Alain Badiou
Alain Badiou (va néixer a Rabat, al Marroc, el 17 de gener de 1937[1]) és un filòsof i professor francès.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Alain és fill de Raymond Badiou professor de matemàtiques a la preparatòria per a l'École Normale Supérieure. De la mateixa manera, va tindre un important paper polític dins de la résistance de lae la SFIO durant l'ocupació nazi i com a alcalde de Tolosa entre 1944 i 1958, abans de unir-se al recentment creat PSU.
Alain va continuar ambdues tasques. Dins de la docència, el 1960 va ser el primer de la seva promoció de Filosofia a l'École Normale Supérieure. Posteriorment va compaginar la seva tasca a l'ENS i la Facultad de Letras de Reims (futura Université de Reims Champagne-Ardenne). Posteriorment va participar en la creació del Centre universitaire de Vincennes al 1968, el qual posteriorment va convertir-se en Paris-VIII, i on va romandre durant 30 anys. El 1999 va ser nomenat professor emèrit de l'ENS. També va ser director del Col·legi internacional de Filosofia.
A la política, va ser militant del PSU, llavors dirigit per Michel Rocard. Crític amb el gir polític del seu partir, Baldiou va mantindre's dins d'una ideologia marxista-leninista. A finals dels anys 60, dins de l'ENS va ser influit per Louis Althusser i va crear amb ell una secció d'inspiració maoista. Dins de Vincennes, Badiou va mantindre diferències polítiques amb altres professors d'esquerres com Gilles Deleuze, Jacques Lacan o Jean-François Lyotard.
Badiou també va fer alguns treballs com a novelista i dramaturg, treballant amb directors com Antoine Vitez. De la mateixa manera, a dut a terme una important tasca editora amb el filòsof François Wahl, especialment pel que fa l'obra de Barbara Cassin.
Obres [modifica]
Filosofia [modifica]
- Le Concept de modèle, París, Maspero, 1969
- direcció editorial con Sylvain Lazarus, La Situation actuelle sur le front de la philosophie, París, Maspero, Cahiers Yenan n⁰ 4, 1977
- Théorie du sujet, París, Seuil, 1982
- Peut-on penser la politique ?, París, Seuil, 1985
- L’Être et l’Événement, París, Seuil, 1988
- Manifeste pour la philosophie, París, Seuil, 1989
- Le Nombre et les Nombres, París, Seuil, 1990
- Conditions, París, Seuil, 1992
- L’Éthique : essai sur la conscience du mal, París, Hatier, 1993
- Deleuze, París, Hachette, 1997
- Saint Paul : la fondation de l’universalisme, París, Presses universitaires de France, 1997
- Abrégé de métapolitique, París, Seuil, 1998
- Court traité d’ontologie transitoire, París, Seuil, 1998
- Petit manuel d’inesthétique, París, Seuil, 1998
- Le Siècle, París, Seuil, 2005
- L’Être et l’Événement, II : Logiques des mondes, París, Seuil, 2006
- Petit panthéon portatif, París, La Fabrique, 2008
- Second manifeste pour la philosophie, París, Fayard, 2009
- L'Antiphilosophie de Wittgenstein, París, Nous, 2009
- Éloge de l'Amour, París, Flammarion, 2009
- con Barbara Cassin, Heidegger : le nazisme, les femmes, la philosophie, París, Fayard, 2010
- con Barbara Cassin, Il n’y a pas de rapport sexuel. Deux leçons sur « L’Étourdit », de Lacan, París, Fayard, 2010
- La Philosophie et l'Événement, Meaux, Germina, 2010
- Cinq leçons sur le cas Wagner, París, Nous, 2010
- Le Fini et l'Infini, Montrouge, Bayard, 2010
- La Relation énigmatique entre politique et philosophie, Meaux, Germina, 2011
Política [modifica]
- Théorie de la contradiction, París, Maspero, 1975
- con F. Balmès, De l’idéologie, París, Maspero, 1976
- con L. Mossot et J. Bellassen, Le Noyau rationnel de la dialectique hégélienne, Maspero, 1977
- D'un désastre obscur, Éditions de l’Aube, 1991
- Circonstances, 1 : Kosovo, 11-septembre, Chirac/Le Pen, Lignes & Manifeste, 2003
- Circonstances, 2 : Irak, foulard, Allemagne/France, Lignes & Manifeste, 2004
- Circonstances, 3 : Portées du mot « juif », Lignes & Manifeste, 2005
- Circonstances, 4 : De quoi Sarkozy est-il le nom ?, Lignes, 2007
- Circonstances, 5 : L’Hypothèse communiste, Lignes, 2009
- con Slavoj Žižek, Mao : de la pratique et de la contradiction, París, La Fabrique, 2008
- con Giorgio Agamben, Daniel Bensaïd, Wendy Brown, Jean-Luc Nancy, Jacques Rancière, Kristin Ross i Slavoj Žižek, Démocratie, dans quel état ?, La Fabrique, 2009
- con Terry Eagleton, Jean-Luc Nancy, Toni Negri, Jacques Rancière, Gianni Vattimo, Slavoj Žižek et alii, L'Idée du communisme vol. 1 (Conférence de Londres, 2009), direcció editorial con Slavoj Žižek, Lignes, 2010
- con Alain Finkielkraut, L’Explication : conversation avec Aude Lancelin, Lignes, 2010
- con Éric Hazan, L'Antisémitisme partout : aujourd'hui en France, La Fabrique, 2011
- con Toni Negri, Slavoj Žižek et alii, L'Idée du communisme, vol. 2 (Conférence de Berlin, 2010), direcció editorial con Slavoj Žižek, Lignes, 2011
- Circonstances, 6 : Le Réveil de l'Histoire, Lignes, 2011
Crítica [modifica]
- Rhapsodie pour le théâtre, París, Imprimerie nationale, 1990
- Beckett, l’increvable désir, París, Hachette, 1995
- Cinéma, París, Nova éditions, 2010
Novel·la [modifica]
- Almagestes : trajectoire inverse I, París, Seuil, 1964
- Portulans : trajectoire inverse II, París, Seuil, 1967
- Calme bloc ici-bas, P.O.L., 1997
Teatre [modifica]
- L’Écharpe rouge, París, Maspero, 1979
- Ahmed le subtil, Actes Sud, 1984
- Ahmed philosophe, i Ahmed se fâche, Actes Sud, 1995
- Les Citrouilles, Actes Sud, 1996
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alain Badiou |
- (francès) Alain Badiou, École Normale Supérieure, n°5, 2007
| Açò és un esborrany sobre filòsofs. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
| Açò és un esborrany sobre francesos. Amplieu-lo! (citant les fonts) |