Estratificació social

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En sociologia, l'estratificació social es pot definir com les desigualtats estructurals que existeixen entre els diferents individus[1] (Giddens, 2000). Fa referència a l'ordenació jeràrquica dels membres d'una societat en diferents capes o estrats. En els estrats superiors trobem individus més afavorits i en els estrats inferiors trobem els individus més desfavorits. Aquesta ordenació jeràrquica depèn de l'accés que l'individu té dels recursos materials (diners i béns) i dels simbòlics (reconeixement i prestigi)[2]

‍L'estratificació social permet el sociòleg‍ plantejar anàlisis multidimensionals de l'estructura social. Hi ha més d'un element que incideix en l'organització de l'estratificació social i en la posició de l'individu. Aquests elements poden ser ocupació, estatus, educació, ingressos... però hi ha elements que poden ser més importants que altres. I també permet establir i quantificar les distàncies socials existents entre els individus dels diferents estrats.(Francés García, FJ, 2009)[3]

L'estratificació social es basa en quatre principis bàsics:

  • L'estratificació social és universal i existeix des de l'inici de l'agricultura i la ramaderia.[4] Abans de la revolució neolítica no existia l'estratificació socia. Els caçadors-recol·lectors vivien en una economia de subsistència, i no de producció, i tampoc hi havia una diferenciació d'activitats ni una subordinació. Segons Lenski, la desigualtat en una societat ve donada pel nivell tecnològic i la quantitat de béns excedents. Com més alt és el nivell de la tecnologia, major és la quantitat de béns excedents i serveis produïda. Tot i ser universal, es pot distingir quatre sistemes d'estratificació (Giddens, 2000):[5]
    1. Esclavitud: és una relació de propietat, entre un amo que té els drets legals sobre l'altre o altres. És la forma més extrema de desigualtat.
    2. Casta: la societat es divideix en categories jerarquitzades segons la seva importància social (molt relacionat amb les creences religioses). No existeix la mobilitat individual, però un grup sencer pot desplaçar-se a un estrat superior. Un dels sistemes de castes més conegut és l'hindú on la societat es divideix en 4 categories jerarquitzades.
    3. Estament o estat: es diferencien entre tres estrats: aristocràcia i noblesa, església i serfs. Cada estat té uns drets i obligacions legals diferents establertes per la llei
    4. Sistema de classes: la classe es pot definir com l'agrupament d'individus que comparteixen recursos ecnòmics i forma de viure. La classe no s'estableix ni per posicions jurídiques, religioses o heretades. Els seus límits són difosos. Les classes es basen en les diferències econòmiques entre els grups d'individus i en les desigualtats en el control dels recursos materials. Un exemple és la desigualtat en el salari i condicions de treball que afecten a tot una categoria específica (Giddens, 2000)
  • Es transmet de generació en generació i és adquirida (apressa). Excepte en l'esclavitud, en els altres tres sistemes trobem mobilitat social, però amb diferències: en les castes no existeix la mobilitat individual però sí la sanscritització (Bohannan, Paul, 2009)[6] que significa l’adopció de la dieta i els indicadors culturals de castes superiors, que permet la posterior reclamació en bloc després de generacions. En els estats feudals existia la mobilitat individual a partir de matrimonis entre individus de diferents estats (Giddens, 2000). En el sistema de classes existeix més freqüència (perquè hi ha més oportunitats) de mobilitat social individual (Giddens, 2000).[1]
  • L'estratificació social és un tret de la societat que no només implica desigualtats, sinó que alhora té una influència en el individu, en el seu comportament, creences, valors, actituds que solen ser compartits entre els estrats.
  • En l'estratificació social té un paper molt important el rol i l'estatus (relacionat amb el punt anterior). Per rol entenem el comportament que en una societat determinada cal esperar d'una persona en relació amb un estatus. L'estatus és la posició (superior o inferior) d'un individu dins d'un grup social pel fet que és dipositari d'un cert honor o prestigi social i que implica un estil de vida determinat.[2] Per tant, un individu amb un estatus superior es pot dir que té un poder, riquesa o autoritat més gran que una persona amb un estatus inferior. I aquesta persona amb un estatus superior s'espera d'ell un determinat comportament.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Giddens, A.(2000). Sociología. Ciencias sociales. Ed. Alianza. Madrid
  2. 2,0 2,1 S. Cardús (coord.) (1999) La mirada de sociòleg: Què és, què fa, què diu la sociologia, Barcelona: Ediuoc
  3. Francés García, Francisco José (2009). Elementos para el estudio de la estratificación social en las sociedades avanzadas: estrategias operativas. Revista Obets 3, 2009. Instituto Universal de Desarrollo Social y Paz. Universidad de Alicante
  4. Gonzalez Lago, David. Breve historia de la desigualdad y de la estratificación social. nº22 sept 2009. Cordoba. ISSN 1988-6047
  5. Giddens, Anthony(2000). Sociología. Madrid. Ed. Alianza
  6. Bohannan, Paul (2010). Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid. Ed.Akal

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

http://www.ophi.org.uk/wp-content/uploads/EstratificacionSocial_JMR.pdf?79d835