Pierre Bourdieu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pierre Bourdieu
Naixement 1 d'agost de 1930
Denguin
Mort 23 de gener de 2002
París
Ciutadania França França
Camp Sociologia i antropologia
Institucions École des Hautes Études en Sciences Sociales

Pierre Bourdieu (Denguin, 1 d'agost de 1930 - París, 23 de gener de 2002) és sociòleg, antropòleg i filòsof francès.[1]

Va ésser un dels més prestigiosos i polèmics pensadors contemporanis i un dels inspiradors intel·lectuals del moviment antiglobalitzador o altermundista. Les seues aportacions són molt rellevants en diversos camps, des de l'etnografia a l'art, la literatura, l'educació o la política. El seu llibre més famós, La Distinction: critique sociale du jugement (La distinció. Criteri i bases socials del gust) (1979), va ser triat com un dels deu treballs sociològics més importants del segle XX per la International Sociological Association (ISA)[2]. Va ser professor de sociologia al Collège de France, director d'estudis de l'École des Hautes Études en Sciences Sociales i membre de l'Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts. Va dirigir la revista Actes de la recherche en sciences sociales.[3]

Va nàixer a Denguin, un poblet dels Pirineus, al sud-oest de França, on son pare era l'administrador de correus. De menut, a l'escola, va ser un estudiant brillant i bon jugador de rugbi. Es va traslladar a París per estudiar filosofia a l'École Normal Supérieure, on va ser company d'estudis de Jacques Derrida i es va interessar, fonamentalment, en els treballs del jove Marx, de Merleau-Ponty, Husserl i Heidegger. Durant un any va exercir de professor de filosofia, però va ser reclutat per la guerra d'Algèria, en la que va servir durant dos anys. Entre 1959 i 1960, va treballar a la Universitat d'Arger i va investigar la cultura berber, l'agricultura tradicional i el treball a Algèria. En 1960 va tornar a França com a antropòleg.

Va aprofundir els seus estudis d'antropologia i sociologia i va donar classes a la Universitat de París (1960-62) i a la Universitat de Lille (1962-64). El 1962 s'havia casat amb Marie-Claire Brisard. El 1964 va ingressar al cos de professor de l'École des Hautes Études en Sciences Sociales i en 1968 va ser nomenat director del Centre de Sociologie Européenne, on va començar un projecte d'investigació col·lectiva, extensa i pionera, que va ser l'inici dels seus treballs sobre el manteniment dels sistemes de poder per mitjà de la transmissió d'una cultura dominant. Durant aquesta segona part dels anys seixanta, manté una estreta relació de treball amb Raymond Aron.

El 1975 va fundar la revista Actes de la recherche en sciences sociales, centrada en la publicació d'articles d'investigació que mostren els mecanismes pels quals la producció cultural ajuda a sostindre l'estructura dominant de la societat. El 1981 va ser nomenat per la prestigiosa càtedra de sociologia del Collège de France. Cap a finals dels anys vuitanta, Bourdieu s'havia convertit en un dels científics socials més citat als Estats Units; i, cap a mitjans dels anys noranta, inicià activitats fora dels cercles acadèmics, tot donant suport a molt diverses mobilitzacions socials. Aviat es convertí en referent intel·lectual dels moviments socials alternatius. Va morir de càncer a l'hospital de Saint-Antoine de París, el 23 de gener de 2002.

El treball de Bourdieu es dedica amb perseverança a la superació de les antinòmies que, segons el seu plantejament, bloquegen els avanços en les ciències socials des del seu propi interior, como ara l'antagonisme entre el coneixement objectiu i el coneixement subjectiu, o la separació entre la dimensió simbòlica i la dimensió material de la vida social. En aquest sentit, el projecte de Bourdieu consistia a elaborar una economia política unificada de les pràctiques socials, capaç d'unificar la perspectiva fenomenològica i la perspectiva estructural. Al seu llibre Choses dites, el mateix Bourdieu proposa de nomenar la seua proposta com a estructuralisme constructivista o com a constructivisme estructuralista.

Principis epistemològics[modifica | modifica el codi]

La seua anàlisi de la realitat social parteix de tres principis epistemològics:

