Algèria

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «(1213) Algeria».
الجمهورية الجزائرية الديمقراطية الشعبية
(Al-Jumhuriyya al-Jazaïriyya ad-Dimuqratiyya aix-Xabiyya)
Bandera d'Algèria Escut d'Algèria
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Localització d'Algèria
Idiomes oficials Àrab
Capital Alger
36° 47′ N, 03° 04′ ECoordenades: 36° 47′ N, 03° 04′ E
Ciutat més gran Alger
Govern República democràtica
Abdelaziz Bouteflika
Ahmed Ouyahia
Superfície
 - Total
 - Aigua (%)
2.381.740 km² (11è)
Negligible
Població
 - Estimació 2005
 - Cens
 - Densitat
32.531.853 (37è)
-
13,3 hab/km² (168è)
Moneda Dinar algerià (DZD)
Fus horari
 - Estiu (DST)		 CET (UTC+1)
CET1 (UTC+1)
Independència
Declarada		 de França
5 de juliol del 1962
Himne nacional Sououd-e-Melli
Domini internet .dz
Codi telefònic +213
Gentilici Algerià, algeriana
1 A Algèria no hi ha horari d'estiu.

Algèria (الجزائر, Al-Jazàïr, IPA: [ælʤæˈzæːʔir], amazic: ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, Dzayer, [ˈdzæjər]), oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat de localitzat al nord d'Àfrica. És l'estat més gran de la riba mediterrània i el segon més gran del continent africà, així com l'onzè estat més gran del món en termes de superfície.[1] Limita al nord, precisament, amb la mar Mediterrània, a l'est amb Tunísia i Líbia, a l'oest amb el Marroc i el Sàhara Occidental i al sud amb la part sahariana de Mauritània, Mali i el Níger. La capital és Alger i les ciutats principals són Orà, Constantina i Annaba. Hi ha serralades importants que divideixen el país entre la zona costanera i el desert del Sàhara. Al voltant d'un quart de la població del país viu amb menys de 1,42€ (2 US$) al dia.[2]

Algeria és membre de les Nacions Unides, de la Unió Africana, de la Lliga Àrab i de l'OPEP. També va contribuir en la creació de la Unió del Magrib Àrab. Constitucionalment, Algèria es defineix com a un país àrab i amazic (berber).[3]

Taula de continguts

[edita] Etimologia

Al-jazā'ir és, per si mateix, una forma truncada de l'antic nom de la ciutat de jazā'ir banī mazghannā, "les illes de (la tribu) Ait Mazghanna", utilitzat pels geògrafs medievals com al-Idrisi i Yaqut al-Hamawi.

[edita] Història

[edita] Prehistòria i història antiga

Les restes humanes més antigues trobades a l'actual Algèria són les del jaciment de Aïn El Ahnech, datades de fa 1,8 milions d'anys. Posteriorment hi apareixen diferents cultures paleolítiques fins que el neolític s'hi introdueix amb la cultura capsiana, testimoniada des del 6800 aC i considerada antecessora dels actuals berbers. Sota la influència i, en algunes èpoques, la dominació de Cartago, es va formar al nord el regne de Numídia. Al 200 aC van passar a formar part de l'imperi Romà.

Al segle VIII va haver-hi una conversió massiva a l'islam, com a la majoria de països de la zona, si bé els algerians van rebutjar el domini polític àrab amb una resistència ferotge.

Al Renaixement diverses ciutats costaneres van ser atacades per Espanya, per la qual cosa Algèria va demanar ajuda a l'imperi Otomà, que la va annexionar. Diversos paixàs i deis van regnar a la zona durant prop de dos segles

[edita] Llista de paixàs i deis

Paixàs (1535-1700):


Deis (1687-1718):

Paixàs Deis:

[edita] Història moderna

El 9 de juny de 1830 França va envair el país, seguint els dictats de l'imperialisme de l'època. De nou, la resistència va ser molt dura. Els francesos van reprimir amb brutalitat els líders locals, que clamaven contra una dominació estrangera i a més no musulmana. Molts francesos van traslladar-se al país africà i es van establir a les millors terres de conreu. El règim imposat discriminava els nadius en el terreny social, econòmic i polític.

