Economia de subsistència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

S'entén per economia de subsistència aquella que es basa en l'agricultura o la ramaderia amb explotacions, generalment familiars, que només arriba per a l'alimentació i el vestit de la pròpia família o grup social i en la qual no es produeixen excedents que permeten el comerç o, en cas que es produïsquen, aquests són escassos i es destinen de forma immediata a la barata amb altres famílies o grups socials.

Les economies camperoles de subsistència són un complex variable de cultura a cultura, d'any a any i encara d'una estació a una altra. Aquestes economies combinen activitats productives -agricultura i criatura- amb activitats extractives -serrada, caça, pesca, recol·lecció de fruits, llavors, fibres silvestres, herbes i altres productes no conreats, mineria d'al·luvions aurífers, etc.- amb treball remunerat ja siga en diners (jornal) o com bescanvi per habitatge, per accés a terra de cultiu o per producció agrícola o pecuària.<*ref>, ja que les economies camperoles de subsistència són empreses familiars, amb freqüència es comptabilitzen també en elles els ingressos per remeses: diners aportats periòdicament per membres de la família que treballen assalariats o en economia informal, lluny de la unitat familiar de producció. Aquestes remeses també es donen en economies familiars urbanes i són substancials. En totes les economies camperoles es donen a més activitats artesanals de manufactura: teixits, ceràmica, talla de fusta, etc. per a produir estris, utensilis i eines per a l'acte-consum, la barata i el comerç. Igualment, en totes les economies de subsistència se cerca una comercialització dels excedents de les diverses activitats.

El vector de composició de les activitats d'una economia camperola pot canviar en el curt termini i en general està subjecte a cicles, intervinguts pels polsos intra-anuals del clima (temperatura, pluges, vents…) que defineixen la fenologia (germinació, floració, fructificació, defoliació, etc.) de les plantes silvestres i de cultiu i en menor grau la de la producció animal (naixement, creixement i reproducció).

L'anàlisi de les economies camperoles de subsistència combina la comptabilitat de l'esforç laboral, amidat en dies·persona o jornals, dedicats a una activitat durant un any o estació amb la rendibilitat, en termes de valor agregat, de la producció derivada d'aquesta activitat, amidada a preus locals de mercat.

Història[modifica | modifica el codi]

Les crisis de subsistència eren els períodes d'escassetat d'aliments produïts per les males collites, que al no poder recórrer a sistemes eficaços i mitjants de transport ni disposar d'accés a mercats integrats de dimensió, com a mínim, nacional, produïen fams. Aquestes fams produïen al seu torn les seues pròpies conseqüències: d'una banda desnutrició, malalties, mortalitat catastròfica per sobre de l'ordinària, ja molt elevada; i, d'altra banda, descontentament i esclats socials i conflictes que s'estenien a l'àmbit polític, militar i fins i tot ideològic.

Són pròpies de l'època preindustrial, amb maneres de producció precapitalistes (esclavisme, feudalisme, manera de producció asiàtic) i predomini absolut de l'agricultura i ramaderia en la producció. Els cicles econòmics, en aqueixes circumstàncies, es reduïen als cicles naturals (fonamentalment cicles climàtics) i a la millor o pitjor adequació dels sistemes productius a ells (mitjançant l'aprofitament intensiu o extensiu de les terres de cultiu, rudimentàries millores tècniques, etc.). La disminució dels rendiments (llei dels rendiments decreixents) produïda per l'augment de la pressió d'una població creixent sobre un medi ambient limitat pot explicar la major part d'eixes crisis de subsistència, seguint l'esquema que va proposar Malthus (parany malthusiana).

Les crisis cícliques pròpies del capitalisme després de la revolució industrial tenen explicacions totalment diferents.