Anorèxia nerviosa
| Anorèxia nerviosa Classificació i recursos externs |
|
| CIM-10 | F50.0-F50.1 |
|---|---|
| CIM-9 | 307.1 |
| OMIM | 606788 |
| DiseasesDB | 749 |
| eMedicine | emerg/34 med/144 |
L'anorèxia nerviosa és una forma d'anorèxia que consisteix en un trastorn del comportament alimentari molt greu caracteritzat per una voluntat extrema de controlar tot aliment ingerit que sovint, tot i que pot començar amb motivacions de gaudir d'una bona salut, de l'aparició de pudor, desagrat i fins i tot fàstic amb el fet de menjar (dur-se coses a la boca, mastegar, empassar) o de ser una persona perfecta en tots els aspectes, acaba en una reducció progresiva de menjar ingerit, i per tant d'ingrés d'energia al cos, que provoca una pèrdua progresiva de pes. Es produeix típicament a persones que pateixen una forta pressió ambiental i autoexigència, sovint acompanyada de solitud i carències afectives.
Algunes característiques d'aquesta conducta poden ser determinades pautes particulars de manipulació d'aliments. En algunes persones pot estar provocada, i alhora esdevenir una conseqüència de la malaltia, una intensa por a l'augment de pes. Alguns han considerat que el terme anorèxia és equívoc perquè vol dir pèrdua de la gana, tanmateix, les persones amb anorèxia acaben perdent completament la gana i ja des dels primers moments perden el plaer del gust i de la gastronomia. En alguns casos, la persona que la pateix pot desenvolupar altres conductes autodestructives i de alguna manera objectivades a extreure matèria del propi cos, com treure's pestanyes, pèls o cabells, gratar-se excessivament o treure's pells, o usar laxants desmesuradament, induir-se al vòmit. En aquest darrer cas, la persona pateix a més bulímia, una malaltia molt relacionada amb l'anorèxia. L'anorèxia també es pot presentar en comorbiditat amb d'altres trastorns afectius, psicològics i psiquiàtrics, com estats d'ansietat o depressió clínica.
Un metge la diagnostica comparant els símptomes i el que veu o escolta amb els criteris que dóna el DSM-IV o Manual de l'associació Americana de Psiquiatria o bé el CIE-10 de la OMS, per exemple.
Taula de continguts |
[modifica] Etimologia
El terme anorèxia prové del grec i està formada per la partícula a/an (negació) més la paraula orégo (venir de gust).
[modifica] Característiques
Es caracteritza per la por a augmentar el pes i per una percepció distorsionada i delirant del propi cos que fa que el malalt es vegi obès, encara que el seu pes estigui per sota del pes recomanat. Per aquest motiu, el malalt inicia una disminució progressiva del pes mitjançant dejunis i reduccions en la ingesta d'aliments. Afecta sobretot a les dones menors de 25 anys. Aquest tipus d'anorèxia precisa no només una realimentació, sinó també un tractament psicològic. Últimament, s'ha discutit àmpliament aquest tema, ja que determinades actituds modernes com portar la roba cada vegada més atapeïda o l'aparició de models de pasarel·la cada vegada més primes pot influir negativament en l'ànim de moltes joves que intenten aconseguir el cos perfecte que la societat sembla que demana. Segons molts psicòlegs, la solució a aquest problema és educar a la joventut per tal que aprenguin a escapar d'aquesta moda basada en l'obsessió per una figura prima i ensenyar a la gent a ser feliç amb el seu propi cos.
[modifica] Causes
L'anorèxia nerviosa no només consistix a deixar de menjar per por d'engreixar, també suposa no agradar-se a un mateix, no acceptar-se com a persona. S'associa la primesa a la recerca de la perfecció i de la felicitat. Per això les persones afectades limiten la quantitat d'aliments que ingerixen. Es tracta, generalment, de persones introvertides que tendixen a aïllar-se.[1]
Així, l'inici de l'anorèxia es relaciona l'inici amb la no acceptació dels canvis corporals durant l'adolescència, amb un increment ràpid de pes, amb canvis importants en la vida, amb complexos referents al físic o amb problemes de relació. Cal dir també que quatre de cada cinc casos apareix quan es comença una dieta d'aprimament sense cap tipus de control professional.[1]
Quan la malaltia ja està avançada es produïx una distorsió de la imatge corporal: la persona es veu grassa encara que no siga així, i com "grassa" per a ella és un defecte, intenta assolir la perfecció i mai no pararà de voler aprimar.[1]
[modifica] Conseqüències
L'anorèxia afecta la majoria dels sistemes de l'organisme. Per exemple, afecta el sistema nerviós causant apatia, irritabilitat i depressió, pensaments confusos, memòria pobre i insomni, i es pot produïr la mort per les complicacions mèdiques derivades.[2] El fet de no tenir prou massa corporal fa que les dones deixin de tenir la regla (amenorrea), i si això ocorre durant prou temps pot tornar-se irreversible, encara que més tard la dona recuperi el seu pes normal i la salut. En els homes produeix problemes d'erecció. En homes i dones un símptoma de l'anorèxia és la manca d'interès sexual.
