Rif

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Situació geogràfica del Rif.

El Rif (en àrab, الريف; en tamazight Arif, Arif) és una regió muntanyenca del nord del Marroc, a la costa del mar Mediterrani, entre les ciutats de Tetuan i Nador. Era una de les cinc divisions administratives en què es dividia el Protectorat Espanyol a Marroc, amb capital a Villa Sanjurjo.

Es tracta d'una regió tradicionalment aïllada i desfavorida. Els seus habitants són berbers, i l'idioma matern de la major part de la població és el rifeny o tarifit, encara que la majoria parla també l’àrab (oficial), el francès i el castellà com a principals llengües estrangeres.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Muntayes del Rif vora Alhucemas.

Les muntanyes del Rif es mostren imponents a la vora del Mediterrani fins a Tetuan i, en contrast amb els suaus turons i dolços colors dels voltants de Tànger, el paisatge es torna abrupte. Els dos pics més alts són el Jebel Tidirhine (2.456 m) i el Jebel Bouhalla (2.170 m).

A l'est, els cims de calcària es poblen d'arbres i en la secció central del Rif, les alzines donen pas a elevats boscos de cedres i plantacions de quif a Ketama. Aquí està el Tiguidin, una muntanya el cim de la qual sol estar coberta de neu. Després, les muntanyes són més vermelles i el terreny es troba nu i erm als voltants d’Alhucemas. Des d'aquí fins a Uxda (situada al sud d'una fèrtil plana costanera, en la frontera amb Algèria) el terreny està ple de cabals de riu secs, els uad (rambles). Les platges de la costa del Rif, al peu de les muntanyes, són de les millors del Marroc, i constitueixen un atractiu turístic i alguns dels millors restaurants de peix del Marroc es troben en aquesta zona. Les muntanyes del Rif alberguen una subespècie pròpia d’abella melífera denominada Apis mellifera major, amb les quals els marroquins practiquen l’apicultura.

Influència espanyola[modifica | modifica el codi]

El Rif és una zona amb influència espanyola des de fa segles, ja que molts musulmans que van escapar d’Espanya durant el regnat dels Reis Catòlics es van instal·lar aquí i, des del 1912 fins al 1956, van formar part del Protectorat espanyol a Marroc. Així, es pot observar l'estil andalusí en molts dels seus edificis, el domini generalitzat del castellà o influències gastronòmiques com la truita o la paella. No obstant això, les tribus del Rif no es van sotmetre massa temps als espanyols. La rebel·lió del Rif, dirigida per Abd el-Krim el 1921, que va provocar a les tropes espanyoles el desastre d'Annual i que va ser aixafada finalment per Espanya amb l'ajuda de França (sota el comandament del que després seria president de la república, general Petain), constitueix el primer antecedent de reivindicacions nacionalistes del Marroc. Va donar lloc a una efímera independència del territori, la República del Rif.

No obstant això, el Rif s'ha vist exclòs de la vida política del Marroc independent, i així, el 1958, s'hi va produir una rebel·lió contra les tropes de l'exèrcit que es va saldar amb unes 8.000 baixes per part dels rifenys.

Rifenys[modifica | modifica el codi]

Es diu "rifenys" especialment a les tribus del Rif central entorn de Ketama. Els J'bala, tribus de parla àrab més que berber, vivien en l'extrem occidental del Rif, prop de Tetuan. No obstant això, la denominació de "rifeny" es refereix a qualsevol dels habitants de tota la zona muntanyenca del nord del Marroc. Els europeus, quan visiten el Rif, es veuen sorpresos per l'aspecte físic dels seus habitants, pel fet que una gran proporció d'ells presenten un aspecte nòrdic, amb individus de pell clara, ulls blaus, grisos o verds... i pèl ros o pèl-roig. Aquesta proporció en la presència de característiques nòrdiques en els seus habitants supera fins i tot moltes regions europees, com poden ser Extremadura, País Basc o Sicília.

Tribus[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment, les tribus rifenyes han estat:

Quif al Rif[modifica | modifica el codi]

Segons s'avança de Xauen a Ketama per les accidentades altures del Rif, augmenten els boscos de cedre i de roure per l'increment d'humitat i precipitacions associat a l'altura, cosa que converteix aquesta zona en ideal per a altre tipus de cultius distint als de les planes costaneres. El cultiu, venda, ús i transport de haixix, o quif, com anomenen els vilatjans la planta (Cannabis sativa), és il·legal al Marroc. No obstant això, es fuma obertament en tot Marroc i les plantacions als camps de cultiu al voltant de Ketama són clarament visibles des de la carretera. L’Alcorà, que clarament prohibeix l'alcohol, és ambigu pel que fa al quif. El vi és tabú perquè embriaga, però el quif no el va prohibir el Profeta precisament perquè no és embriagador, sinó inhibitori.

Economia[modifica | modifica el codi]

En línia amb els esforços internacionals, el Govern marroquí està eliminant progressivament el cultiu del quif. En realitat, el Govern no presta gaire atenció a la zona i és per això que aquesta indústria ha cobrat una importància econòmica vital. Malgrat les plantacions il·legals de quif, el contraban amb Ceuta i Melilla, la creació d'una nova fàbrica d'acer a Nador i el desenvolupament d'una indústria turística, aquesta zona continua sent pobra.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cuentos populares del Rif contados por mujeres cuentacuentos / grabaciones, entrevistas, selección, traducción y notas: Zoubida Boughaba Maleem. 2a ed. Miraguano, 2007. 235 p. (Libros de los malos tiempos). ISBN 978-84-7813-252-2.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rif Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 35° 00′ N, 4° 00′ O / 35.000°N,4.000°O / 35.000; -4.000