadira quan el que s'espera és que es quedi assegut. Corre i s'enfila excessivament en situacions inapropiades. Té dificultat per a jugar en forma silenciosa. Sovint parla excessivament, està "en moviment" o actua como si fos "impulsat per un motor".

Símptomes d'impulsivitat[modifica | modifica el codi]

Emet respostes abans que acabi d'escoltar la pregunta. Té dificultats per a esperar el seu torn. S'entremet o interromp als altres (irromp en converses o jocs)

Referències[modifica | modifica el codi]

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001551.htm