Història de la literatura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.

Els naixements de la literatura[modifica | modifica el codi]

La literatura va néixer com la transmissió oral de relats i poemes relacionats amb la mitologia, així com amb la recreació dels esdeveniments més importants per entretenir una audiència. Aquestes històries s'explicaven a vegades amb ajuda de dibuixos, acompanyament musical o coreografies per donar major sensació de realisme.

Els primers textos conservats són el Llibre dels morts i l'Epopeia de Guilgameix, originats a les primeres grans civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte. Altres mostres de la literatura primigènia són el poema Enuma Elix i els relats jueus que donarien lloc al Pentateuc. La primera autora coneguda amb nom propi és Enheduanna (segle XXIV aC)

Fragment del Llibre dels morts

Moltes de les obres d'aquesta primera època s'han perdut perquè mai es van arribar a transcriure o perquè es van cremar o perdre. Destaca la destrucció de la Biblioteca d'Alexandria, per la quantitat i la vàlua de les obres que contenia.

A Orient i Extrem Orient també aparegueren obres molt antigues difícils de datar, com els Vedes a l'Índia (potser començats a redactar cap al 1800 aC) o el Yijing (iniciat vers el segle XI aC) a la Xina.

Literatura antiga[modifica | modifica el codi]

Per convenció, es considera que la literatura antiga occidental comença amb les grans obres d'Homer, probablement la versió escrita de nombroses llegendes que s'havien transmès oralment durant generacions. Aquest autor, pare de la literatura grega, es considera el primer escriptor del cànon occidental, imitat pels romans i pels admiradors de l'Època Clàssica. Amb la literatura antiga neix el concepte de gènere literari i els primers autors reconeguts.

Contemporànies són la literatura índia, amb els texts èpics com el Ramayana, i la literatura clàssica xinesa, amb les compilacions poètiques de Lao Zi o els anomenats 'clàssics xinesos'.

Literatura medieval[modifica | modifica el codi]

Article principal: Literatura medieval

A Europa neixen les literatures en llengües vernacles i nous gèneres, com els petits romans que donaran peu a la moderna novel·la o la literatura de propaganda cristiana. Els trobadors i els joglars substitueixen els antic rapsodes en la recitació oral per pobles i corts. La cultura es lliga als monestirs i continua estant escrita en llatí.

Copista medieval

Alhora, la literatura àrab vehiculada per l'islam fa de pont entre Occident i Orient, on destaca la literatura persa amb Omar Khayyam. També és el període d'esplendor Heian al Japó o de l'apogeu de la lírica xinesa. A Amèrica, per la seua banda, la civilització maia codifica els seus poemes mitològics en jeroglífics, molts dels quals es van perdre en segles posteriors.

Literatura moderna[modifica | modifica el codi]

Article principal: Literatura renaixentista
Article principal: Literatura barroca

La impremta ja era coneguda a la Xina des de feia segles, però arriba a Occident amb el Renaixement. Aquest fet, unit al racionalisme i el creixement de les ciutats, multipliquen el públic lector, que veu en l'ideal de l'humanisme una època daurada per a la cultura. Es tornen a recuperar grans obres gregues i llatines i continua el desenvolupament de les literatures nacionals. La novel·la com a tal sorgeix en aquesta època. S'impulsa de nou el teatre, que diversifica els motius i estils. La literatura moderna comprèn la literatura renaixentista i barroca i acaba en la literatura del segle XVIII.

Literatura contemporània[modifica | modifica el codi]

Els estils literaris canvien cada cop amb més velocitat a Occident, guiats per una alternança en el seguiment a la norma, a la raó i a la bellesa formal d'una banda i el triomf del sentiment i de l'experimentació per l'altra. Així, el Realisme, el Noucentisme català o la poesia pura serien exemples de moviments del primer tipus, mentre que el Romanticisme o el surrealisme serien estils corresponents al tipus passional. Es multipliquen els gèneres i subgèneres, amb híbrids i paròdies (sobretot a la literatura del segle XX).

A Àfrica i Amèrica sorgeix la literatura colonial, que barreja els temes propis de la regió amb models europeus i la preocupació per definir la pròpia identitat. Després d'assolir la independència, s'accentuen les diferències nacionals i es recupera la literatura popular que s'havia transmès oralment.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de la literatura Modifica l'enllaç a Wikidata