Ibn al-Baytar
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Àhmad ibn al-Baytar Diyà-ad-Din al-Malaqí, conegut com Ibn al-Baytar (en àrab:ابن البيطار) (cap a 1188 - 1248)[1] va ser un botànic andalusí, considerat un dels científics més rellevants de l'Àndalus.
Biografia[modifica]
Va néixer a Màlaga al final del segle XII. Va aprendre botànica d'Abu al-Abbas al-Nabati amb qui va col·leccionar plantes d'Espanya. Al-Nabati va desenvolupar un mètode científic primerenc introduïnt-hi tècniques empíriques i experimentals en les proves descripcions i identificacions d'assumptes mèdics i separant els informes no verificats dels recolzats per proves i observacions reals.[2]
El 1219, Ibn al-Baytar deixà Màlaga per viatjar pel món islàmic i recollir-ne plantes. Va arribar a Anatòlia. El 1227 va anar a Damasc on morí el 1248.
Obra[modifica]
- L'obra principal de Ibn al-Baytar és Kitab al-Jami fi al-Adwiya al-Mufrada(كتاب الجمع في الأدوية المفردة), que és considerada una de les grans compilacions de botànica i va ser una autoritat sore el tema durant segles. Era també una farmacopea (enciclopèdia farmacèutica) i detallava unes 1.400 plantes aliments i medicines, 300 de les quals eren descobriments originals. El 1758 va ser traduïda al llatí i va ser utilitzada aEuropa fins el segle XIX.[3] Aquest llibre també té referències a uns 150 autors àrabs i uns 20 de grecs.[4]
- Kitab al-Mlughni fi al-Adwiya al-Mufrada és una enciclopèdia de medicina.
Referències[modifica]
- ↑ [1] The Muslim Agricultural Revolution and its influence on Europe, Idrisi, June 2005
- ↑ Huff, Toby (2003), The Rise of Early Modern Science: Islam, China, and the West, Cambridge University Press, p. 218, ISBN 0521529948
- ↑ Diane Boulanger (2002), "The Islamic Contribution to Science, Mathematics and Technology", OISE Papers, in STSE Education, Vol. 3.
- ↑ Russell McNeil, Ibn al-Baytar, Malaspina University-College.
