Nutrició

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portal

Portal: Ciències de la salut

Banquet durant el segle XVI

La nutrició és la ciència que estudia els nutrients i altres substàncies alimentàries, i la forma en què el cos les assimila.

Només és possible tenir una idea aproximada dels complexos processos que els nutrients experimenten dins del cos: com s'influeixen, com es descomponen per a alliberar-se en forma d'energia i com són transportats i utilitzats per a reconstruir infinitat de teixits especialitzats i mantenir l'estat general de salut de l'individu.

No obstant això, és necessari prendre decisions importants respecte a la nutrició que incidisquen en la salut de grups com ara xiquets i ancians, i de poblacions senceres que pateixen de malnutrició. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i alguns països estan donant indicacions precises quant als nutrients que serveixen de guia per a aconseguir una dieta equilibrada.

Nutrició i alimentació[modifica | modifica el codi]

Les ciències de la nutrició estudien la nutrició en si, el procés biològic en què els organismes assimilen i utilitzen els aliments i els líquids per al funcionament, el creixement i el manteniment de les funcions normals.

Encara que alimentació i nutrició s'utilitzen sovint com a sinònims, són termes diferents ja que:

  • La nutrició fa referència als nutrients que componen els aliments i comprèn un conjunt de fenòmens involuntaris que succeeixen després de la ingestió dels aliments, és a dir, l'absorció o pas a la sang des del tub digestiu dels seus components o nutrients, i la seva assimilació en les cèl·lules de l'organisme.
  • L'alimentació comprèn un conjunt d'actes voluntaris i conscients que van dirigits a l'elecció, preparació i ingestió dels aliments, fenòmens molt relacionats amb el medi sociocultural i econòmic (medi ambient) i determinen almenys en gran part, els hàbits dietètics i estils de vida.
Gent afamegada a Somàlia (1992)

Una nutrició adequada és la que cobreix:

Les pautes dietètiques correctes es representen en la piràmide dels aliments.


Funcionament de la nutrició[modifica | modifica el codi]

Esquema de la funció de la nutrició[modifica | modifica el codi]

  • L'aparell digestiu: ingereix i transforma els aliments en nutrients, que passen a la sang. Expulsa a l'exterior allò que no digereix.
  • L'aparell circulatori: transporta la sang per tot el cos, a través dels vasos sanguinis. El cor és l'òrgan propulsor. La sang transporta els nutrients, els gasos respiratoris, les hormones i les substàncies de rebuig de les cèl·lules.

Els nutrients[modifica | modifica el codi]

Diagrama dels aliments

Els nutrients són compostos químics que contenen els aliments i que les cèl·lules necessiten per viure. Les funcions dels nutrients són:

  • Energètica: Aporten energia per al funcionament de les cèl·lules.
  • Plàstica o reparadora: Proporcionen components per al creixement i la renovació de les cèl·lules que es destrueixen.
  • Reguladora: Subministren substàncies que controlen les reaccions químiques de les cèl·lules.

Nutrició i salut[modifica | modifica el codi]

De tots és sabut la dita que una persona és el que menja. Hi ha múltiples malalties relacionades o provocades per una deficient nutrició, ja siga en quantitat, per excés o defecte, o per mala qualitat:

Història de la nutrició[modifica | modifica el codi]

La dona del marxant, per Boris Kustodiev

Des de l'aparició de l'home sobre la terra, el tipus d'aliments que aquest ha hagut d'ingerir per al seu manteniment, ha variat a través dels "temps", pel fet que es va veure obligat a adaptar a aquells que tenia més pròxims i li era més fàcil obtenir amb les escasses ferramentes que posseïa. Com a exemple, servisca citar els estudis sobre les restes del ser humà més antic trobat fins a la data (ens referim a l'home d'Atapuerca-Burgos).

S'ha arribat a la conclusió que era carronyaire i disputava els seus "menjars" amb altres animals de les mateixes característiques alimentàries. En el seu caminar a la recerca de queviures, s'anava trobant nous tipus a què es veia obligat a adequar. La disponibilitat de la caça major anava disminuint i havia d'alimentar-se de la caça menor, del marisc (en algunes àrees) i sobretot de plantes comestibles. Aquesta fase adaptativa va començar fa uns 100.000 anys.

Se cita que els últims a patir aquestes restriccions, fa uns 30.000 anys, han sigut els habitants d'unes zones molt determinades (dues regions de l'Orient Mitjà). No obstant això, a la península Ibèrica fa menys de 20.000 anys (Freeman, 1981) la carn encara suposava més del 50% de la dieta habitual.

Fa uns 12.000 anys (Cavalli-Sforza, 1981; Trowell, 1981) s'inicia la primera revolució agrícola. Açò suposava una font fixa de proteïnes. Hem de tenir en compte la gran variabilitat en les xifres recollides en les collites; la qual cosa comportava una alimentació irregular i a èpoques de fam. El resultat final de les recol·leccions es veia molt afectat per la climatologia, contra la qual era molt difícil lluitar. L'emmagatzemament de sobrants, en anys bons de producció, tampoc era el més eficaç. El que ocasionava una alimentació irregular.

Lentament el tipus de manutenció va anar variant fins als nostres dies, en els que el coneixement sobre el tema és major. Però, l'assumpte no està tancat encara. Segueixen els estudis per a un millor entesa i per a aportar les solucions adequades.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nutrició