El Front d'Alliberament Nacional va començar una guerra de guerrilles per aconseguir la independència, va proclamar a Ferhat Abbas president del Govern Provisional de la República Algeriana, el 3 de juliol de 1962 Algèria va aconseguir la independència. Va començar un període de relativa estabilitat sota un govern simpatitzant del socialisme. Fins el 1988 no es va permetre la legalització d'altres partits polítics diferents al que detentava el poder.

El 1991 el Front Islàmic de Salvació (FIS), un moviment fonamentalista, va guanyar la primera volta d'unes eleccions. Es va declarar l'estat d'emergència per impedir la seva arribada al govern, fet que va acabar en una violenta Guerra Civil. Les massacres generalitzades no van acabar fins la pau i la consegüent celebració d'eleccions al 1997, on va ser escollit l'actual dirigent:Abdelaziz Bouteflika. La Cabília, zona desèrtica, continua sent un focus de revoltes degut a la discriminació de la cultura amazigh, majoritària en aquesta regió.

[edita] Altres partits

[edita] Geografia

Mapa físico de Argelia
Mapa de Argelia.

Límits:

La part septentrional d'Algèria és una gran altiplà allargat, en la qual es formen nombroses depressions, limitades perls alts vorells muntanyosos al nord i al sud. Les muntanyes de l'atles s'estenen al nord del país i estan formades per dues serralades de plegament: la septentrional, anomenada Atles del Tell, i la meridional, anomenada Atles saharià. Entre ambdues queda l'altiplà o altiplà interior. Al sud de l'Atles saharià comença el desert del Sàhara, que ocupa la major part del país i presenta un relleu molt variat, per la presència d'antigues muntanyes, molt treballades per l'erosió eòlica. Des del litoral a l'interior cal distingir: les petites planes costaneres, molt reduïdes per la proximitat de les muntanyes a la Mediterrània, entre les quals destaquen la Mitidja (Alger), la vall del baix Chéliff, i les conques d'Oran, Skikda i Annaba; el Tell; les Altes Meseta, amb les seves depressions, cobertes en part de llacs salats; l'Atles saharià, i la zona desèrtica. Els rius algerians conserven un cabal gairebé regular únicament en el nord muntanyós i a estiu pateixen una forta dessecació. I molts rius de l'interior no arriben a desembocar al mar, sinó que desguassen les depressions del terreny, on en evaporar formen marjals i llacunes salobre. Cap riu d'Algèria és navegable, ni tan sols els de la zona septentrional, que solen tenir la secció inferior coberta de fang, tot i que s'usen per a la irrigació. El principal riu d'Algèria és el riu Chéliff, al nord.

[edita] Divisió administrativa

Algèria es divideix actualment en 48 wilayes (províncies), 553 daries (comtats) i 1541 baladiyahs (municipis). La capital i la ciutat més gran de cada wilaya, daira i baladiyah algerians tenen sempre el mateix nom que el wilaya, daira o baladiyah on està situat. De la mateixa manera s'aplica per al daira més gran del wilayat o el baladiyah més gran del daira.

Segons la constitució algeriana, un wilayat és una "col·lectivitat territorial" que gaudeix de certa llibertat econòmica. La APW o "L'Assemblée Populaire Wilayale" (Parlament Popular de "Wilayale"), és l'entitat política que regula una província. Un "Vali" (Prefecte) dirigeix cada província. Aquesta persona l'elegeix el president d'Algèria per manejar les decisions de la APW.

La APW té també un "president", que és elegit pels membres de l'assemblea.

