Averrois

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Detall del fresc d'Andrea Bonaiuto El triomf de sant Tomàs, amb la imatge asseguda en repòs d'Averrois.

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd (en àrab أبو الوليد محمد بن احمد بن رشد, Abū-l-Walīd Muḥammad ibn Ruxd), més conegut simplement com a Ibn Ruixd o, amb el nom llatinitzat, com a Averrois (Còrdova, 14 d'abril de 1126 - Marràqueix, 10 de desembre de 1198), fou un filòsof, metge, jurista i astrònom d'Al-Àndalus.

Obra[modifica | modifica el codi]

Colliget

Va escriure sobre l'obra d'Aristòtil i Plató (d'ací que fos conegut com el Comentador) i elaborà una enciclopèdia mèdica. Jacob Anatoli traduí les seues obres de l'àrab a l'hebreu cap al 1200. Els seus escrits influïren en el pensament cristià de l'edat mitjana i el Renaixement.

Malgrat la condemna de 219 tesis averroistes per part del bisbe parisenc Etienne Tempier, i també dels bisbes d'Oxford i Canterbury, en 1277 a causa de la seua incompatibilitat amb la doctrina catòlica, moltes d'aquestes sobrevisqueren en la literatura posterior de mà d'autors com Giordano Bruno o Pico della Mirandola. Així, es pot trobar en aquests autors una defensa de la superioritat de la vida contemplativoteòrica front a la vida pràctica (en línia amb el defensat per Aristòtil en la seua Ètica Nicomàquea, X o en Metafísica, XII) i una reivindicació del caràcter instrumentalpolític de la religió com una doctrina destinada al govern de les masses incapaces de donar-se una llei a sí mateixes mitjançant la raó. La llei religiosa, havia dit Averrois en el seu Destructio Destructionis, proporciona la mateixa veritat que el filòsof ateny indagant en la causa i la natura de les coses; tanmateix, això no implica que la filosofia actue de cap manera en els hòmens cultes com a substitut de la religió: "els filòsofs creuen que les religions són construccions necessàries per a la civilització (...)". L'existència de la religió és també necessària per a la integració del filòsof en la societat civil.

Altres tesis que es poden trobar en Averrois són:

  • Que el món és etern.
  • Que l'ànima està dividida en dues parts, una d'individual perenne (intel·lecte passiu) i una altra de divina i eterna (intel·lecte actiu).
  • L'intel·lecte actiu és comú a tots els hòmens.
  • L'intel·lecte actiu es converteix en intel·lecte passiu quan es troba unit a l'ànima humana. Quan la facultat imaginativa de l'home rep les imatges que li proporciona l'activitat dels sentits, les transmet a l'intel·lecte passiu. Les formes, que existeixen en potència en tals imatges, són actualitzades per l'intel·lecte actiu, i es converteixen en conceptes i judicis.

A fi i efecte de salvar la incompatibilitat de les tesis averroistes amb la doctrina cristiana, Siger de Brabant proposà la doctrina de la doble veritat, segons la qual hi ha una veritat religiosa i una veritat filosòfica i científica. Aquesta doctrina seria adoptada per la majoria de defensors europeus de l'averroisme.

La condemna de les doctrines d'Averrois i l'averroisme, el 1277, preocupà Tomàs d'Aquino, qui veié com algunes de les seves tesis foren durant un temps rebutjades per l'ortodòxia catòlica. Malgrat aquest rebuig, Tomàs d'Aquino no decidí pas renegar de les seves hipòtesis, i continuà afirmant l'eix fonamental de la seva doctrina (malgrat que això li donés alguna similitud amb les tesis avorristes). Segons Sant Tomàs, la filosofia aristotèlica, entesa de determinada forma, era (malgrat que no ho semblés a ulls de tothom en la seva època) la filosofia més apta per a comprendre i justificar el dogma cristià. Al segle següent, però, ja es preparava l'escenari per a un "divorci" fort en la unió entre el dogma i la raó, però això ja seria en el futur...

Cronologia[modifica | modifica el codi]

  • 1126 - Còrdova: Neix Averrois.
  • 1169 - Sevilla: Averrois és designat jutge. Durant aquest mateix any tradueix l'obra Anima d'Aristòtil.
  • 1171 - Còrdova: Averrois és transferit com a jutge a la seua ciutat natal, on exerceix durant 10 anys. Durant aquest temps escriu diversos comentaris sobre l'obra d'Aristòtil i Plató.
  • 1182 - Marràqueix: És cridat pel califa per tal que siga el seu metge personal. En el mateix any retorna a Còrdova a la posició de jutge suprem.
  • 1195 - Còrdova: Perd el tracte de favor del califa per prescripció als teologistes islàmics, que s'oposen als seus treballs. És desterrat i enviat a Lucena. Els seus llibres de filosofia són cremats (però no els de medicina, matemàtiques i astronomia). Temps després el califa revoca el desterrament i l'envia de nou a Marràqueix.
  • 10 de desembre de 1198 - Marràqueix: Mor Averrois.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Llista d'astrònoms


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]