Fes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «fes (lligadura)».
Fes
Fās فـاس
Localització
Fes situat respecte Marroc
Fes
Localització de Fes al Marroc
Porta de Bab Bou Jeloud a Fes
Porta de Bab Bou Jeloud a Fes
Estat
• Regió
• Província
Marroc Marroc
Fes-Boulemane
Fes-Saïss
Altitud 217 msnm
Població (2004)
  • Densitat
946.815 hab.
Coordenades 34° 3′ N, 5° 0′ O / 34.050°N,5.000°O / 34.050; -5.000Coord.: 34° 3′ N, 5° 0′ O / 34.050°N,5.000°O / 34.050; -5.000
Zona horària +0

Fes[1] - فـاس [Fās] en àrab, Fès en francès- és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat, l'any 2004 comptava amb una població aproximada de 946.000 habitants.[1] Fes és a la regió de Fes-Boulemane. És una de les quatre ciutats anomenades imperials, juntament amb Marràqueix, Meknès i Rabat. Sovint se la considera centre espiritual del Marroc. La universitat més antiga del món es va obrir en aquesta ciutat el 859.[1] Fes gaudeix d'un clima més aviat continental, amb hiverns bastant freds i secs, a causa de la proximitat de les muntanyes del Rif i del Atles Mitjà.

Fundada el segle IX per Idris II, Fes acull la Medina més antiga del Marroc i una de les més grans de tot el Magrib, declarada Patrimoni de la Humanitat des de 1981.[2] La ciutat, dividida en tres zones clarament diferenciades, conserva tradicions perdudes ja al món occidental com l'adobat de pells de forma artesanal, una feina que es realitza de la mateixa forma des de fa segles.

En realitat, Fes són tres ciutats en una. La ciutat nova, fundada pels francesos el 1920, Fes-el-Bali[3] (Fes la Vella), la medina més antiga de la ciutat, i Fes-el-Jedid (Fes la Nova), una ampliació de la metròpoli anterior, realitzada sota la dinastia dels benimerins el segle XIII. Fes-el-Bali és un laberint medieval amb més de 9.400 carrers. Els diferents gremis professionals que hi coexisteixen es distribueixen en diferents barris segons l'especialitat que exerciten, existint el barri dels artesans, el dels terrissers, forjadors, sastres... del món àrab contemporani només els socs del Caire i Damasc superen els de Fes-el-Bali.

A més d'haver-se convertit en un dels principals reclams turístics de la ciutat, el barri dels adobadors subministra la matèria primera per als clàssics articles de marroquineria que donen fama internacional a aquest país. És una de les zones més famoses i visitades de Fes, ja que s'hi troben les cèlebres adoberies on es fa tot el procés de transformar les pells animals en productes de marroquineria. A tot el Marroc només hi ha dues ciutats (Fes i Tetuan) on es practiquin aquestes tècniques d'adobar i tintar les pells sent el de la Medina de Fes el més conegut.

L'adoberia d'Al-Chauara és la més important de la ciutat. Al voltant d'un pati central, on es disposen nombroses fosses de maó, se situen els tallers on es processen les pells. Els adobadors s'introdueixen a les fosses de diversos colors per remullar, rentar i fregar les pells.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Fes

La medina de Fes fou el lloc on Moulay Idris II va arribar al final de segle VIII per acabar l'obra del seu pare: la creació del Regne Marroquí. La medina de Fes és un entorn natural ric i divers, amb rius i fonts d'aigua abundants, amb abundància d'argila, de calcària i de guix, de boscos de cedres i roures de l'Atles Mitjà, de terres fèrtils i generoses, amb un clima sec. En resum, el necessari per construir una ciutat com Fes. Però, calien homes per fer-ho, els primers eren aquells que havien rebut Moulay Idris: els berbers.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Adobat de pells a Fes

A nivell turístic destaquen les Tombes marínides, el Palau reial, el Barri jueu, la Kasbah Cherarda, Fondouk el-Nejjarine, el Barri dels adobers, Borj Nord, la Madrassa Bou Inania, la Madrassa Attarin, la Mesquita Quaraouyine, la Zaouïa de Mulay Idris i el Museu Dar Batha. També hi ha les portes de Bab Bou Jeloud, Bab Chorfa i Bab el-Semarine.

Fills i filles il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Fes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Medina de Fes». World Heritage List. UNESCO. [Consulta: 3 març 2014].
  3. Transcripció segons apareix a Marroc i Egipte de Jaume Mestres i Buscà. 2004. Columna Edicions. Pàg. 41. ISBN 84-664-0463-5
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fes Modifica l'enllaç a Wikidata
Vista panoràmica de la medina de Fes des de la ronda sud
Vista panoràmica de la medina de Fes des de la ronda sud