Atles Mitjà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Atles Mitjà
Atlas-Mountains-Labeled-2.jpg
Mapa de l'Atles mostrant l'Atles Mitjà al nord-est
Cota màxima: 3.356 msnm
Longitud: 350 km
Coordenades: 33° 30′ N, 4° 30′ O / 33.500,-4.500Coord.: 33° 30′ N, 4° 30′ O / 33.500,-4.500
Situació: Marroc Marroc
Serralada: Atles
Cims destacats: Jbel Bou Naceur
Composició dels materials geològics: Roques Sedimentàries i volcàniques
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

L'Atles Mitjà (en àrab, الأطلس المتوسط) és una serralada del Marroc que s'estén durant uns 350 km, de sud-oest a nord-est, i que es troba entre el Rif i l'Alt Atles. Ocupa una superfície de 2,3 milions d'hectàrees.

Ocupa principalment les províncies de Khenifra, Ifrane, Boulmane, Sefrou, El Hajeb, així com una part de les províncies de Tassa i de Beni Mellal, la qual es coneix amb el nom de «porta de l'Atles Mitjà».

Aquesta serralada pertany al massís de l'Atlas i, més concretament, a una de les tres parts de l'Atles marroquí, sent les altres dues l'Alt Atles i l'Anti-Atles.

La gran biodiversitat i riquesa faunística i florística converteixen la serralada com una zona amb molt de potencial turístic, sent encara la ramaderia la principal activitat econòmica.

El relleu[modifica | modifica el codi]

L'estructura geomorfològica de l'Atles Mitjà es compon essencialment per:

  • Roques calcàries:
    • Roques tabulars a l'oest, amb una altitud d'entre 1.000 i 1.500 m;
    • Roques plegades al nord-oest, amb una altitud més elevada, que sobrepassen sovint els 3.000 m i que tenen el punt culminant al Jbel Bou Naceur, amb 3.356 m;
  • Altiplans volcànics.
Cedres a la regió de Khenifra-Krouchen.

Sobre els seus vessants hi ha immensos boscos de cedres, entretallats per profundes valls. Vorejats per la rica plana de Sais i les ciutats de Fes, Meknès i Beni Mellal, els massissos muntanyosos de l'Atles Mitjà són poblats pels berbers Zayan, la llengua dels quals és una variant del tamazight.

El massís de l'Atles Mitjà és travessat per una de les principals carreteres d'accés al sud marroquí, que uneix Fes i Tafilalet, situat al nord-est de l'Atles. L'Atles Mitjà està tancat a l'est pel Parc Nacional de Tazekka, amb paisatges de gorges i grutes. Al sud de Sefrou els boscos de cedres, alzines i sureres s'intercalen amb els altiplans volcànics nus i de petits llacs abundants en peixos amb les aigües turqueses.

La joia de l'Atles Mitjà és el Parc nacional d'Ifrane [1] entre Khenifra i Ifrane i el Parc de Tazekka, catalogats Ramsar [2] segons la convenció amb el Marroc.[3]

Cims principals[modifica | modifica el codi]

El punt culminant de la serralada és el Jbel Bou Naceur, amb 3.356 m, seguit pel Jbel Mouâsker, amb 3.277 m i el Jbel Bou Iblane, amb 3.192 m.

Clima[modifica | modifica el codi]

La façana oest, de Tassa a Azrou, en situació de primer ascens per a les pertorbacions que provenen de l'oceà, està ben regada (al voltant de 1.000 mm anuals), afavorint pastures relativament verdes i boscos frondosos. Les valls orientals són molt més seques i veuen progressar el desert (bosc mort de Jbel Bou Naceur). Més continental que el Rif, i globalment més humit que l'Alt Atles, l'Atles Mitjà té hiverns rigorosos, amb neu persistent per sobre de 2.000 a 2.500 metres (desembre/març).

La combinació de la temperatura i de la pluviometria és favorable a crear condicions que permeten l'existència de faixes de vegetació: així, se succeeixen en funció de l'altitud i de l'exposició boscos, de garrofers, alzines, i cedres (Cedrus atlantica), ginebres, Tetraclinis articulata o Thuja (El araar), coníferes i arbres endèmics.

Hidrologia[modifica | modifica el codi]

La seva situació al cor del Marroc, en una zona de pluviometria molt alta, confereix a l'Atles Mitjà el caràcter de «castell d'aigua», tant des del punt de vista hidrogeològic com de l'hidrogràfic.

Conques hidrogràfiques[modifica | modifica el codi]

Oum Er-Ràbia a Khenifra.

L'Atles Mitjà pertany a quatre grans conques hidrogràfiques:

  • La conca del Sebou, amb una superfície 40.000 km², on hi ha diverses preses;
  • La conca de l'Oum Er-Rbia, que s'estén sobre una superfície de 35.000 km², en la qual també hi ha força preses;
  • La conca del Bu Regreg, que comprèn una superfície de l'ordre de 10.000 km² i en què també hi ha diverses preses;

Aquests tres rius neixen a l'Atles Mitjà i porten les seves aigües a l'oceà Atlàntic.

  • La conca del Muluya, un riu que neix a Almssid, en la unió entre l'Atles Mitjà i l'Alt Atles, amb una conca hidrogràfica de 74.000 km², que desemboca al mar Mediterrani. En aquest riu també hi ha diverses preses en el seu curs alt i baix.

Atractius turístics[modifica | modifica el codi]

Zaouia d'Ifrane.

Al cor d'aquestes muntanyes, el riu més llarg del Marroc, l'Oum Er-Rbia o Oum Errabiaa, té la seva font a 40 km de Khenifra, per a desembocar 600 km més després a l'Atlàntic, a Azemmour (Doukkala). A l'oest, l'Atles Mitjà toca els primers contraforts de l'Alt Atles. Anomenada la «Suïssa del Marroc», l'Atles Mitjà acull també algunes petites ciutats de mitjana altitud, d'aspecte típicament berber. Destaquen Ifrane, amb el seu estil urbanístic europeu (xalets de pedra i teulades de teules vermelles) i el seu Parc Nacional d'Ifrane (ric per les seves papallones úniques); Azrou, antiga estació de descans construïda als peus d'un bosc de cedres; i Beni Mellal amb el llac de Bin El Ouidane format pel riu Oum Er-Rbia i el seu afluent Oued El Abid, entre d'altres.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF «Le causse Moyen atlasique» per B.Lepoutre i J. Martin, Cahier de la recherche agronomique, n°24, 1967.
  2. La Convention sur les zones humides, El Regne de Marrruecos ha designat 20 nous llocs Ramsar, 2005
  3. Convention RAMSAR, web de la Missió permanent del Regne del Marroc a les Nacions Unides