Psicologia clínica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Psicologia clínica és la branca de la psicologia que s'ocupa principalment de la diagnosi, el tractament i la prevenció dels trastorns mentals.[1] Es pot definir globalment com una disciplina que integra coneixement científic, models teòrics i experiència clínica amb l'objectiu de comprendre, prevenir i alleujar les malalties mentals i el malestar psicològic així com promoure la percepció de benestar personal i el desenvolupament personal.[2][3]

Tradicionalment, la psicologia clínica està associada a l'assessorament (counseling en anglès) i a la psicoteràpia, encara que alguns enfocaments moderns consideren una aproximació més eclèctica, incloent una diversitat de tècniques terapèutiques. Habitualment, excepte els que treballen conjuntament amb psiquiatres, els psicòlegs clínics no prescriuen psicofàrmacs (medicaments psicotròpics).

Els psicòlegs clínics treballen principalment amb un model de pràctica científic, on les problemàtiques clíniques es formulen en termes d'hipòtesis a ser comprovades, a través de la informació recopilada de les trobades amb el pacient/client, que dóna compte del seu estat mental. Alguns psicòlegs clínics poden enfocar-se en el maneig clínic de pacients amb dany cerebral, la qual cosa es coneix com neuropsicologia clínica, la qual implica generalment entrenaments addicionals de les funcions cerebrals compromeses.

En l'últim temps, i particularment als Estats Units, s'ha produït una separació cada vegada major entre els psicòlegs que realitzen investigacions acadèmiques en l'àmbit universitari i els psicòlegs clínics especialitzats. Molts psicòlegs acadèmics creuen que els clínics empren teràpies que es basen en teories ja desacreditades o sense proves de suport empíric sobre la seua efectivitat. D'altra banda, els clínics creuen que els acadèmics ignoren l'experiència adquirida pel fet de tractar directament i contínuament amb pacients/clients. Aquests desacords han donat com a resultat la formació de la Societat Americana de Psicologia (American Psychological Society, APS) per part dels psicòlegs dedicats a la investigació, per a distingir-se de l'Associació Americana de Psicologia (American Psychological Asociation, APA).

Pràctica professional[modifica | modifica el codi]

Els psicòlegs clínics poden dedicar-se a un ampli rang de serveix professionals com ara:[4]

  • Administrar i interpretar tests i instruments d'avaluació psicològica
  • Portar a terme investigació científica psicològica
  • Assessorament (sobretot en escoles o empreses)
  • Desenvolupament de programes de prevenció i tractament
  • Administració de programes
  • Fer de testimoni expert (psicologia forense)
  • Proporcionar tractament psicològic (psicoteràpia)
  • Ensenyament

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Psicologia clínica Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/21 TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia) Consultat el 20 d'abril de 2012
  2. «About Clinical Psychology». apa.org. American Psychological Association, Division 12, Society of Clinical Psychology.
  3. Plante, Thomas. Contemporary Clinical Psychology. New York, NY: Wiley & Sons, 2005. ISBN 0-471-47276-X. 
  4. Compas, Bruce; Gotlib, Ian. Introduction to clinical psychology. New York, NY: McGraw-Hill Higher Education, 2002. ISBN 0-07-012491-4.