Medea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Medea (desambiguació)».
Medea, per Evelyn de Morgan.

En la mitologia grega Medea era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia. Era sacerdotessa d'Hècate, que alguns consideren la seva mare i de la qual se suposa que va aprendre els principis de la bruixeria junt amb la seva tia, la maga Circe. Així, Medea és l'arquetip de bruixa o bruixot, amb certs trets de xamanisme.

Fugida de la Còlquida[modifica | modifica el codi]

Quan Jàson i els argonautes van arribar a Còlquida i van reclamar el velló d'or, el rei Eetes els va prometre que l'hi lliuraria només si eren capaços de realitzar certes tasques. En primer lloc Jàson havia de junyir dos bous que exhalaven flamarades de foc per la boca i llaurar un camp amb ells. Una vegada llaurat hauria de sembrar als solcs llaurats les dents de drac que Eetes li va donar. Jàson va acceptar les condicions, malgrat que dur a terme la prova li semblava impossible.

Tanmateix Medea, traspassat el seu cor pels dards precisos d'amor d'Eros i aconsellada per la seva germana, els fills de la qual havia salvat Jàson de morir a l'illa dels ocells, va visitar aquella mateixa nit la tenda de Jàson i li va proporcionar pocions, ungüents màgics i instruccions precises per aconseguir-ho. Invulnerable al foc i posseïdor d'una força sobrenatural l'heroi va poder sotmetre als bous i junyir-los a l'arada. Després de llençar les dents als solcs, es va retirar a observar com de cada dent sorgia un esquelet soldat: els homes sembrats, fortament armats. Després d'esperar pacientment que es desenvolupessin completament un gran nombre d'ells, i seguint els consells de Medea, va llençar una enorme pedra entre els soldats i aquests, que no sabien qui l'havia llançat, van lluitar acarnissadament entre si per aconseguir-la fins a la mort. Finalment, encara sota els efectes de les pocions màgiques de Medea, Jàson va acabar amb els que van quedar dempeus.

Després de sortir airós d'aquesta prova, Eetes es va enfadar de mala manera i es va negar a complir la seva part del tracte. Guiats llavors per Medea els argonautes van arribar al bosc on s'amagava el Velló d'Or, on Medea va advertir-los que no miressin els ulls del guàrdia de la cova, una serp enorme que mai no dormia, si no volien ser hipnotitzats. Ajudada d'unes herbes especials i els seus propis poders hipnòtics Medea va aconseguir adormir-la permetent així que Jàson agafés el trofeu preat i poguessin tornar tots amb ell a la seva pàtria.

L'expedició dels argonautes va partir llavors amb la companyia de Medea, ja que, sabedora que la seva traïció mai no seria perdonada i estada enamorada perdudament de Jàson, havia pregat poder fugir amb l'expedició a canvi dels seus serveis. Jàson no sol havia accedit sinó que va prometre fer-la la seva esposa, jurant-li que li seria sempre fidel. Eetes va enviar llavors el seu fill gran Apsirt al capdavant d'una gran flota a perseguir-los. Quan va aconseguir a la fi atrapar-los, Jàson va acordar amb Apsirt lliurar Medea a canvi de poder continuar el seu viatge amb el velló d'or. Però Medea va pensar novament una estratagema perquè el seu germanastre es presentés sol a la negociació, cosa que va aprofitar Jàson per assassinar-lo a traïció i llançar el seu cos al mar, tallat en múltiples trossos. El desconsolat Eetes va haver d'entretenir-se recollint una per una les restes del seu fill, la qual cosa va donar avantatge als argonautes perquè poguessin escapar.

Existeixen diverses versions sobre la ruta que van seguir els argonautes a partir de llavors, ja que la versió que ens ha arribat es posa en dubte en requerir un trajecte per terra per mitja Europa (bé travessant rius navegables, bé arrossegant per terra ferma la seva nau Argo).

Quan van arribar a Tessàlia, Medea va profetitzar que el timoner de l'Argo, Eufem, regnaria sobre Líbia. Aquesta profecia es va materialitzar a Bato, descendent d'Eufem.

Tàl·lusos[modifica | modifica el codi]

Quan els argonautes van arribar a Creta després d'esperar que Circe purifiqués a Medea per l'assassinat d'Apsirt i de travessar l'estret d'Escil·la i Caribdis i sobrepassar els dominis de les sirenes, els va ser impossible arribar a terra, ja que l'illa estava custodiada per Talos, el gegant de bronze. Talos tenia una única vena que li arribava des del coll al turmell i que estava rematada en un clau que evitava que se li sortís la sang. Medea va fer beure el gegant una poció prometent-li que el faria immortal, però que en realitat era un potent somnífer. Després el va treure el clau i va deixar que es dessagnés, podent així arribar a Creta.

Finalment, estant ja a prop de la seva destinació, Iolkos, uns vents van arrossegar l'Argo fins a Líbia, on després de patir noves penalitats i on van trobar la font que Heracles va fer brollar d'una puntada de peu quan va passar per allà camí de completar una de les seves tasques. Només gràcies a Tritó, que va arrossegar la nau a mar obert, van poder a la fi seguir el seu camí.

