Ibn al-Baytar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua d'Ibn al-Baytar a Benalmádena

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Àhmad ibn al-Baytar Diyà-ad-Din al-Malaqí, conegut com a Ibn al-Baytar (en àrab:ابن البيطار) (cap a 1188 - 1248)[1] va ser un botànic andalusí, considerat un dels científics més rellevants de l'Àndalus.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Màlaga al final del segle XII. Va aprendre botànica d'Abu al-Abbas al-Nabati amb qui va col·leccionar plantes d'Espanya. Al-Nabati va desenvolupar un mètode científic primerenc introduint-hi tècniques empíriques i experimentals en les proves descripcions i identificacions d'assumptes mèdics i separant els informes no verificats dels recolzats per proves i observacions reals.[2]

El 1219, Ibn al-Baytar deixà Màlaga per viatjar pel món islàmic i recollir-ne plantes. Va arribar a Anatòlia. El 1227 va anar a Damasc on morí el 1248.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • L'obra principal de Ibn al-Baytar és Kitab al-Jami fi al-Adwiya al-Mufrada(كتاب الجمع في الأدوية المفردة), que és considerada una de les grans compilacions de botànica i va ser una autoritat sore el tema durant segles. Era també una farmacopea (enciclopèdia farmacèutica) i detallava unes 1.400 plantes aliments i medicines, 300 de les quals eren descobriments originals. El 1758 va ser traduïda al llatí i va ser utilitzada aEuropa fins al segle XIX.[3] Aquest llibre també té referències a uns 150 autors àrabs i uns 20 de grecs.[4]
  • Kitab al-Mlughni fi al-Adwiya al-Mufrada és una enciclopèdia de medicina.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Muslim Agricultural Revolution and its influence on Europe, Idrisi, June 2005
  2. Huff, Toby (2003), The Rise of Early Modern Science: Islam, China, and the West, Cambridge University Press, p. 218, ISBN 0521529948
  3. Diane Boulanger (2002), "The Islamic Contribution to Science, Mathematics and Technology", OISE Papers, in STSE Education, Vol. 3.
  4. Russell McNeil, Ibn al-Baytar, Malaspina University-College.