Les divisions administratives han canviat diverses vegades des de la independència de la nació. En afegir nous wilayes, la numeració de velles províncies s'ha mantingut, d'aquí l'ordre no-alfabètic. Amb la seva ordenació numèrica oficial, (des de 1983) es llisten actualment així:

Províncies d'Algèria
  1. Província d'Adrar
  2. Província d'Ain Defla
  3. Província d'Ain Temouchent
  4. Província d'Alger
  5. Província d'Annaba
  6. Província de Batna (Batna)
  7. Província de Bechar
  8. Província de Bejaia
  9. Província de Biskra
  10. Província de Blida
  11. Província de Bordj Bou Arreridj
  12. Província de Bouira
  13. Província de Boumerdes
  14. Província de Chlef (Ténès)
  15. Província de Constantina
  16. Província de Djelfa
  17. Província d'El Bayadh
  18. Província d'El Oued
  19. Província d'El Tarf
  20. Província de Ghardaia
  21. Província de Guelma
  22. Província d'Illizi
  23. Província de Jijel
  24. Província de Khenchela
  25. Província de Laghouat
  26. Província de Mascara
  27. Província de Medea
  28. Província de Mila
  29. Província de Mostaganem
  30. Província de M'Sila
  31. Província de Naama
  32. Província d'Orà
  33. Província d'Ouargla
  34. Província d'Oum el Bouaghi
  35. Província de Relizane
  36. Província de Saida
  37. Província de Setif
  38. Província de Sidi Bel Abbes
  39. Província de Skikda
  40. Província de Souk Ahras
  41. Província de Tamanghasset
  42. Província de Tebessa
  43. Província de Tiaret
  44. Província de Tinduf
  45. Província de Tipaza
  46. Província de Tissemsilt
  47. Província de Tizi Ouzou
  48. Província de Tlemcen

[edita] Llengües

La llengua nacional o oficial és l'àrab estàndard. A Algèria hi ha un total de 18 llengües, totes elles vives a l'actualitat. [4] .

A part d'aquestes llengües pròpies, a Algèria també es parlen les següents llengües:

[edita] Economia

Els seus principals recursos són: el petroli, el gas, el ferro, el zinc, la plata, el coure i els fosfats. Un 25% de la població activa es dedica a l'agricultura i la pesca. L'economia va créixer un 6% l'any 2005. La taxa d'atur és del 17,1% (2005).

Els combustibles fòssils són la principal font d'ingressos d'Algèria, representant aproximadament un 60% de les rendes de l'estat, un 30% del PIB, i un 98% dels ingressos de l'exportació en 2006. En la classificació dels països amb més reserves de petroli, ocupa la posició número 14, emmagatzemant uns 11.800 milions de barrils de cru, però es considera que la quantitat actual de les reserves és fins i tot superior. L'Administració d'Informació de l'Energia dels Estats Units va informar el gener que el 2007 Algèria tenia unes reserves provades de 161,7 bilions de peus cúbics de gas natural, el vuitè país del món amb més reserves d'aquest combustible.[5]

Mercat algerià, obra de August Macke.

Els indicadors econòmics i financers van millorar a mitjans dels anys 1990, degut en part a les reformes polítiques recolzades pel Fons Monetari Internacional, i una renegociació del deute extern amb el Club de París. L'economia d'Algèria es va beneficiar el 2000 i el 2001 amb l'increment que va patir el preu del cru, i de la ajustada política fiscal duta a terme pel govern, donant com a resultat un gran increment dels beneficis en el comerç, rècords elevats en els intercanvis comercials, i una reducció del deute. Tanmateix, els continus esforços del govern per diversificar l'economia, atreure les inversions, i augmentar el nivell de vida dels ciutadans van tenir poc èxit. El 2001, el govern va signar un tractat d'associació amb la Unió Europea que li suposaria menors tarifes i que permetria augmentar el comerç. El març de 2006, Rússia va acceptar perdonar 4.740 milions de dòlars nord-americans de deute de l'època soviètica[6] durant una visita del president Vladímir Putin al país, la primera que realitzava un líder rus a mig segle. En compensació, el president algerià Bouteflika va accedir a comprar avions de combat russos, defenses antiaèries i altres armes per valor de 7.500 milions de dòlars, segons l'agència russa Rosoboronexport.[7]

Algèria el 2006 va decidir pagar el deute que tenia amb el Club de París abans de l'estipulat, i que ascendia a 8 mil milions de dòlars. Això va reduir el deute extern d'Algèria a valors per sota de 5 mil milions de dòlars a finals de 2006.

