Maimònides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moshé ben Maimon
Maimònides.jpg
Estàtua de Maimònides a la seva casa natal de Còrdova
Maimònides Filosofia medieval
Naixement:

Còrdova (Al-Àndalus)
30 de març de 1135

[1] o 1138[2]
Mort:

Fustat (Egipte)[3] o El Caire (Egipte) o Tiberíades

13 de desembre de 1204 (als 69 anys)[2]
Signatura: Firma de Maimónides.jpg
Vegeu el Portal:Filosofia

Moshé ben Maimon ("Moisès, fill de Maimon", en hebreu משה בן מימון), conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí (‏ أبو عمران موسى بن عبيد الله ميمون القرطبي), també anomenat Moisès Maimònides, Maimònides, Mussa ibn Maimon (موسى ابن ميمون) o Rambam (רמב"ם, l'acrònim de les seues inicials en hebreu), cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí,[4] fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com filòsof, religiós i metge.[2] De Maimònides es deia: "des de Moisès fins a Moisès, no va haver cap altre com Moisès".[5]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 30 de març de 1138 a Còrdova (al-Àndalus),[6][7][3] al bell mig d'una distingida família. El seu pare, Maimon ben Yosef,[8] exercia com lletrat i príncep de la jueria, i va ser qui el va iniciar a l'estudi de la ciència rabínica.[9] Els seus estudis sobre matemàtiques i medicina els va realitzar amb savis àrabs.[5] També al final abans de morir li deien El Maharamindri.[10]

L'exili[modifica | modifica el codi]

Conquistada Còrdova el 1148 pels almohades, que van obligar a convertir-se a l'islam tant a cristians com a jueus si volien viure al seu territori,[5] la família de Maimònides, qui tenia 13 anys en aquest moment, es va haver d'exiliar. Errants durant anys, van passar temporades a Fes (Marroc), país dominat també per la dinastia Almohade i al qual van haver d'aparentar la conversió a l'Islam;[5] després, quan els almohades s'assabentaren d'aquest engany, van fugir cap a Palestina.[5] Van estar a punt de perdre la vida al Mediterrani en declarar-se una tempesta mentre hi creuaven en vaixell però, en complir-se un mes de travessia, acabaren arribant a Ako. A Palestina van visitar Jerusalem per orar al Mur de les Lamentacions i Hebron per tal d'orar a la Tomba dels Patriarques.[5]

Després de 1165 van establir-se, definitivament, a Egipte,[9][11] on Maimònides va arribar a ser rabí principal del Caire i metge de Saladí, sultà d'Egipte i de Síria.[3]

Obra[modifica | modifica el codi]

Carta manuscrita de Maimònides en hebreu i àrab.

Medicina[modifica | modifica el codi]

Sobre els seus coneixements en medicina va escriure un bon nombre de tractats, com el que dedicà al sultà Saladí, el Tractat sobre els verins i llurs antídots l'any 1199, al fill del sultà, Al-Fadl, Guia de la bona salut (1198) i l'Explicació de les alteracions (1200).

Religió[modifica | modifica el codi]

Les seves obres majors de tema rabínic (talmúdic) són:

  • Amoor (El Luminar, 1168), un comentari escrit en àrab i traduït després a l'hebreu de la Mixné (la part reglamentària del Talmud, és a dir, la recopilació de la Llei oral jueva), també titulat Llibre de l'elucidació.[5]
  • Mišné Torà[3] (repetició de la Llei; títol original en hebreu: משנה תורה). Escrit durant la dècada de 1170, aquesta obra té per objectiu, segons paraules de Maimònides al pròleg, ser una "compilació completa de la tradició oral amb totes les disposicions, costums i ordenances que s'han acumulat des dels temps de Moisès Rabeinu fins a la redacció del Talmud. He donat aquest treball el títol de Mišné Torà, perquè qualsevol pot estudiar la Torà escrita i conèixer també, després, mitjançant la lectura d'aquest llibre, tota la "Llei verbal", sense estudiar cap altra cosa".[12] Es tracta d'un treball en catorze volúmens, els quals regulen la totalitat de la vida jueva.[9] Va resultar polèmica la decisió de Maimònides de no citar als grans mestres del passat, fet el qual va ser fortament criticat.[9]
  • Guia de perplexos (acabada el 1190),[9] escrita en àrab,[9] és la clau del seu pensament filosòfic, la seva obra més important,[9] i exercí una forta influència en cercles tant jueus com cristians i sobretot escolàstics. En ella estableix una conciliació entre la fe i la raó dirigida a qui vacil·len entre les ensenyances de la religió jueva i les doctrines de la filosofia aristotèlica que llavors imperava, demostrant que no hi ha contradicció en els punts en què la fe i la raó pareixen oposar-se. És a dir, una conciliació entre el sentit literal de les escriptures i les veritats racionals, acudint a la interpretació al·legòrica en casos de conflicte.

Altres temes[modifica | modifica el codi]

Maimònides, a banda dels temes religiosos, escriu sobre altres temes molt diversos, com ara la resurrecció, l'astrologia, etc.[9] Gairebé el 1172 escriu la Lletra a Iemen alertant sobre l'aparició d'un Messies fals.[9]

Importància històrica[modifica | modifica el codi]

Com a jueu en territori islàmic, tingué una gran formació bidireccional: la tradicional jueva i l'àrab profana (amb les seves incorporacions de la grega), a partir dels ensenyaments del seu erudit pare Maimum, per la qual cosa escriví obres en hebreu com també en àrab, en una prosa que es caracteritza sobretot per la sistematització i la claredat expositiva. De Maimònides sorgeix el moviment intel·lectual judaic dels segles XIII i XIV que s'estengué per la península i el sud de França. Partidari del realisme teològic, ha arribat a ser considerat precursor de les idees d'Espinosa, però filosòficament no se'l considera molt original per seguir bàsicament a Aristòtil, apartant-se d'ell en punts que pareixen contradictoris a les creences i tradicions jueves. Per tant, el seu caràcter és conciliador.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. «Maimònides». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Moses Ben Maimon» (en anglès). Jewish Encyclopedia.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Maimònides». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Sidur ha-mercaz, p. 13.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Manual de la Historia Judía, pp. 401/409.
  6. Stroumsa,Maimonides in his world: portrait of a Mediterranean thinker, Princeton University Press, 2009, p.8
  7. Sherwin B. Nuland, Maimonides, Random House LLC, 26 Aug 2008, p38
  8. Maimon ben Yosef, deixeble de l'important talmudista Yosef ibn Migas també hi era (Literatura hebrea en la España medieval, p. 134).
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 Literatura hebrea en la España medieval, pp. 160/162.
  10. Armengol, Montse; Forcano, Manuel. «Jueus a Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.28. ISSN: 1695-2014.
  11. Es creu que el pare va morir a Palestina o, en tot cas, a Egipte, al poc temps d'arribar (Literatura hebrea en la España medieval, p. 160).
  12. Citat a Manual de la Historia Judía, p. 406.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Dubnow, Simón; Boleslao, Lewin. Manual de la Historia Judía (en castellà). Buenos Aires: Sigal, 1977. 
  • Melamed, Meir Matzliah (comentaris i notes). Sidur ha-mercaz (en castellà). Jerusalem: Centro Educativo Sefaradí Jerusalem, 1983. 
  • Sáenz-Badillos, Ángel. Literatura hebrea en la España medieval. Madrid: Fundación amigos de Sefarad, 1991. ISBN 8460410471. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maimònides