Maimònides

De Viquipèdia

Rabí Moshé ben Maymon (en hebreu משה בן מימון, i en àrab, l'idioma de bona part de la seua obra, موسى بن ميمون), també anomenat Maimònides ("fill de Maimon") o Rambam (l'acrònim de les seues inicials en hebreu), fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'Edat mitjana. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com filòsof, religiós i metge.

Va néixer el 28 de març de 1138 a Còrdova (al-Àndalus) al bell mig d'una distingida família, el seu pare exercia com lletrat i príncep de la jueria. A l'escola sinagogal va rebre la seva primera educació. Els seus estudis sobre matemàtiques i medicina els va realitzar en l'ensenyament àrab. Conquistada Còrdova el 1148 pels almohades, que van imposar les lleis de l'islam tant a cristians com a jueus, la família de Maimònides es va exiliar. Errants durant anys, s'exilien a Egipte, on Maimònides va arribar a ser rabí principal d'El Caire i metge de Saladí, sultà d'Egipte i Síria.

Sobre els seus coneixements en medicina va escriure un bon nombre de tractats, com el que dedicà al sultà Saladí, el Tractat sobre els verins i llurs antídots l'any 1199, al fill del sultà, Al-Fadl, Guia de la bona salut (1198) i l'Explicació de les alteracions (1200).

Les seves obres majors de tema rabínic (talmúdic) són dos: un comentari en àrab de la Mishnà, El Luminar (1168), també titulat Llibre de l'elucidació, i la Segona llei o Repetició de la llei de l'any 1180, que constitueix la seva obra magna i consisteix en una àmplia i minuciosa recopilació per matèries de totes les lleis i normes religioses i jurídiques de la vida jueva (és a dir, del Talmud).

Aquestes obres tingueren molta fama i li atorgaren nombrosos deixebles. També és autor d'obres filosòfiques de gran pes en el pensament medieval, escrites durant els últims anys de la seva vida, com el Tractat sobre la resurrecció dels morts (1191).

La Guia de perplexes (1190), mal anomenada Guia dels esgarriats, és la clau del seu pensament filosòfic i exercí una forta influència en cercles tant jueus com cristians i sobretot escolàstics.

En ella estableix una conciliació entre la fe i la raó dirigida als qui vacil·len entre les ensenyances de la religió jueva i les doctrines de la filosofia aristotèlica que llavors imperava, demostrant que no hi ha contradicció en els punts en què la fe i la raó pareixen oposar-se. És a dir, una conciliació entre el sentit literal de les escriptures i les veritats racionals, acudint a la interpretació al·legòrica en casos de conflicte.

Fou així que sorgiren polèmiques per part de "antimainonistes" —bàsicament per part d'un grup de musulmans que pretenien una lectura literal de l'Alcorà, els mutallajun— que el tractaren de racionalista. Malgrat això, fou una obra molt comentada i de gran influència en el món musulmà i l'escolàstica cristiana, per exemple, Tomàs d'Aquino. En la seva joventut escrigué també poesies religioses i una epístola en àrab.

Com a jueu en territori islàmic, tingué una gran formació bidireccional: la tradicional jueva i l'àrab profana (amb les seves incorporacions de la grega), a partir de les ensenyances del seu erudit pare Maimum, per la qual cosa escriví obres en hebreu com també en àrab, en una prosa que es caracteritza sobre tot per la sistematització i la claredat expositiva. De Maimònides sorgeix el moviment intel·lectual judaic dels segles XIII i XIV que s'estengué per la península i el sud de França. Partidari del realisme teològic, ha arribat a ser considerat precursor de les idees d'Espinosa, però filosòficament no se'l considera molt original per seguir bàsicament a Aristòtil, apartant-se d'ell en punts que pareixen contradictoris a les creences i tradicions jueves. Per tant, el seu caràcter és conciliador.

Als Països Catalans és encara possible trobar cognoms derivats de la seva família, com Maymó, Maymí, Maymin, Maimi, etc...