[edita] Agricultura

Des de temps dels romans, Algèria ha destacat per la seva fertilitat en el seu sòl, encara que tan sols el 9,4% de la població treballa en l'agricultura.[8]

A mitjan segle XIX es van conrear grans quantitats de cotó coincidint amb la Guerra Civil Americana, però la seva indústria va patir un retrocés. A principis del segle XX es van fer esforços per reprendre el cultiu d'aquesta planta. Una petita quantitat de cotó es cultiva en els oasis del sud. Es produeixen grans quantitats d'una fibra vegetal, feta de les fulles de palmera nana. Altres cultius importants són les oliveres i el tabac.

Pel cultiu de cereals s'empren més de 30.000 km2. La zona del Tel és la de major extensió de cultiu de cereals. Durant l'època d'ocupació francesa, la seva productivitat es va veure incrementada substancialment gràcies als pous artesians. Els principals cereals són el blat, l'ordi i la civada. S'exporten una gran varietat de fruites i verdures, especialment cítrics, així com també figues, dàtils, fibra d'espart i suro. Algèria és el major mercat d'Àfrica d'avena sativa.

[edita] Demografia

Creixement de la població des de 1961 (en milers d'habitants).

La població d'Algèria va puja a 32.531.853 habitants el 2005, més del 75% del total parla berber (uns 25 milions d'habitants) i més del 85% parla àrab clàssic (uns 28 milions d'habitants), els dos idiomes oficials. Entre el 25% i el 33% de la població parla francès (uns 9 a 11 milions d'habitants). A Algèria, la població arabòfona sol emprar una variant lingüística local que difereix parcialment de la llengua àrab clàssica. Des de la seva independència, els governs algerians han pretès afavorir l'expansió de l'àrab clàssic en en vers les variants locals, i en contraposició al francès i el tamazigth o el bererer.

Del milió de colons francesos que vivien a Algèria abans de la independència, queden avui 576.000. Sumant tots els europeus i els seus descendents es calcula que formen el 18% de la població d'Algèria (6,5 milions de persones).

En nombroses llars algerianes hi ha almenys dos televisors, un per a les dones i els menors d'edat (amb canals que transmeten la seva producció en àrab), i un altre per als homes adults (amb canals que transmeten la seva programació en francès). La llengua privilegiada en l'administració i la política algeriana és l'àrab, en tant que la llengua més utilitzada pel comerç i la cultura és el francès (malgrat la seva no oficialitat). El tamazigth sol ser marginat per l'Estat encara que producte de la pressió dels berbers per fi ha estat reconegut com a llengua co-oficial a Algèria.

La mortalitat infantil és de 19 per mil (menor a la mitjana del nord africà) i l'esperança de vida de 83 anys. Fora de les ciutats més importants, l'atenció mèdica és rudimentària. La mitjana de fills per dona és de 1,89, una de les taxes més baixes del continent africà.

[edita] Religió

El 99% de la població és musulmana sunnita, l'1% és catòlica i una petita minoria jueva (uns 500 en tot el país) que viuen a Algèria, principalment a Alger, la resta de la gran població jueva anterior a la creació d'Israel que va fugir o va ser expulsada després de la independència.

[edita] Turisme

Ruïnes romanes de Timgad, nombrades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Pintures rupestres de Tassili n'Ajjer, Patrimoni de la Humanitat des de 1982.

Algèria és un país que pot ser visitat en qualsevol època de l'any. A l'estiu es pot gaudir d'unes platges cristal·lines. A l'hivern es pot gaudir de les muntanyes colmades de neu de la ciutat de la Cabília.

Alguns dels llocs més importants per ser visitats són els deserts, aquest país té el desert més gran del món.

