Alain Badiou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alain Badiou (2010)

Alain Badiou (va néixer a Rabat, al Marroc, el 17 de gener de 1937[1]) és un filòsof i professor francès.

Taula de continguts

Biografia [modifica]

Alain és fill de Raymond Badiou professor de matemàtiques a la preparatòria per a l'École Normale Supérieure. De la mateixa manera, va tindre un important paper polític dins de la résistance de lae la SFIO durant l'ocupació nazi i com a alcalde de Tolosa entre 1944 i 1958, abans de unir-se al recentment creat PSU.

Alain va continuar ambdues tasques. Dins de la docència, el 1960 va ser el primer de la seva promoció de Filosofia a l'École Normale Supérieure. Posteriorment va compaginar la seva tasca a l'ENS i la Facultad de Letras de Reims (futura Université de Reims Champagne-Ardenne). Posteriorment va participar en la creació del Centre universitaire de Vincennes al 1968, el qual posteriorment va convertir-se en Paris-VIII, i on va romandre durant 30 anys. El 1999 va ser nomenat professor emèrit de l'ENS. També va ser director del Col·legi internacional de Filosofia.

A la política, va ser militant del PSU, llavors dirigit per Michel Rocard. Crític amb el gir polític del seu partir, Baldiou va mantindre's dins d'una ideologia marxista-leninista. A finals dels anys 60, dins de l'ENS va ser influit per Louis Althusser i va crear amb ell una secció d'inspiració maoista. Dins de Vincennes, Badiou va mantindre diferències polítiques amb altres professors d'esquerres com Gilles Deleuze, Jacques Lacan o Jean-François Lyotard.

Badiou també va fer alguns treballs com a novelista i dramaturg, treballant amb directors com Antoine Vitez. De la mateixa manera, a dut a terme una important tasca editora amb el filòsof François Wahl, especialment pel que fa l'obra de Barbara Cassin.

Obres [modifica]

Filosofia [modifica]

  • Le Concept de modèle, París, Maspero, 1969
  • direcció editorial con Sylvain Lazarus, La Situation actuelle sur le front de la philosophie, París, Maspero, Cahiers Yenan n⁰ 4, 1977
  • Théorie du sujet, París, Seuil, 1982
  • Peut-on penser la politique ?, París, Seuil, 1985
  • L’Être et l’Événement, París, Seuil, 1988
  • Manifeste pour la philosophie, París, Seuil, 1989
  • Le Nombre et les Nombres, París, Seuil, 1990
  • Conditions, París, Seuil, 1992
  • L’Éthique : essai sur la conscience du mal, París, Hatier, 1993
  • Deleuze, París, Hachette, 1997
  • Saint Paul : la fondation de l’universalisme, París, Presses universitaires de France, 1997
  • Abrégé de métapolitique, París, Seuil, 1998
  • Court traité d’ontologie transitoire, París, Seuil, 1998
  • Petit manuel d’inesthétique, París, Seuil, 1998
  • Le Siècle, París, Seuil, 2005
  • L’Être et l’Événement, II : Logiques des mondes, París, Seuil, 2006
  • Petit panthéon portatif, París, La Fabrique, 2008
  • Second manifeste pour la philosophie, París, Fayard, 2009
  • L'Antiphilosophie de Wittgenstein, París, Nous, 2009
  • Éloge de l'Amour, París, Flammarion, 2009
  • con Barbara Cassin, Heidegger : le nazisme, les femmes, la philosophie, París, Fayard, 2010
  • con Barbara Cassin, Il n’y a pas de rapport sexuel. Deux leçons sur « L’Étourdit », de Lacan, París, Fayard, 2010
  • La Philosophie et l'Événement, Meaux, Germina, 2010
  • Cinq leçons sur le cas Wagner, París, Nous, 2010
  • Le Fini et l'Infini, Montrouge, Bayard, 2010
  • La Relation énigmatique entre politique et philosophie, Meaux, Germina, 2011

Política [modifica]

  • Théorie de la contradiction, París, Maspero, 1975
  • con F. Balmès, De l’idéologie, París, Maspero, 1976
  • con L. Mossot et J. Bellassen, Le Noyau rationnel de la dialectique hégélienne, Maspero, 1977
  • D'un désastre obscur, Éditions de l’Aube, 1991
  • Circonstances, 1 : Kosovo, 11-septembre, Chirac/Le Pen, Lignes & Manifeste, 2003
  • Circonstances, 2 : Irak, foulard, Allemagne/France, Lignes & Manifeste, 2004
  • Circonstances, 3 : Portées du mot « juif », Lignes & Manifeste, 2005
  • Circonstances, 4 : De quoi Sarkozy est-il le nom ?, Lignes, 2007
  • Circonstances, 5 : L’Hypothèse communiste, Lignes, 2009
  • con Slavoj Žižek, Mao : de la pratique et de la contradiction, París, La Fabrique, 2008
  • con Giorgio Agamben, Daniel Bensaïd, Wendy Brown, Jean-Luc Nancy, Jacques Rancière, Kristin Ross i Slavoj Žižek, Démocratie, dans quel état ?, La Fabrique, 2009
  • con Terry Eagleton, Jean-Luc Nancy, Toni Negri, Jacques Rancière, Gianni Vattimo, Slavoj Žižek et alii, L'Idée du communisme vol. 1 (Conférence de Londres, 2009), direcció editorial con Slavoj Žižek, Lignes, 2010
  • con Alain Finkielkraut, L’Explication : conversation avec Aude Lancelin, Lignes, 2010
  • con Éric Hazan, L'Antisémitisme partout : aujourd'hui en France, La Fabrique, 2011
  • con Toni Negri, Slavoj Žižek et alii, L'Idée du communisme, vol. 2 (Conférence de Berlin, 2010), direcció editorial con Slavoj Žižek, Lignes, 2011
  • Circonstances, 6 : Le Réveil de l'Histoire, Lignes, 2011

Crítica [modifica]

  • Rhapsodie pour le théâtre, París, Imprimerie nationale, 1990
  • Beckett, l’increvable désir, París, Hachette, 1995
  • Cinéma, París, Nova éditions, 2010

Novel·la [modifica]

  • Almagestes : trajectoire inverse I, París, Seuil, 1964
  • Portulans : trajectoire inverse II, París, Seuil, 1967
  • Calme bloc ici-bas, P.O.L., 1997

Teatre [modifica]

  • L’Écharpe rouge, París, Maspero, 1979
  • Ahmed le subtil, Actes Sud, 1984
  • Ahmed philosophe, i Ahmed se fâche, Actes Sud, 1995
  • Les Citrouilles, Actes Sud, 1996

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alain Badiou