Mort de Pèlies[modifica | modifica el codi]

Mentre Jàson buscava el velló d'or, Hera continuava maquinant la seva manera de venjar-se del rei Pèlies, que odiava profundament. Va utilitzar artificis per fer-lo enamorar-se de Medea, ja que la deessa pensava que aquesta terrible dona l'acabaria matant tard o d'hora. Quan Jàson i Medea van arribar a Iolkos Pèlies es va negar a lliurar-li el tron, malgrat que havien portat el velló. Medea va conspirar llavors perquè fossin les pròpies filles de Pèlies les que acabessin amb ell: caracteritzada com una vella sacerdotessa hiperborea de la deessa Artemisa els va demostrar que es podia rejovenir un ancià trossejant Èson (el pare de Jàson) i bullint els trossos en un calder. A l'instant un Èson rejovenit va saltar d'aquest. Però quan les filles de Pèlies, exceptuant la menor d'elles, amb la millor intenció, van fer el mateix, aquest no va sobreviure.

Abandonament de Jàson[modifica | modifica el codi]

Malgrat haver-se deslliurat ja de Pèlies, els habitants de Iolkos van avorrir el magnicidi i Jàson i Medea es van veure obligats a deixar Iolkos partint cap a Corint, cridats pels habitants d'aquesta ciutat sobre la qual Medea pretenia tenir drets al tron. Allà Jasó va acordar amb el rei Creont abandonar Medea, a la que el Rei pretenia expulsar de Corint, per unir-se a la seva filla la princesa Glauca. Medea llavors, arrossegada per la gelosia, va enviar a Glauca com a regal de casament un mantell d'irresistible bellesa. Quan Glauca el va rebre de mans de la serventa de Medea se'l va posar tot seguit, alliberant la màgia continguda en ell que la va convertir en una teia flamejant. Les flames la van consumir totalment a ella i a Creont, que es va abalançar sobre ella amb intenció de salvar-la. A continuació, segons la versió que ens ha arribat i per fer el màxim dolor a Jasó, va matar els dos fills que havien tingut en comú. Una altra versió afirma que Jasó havia deixat Medea per Creusa, que sembla ser la pròpia Glauca, a la qual Medea va regalar un vestit que en posar-se'l se li enganxaria al cos i la mataria.

Els habitants de Corint, bé en revenja per la mort de Creont o bé decebuts pel comportament de Medea, la van apedregar al temple d'Hera i la van obligar a abandonar la ciutat en el carro de serps alades que li havia regalat el seu avi Helios.

Medea i Heracles[modifica | modifica el codi]

Quan Medea va fugir de Corint es va proposar buscar Heracles, ja que aquest li havia promès auxili en el cas que Jasó deixés de complir la seva paraula. El va trobar a Tebes, però la fúria d'Hera l'havia embogit. Medea el va curar amb els seus remeis. Tanmateix, Euristeu donava pressa a Heracles perquè complís els seus treballs i Medea es va resignar a que no seria ajudada per ell.

Medea a Atenes[modifica | modifica el codi]

Després de caminar per diferents llocs a la recerca de protecció, Medea va arribar a la ciutat d'Atenes, el rei de la qual, Egeu, no només li va oferir hospitalitat sinó que es va casar amb ella amb l'esperança que les seves bruixeries li permetessin concebre un fill malgrat ser vell. Medea va complir les seves expectatives tenint d'ell un fill que van anomenar Medos.

Quan Teseu, el fill secret d'Egeu, va arribar a Atenes disposat a que el seu pare el reconegués com a hereu, Medea el va prendre com una amenaça al futur del seu fill, i va intentar enverinar-lo. Però Teseu la va descobrir, i acusada de cometre horribles crims i de bruixeria, Medea va haver de fugir de nou, aquesta vegada amb el seu fill.

Medea desterrada[modifica | modifica el codi]

Després de fugir precipitadament d'Atenes, Medea es va refugiar a Itàlia on va ensenyar als nadius com encantar serps. Aquests la van venerar com a deessa, amb el nom de Angítia.

En passar per Tessàlia (regió anomenada així pel seu fill Tèssal), Medea va competir amb Tetis en un certamen de bellesa que presidia Idomeneu, rei de Creta. D'allà va passar a Fenícia, establint-s'hi durant un temps. Finalment va passar a l'Àsia superior, on es va casar amb un dels reis més poderosos del lloc, al que va succeir al tron. Alguns autors afirmen que va ser aquest, i no Egeu, el pare de Medos.

Havent-se assabentat que el seu pare Eetes havia estat destronat pel seu propi germà Perses, Medea i el seu fill van acudir per a ajudar-lo. Medos va matar Perses i el país va rebre en el seu honor el nom de Mèdia.

Medea no va morir, sinó que es va fer immortal i va viure en els Camps Elisis, on diuen que es va casar amb Aquil·les.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Medea