György Lukács

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
György Lukács
Georg Lukács
Naixement 13 d'abril de 1885
Defunció 4 de juny de 1971 (als 86 anys)
Ocupació Filòsof i crític literari

György Lukács o Georg Lukács (Budapest, Hongria, 13 d'abril de 18854 de juny de 1971) fou un filòsof marxista i hegelià i un crític literari hongarès.

Nascut en una família de banquers jueus, va estudiar a Budapest, Berlín i Heidelberg, on fou deixeble de Max Weber i conegué Ernst Bloch. Va ser membre del Partit Comunista hongarès i fou comissari d'educació durant el govern de Béla Kun el 1919. Després s'exilià a Viena, on dirigí la revista Komunismus, i el 1930 marxà a Moscou. El 1945 tornà a Hongria. Participà en la revolució hongaresa de 1956 i fou ministre de cultura del govern d'Imre Nagy; però després del fracàs fou deportat a Romania. El 1957 se li permeté de tornar, va fer una autocrítica i es mantingué fidel a la línia oficial del partit fins a la seva mort el 1971. Malgrat tot, la seva aportació filosòfica és obertament original i innovadora, lluny de les ortodoxies i forma part, amb Antonio Gramsci, Karl Korsch, Ernst Bloch i altres, del grup de pensadors que feren del marxisme, al llarg del segle XX, un corrent de pensament viu i innovador.

El seu principal escrit filosòfic-polític és Història i consciència de classe (1923), de gran influència en el pensament marxista. Les seves teories estètiques, fonamentalment sobre literatura, es basen en un concepte dialèctic de l'art relacionat estretament amb les contradiccions de la societat. La interpretació humanista del marxisme que fa Lukács es planteja com reacció al determinisme econòmic. Intenta integrar les arrels subjectives hegelianas superant les limitacions del determinisme econòmic. Hegel, com pensador exponent de l'idealisme alemany, incorpora a la dialèctica la dimensió de la subjectivitat.

La reificació i la consciència de classe[modifica | modifica el codi]

Per a l'autor el concepte de mercaderia és el problema estructural central de la societat capitalista. Segons ell una mercaderia és una relació entre les persones que adopten la naturalesa d'una cosa i desenvolupa una forma objectiva. El fetitxisme de la mercaderia és el procés pel qual els actors atorguen a la mercaderia i al mercat creat per a elles una existència objectiva i individual en la societat capitalista. Amplia el concepte de fetitxisme, que Karl Marx associava a l'economia, a tota la societat, incloent àmbits com el dret i l'Estat. Parla de reïficació o cosificació, en tant el mateix humà es percep com objecte i no com subjecte, obeint a suposades lleis que regeixen el mercat. Segons Lukács consciència de classe és el sistema de creences compartides pels quals ocupen la mateixa posició de classes en la societat. La capacitat per a desenvolupar la consciència de classe caracteritza sobretot a la societats capitalista (ja que la base econòmica de capitalisme permet veure amb més claredat), i més específicament en el proletariat, ja que té la capacitat de veure la societat tal com és. També això és ampliat incorporant la posició econòmica objectiva amb els pensaments psicològics reals dels homes sobre les seves vides. A l'autor li preocupava la relació dialèctica entre les estructures del capitalisme, però a més els sistemes d'idees, el pensament i l'acció individual.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Geschichte und Klassenbewusstsein (Història i consciència de classe, 1923)
  • Über die Beziehungen von Dialektik und Ökonomie (Sobre lesrelacions entre la dialèctica i l'economia, 1948)
  • Der junge Hegel und die Probleme der kapitalistischen Gesellschaft (El jove Hegel i els problemes de la societat capitalista, 1954)
  • A modern dráma fejl‗désének története (Evolució històrica del teatre modern, 1911)
  • Die Seele und die Formen (L'ànima i les formes, 1911)
  • Die Theorie des Romans (Teoria de la novel·la, 1920)
  • Irodalom és demokrácia (Literatura i democràcia, 1947)
  • Goethe und seine Zeit (Goethe i el seu temps, 1947)
  • Beiträge zur Geschichte der Ästhetik (Aportacions sobre la història de l'estètica, 1954)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: György Lukács