Malgrat que és un dels països més moderns d'Àfrica, no té una forta visita turística ja que des de fa 14 anys el grup terrorista Al-Qaida fa d'Algèria un país ple de caos, terror i por. No obstant això en l'any 1999 el president algerià va intentar negociar amb aquests grups, aconseguint disminuir les seves accions terroristes. Avui en dia encara es mantenen actius uns petits grups els quals es situen cap al sud del país. L'actual president va proposar eliminar-los del país a finals de l'any 2007. Tanmateix el 11 d'abril del 2007 van reaparèixer els atemptats. El govern algerià va anunciar que s'uniria al govern marroquí per al combat d'aquests grups. Addicionalment compten amb l'ajuda dels Estats Units i de la Unió Europea.

El president està comptant amb l'ajuda de l'ONU, dels tuaregs (militars del desert algerià) i les forces armades algerianes.

Aquesta inestabilitat provoca les recomanacions de no viatjar a les zones del sud a causa de les amenaces terroristes existents. Les ciutats desèrtiques que no pateixen aquesta amenaça són les que estan al nord de Djanet. Algunes de les més turístiques són les següents: Adrar, In Amenas, Tindouf, El Oued, Ghardaia, El goleja i Biskra. També destaquen les ciutats desèrtiques més modernes de Hassi Messaoud.

Per l'estiu del 2009 Algèria comptarà amb una línia de metro a el seva capital. El projecte inicial compta amb 14 trens d'última generació de fabricació espanyola, aquests trens seran subministrats per l'empresa multinacional CAF.

També comptarà amb 3 línies de tramvies, que s'inauguraran l'any 2009, que al igual que tots els trens planificats, són d'última generació.

[edita] Gastronomia

Plat de cuscús algerià.

La gastronomia algeriana és d'una gran riquesa i diversitat. Està lligada als productes de la terra i ofereix diferents plats segons el lloc i l'estació. La cuina algeriana és una cuina mediterrània, amb ingredients molts similars als de la Península Ibèrica. Tot i que algunes de les preparacions siguin diferents hi han plats comuns que són fàcils de reconeixer.

Entre els plats algerians més coneguts cal mencionar el cuscús, la chorba (sopa de xai, amb tomàquet i fideus), la chekhechoukha (guisat de trossos de torta, carn, verdures i cigrons)[9], el berkoukes (cuscús de grans gruixuts amb llegums i carn), el mthewem, la chtitha, el mderbel, la dolma i el brik o bourek (com una torta fina), entre d'altres. Entre postres i pastissos hi han els baghrir, khfaf, tcharek, dziriette, knidelette, kalb ellouz o harissa, zlabia (dolç fregit i banyat en xarop), aarayech, makroude, ghroubiya, mghergchette, etc.

El merguez, salsitxa picant de xai, és originari de l'Algèria.

[edita] Paratges i monuments d'Algèria

La muntanya de Chréa aprop de la ciutat de Blida (nord).

El carrer de Zighout Youcef a Alger (nord)

Les ruïnes romanes de Timgad (nord-est)

La plaça de l'1 de novembre de la ciutat d'Oran(nord-oest)

La platja Tichy de Bejaïa (nord).

El pont penjant de la ciutat de Constantí

El-Kantara ia Biskra (sud).

