Societat
De Viquipèdia
La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat. Hi ha societats animals l'estudi del qual el realitza la sociobiologia o la etologia social, com les societats de formigues o les de primats. Les societats de humans estudien les anomenades disciplines socials, principalment la sociologia i altres com la antropologia i la economia. Modernament, hi ha un interès de la física, des de la perspectiva de sistemes complexos, per l'estudi de fenòmens socials i aquest esforç ha donat lloc a disciplines com la sociofísica i la econofísica. En un sentit encara més ampli, es parla de societat virtual als fenòmens que es generen i observen en grups baix interacció en el ciberespai, societats artificials com la d'ordinadors interconnectats o societats de robots, d'autòmats, de criatures digitals, etcètera.
 |
Articles relacionats amb Societat |
Taula de continguts |
[edita] Societats humanes
En societats humanes, societat també és una entitat poblacional o hàbitat, que considera els habitants i el seu entorn, tot això interrelacionat amb un projecte comú, que els dóna una identitat de pertinença. Així mateix, el terme connota un grup amb llaços econòmics, ideològics i polítics i supera al concepte de nació-estat, seria la societat occidental com una societat de nacions, etc.
Aquestes distintes agrupacions no poden ser concepcions abstractes, han de tindre una representació en un mitjà, generalment el territori, i un alt grau d'acció social conjunta, en qualsevol altre cas no poden ser objecte d'una metodologia amb mètodes sociològics per a la seua anàlisi i serien part del coneixement filosòfic, teològic i altres sabers no empírics.
A més dels habitants, l'entorn i el projecte societari, poden incorporar-se altres categories a la definició de societat segons l'especialitat del projecte o del seu grau de desenvolupament, açò serà la tecnologia aconseguida en els mitjans de producció, des d'una societat primitiva amb simple tecnologia especialitzada de caçadors —molt pocs artefactes— fins una societat moderna amb complexa tecnologia —molts artefactes— pràcticament en totes les especialitats. Aquests estats de civilització inclouran el estil de vida i el seu nivell de qualitat que, així mateix, serà senzill i de baixa qualitat comparativa en la societat primitiva i complex o sofisticat amb qualitat comparativament alta en la societat industrial. La qualitat de vida comparativament alta és objecte controvèrsia perquè té aspectes subjectius en els termes de com és percebuda pels subjectes.
L'estructura de la societat canvia amb la història. Hom distingeix quatre fases evolutives: les societats caçadores-recol·lectores, on es reparteixen tasques concretes però els rols poden canviar ràpidament; les societats tribals, on apareix el concepte de rang i posició a partir de la divisió del treball; les estratificades i la civilització, que requereix un govern complex i abasta un nombre major de població.
[edita] El concepte de societat definit pels sociòlegs
[edita] Segons Durkheim
Émile Durkheim distingeix dos tipus de societats:
| Societat tradicional | Societar moderna (o industrial) |
|---|---|
| Solidaritat mecànica | Solidaritat orgànica |
| Els membres de la societat són poc especialitzats i poc diferenciables per les seves funcions | Els membres de la societat són especialitzats (divisió del treball social) i són en situació d'interdependència |
| « | En agregant-se, penetrant-se, fusionant-se, les ànimes individuals donen a llum un ésser, psíquic si es vol, però que constitueix una individualitat psíquica d'un gènere nou. | » |
|
—Émile Durkheim, Les regles del mètode sociològic, 1895, Capítol V, secció 2, § 18. |
||
| « | La societat és als seus membres el que un déu és als seus fidels. | » |
|
—Émile Durkheim, Les formes elementals de la vida religiosa, 1912, Capítol VII, Secció III, § II. |
||
[edita] Segons Weber
Màxim Weber lligarà el concepte de sociació en les característiques indicades per Tönnies.
[edita] Segons Bourdieu
Per a Pierre Bourdieu, la societat no és completament explicable. Hi ha tanmateix dos nivells a diferenciar : el nivell de la pràctica social, en la vida de tots els dies on les regularitats s'interpreten, i el nivell de la teoria de la pràctica, on s'ha d'examinar les relacións de força inconscients de la pràctica social (habitus). El treball de Bourdieu conté així un component crític de la societat.
[edita] Segons Richard Jenkins
El sociòleg Richard Jenkins es planteja qüestions relatives a l'existència de les societats :
- Com pensen els humans i intercanvien entre ells - el món sensorial no compon més que una fracció de l'esser humà. Per comprendre el món, hem de concebre les interaccions humanes de manera abstracta (és a dir des del punt de vista social),
- Molts fenòmens no poden estar reduïts al comportament individual - per explicar certs fenòmens, una visió d'alguna cosa «més gran que la suma de les seves parts» és necessària,
- Les col·lectivitats sobreviuen la majoria del temps tenint en compte la durada de vida dels seus membres.
