Ibn al-Hàytham

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ibn al-Hàytham (Alhazen)
Retrat d'Ibn al-Hàytham utilitzat en un dinar iraquià
Retrat d'Ibn al-Hàytham utilitzat en un dinar iraquià
Naixement vers 965
probablement Basra (Pèrsia, actual Iraq)
Mort 1040
probablement El Caire (Califat fatimita, actual Egipte)
Residència El Caire
Camp Matemàtiques, Astronomia, Òptica
Treball(s) Teoria de la Visió
Ha influenciat Averrois, Roger Bacon
Influències de Aristòtil, Ptolomeu, Euclides
Premis importants Un cràter de la Lluna i un asteroide porten el seu nom


Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí (en àrab أبو علي الحسن بن الحسن بن الهيثم), més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, ~965 - el Caire, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom islàmic xiïta qui va realitzar importants contribucions als principis de l'òptica[1] i a la concepció dels experiments científics. Es considera el pare de l'òptica pels seus treballs i experiments amb lents, miralls, reflexió i refracció.

Vida[modifica | modifica el codi]

Malgrat que es conserva una breu autobiografia seva, no és de gaire ajuda per a conèixer la seva vida, ja que es tracta d'una autobiografia intel·lectual. Per aquesta autobiografia, i per altres fonts,[2] sabem que de jove va exercir algun càrrec polític a Basra (actual Basorah) sota el govern dels búyides.

Segons explica Al-Qiftí (historiador del segle XIII),[3] el califa fatimita d'Egipte, Al-Hàkim, va tenir notícia de la seva saviesa i el va cridar a Egipte perquè portés a terme el projecte de regular les aigües del Nil. Però en veure que no podia dur a terme aquest projecte, el califa li va assignar tasques administratives i Al-Hàytham, tement les represàlies reials, es va fer passar per boig. Quan va morir Al-Hàkim (1020), va reprendre el seu treball de recerca i de còpia de manuscrits.

Obra[modifica | modifica el codi]

Va escriure el primer tractat ampli sobre lents, on descriu la imatge formada a la retina humana a causa del cristal·lí.

Ibn al-Hàytham està considerat com un dels físics més importants de l'edat mitjana. Els seus treballs fonamentals es van referir a l'òptica geomètrica, camp en què al contrari que Ptolemeu, defensava la hipòtesi que la llum procedia del sol i que els objectes que no posseeixen llum pròpia l'únic que feien és reflectir-la gràcies a la qual cosa és possible veure'ls.

Va portar a terme també diversos estudis referits a la reflexió i la refracció[4] de la llum, a l'origen de l'arc de Sant Martí i a l'ús de les lents (construint l'anomenada cambra fosca). Així mateix, va defensar la idea de la finitud del gruix de l'atmosfera terrestre.

Alhazen és considerat el pare mètode científic. Entenia que els coneixements venien de la investigació dels fets, amb recopilació de dades per observació i medició, formulació posterior d'hipòtesis, que s'havien de verificar amb una tornada a la investigació dels fets. Es creu que els seus escrits van ser la base per al desenvolupament del mètode científic per Roger Bacon (1220-1292), Francis Bacon (1561-1626), Galileo Galilei (1564-1642) i René Descartes (1596-1650).

Alhazen va ser també un avançat en l'ús de les matemàtiques per a descriure i provar els fets estudiats.

Una descoberta recent d'escrits seus fa pensar que va ser també el primer a resoldre els moviments orbitals del sistema solar.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Òptica». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Rashed, pàgina 3, cita les fonts més fiables: Saïd al-Andalusí, Al-Bayhaqí, Al-Qiftí i Abí Usaybi'a.
  3. Rashed, pàgina 6.
  4. Millàs Vallicrosa, Josep Maria. Assaig d'Història de les Idees Físiques i Matemàtiques a la Catalunya Medieval. Edicions Científiques Catalanes. Barcelona, 1983. ISBN 84-86257-00-X. Pàgina 49.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ibn al-Hàytham