[edita] Referències

v • d • e
Notes i Referències

[edita] Enllaços externs


Estats de l'Àfrica
Àfrica del Nord : Algèria Algèria · Egipte Egipte · Líbia Líbia ·Marroc Marroc · Mauritània Mauritània ·Sudan Sudan ·Tunísia Tunísia · Dependències: Açores · Canàries Canàries ·Ceuta Ceuta · Melilla Melilla · Madeira Madeira · Sàhara Occidental Sàhara Occidental
Àfrica Occidental :Benín Benín ·Burkina Faso Burkina Faso ·Camerun Camerun ·Cap Verd Cap Verd ·Costa d'Ivori Costa d'Ivori ·Gabon Gabon ·Gàmbia Gàmbia ·Ghana Ghana ·Guinea Guinea ·Guinea-Bissau Guinea Bissau ·Guinea Equatorial Guinea Equatorial ·Libèria Libèria ·Mali Mali ·Níger Níger ·Nigèria Nigèria ·República del Congo República del Congo ·São Tomé i Príncipe São Tomé i Príncipe ·Senegal Senegal ·Sierra Leone Sierra Leone ·Togo Togo
Àfrica Central :Burundi Burundi ·República Centreafricana República Centreafricana ·República Democràtica del Congo República Democràtica del Congo ·Rwanda Rwanda ·Txad Txad
Àfrica Oriental :Djibouti Djibouti ·Eritrea Eritrea ·Etiòpia Etiòpia ·Kenya Kenya ·Seychelles Seychelles ·Somàlia Somàlia ·Tanzània Tanzània ·Uganda Uganda · Dependències: Territori Britànic de l'Oceà Índic
Àfrica Austral :Angola Angola ·Botswana Botswana ·Comores Comores ·Lesotho Lesotho ·Madagascar Madagascar ·Malawi Malawi ·Maurici Maurici ·Moçambic Moçambic ·Namíbia Namíbia ·Sud-àfrica Sud-àfrica ·Swazilàndia Swazilàndia ·Zàmbia Zàmbia ·Zimbabue Zimbabue ·Dependències:França Mayotte · Reunió · Santa Helena
Nota: Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent a criteris diferents.


Lliga Àrab Lliga Àrab
Algèria Algèria | Aràbia Saudita Aràbia Saudita | Bahrain Bahrain | Comores Comores | Djibouti Djibouti | Egipte Egipte | Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units | Iemen Iemen | Iraq Iraq | Jordània Jordània | Kuwait Kuwait | Líban Líban | Líbia Líbia | Marroc Marroc | Mauritània Mauritània | Oman Oman | Palestina Palestina | Qatar Qatar | Síria Síria | Somàlia Somàlia | Sudan Sudan | Tunísia Tunísia
Organització de Països Exportadors de Petroli
Angola Angola | Algèria Algèria | Aràbia Saudita Aràbia Saudita | Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units | Equador Equador | Iraq Iraq | Iran Iran | Indonèsia Indonèsia | Kuwait Kuwait | Líbia Líbia | Nigèria Nigèria | Qatar Qatar | Veneçuela Veneçuela |
Organització de la Conferència Islàmica
Afganistan Afganistan | Albània Albània | Aràbia Saudita Aràbia Saudita | Algèria Algèria | Azerbaidjan Azerbaijan | Bahrain Bahrein | Bangla Desh Bangla Desh | Benín Benín | Brunei Brunei | Burkina Faso Burkina Faso | Camerun Camerun | Comores Comores | Costa d'Ivori Costa d'Ivori | Djibouti Djibouti | Egipte Egipte | Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units | Gabon Gabon | Gambia Gàmbia | Guinea Guinea | Guinea Bissau Guinea Bissau | Guyana Guyana | Iemen Iemen | Indonèsia Indonèsia | Iraq Iraq | Iran Iran | Jordània Jordània | Kazakhstan Kazakhstan | Kirguizistan Kirguizistan | Kuwait Kuwait | Líban Líban | Líbia Líbia | Malàisia Malàisia | Malawi Malawi | Maldives Maldives | Mali Mali | Marroc Marroc | Moçambic Moçambic | Níger Níger | Nigèria Nigèria | Oman Oman | Pakistan Pakistan | Palestina Palestina | Qatar Qatar | Senegal Senegal | Sierra Leone Sierra Leona | Síria Síria | Somàlia Somàlia | Sudan Sudan | Surinam Surinam | Tadjikistan Tadjikistan | Togo Togo | Tunísia Tunísia | Turkmenistan Turkmenistan | Turquia Turquia | Txad Txad | Uganda Uganda | Uzbekistan Uzbekistan |
Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Geografia
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Alg%C3%A8ria»
En altres llengües