- L'estat humà sempre ha significat anar més enllà de l'evidència dels nostres sentits ; cada aspecte de les nostres vides és atribuït a la col·lectivitat.[1]
[edita] Evolució de les societats
Durkheim postula un evolucionisme unilineal: totes les societats humanes es desenvolupen pels mateixos estadis que van cap a una complexificació creixent i una racionalitat creixent. Totes les societats tenen el que s'anomena una forma font idèntica. Llavors, les estructures de parentiu, les relacions de treball es complicarien ; la racionalització augmentaria i la raó governaria cada vegada més camps socials.
Per la seva part Gerhard Lenski, sociòleg, ha diferenciat societats basades en el seu nivell de tecnologia, de comunicació i d'economia : caçadors i recol·lectors, agrícola, agrícola avançat, industrial.[2] Aquest sistema de classificació conté quatre categories:
- Caçadors-recol·lectors generalment igualitaris,
- Societats tribals en les quals hi ha alguns exemples limitats de rang social i prestigi,
- Estructures estratificades dirigides prop dels caps de clans,
- Civilitzacions, amb jerarquies socials complexes i governs organitzats i institucionals.
- Societat moderna diversificada sobre la qual reposa tots els elements de la societat.
És més o menys el mateix sistema desenvolupat abans pels antropòlegs Morton H. Frit, un teòric del conflicte, i Elman Service, un teòric de la integració, que han produït un sistema de classificació per a societats en totes les cultures humanes basat en l'evolució de la desigualtat social i el paper de l'estat.
Amb el temps, certes cultures han progressat cap a les formes més complexes d'organització i d'autoritat. Aquesta evolució cultural va tenir un efecte profund sobre els models de la comunitat. Les tribus de caçadors-recol·lectors reunides al voltant dels llocs de caça estacionals s'han assentat en pobles agraris. Aquests pobles s'han fet ciutats i les ciutats s'han transformat en ciutats-estat i en États-nacions.[3]
Avui, molts antropòlegs i sociòlegs s'oposen a la noció d'evolució cultural i de les «etapes» rígides descrites. De fet, les dades antropològiques han suggerit que la complexitat (civilització, creixement i densitat de població, especialització, etc.) no condueix sempre a una forma d'organització o d'estratificació social jeràrquica.
[edita] Societats en l'àmbit jurídic i econòmic
En l'àmbit jurídic i econòmic una societat és aquella per la qual dues o més persones s'obliguen a posar en comú diners, béns o indústria amb l'ànim de repartir entre si les guanys. En aquest cas es denomina societat o associació a l'agrupació de persones per a la realització d'activitats privades, generalment comercials. Als seus membres se'ls denomina socis.
[edita] El concepte ampli de societat
El concepte ampli de societat, en contraposició al concepte tradicional, entén que aqueixa posada en comú de béns, aqueixa estructura creada entre dues o més persones, pot no estar destinada essencialment a obtindre un lucre, no sent aquest ànim un element essencial del referit contracte, per quant hi ha societats que poden respondre a un interès particular diferent del dels seus socis.
[edita] Societat de la informació
És un estadi de desenvolupament social caracteritzat per la capacitat dels seus membres (ciutadans, empreses i administracions publiques) per a obtenir, compartir i processar qualsevol informació per mitjà de telemàtics instantanis, des de qualsevol lloc en la forma que es preferisca.( Comissió Societat Informació. 2003,5)
Les característiques d'aquest tipus de societat són les següents:
-Ser una societat globalitzada -Gira entorn a les tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) - Aparició de nous sectors laborals - Excés d'informació - "Aprendre a aprendre" - Arriba a tots els sectors de la societat - Bretxa digital - Nou tipus d'intel·ligència - Velocitat de canvi
[edita] Referències
- ↑ Richard Jenkins (sociòleg), Foundations of Sociology , 2002
- ↑ Gerhard Lenski, Human Societies: An Introduction to Macrosociology, 1974
- ↑ R. Effland The Cultural Evolution of Civilizations, 1998 (www.mc.maricopa.edu)
[edita] Bibliografia
- Nuevas Tecnologias aplicadas a la Educación", coordinat per Julio Cabero Almenara. Ed. McGraw Hill, 2007.