  1. La perspectiva fenomenològica i la perspectiva estructural, associades a la dicotomització de l'anàlisi de l'estructura social, són dos moments en l'estudi d'una mateixa realitat social. En el primer moviment, l'objectivista o estructural, s'aparten les representacions corrents, de la vida quotidiana, per tal de construir estructures objectives, com a espais socials de posicions i de distribució dels recursos socialment eficients, que poden anomenar-se camps i que defineixen les determinacions exteriors que actuen sobre les interaccions i representacions dels agents socials. El segon moviment, el subjectivista o fenomenològic, reintrodueix l'experiència immediata per tal d'explicitar les categories de percepció i apreciació, les disposicions, que estructuren, des de l'interior, les seues accions i representacions, o preses de posició.
  2. Existeix una correspondència entre l'estructura social, món dels objectes, i l'estructura mental, món dels subjectes, ja que les estructures del pensament s'organitzen a partir de l'estructura experimentada en els grups. Aquesta correspondència és deguda a què el sistema escolar, generalitzat, facilita l'homologia entre els diferents camps de relació i les estructures de pensament; però, a més a més, existeix una connexió genètica entre les divisions socials i els esquemes mentals, ja que una exposició continuada a determinades condicions socials de vida imprimeix disposicions duradores, que podem anomenar habitus. Aquesta correspondència entre estructura material i estructura mental, a més a més, acompleix funcions eminentment polítiques, en aconseguir que els actors es comporten de conformitat amb l'estructura social vigent, amb la qual cosa els sistemes de classificació, les estructures mentals, es constitueixen en preses de posició en els conflictes socials que oposen als grups.
  3. Són les relacions les que assumeixen la primacia en l'anàlisi de l'estructura i l'acció social i, per tant, cal realitzar una anàlisi relacional, una sociologia relacional o reflexiva, que ens ajude a entendre la correspondència entre la posició en l'estructura i la disposició en l'acció, és a dir, que ens permeta explicar les relacions entre el camp (estructura) i lhabitus (acció). Aquestes relacions són de condicionament, en la mesura que el camp estructura l'habitus, i de coneixement, ja que lhabitus contribueix a construir el camp com a món significatiu, amb sentit.

Conceptes bàsics[modifica | modifica el codi]

Tres són els conceptes bàsics de la construcció teòrica de Bourdieu. Dos d'ells, camp i habitus d'aportació pròpia, i el tercer, capital, manllevat del món de l'economia.

  1. Camp: Sistema estructurat de forces objectives, configuració relacional dotada d'una força de gravetat específica que és capaç d'imposar-se a tots els objectes i agents que penetren la seua àrea d'influència. Es tracta d'una xarxa o configuració de relacions entre posicions. Una societat diferenciada no forma una totalitat indiferenciada, sinó que es compon d'un conjunt d'esferes de relació, o camps de joc, relativament autònomes, que no es poden reduir a una lògica social única. Aquestes esferes de relació són construïdes sobre el conjunt de relacions, objectives i històriques, entre diverses posicions, sobre la base de determinades formes de poder, o capitals. Cada esfera, o camp, prescriu els seus valors particulars (capitals) i els seus propis principis de regulació, les seues regles de joc. Cada camp és, al mateix temps, espai de concurrència i espai de conflicte: lloc d'acceptació de les regles per la competència i lloc de lluita per les regles i els recursos del camp. En ells, els agents participants rivalitzen amb l'objectiu d'establir un monopoli sobre el tipus específic de capital que és eficient en eixe camp, sobre l'autoritat específica que el fixa i sobre la jerarquia i les taxes de conversió entre les diverses formes de capital.
  2. Capital: Valor que s'intercanvia a les relacions entre agents. El capital no existeix, ni funciona, si no és en relació amb un camp concret. El capital confereix poder sobre el camp, sobre els instruments, materialitzats o incorporats, de producció i reproducció, i sobre les regularitats i regles que defineixen el funcionament del camp i, per això mateix, sobre els avantatges que es generen. Bourdieu assenyala quatre espècies fonamentals de capital, cada una amb les seues subespècies. El capital econòmic, compost per recursos tals com la propietat i les rendes; el capital cultural, compost per recursos informatius, per això també l'anomena capital informacional, i pot prendre tres formes (incorporat, objectivat i institucionalitzat); el capital social, com a suma de recursos, actuals o virtuals, resultat de posseir una xarxa duradora de relacions socials. Una espècie particular de capital social és el capital polític, capaç d'operar una patrimonialització dels recursos col·lectius, mitjançant els recursos. Finalment, està el capital simbòlic, que és la forma que prenen els diversos capitals quan els agents desconeixen el caràcter arbitrari de la seua possessió i acumulació, encara que coneguen la seua lògica específica.
  3. Habitus: Són el producte de la interiorització d'una multiplicitat d'estructures externes, que els agents incorporen en forma d'esquemes mentals i corporals de percepció, apreciació i acció. Són el principi generador de les estratègies que permeten als agents fer front a situacions molt diverses a la pràctica i, per això, són creatius dins dels límits establerts pel camp, ja que lhabitus reacciona davant les demandes del camp. Són duradors, però no immutables. Són una mena d'operador de racionalitat, però d'una racionalitat pràctica. Els habitus són mecanismes estructurats que funcionen a l'interior dels agents, encara que no són ni pròpia, ni estrictament, individuals. Els agents socials són portadors de capitals diversos i, segons la seua posició i trajectòria al camp (resultant de la seua dotació de capital), tenen una propensió a orientar-se activament bé siga cap a la conservació de la distribució de capitals, be siga cap a la subversió d'aquesta distribució. Els camps no poden funcionar si no és en relació amb els habitus dels agents.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]