Louis Althusser

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Louis Althusser (Birmandreis, Algèria 19 d'octubre, 1918 - París, 23 d'octubre, 1990) fou un filòsof marxista.

Va néixer en Algèria i va estudiar en l'Escola Normal Superior de París, on més tard es va convertir en professor de filosofia. Va ser un dels principals referents acadèmics del Partit Comunista Francès i les seves teories poden ser considerades com respostes a les múltiples amenaces que enfrontaven els fonaments ideològics del projecte socialista. Entre aquestes es trobaven tant les provinents del empirisme que començava a envair la sociologia i l'economia marxistes i l'amenaça de les orientacions humanistes (Althusser assegurava que el marxisme era un antihumanisme teòric) i reformistes cap a les quals alguns partits comunistes europeus estaven orientant-se, i que posteriorment van donar lloc a l'eurocomunisme. Va morir el 1990 ingressat en un psiquiàtric després d'haver assassinat a la seva dona.

Althusser és habitualment encasellat com un marxista estructuralista, encara que la seva relació amb les altres variants del estructuralisme francès és bastant complexa.

Pensament[modifica | modifica el codi]

La línia de treball més coneguda de Althusser té a veure amb els seus estudis de la ideologia, sent Ideologia i aparells ideològics d'Estat la seva obra més coneguda en aquest camp. Aquest assaig estableix el concepte d'ideologia, relacionant-lo amb el concepte gramscià d'hegemonia. Si bé l'hegemonia en Gramsci està en última instància determinada per forces polítiques, el concepte althusserià d'ideologia es recolza en els treballs de Sigmund Freud i Jacques Lacan sobre l'inconscient i la fase del mirall, i descriu les estructures i els sistemes que ens permeten tenir un concepte significatiu del jo.

Aquestes estructures, segons Althusser, són agents repressius inevitables. Cita com a repressors ideològics: la religió, l'escola, la família, les lleis, els partits polítics, els sindicats, els mitjans de comunicació i la cultura, on inclou l'art i els esports.[1]

Altres treballs de Althusser inclouen el volum col·lectiu Per a llegir El Capital (en francès: Lire le capital, 1965), el qual consisteix en un intens treball de relectura, en clau estructuralista, d'El Capital, l'obra més important de Karl Marx.

En la recopilació d'assajos La revolució teòrica de Marx (en francès: Pour Marx 1965), Althusser intenta establir una periodització estricta de l'obra de Marx, separant al Marx madur, "marxista", del Marx de joventut, àdhuc sota la forta influència idealista de Hegel i Feuerbach. Aquesta periodització ha estat sotmesa a fortes crítiques pel pensament marxista posterior, que ha intentat revaloritzar el pensament polític i democràtic del primer Marx.

En opinió de Althusser la història és un procés sense subjectes ni fins, el motor de la qual és la lluita de classes. La història no està predeterminada. Així mateix considerava que l'economia va passar a ser el factor predominant en la política després de la Revolució Industrial, mentre que en altres moments històrics van ser altres elements (com la religió en l'edat mitjana).

Menys coneguts són els seus treballs sobre Maquiavel, Spinoza, Montesquieu i Rousseau. Alguns dels estudiants i camarades d'Althusser es van tornar posteriorment intel·lectuals eminents: Etienne Balibar, Alain Badiou, Marta Harnecker, Jacques Rancière i Pierre Macherey.

La ruptura epistemológica[modifica | modifica el codi]

Althusser pensava que les idees de Marx havien estat fonamentalment malenteses i subestimadas. Va condemnar fortament diverses interpretacions dels seus treballs (l'historicisme, l'idealisme, l'economicisme, l'humanisme, etc.), argumentant que aquests no s'havien adonat que amb el materialisme històric (la ciència de la història), Marx havia construït una perspectiva revolucionària per a la transformació social.

Encara que els primers treballs de Marx estan vinculats a les categories filosòfiques hegelianes i a l'economia política clàssica, amb La ideologia alemanya (escrita en 1845) s'hauria produït una ruptura sobtada i sense precedents que prepara el camí per als seus treballs posteriors. El problema es complica pel fet que Marx no es va adonar de la importància del seu propi treball, i solament va poder comunicar-lo temptativa i obliquament. Aquest gir es pot apreciar només mitjançant una lectura curosa i sensible. De tal manera que el projecte de Althusser és ajudar a entendre el poder i originalitat de la teoria de Marx.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Althusser, L., Sobre la ideología y el Estado, Laia, Barcelona 1974, p. 122-123.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]