Casa de la Saviesa

Casa de la Saviesa
	(ar) بَيْت الْحِكْمَة
Tipus	Biblioteca, escola, institut i entitat desapareguda
Localització
Entitat territorial administrativa	Round city of Baghdad (Iraq) (en)
	33° 20′ 32″ N, 44° 23′ 01″ E / 33.3423°N,44.3836°E
Història
Període	Edat d'or de l'islam
Estat de conservació	enderrocat o destruït
Activitat
Creació	segle VIII
Data de dissolució o abolició	12 febrer 1258
Fundador	Harun ar-Raixid i al-Mamun

La Casa de la Saviesa (àrab: بيت الحكمة, Bayt al-Hikmah) a Bagdad, és considerada la primera universitat de la història^[1] i actuà com a centre de difusió del pensament islàmic durant l'edat d'or de l'islam. Fundada per al-Mansur l'any 825, inspirada en l'acadèmia de Gundixapur,^[2] constava d'aules per transmetre i debatre coneixements de diverses disciplines i un potent equip de traductors que bevien de llibres de diverses procedències fins a crear la biblioteca més important de l'alta edat mitjana. Fou destruïda pels mongols al Setge de Bagdad (1258). Els seus erudits actuaven també com a funcionaris^[3] fent feines de metges, arquitectes i assessors polítics, entre d'altres.

Personalitats relacionades[modifica]

A continuació hi ha una llista de gent destacada que havia participat a la Casa de la Saviesa:^[4]

Abu-Màixar al-Balkhí (786–886), astròleg de la cort abbàssida que va traduir obres d'Aristòtil
Averrois (1126–1198), filòsof andalusí conegut pels seus comentaris d'Aristòtil
Avicenna (980–1037), filòsof i metge persa conegut per escriure el Cànon de la Medicina, obra mèdica de referència al món islàmic i a Europa^[5]
Abu-Hàmid al-Ghazalí (1058–1111), teòleg persa autor de La incoherència dels filòsofs, que qüestiona l'aristotelisme
Muhàmmad al-Idrissí (1099–1169), geògraf i cartògraf àrab
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí (mort 850), polímata persa, cap de la Casa de la Saviesa
Al-Kindí (mort 873), considerat un dels primers filòsofs àrabs, combinador de les filosofies d'Aristòtil i de Plató
Màslama al-Majrití (950–1007), astrònom i matemàtic àrab, traductor de textos grecs
Hunayn ibn Ishaq (809–873), filòsof assiri i cristià nestorià^[6] que estigué al càrrec de la Casa de la Saviesa
Els germans Banu Mussa, notables enginyers i matemàtics d'origen persa
Al-Hajjaj ibn Yússuf ibn Matar (786–833), matemàtic conegut per la traducció de les obres d'Euclides
Thàbit ibn Qurra (826–901), matemàtic i astrònom estudiós del model ptolemaic i pare de l'Estàtica.^[7]
Qusta ibn Luqa (820–912), matemàtic i traductor de textos grecs
Al-Jàhidh (781–861), biòleg conegut pel Kitāb al-Hayawān i altres obres de zoologia
Ismail al-Jazarí (1136–1206), físic i enginyer, considerat pare de la robòtica
Jàbir ibn Hayyan, conegut per les seves obres en metal·lúrgia i considerat pare de la química
Omar Khayyam (1048–1131), poeta i matemàtic persa conegut per les seves solucions de l'equació cúbica

Referències[modifica]

↑ Al-Khalili, Jim (2011), The House of Wisdom: How Arabic Science Saved Ancient Knowledge and Gave Us the Renaissance, Nova York: Penguin Press, ISBN 9781594202797
↑ ; Robert G. Morrison «The Sciences in Islamic societies». A: The New Cambridge History of Islam. 4. Cambridge University Press, 2010, p. 569.
↑ Lyons, Jonathan (2009), The House of Wisdom: How the Arabs Transformed Western Civilization, New York: Bloomsbury Press, ISBN 9781596914599
↑ Lyons, Jonathan. The house of wisdom : how the Arabs transformed Western civilization. Nova York: Bloomsbury Press, 2009. ISBN 9781596914599.
↑ Pormann, Peter E.; Savage-Smith, Emilie. Medieval Islamic medicine. Washington, D.C.: Georgetown University Press, 2007, p. 20–29. ISBN 978-1589011601. OCLC 71581787.
↑ John L. Esposito. The Oxford History of Islam. Oxford University Press, 6 abril 2000, p. 160. ISBN 978-0-19-988041-6.
↑ Holme, Audun. Geometry : our cultural heritage. 2nd. Berlín: Springer, 2010. ISBN 9783642144417. OCLC 676701072.

[1] Al-Khalili, Jim (2011), The House of Wisdom: How Arabic Science Saved Ancient Knowledge and Gave Us the Renaissance, Nova York: Penguin Press, ISBN 9781594202797

[2] ; Robert G. Morrison «The Sciences in Islamic societies». A: The New Cambridge History of Islam. 4. Cambridge University Press, 2010, p. 569.

[3] Lyons, Jonathan (2009), The House of Wisdom: How the Arabs Transformed Western Civilization, New York: Bloomsbury Press, ISBN 9781596914599

[:3-4] Lyons, Jonathan. The house of wisdom : how the Arabs transformed Western civilization. Nova York: Bloomsbury Press, 2009. ISBN 9781596914599.

[:2-5] Pormann, Peter E.; Savage-Smith, Emilie. Medieval Islamic medicine. Washington, D.C.: Georgetown University Press, 2007, p. 20–29. ISBN 978-1589011601. OCLC 71581787.

[Esposito2000-6] John L. Esposito. The Oxford History of Islam. Oxford University Press, 6 abril 2000, p. 160. ISBN 978-0-19-988041-6.

[7] Holme, Audun. Geometry : our cultural heritage. 2nd. Berlín: Springer, 2010. ISBN 9783642144417. OCLC 676701072.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]