La poca quantitat de reserves energètiques pot tenir com a conseqüències alguns altres efectes, com una major intolerància al fred, ja que l'anorèxic sol sentir més fred que la mitjana de les altres persones; atròfia muscular, ja que els músculs i els teixits en general necessiten proteïnes i nutrients per a regenerar-se; menor duresa òssia (osteoporosi); reducció de la qualitat i de l'aspecte d'ungles, pell i cabell; pèrdua de cabell; pell seca, groguenca i coberta de pèl fi; peus i mans inflades; anèmia, a causa de la ingesta insuficient de ferro i proteïnes (aproximadament una tercera part dels anorèctics en té); afectació del sistema cardiovascular: el cor es debilita, apareix bradicàrdia i hipotensió arterial;[3] augment de la susceptibilitat a infeccions a causa de la baixada de defenses per manca de nutrients o leucopènia (un 50% dels anorèctics ho pateix) i dolor abdominal en asseure's degut a la pèrdua de greix. Pot provocar diabetis insípida.[4]
La reducció perllongada de la ingesta d'aliments provoca la disminució de la grandària de les genives, menor duresa dental i hipertròfia de les glàndules salivals.
En casos de major gravetat pot haver deshidratació, arítmies importants, xoc, malnutrició greu i mort per inanició. A Espanya, la mortalitat per anorèxia actualment es troba entre el 5% i el 10% de les persones que la pateixen.[5]
[modifica] Incidència
L'anorèxia afecta especialment a dones, tot i que el nombre de casos d'anorèctics homes està en augment.[5] Actualment a Espanya el 90% d'afectats són dones i el 10% són homes.[5]
Es tracta d'un trastorn alimentari tradicionalment relacionat amb adolescents, però cada vegada es detecten més casos en edats adultes i infantils.[5] Per exemple, a Espanya hi ha casos de nens i nenes anorèctics de sis anys d'edat,[5] hom calcula que al voltant del 6% de la població entre els dotze i els vint-i-un anys té algun tipus de trastorn del comportament alimentari (anorèxia o un altre)[5] i està en augment el nombre de casos d'anorèxia entre dones de vint-i-cinc a quaranta anys d'edat.[5]
L'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia calcula que un 10% d'anorèctics a Espanya té almenys un familiar que ha sofert també un transtorn alimentari.[5]
[modifica] Anorèxia i bulímia
Molts dels símptomes de l'anorèxia nerviosa són compartits amb els de la bulímia nerviosa; de fet, del 30% al 50% dels adolescents bulímics també compleixen els criteris de l'anorèxia nerviosa a l'inici de la seva malaltia.[6] L'anorèxia és menys freqüent que la bulímia[7] i té l'avantatge que, al contrari del que ocorre en un afectat de bulímia (que pot semblar exteriorment saludable, amb pes normal), l'anorèxia pot ser de vegades més fàcil de detectar per la disminució de pes que comporta.[1] S'estima que, entre les dones adolescents i joves, un 4% pateixen algun tipus de trastorn de la conducta alimentària i un 20% pertany al "grup de risc".[1]
[modifica] Vegeu també
- Vigorèxia, l'obsessió per guanyar massa corporal
- Altres trastorns de comportament alimentari: bulímia, menjador compulsiu o trastorn per afartament, ortorèxia
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Anorèxia, desig desmesurat d'aprimar Revista digital Consumer, (català)
- ↑ Arroyo, Lilian M.. «TRASTORNOS ALIMENTARIOS: Anorexia nervosa y bulimia nervosa» (en castellà). [Consulta: 10/3/2012].
- ↑ Hall, John C.; Hall, Brian J. Hall's Manual of Skin as a Marker of Underlying Disease. PMPH-USA, 2010, p.311. ISBN 1607951029.
- ↑ Yen, Samuel S. C.; Jaffe, Robert B.; Barbieri, Robert L. Endocrinologia de La Reproduccion (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 2001, p.588. ISBN 9500625385. «Casi la mitad de las pacientes con anorexia nerviosa padecen una diabetes insípida parcial»
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Dades de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia, ACAB, a l'article L'anorèxia, pàg. 31 de El País del 18 de gener de 2011 (castellà)
- ↑ Bulímia i altres transtorns de la conducta alimentària Adeslas, 2010 (català)
- ↑ Bulímia nerviosa: Epidemiologia. Clínica Londres de Barcelona (català)
[modifica] Enllaços externs
- ACAB, Associació contra l'anorèxia i la bulímia (català)
- Recomanacions de l'Associació valenciana contra l'anorèxia i la bulímia (català)
- Guia per a educadors i educadores en la prevenció dels trastorns de comportament alimentari. Anorèxia i bulímia nervioses Generalitat de Catalunya, 2001 (català)
